Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris museu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris museu. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de juny del 2025

Comunicat en relació a la pregunta formulada en el passat Ple municipal de Cabrils del dia 29 de maig de 2025

 

El passat 29 de maig de 2025 en el torn de preguntes del Ple municipal de l’Ajuntament de Cabrils, la cap de l’oposició Marta Gómez Pons (Junts per Catalunya - Cabrils) va fer la següent pregunta a l’equip de govern, que transcric literalment:

Ens agradaria parlar sobre el museu que des de fa sis anys no tenim a Cabrils (...). L’any 2019 els mateixos partits que hi ha aquí (ERC-AM, MUC i Lina) van tancar que estava a l’espai de can Ventura del vi i, a més, el novembre de 2019 és va aprovar desestimar una subvenció que hi havia comarcal amb un fons FEDER. Arrel d’aquell ple, nosaltres (JxCat Cabrils) els vam demanar fer un grup de treball sobre el projecte museístic de Cabrils. De fet els vam fer confiança en aquell ple (...) ens van dir tota una sèrie de raons del perquè es desestimava aquella subvenció (...). Els vam dir que, en tot cas, el que calia fer era repensar el projecte del museu, entre tots i ens van dir que es comprometien a fer un grup de treball. Es va fer una única sessió, el febrer de 2020, que no ha tingut més continuïtat. En aquesta única sessió que es va fer, ens van dir que l’edifici del museu tenia un problema d’humitats, que ja ho sabem, i que no es odia obrir. Des de Junts els vam demanar crear una comissió o algun tipus d’òrgan de participació que estigués obert a tothom i que entre tots decidíssim un projecte futur de museu. Han passat cinc anys i paciència i un museu que brilla per la seva absència. Com ha dit (es refereix a l’alcaldessa) un no-museu. Què pensen fer amb aquest tema?


El que ve després, és a dir la resposta, és surrealista. En primer lloc perquè respon l’actual regidora de cultura i patrimoni (Sra. Laura Casalprim Ayguasenosa - MUC) que l’any 2019 no formava part de l’equip de govern, ni tan sols era regidora. Tot i que el seu partit sí que formava part de l’equip de govern, amb Miguel Doñate Sastre, com a regidor. La pregunta, en tot cas, l’hauria d’haver respost l’alcaldessa, Sra. Maite Viñals Clemente (ERC-AM) que era la màxima responsable i promotora d’aquella decisió: el tancament del museu. O, si ella no volia donar la cara i preferia treure’s les puces de sobre, ho hauria d’haver delegat amb el que llavors era el regidor de cultura, el senyor Jordi Campos Guitart (ERC-AM), actual 1r tinent d’alcalde, regidor d’infància, adolescència i joventut i regidor d’esports.

En segon lloc, perquè la resposta que va donar l’actual regidora de cultura i patrimoni no tenia res a veure amb la pregunta. Les tasques realitzades els darrers dos anys que ha entomat la nova regidora de cultura i patrimoni són fruit d’una sèrie d’accions històriques iniciades sense criteris tècnics ni científics que han provocat el col·lapse d’un conjunt de béns patrimonials. Si voleu una explicació més detallada d’aquest episodi, podeu consultar la següent bibliografia:

·         Montlló Bolart, Jordi (2020). El Museo Comunitario de Cabrils. Un proyecto experimental nacido desde la comunidad. Decolonising Museology. Museums, Community Action and Decolonisation. Núm. 1, pp. 176-192. Bruno Brulon Soares- ICOFOM. Universidade Federal do Estado do Rio de Janeiro. UNIRIO.

·         Montlló Bolart, Jordi (2021). Una experiencia en el ámbito museológico de Cataluña: el Museo Comunitario de Cabrils (Barcelona). Núm. 9, pp. 11-33. Cuadiernu. Revista Internacional de Patrimonio, Museología social y territorio. La Ponte-Ecomuséu. Villanueva de Santu Adrianu. Asturias (España). Cuadiernu núm.9, p.11-33

També va ser surrealista veure (mireu les imatges del Ple) com el regidor senyor Doñate li anava apuntant en un paper el que volia que digués la regidora de cultura i patrimoni i que, per cert, tampoc tenia res a veure amb la pregunta de la cap de l’oposició.


