Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris activitats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris activitats. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 de setembre del 2026

Més enllà de la festa: cultura popular en construcció

 


La cultura popular és allò que hem heretat? És allò que celebrem cada any? Són les festes, els balls, els gegants, els focs, les cançons, les tradicions i les formes de fer que han passat de generació en generació?

Sí. Però probablement és molt més que això.

Perquè la cultura popular no és una peça de museu. És una cultura viva, que canvia, que incorpora noves expressions, que es transforma amb la societat i que també pot generar debat i conflicte.

És precisament des d’aquesta mirada que neix la guia Més enllà de la festa: cultura popular en construcció, impulsada per l’Escola de Formació Guillem Agulló i Òmnium Cultural. Una proposta que convida a repensar què entenem avui per cultura popular i quin paper pot tenir en una societat cada vegada més diversa.

La guia parteix de preguntes que ens interpel·len: qui participa de la cultura popular i qui en queda fora? Pot continuar sent una eina de cohesió social? Com es construeixen els imaginaris compartits? Com es relacionen la tradició i les noves formes culturals? I quin paper pot jugar la cultura popular en una nació sense estat com la nostra?

La publicació aborda aquestes qüestions a través de diferents blocs que reflexionen sobre la cultura popular com a generadora de comunitat, la seva evolució històrica, la relació amb l’antiracisme i el dret a la ciutat, la participació, la diversitat i també fenòmens com la mercantilització de la cultura popular.

No és, per tant, un manual amb respostes definitives. És una invitació a pensar, qüestionar, conversar i construir.

I és en aquest esperit que des del Museu Comunitari de Cabrils (COMCA), conjuntament amb Òmnium Cultural i l’Escola de Formació Guillem Agulló, us proposem aquesta trobada.

L’acte serà presentat per Jordi Montlló, que donarà pas a Sandra Anitua Jorge, una de les autores de la guia. Llicenciada en Història de l’Art i en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona, Sandra Anitua és docent de la Universitat Oberta de Catalunya i membre del Grup de Recerca sobre Exclusió i Controls Socials i del Grup de Cultura Popular i Conflicte de l’Institut Català d’Antropologia.

I aquesta trobada comptarà també amb el suport de les entitats de cultura popular i associativa de Cabrils: Els Relataires, entitat dedicada especialment a la defensa i la promoció de la llengua; Peluts de Foc, Geganters de Cabrils i Tamborinada.

La seva participació ens sembla especialment significativa. Perquè si parlem de cultura popular com una cultura viva, construïda col·lectivament, les entitats que la practiquen, la transmeten i la fan créixer cada dia al nostre poble en són una part imprescindible.

Serà una ocasió per conèixer de primera mà els plantejaments de la guia, però també —i sobretot— per obrir una conversa sobre la cultura popular que volem per al nostre temps.

Perquè conservar la memòria és important. Però també ho és preguntar-nos què en fem, d’aquesta memòria, i com la convertim en cultura viva.

Us hi esperem el proper 18 d’octubre, a les 11 del matí, a la sala petita del Centre Cívic La Fàbrica.

En finalitzar, ens traslladarem a l’Àgora, on les entitats de cultura popular que ens acompanyen ens oferiran, si és possible, una petita mostra de les seves activitats.

Activitat gratuïta.

dissabte, 13 de juny del 2026

Agustí Duran i Sanpere: la cultura com a servei públic. Visita del COMCA a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

 

©Jordi Montlló - Museu Comunitari de Cabrils

Aquest dissabte, 13 de juny, membres del COMCA – Museu Comunitari de Cabrils, acompanyats per amigues i companyes vinculades al Museu d'Història de Catalunya, hem participat en una enriquidora sortida cultural a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ubicat a la emblemàtica Casa de l'Ardiaca.

L'objectiu de la visita era conèixer l'exposició Agustí Duran i Sanpere. La cultura com a servei públic, una mostra produïda pel Museu de Cervera i presentada amb motiu del cinquantenari de la mort d'aquest historiador, arxiver i gestor cultural imprescindible per entendre la preservació del patrimoni documental català durant el segle XX.

©Jordi Montlló - Museu Comunitari de Cabrils

La visita ha comptat amb un privilegi afegit: ser guiada pel mateix comissari de l'exposició, Lluís Bellas, que ens ha ofert una explicació rigorosa, amena i plena de matisos sobre la trajectòria humana i professional de Duran i Sanpere. La seva mirada ens ha permès anar més enllà dels fets biogràfics per comprendre la dimensió d'una figura que va entendre la cultura com un servei públic al conjunt de la ciutadania.

