Museu COMCA

dijous, 12 de febrer del 2026

XXVa Mostra de Diorames i Pessebres de Cabrils.Vint-i-cinc anys de tradició pessebrista al municipi

Divendres 19 de desembre de 2025, a les set del vespre, s’inaugurava la XXVa Mostra de Diorames i Pessebres de Cabrils. Una edició especialment significativa, que pels pessebristes commemorava els 25 anys d’aquesta iniciativa nadalenca al municipi, consolidada al llarg del temps com una cita cultural i tradicional dins el calendari local.

Per segon any consecutiu, els pessebres es van distribuir en diversos espais públics amb la voluntat d’oferir als visitants una ruta pels diferents indrets del nucli urbà.

L’acte inaugural va incloure els parlaments institucionals, seguits de la interpretació de diverses peces nadalenques a càrrec de l’Agrupació Coral La Concòrdia & Santa Helena. La formació repetiria actuació al final del recorregut, a la Biblioteca Municipal acompanyada per la tradicional turronada, reforçant així el caràcter cultural i comunitari de la vetllada.

La ruta pessebrista

El recorregut s’iniciava a l’església parroquial, amb el pessebre realitzat per Diana Møller, Kirsten Møller, Vicky Piera i Amina Baar-Baarenfels, situat en una de les capelles laterals. Al Casal Parroquial es podien visitar també els diorames permanents de l’antiga Associació de Pessebristes de la Santa Creu, testimoni d’una trajectòria pessebrista arrelada al municipi.

La ruta continuava al pati del Casal dels Avis, amb el pessebre de Josep Manel Suari i Montserrat Pellicer, elaborat amb materials procedents de la planta de compostatge, una proposta que incorporava també una mirada sostenible dins la tradició.

El recorregut seguia fins a Can Ventura del Vi —antic museu municipal—, on Núria Llongueras i Montse Graupera presentaven enguany un pessebre tradicional de molsa i suro, d’una gran riquesa simbòlica. La composició integrava diversos elements identitaris del nostre poble, convertint l’escena en una autèntica síntesi del paisatge i la memòria col·lectiva de Cabrils.

En primer lloc, hi destacava l’església de la Santa Creu amb el nucli de la Sagrera als seus peus, evocant l’origen i el creixement històric del municipi sota la protecció de la primigènia ermita. A la dreta, s’hi reconeixien el castell roquer de Burriac i la Creu de l’Abella, referents patrimonials de gran pes històric, tots dos envoltats de relats i llegendes que formen part de l’imaginari local.

Enfront, amb la façana encarada al mar, s’alçava la muntanya de Montcabrer, coronada per la Creu i amb la cova de les Encantades —o de les Bruixes— al seu vessant. Observada frontalment, l’escena permetia endevinar també el perfil del turó de la Cirera i el majestuós turó d’en Torres, amb les vinyes estenent-se a la seva falda. Culminant el conjunt, el cel representava les constel·lacions de l’Ossa Major i l’Ossa Menor, aportant a l’escenografia una dimensió simbòlica i atemporal.

Montcabrer, considerat un antic santuari iber i indret carregat de simbolisme, forma part essencial de l’imaginari col·lectiu de Cabrils. És una muntanya plena d’història i de llegendes, protectora per a aquells qui s’hi encomanen i escenari de relats transmesos de generació en generació.

Per a qui vulgui aprofundir en aquest patrimoni natural i cultural, recomanem el llibre Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric, que es pot sol·licitar mitjançant un correu a museucomca@gmail.com.

Continuant amb la ruta, a la Bodega s’hi podien contemplar dues propostes ben diferenciades: a l’exterior, un pessebre singular elaborat per l’ADF Burriac amb extintors; a l’interior, visible des del portal, el pessebre de suro i molsa amb joc de miralls realitzat per Vicenç Amat. A més, a les dues vitrines laterals que hi ha a l'interior del cancell de La Bodega es podia veure una petita, però magnífica exposició de Naixements de diferents països, aportada per la Mercè Riera.