Conclusió:

Cinc anys i mig després del tancament del museu municipal de Cabrils, ni l’alcaldessa, ni l’equip de govern han donat cap mena explicació pública del perquè d’aquest tancament.

El 4 de juny de 2020 es crea l’entitat que presideixo, el Museu comunitari de Cabrils (COMCA) per mantenir la flama encesa, ni que sigui testimonial per la vetlla del patrimoni cultural local, esperant temps millors, però també amb l’objectiu de donar continguts i arguments als que han estat escollits per gestionar el municipi.

El desinterès sobre el tema  d’ERC i MUC és majúscul, d’altra manera haurien participat de les activitats organitzades pel COMCA. Només ho ha fet l’actual regidora de cultura.

Precisament, el passat 18 de juliol, per la celebració del Dia Internacional dels Museus, el COMCA va convidar a Xavier Roigé i Ventura, expert de renom, doctor en antropologia i professor de la UB per explicar la força dels museus locals com a motor de la comunitat. Ni l’ombra de cap regidor a l’acte. Igual que ha passat quan han vingut persones de la categoria de Daniel Solé, del Museu d’Història de Catalunya, Josep Fornés, del Museu Etnològic de Barcelona, o Joaquina Bobes (ARTimetria).

El COMCA per la seva banda i sense cap mena d’ajut endegà un procés participatiu per saber les inquietuds dels cabrilencs i les cabrilenques en l’àmbit del patrimoni, la història i la museologia. Els resultats d’aquest procés es van presentar el 20 de novembre de 2022. De regidors ni l’ombra.

Si a partir d’ara algú encara es pensa que l’actual equip de govern tenen cap mena d’interès pel tema, ja no podrà dir, després de llegir això, que és per manca d’informació.

Podeu escoltar la intervenció al Ple, al següent enllaç, a partir de les 2:40:20 hores:

https://www.youtube.com/watch?v=ua6NY_so5KM

Jordi Montlló Bolart

President del Museu Comunitari de Cabrils


dilluns, 28 de novembre del 2022

Com ha de ser el Museu de Cabrils. Resultats del procés participatiu.

 

Dijous, 24 de novembre, a les 7 del vespre, la Biblioteca de Cabrils acollia el COMCA que exposava el resultat del procés participatiu realitzat en llarg de l'any 2021 amb l'objectiu de copsar la percepció que la població té del concepte museu local i el paper d'aquest com a factor cohesionador.

Dos ponents de prestigi, Joaquina Bobes (ARTimetria) i Jordi Montlló, ambdós investigadors de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni cultural.

Obria l'acte Joaquina Bobes, amb "Els museus participatius, els museus de visitants", una visió de la museologia del segle XXI que res té a veure amb la idea que, encara molta gent i sobretot moltes institucions es fan dels museus i altres equipaments patrimonials. Una visió que es fonamenta en el coneixement dels públics com a font imprescindible per assolir aquesta visió que evidencia cada vegada més el paper social dels museus. 

Durant la seva intervenció mostrà varis exemples de bones pràctiques (Museu Rotterdam, Museu de l'Empordà, London museum) i explicà alguns dels detonants que provocaren un canvi total en la manera de fer, com si es tractés d'una radiografia que finalment demostra, després de la implantació de mesures correctives, la contribució social dels museus en àmbits com la creació de capital social, la participació i el canvi social.

La investigació dels públics és una tasca imprescindible perquè els museus i els equipaments patrimonials puguin oferir un servei de qualitat, puguin generar experiències valuoses que contribueixin a l'aprenentatge a partir del patrimoni i participar així en el desenvolupament social, cultural i econòmic. I cada vegada són més els museus que utilitzen la metodologia de l'estudi dels públics per introduir canvis en la planificació i gestió de la seva institució. Identificar problemes per proposar solucions.

Després, Jordi Montlló continuà amb la presentació del resultat del procés participatiu a partir de l'enquesta realitzada a la comunitat de Cabrils en llarg de l'any 2021. Un cop surti publicada, s'hi podrà accedir a través de la pestanya "ARTICLES I MONOGRAFIES".

Els ponents, Joaquina Bobes i Jordi Montlló. ©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

Torn de preguntes. ©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

Torn de preguntes ©Foto: Gustau Nacarino


dilluns, 14 de novembre del 2022

Com ha de ser el Museu de Cabrils. Resultats del procés participatiu.