L'exposició mostra un personatge molt allunyat de la imatge tòpica de l'erudit reclòs en un despatx. Tal com recordava la seva filla, la historiadora Eulàlia Duran, Agustí Duran i Sanpere era una persona inquieta, activa i profundament curiosa, sempre en moviment, tant pels carrers de Barcelona com pels camins de la Segarra. Aquesta energia vital va ser el motor d'una obra extraordinària.

La seva aportació ha deixat empremta en múltiples àmbits. A Cervera va impulsar institucions culturals de referència com l'Arxiu Històric Comarcal, la Biblioteca o el Museu del Blat i la Pagesia. A Barcelona esdevingué el primer director de l'Arxiu Històric de la Ciutat i fundador de l'Institut Municipal d'Història, promovent iniciatives innovadores per acostar el patrimoni a la ciutadania. I a escala nacional, com a responsable dels serveis d'arxius de la Generalitat republicana, va tenir un paper determinant en la salvaguarda de milers de documents i obres patrimonials durant la Guerra Civil.

Un dels aspectes que més ens ha impressionat ha estat precisament la seva visió integral de la cultura. Duran i Sanpere entenia que arxius, museus, biblioteques i centres d'estudi havien de treballar de manera coordinada, connectats amb el territori i al servei de les persones. Una concepció que avui continua plenament vigent i que interpel·la totes aquelles entitats que, com el COMCA, treballem per preservar, estudiar i divulgar el patrimoni local.

La visita també ens ha permès descobrir documents originals conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat que testimonien la seva tasca com a director i impulsor de nombroses iniciatives culturals. El recorregut esdevé, així, una oportunitat excel·lent per redescobrir una figura cabdal de la cultura catalana contemporània.

©Jordi Montlló - Museu Comunitari de Cabrils
Una figura que mereix ser redescoberta

©Jordi Montlló - Museu Comunitari de Cabrils
En acabar la visita, tots els assitents hem compartit una mateixa impressió: Agustí Duran i Sanpere continua essent una figura sorprenentment poc coneguda fora dels àmbits especialitzats, malgrat la transcendència de la seva obra.

Costa entendre la història del patrimoni català contemporani sense la seva aportació. La seva tasca va ser decisiva en la creació i consolidació d'arxius, biblioteques i museus; en la protecció del patrimoni documental durant la Guerra Civil; i en la construcció d'un model de gestió cultural que encara avui inspira institucions d'arreu del país. En bona mesura, la xarxa patrimonial i documental de què gaudim actualment és hereva directa de la seva visió i del seu compromís.

Per aquest motiu, des del COMCA ens sumem a la necessitat de donar a conèixer la seva figura a la societat. La seva trajectòria humana i professional conté tots els ingredients d'una gran història: rigor intel·lectual, vocació de servei públic, defensa del patrimoni en temps convulsos i una confiança inqüestionable en el poder transformador de la cultura.

Creiem sincerament que la televisió pública catalana té encara un deute pendent amb Agustí Duran i Sanpere. Un documental o un programa de referència, com podria ser un "30 minuts", contribuiria a situar-lo en el lloc que li correspon dins la memòria col·lectiva del país. No només com a historiador o arxiver, sinó com una de les persones que més va contribuir a preservar i estructurar el patrimoni cultural de Catalunya per a les generacions futures.

Des del COMCA volem agrair especialment l'acollida de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i la generositat de Lluís Bellas per compartir els seus coneixements amb nosaltres. Sortides com aquesta reforcen els vincles entre entitats compromeses amb la memòria i el patrimoni, alhora que ens recorden la importància de continuar treballant perquè la cultura sigui, tal com defensava Agustí Duran i Sanpere, un autèntic servei públic.


©COMCA – Museu Comunitari de Cabrils


©Jordi Montlló - Museu Comunitari de Cabrils
©Jordi Montlló - Museu Comunitari de Cabrils

dimecres, 3 de desembre del 2025

16 de desembre. Occitània, una aproximació als lligams entre catalans i occitants. I acte seguit, presentació de l'Agenda singulara.


L'
Agenda singulara és una agenda i dietari triennal (2026 / 2027 / 2028) en format setmanal que serveix per a anar-hi escrivint les petites i grans coses del dia a dia de manera ordenada i d'aquesta manera crear, al llarg de tres anys, el teu propi quadern de vida. Tres anys d'experiències diverses recollits en una sola agenda!