La Societat Cultural La Concòrdia aportava una proposta de caràcter més conceptual, dedicada al canvi climàtic, amb una escenografia que evocava la fosa del gel a Groenlàndia i l’Antàrtida, territoris que concentren bona part del gel d’aigua dolça del planeta i que estan minvant a un ritme més que preocupant.

El recorregut finalitzava a la Biblioteca Municipal, on s’exposava el pessebre elaborat pels infants de l’escola bressol Germana Rosa Aymarich i de les escoles L’Olivera i Mas Maria, una participació que posa en relleu la transmissió intergeneracional de la tradició. En aquest mateix espai es podien veure dues vitrines amb diversos caganers procedents del fons de l’antic Museu de Cabrils, col·lecció que es va ampliant des de fa dos anys mitjançant votació popular. El Nadal 2024 el personatge escollit va ser Felonius Gru, mentre que enguany el caganer seleccionat ha estat el voluntari de l’ADF, en reconeixement a la tasca d’aquest col·lectiu.

També per segon any consecutiu es va editar un díptic amb el recorregut i un qüestionari de set preguntes relacionades amb el pessebre, iniciativa que aporta un component participatiu a la visita.

Díptic editat per l'Ajuntament de Cabrils.

Volem destacar, igualment, la iniciativa de diverses cases del carrer de la Santa Creu, que es van sumar a la Mostra, guarnint els portals i instal·lant pessebres visibles des de l’exterior per al gaudi dels veïns i visitants durant les festes de Nadal. Aquesta participació espontània i oberta reforça l’esperit comunitari de la celebració i demostra que el pessebrisme a Cabrils és viu més enllà dels espais institucionals.

Vint-i-cinc anys: una ocasió per reconèixer trajectòries

Arribar a la XXVa edició no és un fet menor. Són vint-i-cinc anys sostinguts gràcies a la implicació constant de moltes persones que, de manera desinteressada, han dedicat temps, esforç i creativitat a mantenir viva aquesta tradició al municipi.

En una efemèride tan significativa, hauria estat pertinent un reconeixement explícit i institucional a totes aquelles persones que, al llarg d’aquest quart de segle, han fet possible la continuïtat de la Mostra —tant les que avui encara hi participen com les que ja no hi són. Les celebracions rodones ofereixen una oportunitat immillorable per posar en valor la memòria col·lectiva i reforçar el relat compartit.

Així mateix, l’experiència d’aquesta edició evidencia alguns aspectes organitzatius susceptibles de revisió i millora, especialment quan es tracta d’una commemoració amb una trajectòria tan consolidada. La projecció futura de la Mostra passa també per cuidar aquests detalls i per dotar-la de mitjans i del reconeixement institucional que mereix.

Amb tot, la Mostra de Diorames i Pessebres de Cabrils continua essent una expressió cultural arrelada i estimada, que any rere any demostra la vitalitat del pessebrisme local i la seva capacitat de mobilitzar persones, entitats i sensibilitats diverses.

Com a reflexió final, volem fer entendre que, en una societat plural i diversa, és evident que les institucions públiques han de representar tothom, independentment de les creences personals. Precisament per això, la preservació de les tradicions populars no pot dependre de la convicció religiosa —o no religiosa— de les persones que ocupen càrrecs polítics.

El pessebre, més enllà del seu origen religiós, forma part del patrimoni cultural i identitari del nostre país. És una expressió artística, històrica i col·lectiva que ha travessat generacions i que ha esdevingut cultura popular compartida. Protegir-lo i reconèixer-lo no és una qüestió de fe, sinó de respecte per la memòria i les tradicions del poble.

La neutralitat institucional no implica absència de cultura, ni desconnexió de les arrels. Al contrari: significa garantir que totes les expressions culturals que formen part de la història col·lectiva puguin tenir el seu espai, amb normalitat i amb dignitat.

