dilluns, 14 d’octubre del 2024

Êxit de participació a les Jornades Europees del Patrimoni 2024 amb un públic totalment entregat.

 


Aquest diumenge, dia 13, el Museu Comunitari de Cabrils oferia un any més viure una nova experiència dins d'un cap de setmana de descobertes del nostre patrimoni cultural: una ruta pels rellotges de sol més emblemàtics i la visita a la Col·lecció Majó amb gairebé un miler de rellotges que van des de scafes a rellotges anul·lars, de pastor, ceràmics de sèrie, de bastó, díptics i altres tipologies.

A més, teníem moltes ganes de compartir una nova notícia inèdita amb tots els participants.


49 persones varen gaudir de la visita, iniciada a la Plaça de l'Església. Després de les presentacions, es va fer una breu introducció a la història del rellotge de sol, record constant del nostre arrelament a la terra i la nostra servitud al seu ritme i al seu voltar immutable. 

Seguidament, es va parlar de l'exemple de l'església de Cabrils on a través de la recerca s'ha pogut resseguir el pas del rellotge de sol al mecànic. 

Durant el recorregut es va parlar també de la construcció, història i simbologia, materials i restauracions dels rellotges de sol de la façana de ponent de l'església de la Santa Creu, o el rellotge de Salvador Dalí, a Can Serraclara, conegut des de fa 25 anys com a restaurant Can Rin. 


En arribar a Can Puigvert, la nostra guia va confirmar l'autoria del rellotge a partir de les sospites que ja havia tingut durant el treball d'investigació sobre de l'autor d'aquest magnífic quadrant: Ferran Serra Sala.  

Ferdinandus Serra, que era com ell signava, passà la major part de la seva vida enfilat a les bastides, esgrafiant façanes i realitzant magnífics rellotges de sol per tot el territori català. I malgrat ésser poc conegut, està considerat com el millor esgrafiador català del segle XX.

En el camp de la gnomònica, Ferdinandus fou un dels majors exponents en la creació de quadrants de sol durant el darrer segle, i es convertí en un veritable especialista, no només en l'apartat artístic sinó també en el tècnic. 


Durant el transcurs de la ruta guiada, es varen poder observar rellotges ceràmics i pintats, tots ells amb decoració ornamental, fins arribar a la seu de la Col·lecció Andreu Majó.

Aprofitem aquestes línies per agraïr a la família Majó la seva amabilitat i predisposició per mostrar i compartir un patrimoni extraordinari amb motiu de la Festa Major del Patrimoni com són les Jornades Europees del Patrimoni que se celebren per tot Europa des de l'any 1991. 


Reportatge fotogràfic.


Jornades Europees de Patrimoni 2024. ©Fotografia: Dani Solé

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Jordi Montlló

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Marta Gòmez


Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Marta Gòmez

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Marta Gòmez

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Dani Solé

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Carolina Bonvehí


Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Manel Volart

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Dani Solé

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Jordi Montlló

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Jordi Montló

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Jordi Montlló

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Jordi Montlló

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jornades Europees de Patrimoni 2024.©Fotografia: Lluïsa Amenós


dilluns, 23 de setembre del 2024

JEP 2024. Ruta dels rellotges de sol de Cabrils i visita a la Col·lecció Majó.

 



Un any més, Catalunya celebra les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), una iniciativa del Consell d'Europa i la Comissió Europea que se celebra ininterrompudament des del 1991, amb l'objectiu d'apropar el patrimoni monumental de Catalunya a tota la ciutadania. 

Les Jornades Europees de Patrimoni, organitzades per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, compten amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis, l'Institut Ramon Muntaner, l'Associació de Micropobles de Catalunya i l'Associació Capital de la Cultura Catalana.

Diumenge,13 d’octubre us convidem a viure una nova experiència en aquesta jornada de descobertes del nostre patrimoni cultural. Les JEP són un esdeveniment gratuït i obert a tothom i una gran oportunitat per donar a conèixer la riquesa i l'atractiu del nostre patrimoni cultural.