Amb il·lustracions originals i textos en els diversos parlars de la llengua occitana, en occità referencial, en català, en francès, en castellà i en italià.

Qui són els nostres convidats?

En FRANCESC SANGLAR, estudiós de l'occitanisme i president d'Amics de la Sapiéncia 0ccitana, ens oferirà una conferència molt necessària per a entendre millor les arrels profundes que comparteixen Catalunya i Occitània.

MARIA LACORTE BRUGUERA
Redactora de continguts i il·lustradora que des de fa quinze anys viu i treballa a Cabrils. És la coordinadora del projecte Agenda singulara, que ha desenvolupat Càpsula Comunicació, SL amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.



diumenge, 16 de febrer del 2025

La identitat o no, maresmenca, a debat, en un article de Jordi Montlló, per la revista de música i cultura popular CARAMELLA.

 


Es pot parlar d’una identitat maresmenca o hem de parlar d’identitats? Quin és el rol que juga el patrimoni en aquest procés?

Amb aquestes dues premisses, Jordi Montlló, historiador i antropòleg va presentar aquest passat divendres, 14 de febrer, al Centre Cívic de Premià de Mar, un article que obre el número 51, de la revista música i cultura popular,  CARAMELLA. Enguany, dedicat al Maresme on a més, s’hi poden llegir, treballs molt interessants d’altres autors i autores i un dossier especial amb motiu dels 200 anys Josep Anselm Clavé. 

L'acte anava guiat de la mà del periodista Ferran Riera. A més de Jordi Montlló, destacaren les intervencions de Montserrat Solà, de la revista Caramella, i Marta Solà i David Céspedes per part de Pirates i Premianencs.

Sovint la conformació d’aquesta comarca ha estat discutida perquè històricament la seva uniformitat geogràfica no s’ha correspost mai amb cap unitat geopolítica, fins que la II República en definí els límits que, poc o molt, actualment té”. Podem estar d’acord, d’entrada, en que actualment es tracta d’una unitat administrativa i política, amb matisos; però no geogràfica.

Existeix una divergència geogràfica a partir de la Riera de Caldes. Entre el municipi més al sud (Montgat) i el de l’extrem nord (Tordera), hi ha molts pocs punts en comú. Estareu d’acord que oficiosament la comarca es divideix en baix i alt Maresme, amb una capital, Mataró, al centre que mai ha exercit de veritable capital. A més, administrativament, aquesta marca territorial també fa de partió administrativa entre el bisbat de Girona i el de Barcelona i marca els límits meridionals dels dominis de Montpaulau i per si no en tenim prou, també hi ha diferències notables entre els pobles de la costa o de “mar” i els pobles de “dalt”.  Les enquestes efectuades per Jordi Montlló mostren aquesta evidència.

El final l'acte, fou amenitzat pel duet, Solistes de la Costa, format per Toni Oró i Ferran Martínez, compositors entre d'altres de l'Himne premianenc (2005) que varen deleitar al públic assistent amb varies peces de música popular. 

 Podeu escoltar l'entrevista realitzada, divendres 14 de febrer, per Marc Rodríguez al programa Matinal Premià Mèdia 

I si voleu més informació sobre el contingut o adquirir l’exemplar, a banda d’encarregar-lo a la vostra llibreria de referència, també podeu entrar a www.revistacaramella.cat


D'esquerra a dreta, David Céspedes, Marta Solà, Montserrat Solà, Jordi Montlló i Ferrant Riera. ©Fotografia: Laura Bosch


©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

Toni Oró i Ferran Martínez ©Fotografia: Laura Bosch

Toni Oró i Ferran Martínez ©Fotografia: Laura Bosch



Sumari:

PARLEM DE... “CULTURA POPULAR AL MARESME”.

Reflexions a l’entorn d’una suposada identitat maresmenca i el valor del patrimoni cultural. Jordi Montlló.

Puntaires del Maresme. De l’ofici a l’associacionisme lúdic. Neus Ribas.

Geografia humana. Una ullada als instruments tradicionals al Maresme. Rafel Mitjans i Teresa Soler.

Entrevista a Joan Font: “Comediants ha posat la cultura popular al dia”. Ferran Riera.

Les Santes. La festa major de Mataró. Nicolau Guanyabens.

El revifament de la festa de Sant Roc d’Arenys de Mar. Bernat Salbanyà.

Dos terços. Un festival de les arts arrelat al territori. Ramon Radó.

El Maresme i la reinvenció de la platja. Eliseu Carbonell.