Des del COMCA, un agraïment sincer a totes les persones que al llarg d’aquest quart de segle han fet possible la Mostra amb el seu treball discret i constant. La cultura popular es construeix així: compartint, gaudint i fent gaudir.

Reportatge fotogràfic:

La Sagrada Família, a l'exterior de l'esglesia.
Autora: Amina Baar-Baarenfels. 2025. |Fotografia Diana Møller

Pessebre de la parròquia. Autores: Diana Møller Kirsten Møller, Vicky Piera,
Amina Baar-Baarenfels. 2025. ©Fotografia: Diana Møller

Pessebre de Can Ventura del Vi. Autores: Montserrat Graupera i Núria Llongueras.
2025. ©Fotografia: Elena Vega.

Pessebre de Can Ventura del Vi. Autores: Montserrat Graupera i Núria Llongueras. La Núria enfilada
preparant el castell roquer de Burriac, objecte d'una de les preguntes del concurs d'enguany.
2025. ©Fotografia: Laura Bosch.

Pessebre de Can Ventura del Vi. Autores: Montserrat Graupera i Núria Llongueras.
2025. ©Fotografia cedida per Núria Llongueras.

En Vicenç Amat preparant l'estructura del pessebre de La Bodega.
2025. ©Fotografia: Laura Bosch

Pessebre de La Bodega. Autor: Vicenç Amat.
2025. ©Fotografia: Vicenç Amat.

Pessebre de La Concòrdia. ©Fotografia: Cristina Altafulla Llongueras

Pessebre realitzat pels nens i nenes de l'escola Bressol, i escoles L'Olivera i Mas Maria a la
Biblioteca municipal. 2025 ©Fotografia cedida per les mestres.

Pessebre realitzat per l'Enric Baylach al cancell del seu domicili.

Està fet aprofitant el cor buit d'una soca de roure. Està netejada

polida i envernissada. Els branquillons amb les fulles,

dissabte, 20 de desembre del 2025

El Museu Comunitari de Cabrils us desitja un Bon Nadal 2025 i un bon any 2026

dimecres, 3 de desembre del 2025

16 de desembre. Occitània, una aproximació als lligams entre catalans i occitants. I acte seguit, presentació de l'Agenda singulara.

L'Agenda singulara és una agenda i dietari triennal (2026 / 2027 / 2028) en format setmanal que serveix per a anar-hi escrivint les petites i grans coses del dia a dia de manera ordenada i d'aquesta manera crear, al llarg de tres anys, el teu propi quadern de vida. Tres anys d'experiències diverses recollits en una sola agenda!

Amb il·lustracions originals i textos en els diversos parlars de la llengua occitana, en occità referencial, en català, en francès, en castellà i en italià.

Qui són els nostres convidats?

En FRANCESC SANGLAR, estudiós de l'occitanisme i president d'Amics de la Sapiéncia 0ccitana, ens oferirà una conferència molt necessària per a entendre millor les arrels profundes que comparteixen Catalunya i Occitània.

MARIA LACORTE BRUGUERA
Redactora de continguts i il·lustradora que des de fa quinze anys viu i treballa a Cabrils. És la coordinadora del projecte Agenda singulara, que ha desenvolupat Càpsula Comunicació, SL amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

dilluns, 20 d’octubre del 2025

Èxit de participació en la jornades europees de patrimoni 2025 sobre la conservació i el futur de les pintures murals de Sixena

Aquest passat diumenge, el Centre Cívic La Fàbrica de Cabrils es va omplir amb motiu de la conferència dedicada al cas de les pintures murals de Sixena, una activitat emmarcada en les Jornades Europees de Patrimoni 2025. La trobada va esdevenir tot un èxit de participació i interès ciutadà, amb una assistència de més de cinquanta persones i un debat viu, intens i profundament compromès amb la defensa del patrimoni.

L’acte va comptar amb la presència de la Dra. Carmen Berlabé, historiadora de l’art, doctora en ciències jurídiques i polítiques i antiga responsable de les col·leccions del Museu de Lleida. La ponent va oferir una exposició rigorosa i documentada sobre els antecedents històrics, jurídics i patrimonials del litigi entorn de les obres de Sixena, així com sobre la seva situació actual.

