dimecres, 22 de desembre del 2021
dilluns, 20 de desembre del 2021
Inaugurada la 21a exposició de diorames i pessebres de Cabrils
Divendres, dia 17 de desembre, a les 7 del vespre, al pati del Casal dels Avis, antigues Escoles Tolrà, s'inaugurava la 21a mostra de diorames i pessebres, amenitzada pels cantaires de la Coral La Concòrdia - Santa Helena, amb varies peces del seu repertori nadalenc.
L'any passat, no es varen poder fer i aquest any, els expositors han quedat arraconats en un dels costats del pati degut a la privatització d'un espai públic.
Només hem pogut constatar la participació de sis entitats, quatre d'elles enlairades, ocupant l'espai destinat a la petanca dels avis. Els diferents desnivells realitzats amb l'enrajolat de l'espai, ja fa anys, són un veritable obstacle per als visitants, que estan més pendents de no entrebancar-se que de gaudir de l'exposició. Un altre obstacle constatat durant la inauguració és la dificultat per accedir al diorama de l'Associació de Pessebristes de la Santa Creu, enguany dedicat a l'amic Alfred Casanovas. Arraconat, la inestabilitat dels rajols trencats, l'escocell del plataner centenari i el poc espai disponible entre expositors el fa totalment inaccessible per a les persones amb qualsevol problema de mobilitat.
Hem trobat a faltar el pessebre dels nens i nenes de l'Escola de l'Olivera i el treball dels més petitons!, així com d'altres entitats assídues anualment. Les taules i cadires ocupen la resta de l'espai on en altres anys s'hi feien pessebres.
Creiem que fomentar una exposició de pessebres i diorames fa festa, fa Nadal. És a més d'un lloc de gaudi i trobada, un lloc per a fomentar la cultura i la cohesió social. Una part de la nostra comunitat no és creient, però fa el pessebre, celebra l'arribada dels Reis de l'Orient, i fan cagar el Tió... Pel Nadal, anar als pobles veïns per a visitar pessebres i diorames és una tradició per a moltíssimes famílies. Un dels dies escollits és sovint el dia de Nadal i sobretot el de Sant Esteve, després de dinar. Al Casal dels Avis no hi tenim vigilància, per tant, si el bar no està obert, malauradament ningú els podrà visitar.
 |
| Coral La Concòrdia - Santa Helena @Jordi Montlló |
 |
Inauguració @Jordi Montlló |
 | ||
Detall del pessebre del grup Catifes de flors @Jordi Montlló
     Pessebre d'en Vicenç Amat. @Jordi Montlló  |
 |
| Pessebre d'en Vicenç Amat. @Jordi Montlló |
 |
| Pessebre de la Parròquia de la Santa Creu. @Jordi Montlló |
 |
| Pessebre de La Concòrdia. ©Jordi Montlló |
 |
| Pessebre del Museu Comunitari de Cabrils. ©Jordi Montlló |
 |
| Diorama de l'Associació de Pessebristes de la Santa Creu dedicat a l'Alfred Casanovas ©Laura Bosch |
Pau a la terra i a la gent de parla catalana. Pessebre Nadal 2021.
 |
| Antigues escoles Tolrà i Casal dels Avis. Foto: ©Laura Bosch |
 |
| Pessebre realitzat pel Museu Comunitari de Cabrils. ©Jordi Montlló |
Però, la catalanofòbia ha estat una eina utilitzada per les esquerres i les dretes espanyoles per guanyar vots al país veí i la persecució de la nostra llengua, una de les manifestacions preferides d'aquesta catalanofòbia. Persecució avalada per les institucions polítiques, jurídiques i administratives d'un règim hereu del post franquisme, on el feixisme feia anys que no era tan visible.
 |
| Pessebre realitzat pel Museu Comunitari de Cabrils. ©Jordi Montlló |
Autors
Museu Comunitari de Cabrils (COMCA) a partir d'una idea d'Esther Lupresti i Jordi Montlló
Escenografia
Esther Lupresti
Muntatge
Maria Àngels Aldrufeu; Laura Bosch, Esher Lupresti, Maria Martínez; Jordi Montlló i Gustau Nacarino
Textos utilitzats
Homilies d'Organyà
Caterina Albert (Víctor Català)
Solitud
Jaume Cabré
Jo confesso
Bonaventura Carles Aribau
Adéu
Francesc Eiximenis
Regles de bona criança
Ramon Llull
El llibre de les bèsties
Mercè Rodoreda
Mirall trencat, Relats
Carme Riera
Les darreres paraules
Joan Salvat-Papasseit
Nadal
Ens interessen molt els vostres comentaris i aportacions, que ens podeu fer arribar a la següent adreça de correu electrònic: museucomca@gmail.com
Els pessebres es podran visitar del 17 de desembre de 2021 fins el 9 de gener de 2022 en els següents horaris d'obertura del bar, tal i com indica l'ajuntament de Cabrils :
Dilluns a dijous: de 10 a 13h i de les 4 de la tarda fins les 9 del vespre.