El Moll recupera el patrimoni marítim d’Arenys. Oriol Ferran.

El desembarcament pirata i la cursa a pèl de Premià de Mar. Mingo Llauradó.

Sara Llorens i el seu llegendari de Pineda. Josefina Roma.

Dossier especial: El llegat de Josep Anselm Clavé.

 

A més, també hi ha tot un seguit d’articles sobre música i danses vives; Una mirada de conjunt al patrimoni cultural del delta de l’Ebre i un article de Xavier Pallàs sobre l’escola de campaners de la Vall d’en Bas, Llorenç Llongarriu.

Destaquem un article, “Les veus de la utopia”, del nostre company assessor en museologia del COMCA, Josep Fornés i Garcia (pàgines 81-83). 

dilluns, 25 de novembre del 2024

IIa edició Diàlegs de Nadal amb Francesc Mateu i Hosta, ex director general d'Oxfam Intermón.

 El Museu Comunitari de Cabrils (COMCA) convida a Francesc Mateu, ex director general d’Oxfam Intermón per dialogar de cooperació i pessebres socials



Per segon any consecutiu, el Museu Comunitari de Cabrils (COMCA) ha convocat una sessió per reflexionar sobre el Nadal, des d’una perspectiva cultural, social i patrimonial. El cicle s’anomena Diàlegs de Nadal i pretén establir una conversa oberta amb persones de sensibilitats específiques. L'acte va tenir lloc el passat 19 de desembre, a les 7 del vespre, a la Biblioteca Pública de Cabrils

L’any passat vam compartir espai amb el folklorista Amadeu Carbó i enguany hem tingut el goig de gaudir de la presència de Francesc Mateu i Hosta, antic director general d’Oxfam Intermón, amb qui hem parlat de solidaritat i dels drets humans.

Francesc Mateu ha estat trenta anys treballant per combatre la desigualtat des de Bolívia, des d'Àfrica, o des de la direcció a Catalunya. Ha format part d'Oxfam Intermón des dels seus inicis, quan tot just eren 12 persones i ha viscut la seva evolució, implicat directament en la conversió d'una petita entitat catalana fins a convertir-se en una entitat global amb presència a 95 països que en l'actualitat ja compta amb més d'un miler de persones. 

Però també és conegut a les xarxes pels seus pessebres socials fets amb Playmobil, de temes d’actualitat que no deixen indiferent. Aquests pessebres es poden visualitzar a Youtube.

Us deixem amb algunes de les fotografies d'una trobada inoblidable:



Francesc Mateu. ©Fotografia Laura Bosch. COMCA

©Fotografia Laura Bosch. COMCA

Jordi Montlló i Francesc Mateu. ©Fotografia Laura Bosch. COMCA

©Fotografia Laura Bosch. COMCA

©Fotografia Laura Bosch. COMCA

©Fotografia Laura Bosch. COMCA

©Fotografia Laura Bosch. COMCA


©Fotografia Laura Bosch. COMCA

©Fotografia Laura Bosch. COMCA

©Fotografia Laura Bosch. COMCA


©Fotografia Laura Bosch. COMCA

©Fotografia Laura Bosch. COMCA


©Fotografia JL. COMCA



dissabte, 20 de juliol del 2024

Curs d'iniciació a la genealogia.


 

A càrrec de: Ferran Manau i Graupera (Sant Andreu de Llavaneres, 1944). 

Ferran Manau és membre de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària de Catalunya, des de 1985.

L'any 2004 entra a formar part de la Junta amb la responsabilitat de promoure el grup Monumenta per fer l'Inventari General de noms de Catalunya.

Ha publicat tres llibres de genealogia entre els que destaca "Sant Andreu de Llavaneres 1548-2000, i diversos estudis genealògics de família a la revista Paratge.

DATES: setembre de 2024. 

Dimarts 17 i 24 de 19 a 20:30h.

Dissabte 28, d'11 a 12h visita als quadres genealògics de la nissaga Pons i altres famílies de Cabrils.

PREUS: aportació genèrica de 15,00€

            per socis del COMCA i jubilats: 12,00€

            per estudiants a partir d'ESO: 10,00€

INSCRIPCIONS: 

Per formalitzar la inscripció cal enviar un correu electrònic a: museucomca@gmail.com

o telefonar al 646627814

PLACES LIMITADES PER RIGURÓS ORDRE D'INSCRIPCIÓ.

ES LLIURARÀ CERTIFICAT D'ASSISTÈNCIA A QUI HO SOL·LICITI.