Durant la seva intervenció es va posar de manifest l’extrema fragilitat de les pintures murals i el risc irreparable que comportaria qualsevol trasllat. Tal com han defensat reiteradament els equips tècnics i conservadors especialitzats del MNAC i internacionals, moure aquestes obres podria comportar-ne la destrucció material. En aquest sentit, es va recordar també la posició sostinguda pel MNAC, basada en criteris estrictament tècnics i científics.

La sessió va ser conduïda per la Dra. Lluïsa Amenós, que va moderar un torn obert de paraules especialment ric i participatiu. El públic assistent va intervenir de manera nombrosa, demostrant fins a quin punt la qüestió de Sixena continua despertant sensibilitat, preocupació i interès entre la ciutadania.

Més enllà del cas concret, la jornada va servir per reflexionar sobre una qüestió de fons: la necessitat que la protecció, la conservació i la salvaguarda del patrimoni prevalguin sempre per damunt de qualsevol interès polític conjuntural. Quan això no passa, el risc no és només institucional o simbòlic, sinó una pèrdua irreversible per al conjunt de la humanitat.

Des de l’organització volem agrair sincerament la presència de la Dra. Carmen Berlabé, la tasca de la Dra. Lluïsa Amenós i l’assistència de totes les persones que van omplir la sala i van contribuir a fer d’aquesta jornada un espai de coneixement, reflexió i compromís col·lectiu amb el nostre patrimoni.

Reportatge fotogràfic. Recordeu, si utilitzeu alguna imatge, no oblideu citar-ne la font.

dimecres, 1 d’octubre del 2025

JEP 2025. L'espoli del patrimoni a Catalunya: el cas de les pintures de Sixena.

La veritat per davant de tot. Quan els interessos polítics passen per sobre de la protecció i salvaguarda del patrimoni.
 
Preneu nota: diumenge dia 19 d'octubre, a les 11 del matí, al Centre Cívic La Fàbrica (Cabrils - El Maresme).
De la mà de Carmen Berlabé, historiadora de l'art, doctora en ciències jurídiques i polítiques, que ha estat la responsable de les col·leccions del Museu de Lleida.

El patronat del MNAC està fent una defensa tècnica de la impossibilitat de traslladar les pintures murals perquè qualsevol moviment implica la seva destrucció. En el seu moment, el seu director, Pepe Serra va donar a conèixer a la premsa els resultats d’un recent estudi: van col·locar una mostra de les pintures de Sixena i una de les de Sant Joan de Taüll en un despatx del museu, i al cap d’uns dies les de Sixena s’havien desintegrat. Negar l’estat d’extrema fragilitat d’aquestes pintures i del perill de desintegració si es traslladen és entrar en un negacionisme similar al del canvi climàtic o al de la pandèmia. 

Per als polítics aragonesos el negacionisme preval enfront de l’expertesa, el coneixement i el codi deontològic dels tècnics en restauració i conservació.

Perquè si el Departament de Cultura de la Generalitat, que és el Govern del país, no té clar que des de l’Aragó s’està impulsant un espoli en tota regla, qui ha de defensar el patrimoni de Catalunya? Perquè les pintures de Sixena ho són, de dret per formar part de la diòcesi catalana de Lleida, i perquè va ser des de Catalunya que es van anar a rescatar en plena guerra, es van traslladar, restaurar, instal·lar i fins al dia d’avui vetllar acuradament per la seva conservació. O no ho té clar encara, la consellera que volia “esporgar” els béns patrimonials del país tal com va declarar quan era directora general del Patrimoni? Qui ha de defensar el patrimoni de Catalunya, doncs?

La cirereta l’ha va posar l’actual cervell pensant de museologia del Departament de Cultura, Manuel Borja Villel, en recents declaracions acusant el MNAC de colonialista.

Páginas