Divendres i dissabte: de 10 a 13h i de 4 de la tarda a les 11 de la nit.
Diumenge: de 10 del matí a 4 de la tarda.
 |
| Acte inaugural. Divendres17 de desembre de 2021. ©Jordi Montlló |
dimarts, 16 de novembre del 2021
Trobada de tardor 2021. Organistes d’església
Amb motiu de la
restauració de l’orgue de Cabrils, el Monestir de Montserrat organitza la Trobada
de tardor 2021, a la parròquia de la Santa Creu, dins el curs d’Organistes d’Església.
La presentació de
l’acte, anirà a càrrec del pare, Ramon Oranias i Orga, monjo de Montserrat, que
explicarà el procés de restauració i rehabilitació de l’orgue.
A la jornada, hi
assistiran diversos professors d’orgue, entre ells, Pierre Vidal, organista de
la Catedral de Perpinyà; Pau Riuró i Bofill, organista de la Pa de
Santa Maria de Castelló d’Empúries; o Lorién Santana, organista de la basílica
de la Concepció, de Barcelona, entre altres. Els organistes assistents a la
trobada, podran interpretar una peça.
Després d’una
pausa-dinar, es reprendran les diferents activitats proposades a la Trobada i
en acabat, el pare Ramon Oranias clourà l’acte.
Per saber-ne més:
dimarts, 2 de novembre del 2021
Trobada entre el Museu Comunitari de Cabrils i l'Associació d'Amics de la Vall de Caboet.
 |
| Ermita romànica de Sant Serni. Vall de Cabó. L'Alt Urgell. ©Fotografia: Jordi Montlló |
Diumenge dia 31 d'octubre de 2021, varis membres del COMCA vàrem fer una sortida fins a Cabó (comarca de l'Alt Urgell) per retrobar-nos amb l'Associació d'Amics de la Vall de Caboet. Com nosaltres, són una entitat petita, però amb un vessant d'empoderament del patrimoni per iniciativa popular i comunitària. Ells però ja fa anys que es varen constituir, l'any 1987, amb l'objectiu de promoure la recuperació de l'església romànica de Sant Serni. A partir d'aquí, organitzen activitats on la comunitat hi és present, destacant l'escenificació històrica de "l'Arnaleta de Caboet, pubilla de les Valls d'Andorra en temps del catarisme", de l'autor no menys conegut, Esteve Albert (Dosrius, 1914-Andorra, 1995).
 |
| Montse Riu i membres del COMCA. ©Fotografia: Laura Bosch |
 |
| Visita exterior comentada. ©Fotografia: Laura Bosch |
Un intercanvi d'idees, molt productiva que va acabar amb la visita a l'església romànica de Sant Serni, on la Montse Riu Piqué, ens féu una visita senzillament espectacular.
No només ens va donar a conèixer l'estructura arquitectònica i les fases constructives, fruit de la recerca arqueològica sinó que ens explicà de primera mà la troballa dels Greuges, un document excepcional per a la història de la llengua catalana.
L'apendicio de Sancti Saturnini de Cabó apareix documentat per primera vegada l'any 1017, però sembla que l'edifici actual estaria datat a finals del segle XI, coincidint amb el moment en que Arnau, habitant de Cabó, fa una donació per a la seva consagració l'any 1073.
L'ermita presenta varies fases constructives molt interessants: primer una església amb orientació oest-est, capçalera trevolada, nau única i coberta amb volta de canó. Es desconeix la causa que motivà la substitució del primer edifici per un segon, més petit, amb orientació nord-sud, que reutilitzà dos dels absis del primer temple (oest i nord) i amb una nova nau única cap al sud, cosa que comportà l'anul·lació del tercer absis. Les excavacions indiquen que la nau de la primera construcció, fou transformada en rectoria, actualment desapareguda. Conserva restes molt minses de policromia. Al segle XVIII es fa alguna modificació i s'hi afegeix el cor (actualment en molt mal estat de conservació) amb la següent inscripció: "ad choris(s) ascensum cor acsensum 1709". A l'entrada, a mà esquerra, es conserva una pica encastada en el mur realitzada en una sola peça, i a mà dreta una de més petita, sense decoració aparent.
 |
| Interior de l'ermita de Sant Serni. ©Fotografia: Jordi Montlló |
 |
| Montse Riu i el col·lectiu durant la visita. ©Fotografia: Jordi Montlló |
El setembre de 1905, Joaquim Miret i Sans, historiador, jurista i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans, descobrí a la rectoria d'Organyà una bona part de la documentació referent al llinatge dels Caboet. Entre aquests pergamins, s'hi trobaven els Greuges de Guitard Isarn i les conegudes Homilies d'Organyà.