LLOC: 

Hotel d'Entitats - Carrer de Can Campins, núm. 11 - Cabrils


dimarts, 30 d’abril del 2024

Diumenge, 19 de maig - Ibers a Cabrils?

 El Museu Comunitari de Cabrils (COMCA )celebra el Dia Internacional dels Museus amb una xerrada sobre arqueologia del món ibèric, a la Laietània



El proper diumenge 19 de maig, a les 11:00 del matí, el Museu Comunitari de Cabrils (COMCA) us convida a la presentació de les darreres novetats, fruit de la recerca dels darrers anys d’un equip d’arqueòlegs encapçalats per Pau Menéndez i Eric Sobrevia. La xerrada titulada: Ibers a Cabrils? L’arqueologia a la Laietània ibèrica, ens vol mostrar l’estat de la qüestió d’aquest projecte amb imatges dels treballs realitzats i exemples del material descobert a les excavacions que ens portaran i en podrem gaudir en primícia.

El món ibèric de la Laietània és un tret identitari del territori de la costa de Barcelona, des del Maresme fins el Baix Llobregat. Però manté molts punts foscos en el coneixement del poblament i els homes i les dones que hi van viure abans de l’arribada dels romans.

Des de l’any 2019, el grup Laietània, Arqueologia i Patrimoni (LAiPat) ha iniciat un projecte de recerca en jaciments com el del Turó gros de Céllecs o el del Turó del Vent de Llinars del Vallès, amb l’aplicació de noves tecnologies.

Al turó del Vent s’ha trobat un conjunt d’elements que es vinculen a l’àmbit de la guerra, com és una espasa ibèrica, una galtera de casc utilitzat per les tropes romanes i un lot d'armes i eines de ferro. L’any 1984 es van trobar dos exemplars de punyals celtibers, únics a Catalunya i que actualment estan exposats al Museu de Granollers.

Un dels principals objectius del projecte és la de generar coneixement i que aquest repercuteixi en la societat per tal de sensibilitzar-la. Alhora que pretén conscienciar de la necessitat de restituir, protegir i salvaguardar un, tan important com desconegut, patrimoni arqueològic, històric i natural, per a les generacions presents i futures.

La investigació es du a terme dins del projecte Dinàmiques d’ocupació i vertebració del territori a la Laietània central i septentrional (s. VI-II aC), aprovat per la Direcció General de Patrimoni i subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Igualment, compta amb el suport de l’Ajuntament de Llinars del Vallès i de la Diputació de Barcelona.​​​​​​​

El lema que proposa l’ICOM és Museus per l'educació i la investigació, i subratlla el paper fonamental de les institucions culturals a l'hora de proporcionar una experiència educativa holística. Aquest dia aposta per un món més conscient, sostenible i integrador. El lema s’ajusta als objectius del COMCA i del projecte de recerca que es presenta al cent per cent i esperem oferir-vos una experiència viva i engrescadora. No coneixem a ningú que s’hagi avorrit a les nostres presentacions. No seràs tu el primer, oi? T’hi esperem.

 

Data:

Diumenge  19 de maig a les 11:00h

Lloc:

Hotel d’Entitats  (Carrer de Can Campins, 11 – Cabrils)



diumenge, 21 d’abril del 2024

Les experiències més interessants d'un veritable detectiu de l'art, Albert Velasco, sota la lupa de la també historiadora de l'art, Lluïsa Amenós.

 

Aquest divendres 19 d’abril, a les set del vespre, es presentava el llibre A la recerca de l’obra perduda, obra del doctor en Història de l’art, Albert Velasco. L’acte va tenir lloc a la sala de La Concòrdia de Cabrils. La presentació s'emmarca dins del programa d'activitats de la Setmana Cultural, "C2" que la regidoria de Cultura, ha preparat per a totes les franges d'edat i per a tots els col·lectius de la població.

Jordi Montlló, president de l'entitat presentava els dos ponents, ambdós historiadors de l'art però amb una trajectòria en el camp de l'investigació ben diferent. Per una banda, l'autor del llibre, i per l'altra, la doctora Lluïsa Amenós, que a més, és membre del Museu Comunitari de Cabrils. 

Amb la seva llarga experiència i trajectòria, Lluïsa Amenós va anar desglossant alguns dels paràgrafs amb els moments més rellevants de diferents històries viscudes per l'Albert Velasco, com la troballa d'una lipsanoteca persa, l'arqueta amb la relíquia de la sandàlia de la Mare de Déu o l'enfrontament amb la policia al Museu de Lleida, durant l’espoli de les obres de Sixena, en una operació política sense precedents en el món occidental. Una magnífica presentació amb un tàndem excepcional. 