A les 11:00h ens trobarem a la Plaça de l'Església de Cabrils. Veurem alguns dels rellotges de sol més rellevants del municipi, entre ells el realitzat per Salvador Dalí durant la seva joventut, el de l’església de la Santa Creu del segle XVIII, o el rellotge de Can Puigvert, atribuït a Ferdinandus Serra, considerat com el millor esgrafiador català del segle XX. I per acabar, visitarem la col·lecció privada Majó, una de les col·leccions més importants tret dels grans museus europeus com Munich, Londres o Paris.

La col·lecció Andreu Majó, amb prop d'un miler de rellotges, és fruit de la seva afició com a col·leccionista d'ençà que el seu avi li en va regalar el primer quan era petit. Els viatges arreu del món han fet la resta. Si veniu, en podreu veure de vidre, fusta, metall i fins i tot de paper i cartolina. N'hi ha de butxaca, de bastó, els polars, verticals, tèxtils, de ceràmica. Un d'ells va rebre l'any 2001 la menció honorífica en el concrus de gnomònica Internacional organitzat per l'Studi e richerche Serafino Zani.

La seva col·lecció ha estat visitada per aficionats a la gnomònica procedents de molts països d'Europa com Anglaterra, Suïssa o Alemanya. 

dissabte, 20 de juliol del 2024

Curs d'iniciació a la genealogia.


 

A càrrec de: Ferran Manau i Graupera (Sant Andreu de Llavaneres, 1944). 

Ferran Manau és membre de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària de Catalunya, des de 1985.

L'any 2004 entra a formar part de la Junta amb la responsabilitat de promoure el grup Monumenta per fer l'Inventari General de noms de Catalunya.

Ha publicat tres llibres de genealogia entre els que destaca "Sant Andreu de Llavaneres 1548-2000, i diversos estudis genealògics de família a la revista Paratge.

DATES: setembre de 2024. 

Dimarts 17 i 24 de 19 a 20:30h.

Dissabte 28, d'11 a 12h visita als quadres genealògics de la nissaga Pons i altres famílies de Cabrils.

PREUS: aportació genèrica de 15,00€

            per socis del COMCA i jubilats: 12,00€

            per estudiants a partir d'ESO: 10,00€

INSCRIPCIONS: 

Per formalitzar la inscripció cal enviar un correu electrònic a: museucomca@gmail.com

o telefonar al 646627814

PLACES LIMITADES PER RIGURÓS ORDRE D'INSCRIPCIÓ.

ES LLIURARÀ CERTIFICAT D'ASSISTÈNCIA A QUI HO SOL·LICITI.

LLOC: 

Hotel d'Entitats - Carrer de Can Campins, núm. 11 - Cabrils


dimarts, 30 d’abril del 2024

Diumenge, 19 de maig - Ibers a Cabrils?

 El Museu Comunitari de Cabrils (COMCA )celebra el Dia Internacional dels Museus amb una xerrada sobre arqueologia del món ibèric, a la Laietània



El proper diumenge 19 de maig, a les 11:00 del matí, el Museu Comunitari de Cabrils (COMCA) us convida a la presentació de les darreres novetats, fruit de la recerca dels darrers anys d’un equip d’arqueòlegs encapçalats per Pau Menéndez i Eric Sobrevia. La xerrada titulada: Ibers a Cabrils? L’arqueologia a la Laietània ibèrica, ens vol mostrar l’estat de la qüestió d’aquest projecte amb imatges dels treballs realitzats i exemples del material descobert a les excavacions que ens portaran i en podrem gaudir en primícia.

El món ibèric de la Laietània és un tret identitari del territori de la costa de Barcelona, des del Maresme fins el Baix Llobregat. Però manté molts punts foscos en el coneixement del poblament i els homes i les dones que hi van viure abans de l’arribada dels romans.

Des de l’any 2019, el grup Laietània, Arqueologia i Patrimoni (LAiPat) ha iniciat un projecte de recerca en jaciments com el del Turó gros de Céllecs o el del Turó del Vent de Llinars del Vallès, amb l’aplicació de noves tecnologies.