Fins ara es pensava que el document més antic escrit en català eren les Homilies; i en certa manera ho són, però ja enteses com a text de caire literari. Però hi ha altres documents més antics, com els del Pallars, que ja contenen una part del text escrit en català; un català arcaic, però català.
 |
| Montse Riu, explicant la història i el contingut dels Greuges. ©Fotografia: Laura Bosch |
Els greuges són un document fonamental per a la història de la llengua, per la seva antiguitat, però també ho és per les seves característiques específiques: aquest text és una mostra extraordinària de la llengua catalana del període arcaic, com també ho és de la documentació i les característiques més significatives de la societat feudal, com poden ser les relacions de vassallatge o les situacions constants de violència (saquejos, agressions, etc.).
Aquest document és escric pràcticament tot en català, a excepció de la fòrmula introductòria, les conclusions i alguna frase de caràcter formulari, que es mantenen en llatí. Des d'aquest punt de vista, els Greuges presenten una evolució important respecte dels documents anteriors, en què la part en català era molt breu com els que hem esmentat més amunt, localitzats al Pallars.
Des del punt de vista lingüístic els Greuges reflecteixen les principals característiques del català dels inicis, una llengua que representa una expressió propera a l'oralitat, amb nombroses repeticions i amb una sintaxi molt arcaica, el que s'ha denominat sintaxi paratàctica, és a dir, la construcció d'un discurs pràcticament sense conjuncions que connectin les diferents frases, la qual cosa fa que la llengua presenti una expressió força aspra.
La formació de la llengua catalana i les primeres mostres escrites:
El català es va formar, com la resta de llengües romàniques, entre el final del segle VII i el començament del segle VIII, en un moment en què ja havia esdevingut una realitat tan diferenciada del llatí que no podia rebre aquell mateix nom.
Tret de mots aïllats i topònims en documents del final del segle IX i del segle X, els textos més antics escrits en català estan relacionats amb la societat feudal, ja que l feudalisme va generar molta documentació de caràcter jurídic. És doncs a partir d'aquell moment històric que la llengua catalana va anar apareixen de manera gradual en l'escriptura.
Els primers textos són breus, sobretot en juraments feudals, on apareixen petits fragments en llengua catalana. I no és fins cap al final del segle XI que trobem els priemrs documents extensos escrtis ja gairebé del tot en català: els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1905) i també el Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell (probablement del 1098).
En aquest document, el senyor de Caboet, Guitard Isarn (+1102/04), reclama la reparació de les ofenses i dels danys que li han inflingit els seus vassalls i que suposen el trencament dels pactes i acords establerts entre senyor i vassall.
La datació del manuscrit entre els anys 1080 i 1095, ha estat determinada a partir de les persones que hi apareixen esmentades i de la informació històrica de la documentació de final del segle XI de la col·legiata d'Organyà, ja que el document no està datat.
En Joan Anton Rabella Ribas, n'ha fet una edició crítica i versió adaptada en català actual, del qual us en deixem l'introducció i algun paràgraf:
Hec est memoria de ipsas rancuras que abet domnus Guitardus Isarnus senior Caputense, de rancuras de filio de Guillelm Arnall et que ag de suo pater, de Guilelm Arnall; et non voluit facere directum in sua vita de ipsa castro de Caputense che li comannà.
Aquesta és la memòria dels greuges que té el senyor Guitard Isarn, senyor de Caboet de les queixes del fill de Guillem Arnau i que tingué del seu pare, el de Guillem Aranu; i no va voler portar a terme la restitució, al llarg de la seva vida, del castell de Caboet, que va posar sota la seva tutela.
Et comannà·l·en Mir Arnal que, en las ostes et en las cavalgades a Guilelm Arnal és ab mi, che Mir arnall sí alberg ab Guilelm Arnal.
I va confiar-lo a Mir Arnau perquè, en les campanyes militars i en les incursions a cavall a si Guillem Arnau és amb mi, que Mir Arnau s'hi allotgi amb Guillem Arnau.
Et si Guilelm Arnal me facia tal cosa que dreçar no·m volgués ho no pagés, ha ssi·s partia de mi, che Mir Arnall me romasés aisí com lo·m avia al dia che ad él lo comanné.