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia Jordi Vega - COMCA

dissabte, 16 de març del 2024

El rol de les comunitats en la salvaguarda del patrimoni cultural: una jornada de reflexió

La jornada, organitzada pel COMCA Museu i Amics de Riba-roja, obre un espai de reflexió sobre el nou paradigma que situa les entitats i associacions com a actors destacats en gestió del patrimoni



Dissabte dia 9 de març, Cabrils (Maresme) va acollir la “Jornada de Patrimoni: El paper de les comunitats en la preservació cultural”, organitzada conjuntament pel Museu Comunitari de Cabrils (COMCA) i Amics de Riba-roja. L’esdeveniment va posar de manifest, a través de l’exposició de casos concrets, com les comunitats i entitats locals cada cop tenen un paper més rellevant en la preservació i gestió del patrimoni cultural, o bé com a reforç a les institucions i en molts casos independentment d’elles.

La jornada es va estructurar en dues parts, una primera amb l’exposició de casos concrets presentats per les entitats convidades i una segona part dedicada a l’anàlisi i la reflexió a partir d’una taula rodona on tant les entitats convidades com el públic assistent van obrir un debat sobre el paper de la participació ciutadà en la gestió del patrimoni.


Va obrir les intervencions Montse Riu dels 
Amics de la Vall de Caboet, associació que centra la seva activitat en la salvaguarda del patrimoni de la vall amb projectes com la recuperació de l’església de Sant Serni o la valorització del Manuscrit dels greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, com un dels primers documents en català coneguts.


Josep Alió, d’Amics de Riba-roja, va compartir les diverses actuacions dutes a terme per l’entitat en la recuperació, catalogació, conservació i difusió dels forns d’oli de ginebre de la Ribera d’Ebre, posant èmfasi en la importància del patrimoni com a element cohesionador del territori i forjador d’identitat.


Montse Piñeiro, gestora del Centre de visitants de La Garriga, va abordar la interpretació del patrimoni a La Garriga, subratllant la importància de comprendre i comunicar el patrimoni arqueològic, modernista i industrial del territori a través del projecte La Garriga Invisible.



Jordi Montlló i Laura Bosch, del Museu Comunitari de Cabrils (COMCA), van compartir la seva experiència en l’articulació de la consciència comunitària entorn del patrimoni erigit en el seu entorn a través de la recerca i el treball en xarxa.



La jornada va culminar amb l’exposició de Jesús Fernández sobre l’experiència de La Ponte-ecomuséu a Astúries. El projecte parteix de la recuperació del patrimoni per aconseguir el desenvolupament  de la zona amb accions col·lectives que busquen la implicació de la comunitat, les administracions, l’església o els mateixos veïns, a través de la recuperació de la memòria oral o l’organització de visites guiades a la zona.



Durant la taula rodona, moderada per Jordi Abella Pons, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu es van posar de manifest alguns dels reptes i problemes als quals han de fer front  les comunitats en la seva tasca a motor fonamental en la gestió del patrimoni. Entre les més citades, com incrementar la participació i implicació social en els projectes,  les dificultats derivades de l’heterogeneïtat de les comunitats i el repte del relleu generacional. Tot i això, s’ha identificat l’administració com a principal obstacle, amb freqüents barreres burocràtiques i manca de suport.

Malgrat els obstacles, les entitats locals han reafirmat el seu compromís en la lluita per estudiar, preservar, comunicar i divulgar el patrimoni. Els organitzadors, el COMCA i Amics de Riba-roja, han rebut felicitacions per l’èxit de l’esdeveniment i la seva contribució a la posada en comú dels reptes i èxits de les iniciatives locals en la gestió del patrimoni.




Abans de concloure les jornades, va tenir lloc el conveni d'agermanament entre el Museu Comunitari de Cabrils i La Ponte-ecomuséu de Villanueva de Santo Adriano-Asturias amb l'objectiu d'aprofundir i consolidar la col·laboració entre ambdues entitats.





Les jornades han comptat amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner, l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu, l’Associació de Professionals de la Museoecologia de Catalunya, La Ponte-Écomuseu, l'Associació d’Amics de la Vall de Caboet, La Garriga i l’Ajuntament de Cabrils.





©Fotografies: Enric Almar, Lluïsa Amenós, Marta Peinador, Amics de Riba-roja d'Ebre.