Al turó del Vent s’ha trobat un conjunt d’elements que es vinculen a l’àmbit de la guerra, com és una espasa ibèrica, una galtera de casc utilitzat per les tropes romanes i un lot d'armes i eines de ferro. L’any 1984 es van trobar dos exemplars de punyals celtibers, únics a Catalunya i que actualment estan exposats al Museu de Granollers.

Un dels principals objectius del projecte és la de generar coneixement i que aquest repercuteixi en la societat per tal de sensibilitzar-la. Alhora que pretén conscienciar de la necessitat de restituir, protegir i salvaguardar un, tan important com desconegut, patrimoni arqueològic, històric i natural, per a les generacions presents i futures.

La investigació es du a terme dins del projecte Dinàmiques d’ocupació i vertebració del territori a la Laietània central i septentrional (s. VI-II aC), aprovat per la Direcció General de Patrimoni i subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Igualment, compta amb el suport de l’Ajuntament de Llinars del Vallès i de la Diputació de Barcelona.​​​​​​​

El lema que proposa l’ICOM és Museus per l'educació i la investigació, i subratlla el paper fonamental de les institucions culturals a l'hora de proporcionar una experiència educativa holística. Aquest dia aposta per un món més conscient, sostenible i integrador. El lema s’ajusta als objectius del COMCA i del projecte de recerca que es presenta al cent per cent i esperem oferir-vos una experiència viva i engrescadora. No coneixem a ningú que s’hagi avorrit a les nostres presentacions. No seràs tu el primer, oi? T’hi esperem.

 

Data:

Diumenge  19 de maig a les 11:00h

Lloc:

Hotel d’Entitats  (Carrer de Can Campins, 11 – Cabrils)



dilluns, 29 d’abril del 2024

19 de maig de 2024. 19è Aplec del Crist Mujal

 




Ja podeu llegir la ressenya de Salvador Palomar sobre el llibre "Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric", publicada a etnologia, Revista d'Etnologia de Catalunya.


La Revista d’etnologia de Catalunya (REC) és una publicació especialitzada en els àmbits de l’antropologia, l’etnologia i el patrimoni cultural a Catalunya i d’arreu. S’ha convertit en una plataforma de difusió de les iniciatives, les realitzacions, les teories i les experiències dels investigadors i investigadores, les entitats i els col·lectius que conformen aquest camp del coneixement dins de les ciències socials.

A l'apartat CRÒNICA, pàgina 232, Salvador Palomar, de Carrutxa - Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Històrica ha fet una ressenya de l'obra que vàrem presentar ara fa un any "Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric", que per aquells qui hi estiguin interessats poden llegir a continuació i també el trobareu en la pestanya ARTICLES I MONOGRAFIES del nostre Web:

diumenge, 21 d’abril del 2024

Les experiències més interessants d'un veritable detectiu de l'art, Albert Velasco, sota la lupa de la també historiadora de l'art, Lluïsa Amenós.

 

Aquest divendres 19 d’abril, a les set del vespre, es presentava el llibre A la recerca de l’obra perduda, obra del doctor en Història de l’art, Albert Velasco. L’acte va tenir lloc a la sala de La Concòrdia de Cabrils. La presentació s'emmarca dins del programa d'activitats de la Setmana Cultural, "C2" que la regidoria de Cultura, ha preparat per a totes les franges d'edat i per a tots els col·lectius de la població.

Jordi Montlló, president de l'entitat presentava els dos ponents, ambdós historiadors de l'art però amb una trajectòria en el camp de l'investigació ben diferent. Per una banda, l'autor del llibre, i per l'altra, la doctora Lluïsa Amenós, que a més, és membre del Museu Comunitari de Cabrils. 

Amb la seva llarga experiència i trajectòria, Lluïsa Amenós va anar desglossant alguns dels paràgrafs amb els moments més rellevants de diferents històries viscudes per l'Albert Velasco, com la troballa d'una lipsanoteca persa, l'arqueta amb la relíquia de la sandàlia de la Mare de Déu o l'enfrontament amb la policia al Museu de Lleida, durant l’espoli de les obres de Sixena, en una operació política sense precedents en el món occidental. Una magnífica presentació amb un tàndem excepcional. 

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia Jordi Vega - COMCA