Dijous, 24 de novembre, a les 7 del vespre, a la Biblioteca de Cabrils (El Maresme) us presentem els resultats del procés participatiu, en el qual els cabrilencs i cabrilenques varen participar de manera anònima.

L'any 2021 vam creure adient preparar una enquesta per copsar la percepció que té la població del concepte de museu local i el paper d'aquest com a factor cohesionador. És a dir, si la nostra comunitat creu que un museu local pot ser una bona eina de sostenibilitat cultural.


Els nostres ponents: 

Joaquina Bobes 

Llicenciada en Història, especialitat Prehistòria i Arqueologia, per la Universitat d’Oviedo.
Màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona.
Executive MBA, Eada Business School.

Va realitzar estudis de Postgrau al Departament d’Arqueologia de la Universitat de Newcastle upon Tyne (Regne Unit) el curs 1988-89 i al Departament de Gestió i Política Cultural de la City University, Londres, el curs 1995-96. Durant aquest últim any va realitzar una estada de col·laboració amb English Heritage, agència responsable del patrimoni cultural dependent del Ministeri de Cultura britànic, a Londres.

Entre 1983 i 1995 va participar en els següents projectes de recerca arqueològica: Projecte de Recerca Integrada Nalón Mitjà a Astúries (Universitat d’Oviedo); Arbeia Roman Fort a South Shields (Universitat de Newcastle upon Tyne); Projecte de Recerca i Prospecció Arqueològiques de la Conca Mitjana del riu Tisza, Hongria (Universitat de Newcastle upon Tyne i Universitat de Budapest); Projecte de Recerca a la Serralada del Montsec, Els Muricecs, Lleida (Universitat de Barcelona); Projecte d’Investigació Arqueològica de la Vall del Montsant, Tarragona, (Universitat de Barcelona).

Sòcia fundadora de la consultora ARTImetria, empresa especialitzada en la planificació estratègica i el màrqueting de la cultura. Des de 1998, és gerent i consultora sènior de l’empresa. Com a consultora, ha coordinat i realitzat múltiples projectes al voltant dels museus i el patrimoni.

Des de 2009, és professora associada del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Internacional de Catalunya. Des de 2011, és professora associada del Departament de Màrqueting, Operacions i Supply a Eada Business School.

Jordi Montlló

Doctor en Antropologia social per la Universitat de Barcelona (2017) amb la Tesi “La Fira de Santa Llúcia de Barcelona: la primera fira de pessebres documentada (1786-2012)”. Màster en "Museologia i Gestió del Patrimoni Etnològic i Cultural" per la Universitat de Barcelona.

 

Treballa des de l’any 2002 en la realització de Mapes de Patrimoni Cultural i Natural per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

 

Ha col·laborat amb diferents museus com a consultor, participant en la realització d’inventaris, exposicions, continguts i realització de projectes. És membre del consell de redacció de la revista de museologia Mnemosine. Ha comissariat diverses exposicions. En el 58è Salon International de santonniers d’Arles (La Provence) li fou concedida la Medalla d’honor de la ciutat per l’exposició “Provence et Catalogne”.

 

Autor de diverses monografies, articles i comunicacions en el camp del patrimoni cultural, l’arqueologia, l’antropologia i la museologia. Destaquem Les nostres figures de pessebre. Una mirada al pessebrisme de Catalunya (2010);  Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014 (2014); Bartomeu Marcé i Reixach, el darrer escultor romàntic del pessebrisme a Catalunya (2015) o Nadal a cel obert. Les fires de pessebres a Barcelona (2016). 

 

Responsable de l’edició de: La Guerra de Successió i les seves conseqüències: el segle XVIII al Maresme. VII Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme (2013); El patrimoni arquitectònic i arqueològic, 2s. Jornades de Patrimoni Cultural i Societat (1999); i  Sols compto les hores lluminoses. Els rellotges de sol de Cabrils (2018).

 

Membre fundador i president del col·lectiu de recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula. Col·labora amb l’Institut d’Estudis Penedesencs en la realització de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de la vegueria del Penedès. Ha obtingut diverses beques de recerca de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme i de l’Institut Ramon Muntaner.