I si Guillem Arnau em feia tal cosa que no em volgués o no pogués reparar el dany que m'havia causat, o si se separava de mi, que Mir Arnau continués amb mi així com el tenia el dia que li vaig confiar.
[...]
Et totas istas rancunas que avia de Guilelm Arnal et é de suo filio et de Mir Arnall sic relinquo ad mulier mea et ad Mir filio meo.
I totes aquestes queixes que tenia de Guillem Arnau i que tinc del seu fill i de Mir Aranu així les deixo a la meva dona i a Mir, fill meu.
Et preco totos meos omines per fiduciam quam ego abeo in illos, et illos bajulos quam ego abeo electos in meo testamento per Deum et per fiduciam quam ego abeo in illos, que vos adjuventis ad mulier mea et ad filio meo per pled et per gera tro lor dret los en sia exid.
I prego a tots els meus homes per la fe que tinc en ells, i als batlles que jo he elegit en el meu testament per Déu i per la fe que jo tinc en ells, que ajudeu la meva dona i el meu fill per plet i per guerra fins que els seus drets els siguin restituits.
 |
| Fotografia de grup. ©Jordi Montlló |
 |
| Fotografia de grup. ©Montse Riu |
Us animem a visitar l'ermita i els magnífics paratges que l'envolten. Us podeu posar en contacte a través del correu electrònic: caboetassociacio@gmail.com
 |
| I evidentment la Nika no s'ha perdut cap explicació. ©Fotografia:Jordi Montlló |
 |
| De tornada, una visita molt interessant a Sant Climent de Coll de Nargó. ©Fotografia: Jordi Montlló |
dilluns, 18 d’octubre del 2021
El rellotge de sol de Salvador Dalí. JEP 2021
Diumenge dia 10 d'octubre, el Museu Comunitari de Cabrils, COMCA, va participar en la trentena edició de les Jornades Europees de Patrimoni, 2021. Enguany, amb la presentació oficial de la restauració del rellotge de sol de Can Serraclara, que Salvador Dalí dibuixà per a la família, en el transcurs del primer quart del segle XX.
Amb la publicació del llibre "Sols compto les hores lluminoses , els rellotges de sol de Cabrils" (2018), es presentà el resultat de la recerca realitzada per Laura Bosch i la Doctora Teresa Serraclara, relacionada amb aquest rellotge de sol i la seva atribució a Salvador Dalí, fins aleshores inèdita. Fruit d’aquest treball es determinà que el rellotge de sol necessitava una intervenció. Després de prop d'un centenar d'anys, els rajols ceràmics havien perdut consistència i el dibuix s'anava esvaint. Avui, el rellotge de sol, que presideix el capcer de la façana de la casa, ha retrobat novament tota la seva bellesa i esplendor.
La presentació tingué lloc en els jardins de la casa, actual restaurant de Can Rin, amb més d'una setantena de persones, entre els quals cal destacar la presència dels propietaris de la finca, la família Sellabona, promotors de la seva restauració.
En l'acte conduit pel dr. Jordi Montlló, hi participaren la historiadora Laura Bosch, que explicà breument la història de la família, la seva relació amb la família Dalí i la iconografia del rellotge de sol. Després, s'intercalaren les intervencions de Mireia Farrerons i Francesc Tornero, ambdós, restauradors d'art, de l'empresa VICUS, conservació i restauració de patrimoni artístic, que explicaren tot el procés de restauració. Després del torn de preguntes, CAN RIN, oferí a tots els assistents un petit refrigeri.
Podeu trobar més informació a:
BOSCH, Laura; MONTLLÓ, Jordi (2018). Sols compto les hores lluminoses. Els rellotges de sol de Cabrils. Museu Municipal - Ajuntament de Cabrils (en venda a l'Ajuntament de Cabrils).
Us deixem amb el reportatge fotogràfic de les JEP 2021, realitzades per Gustau Nacarino, amb aportacions de Marc Pons i Josep Maria Font. I recordeu, les fotografies tenen autoria. No oblideu d'esmentar-ho si les feu servir:
 |
| El rellotge de sol després de la restauració. Fotografia: Gustau Nacarino. |
 |
Jornades Europees de Patrimoni 2021. Fotografia: Gustau Nacarino. |
 |
| D'esquerra a dreta, Esther Lupresti, M. Àngels Aldrufeu, Laura Bosch, Jordi Montlló i Pep Masiques. Fotografia: Gustau Nacarino. |
 |
| Els ponents. d'esquerra a dreta, FrancescTornero, Mireia Farrerons, Jordi Montlló i Laura Bosch. Fotografia: Gustau Nacarino.                    |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)