dissabte, 20 de juliol del 2024

Curs d'iniciació a la genealogia.


 

A càrrec de: Ferran Manau i Graupera (Sant Andreu de Llavaneres, 1944). 

Ferran Manau és membre de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària de Catalunya, des de 1985.

L'any 2004 entra a formar part de la Junta amb la responsabilitat de promoure el grup Monumenta per fer l'Inventari General de noms de Catalunya.

Ha publicat tres llibres de genealogia entre els que destaca "Sant Andreu de Llavaneres 1548-2000, i diversos estudis genealògics de família a la revista Paratge.

DATES: setembre de 2024. 

Dimarts 17 i 24 de 19 a 20:30h.

Dissabte 28, d'11 a 12h visita als quadres genealògics de la nissaga Pons i altres famílies de Cabrils.

PREUS: aportació genèrica de 15,00€

            per socis del COMCA i jubilats: 12,00€

            per estudiants a partir d'ESO: 10,00€

INSCRIPCIONS: 

Per formalitzar la inscripció cal enviar un correu electrònic a: museucomca@gmail.com

o telefonar al 646627814

PLACES LIMITADES PER RIGURÓS ORDRE D'INSCRIPCIÓ.

ES LLIURARÀ CERTIFICAT D'ASSISTÈNCIA A QUI HO SOL·LICITI.

LLOC: 

Hotel d'Entitats - Carrer de Can Campins, núm. 11 - Cabrils


dimarts, 30 d’abril del 2024

Diumenge, 19 de maig - Ibers a Cabrils?

 El Museu Comunitari de Cabrils (COMCA )celebra el Dia Internacional dels Museus amb una xerrada sobre arqueologia del món ibèric, a la Laietània



El proper diumenge 19 de maig, a les 11:00 del matí, el Museu Comunitari de Cabrils (COMCA) us convida a la presentació de les darreres novetats, fruit de la recerca dels darrers anys d’un equip d’arqueòlegs encapçalats per Pau Menéndez i Eric Sobrevia. La xerrada titulada: Ibers a Cabrils? L’arqueologia a la Laietània ibèrica, ens vol mostrar l’estat de la qüestió d’aquest projecte amb imatges dels treballs realitzats i exemples del material descobert a les excavacions que ens portaran i en podrem gaudir en primícia.

El món ibèric de la Laietània és un tret identitari del territori de la costa de Barcelona, des del Maresme fins el Baix Llobregat. Però manté molts punts foscos en el coneixement del poblament i els homes i les dones que hi van viure abans de l’arribada dels romans.

Des de l’any 2019, el grup Laietània, Arqueologia i Patrimoni (LAiPat) ha iniciat un projecte de recerca en jaciments com el del Turó gros de Céllecs o el del Turó del Vent de Llinars del Vallès, amb l’aplicació de noves tecnologies.

Al turó del Vent s’ha trobat un conjunt d’elements que es vinculen a l’àmbit de la guerra, com és una espasa ibèrica, una galtera de casc utilitzat per les tropes romanes i un lot d'armes i eines de ferro. L’any 1984 es van trobar dos exemplars de punyals celtibers, únics a Catalunya i que actualment estan exposats al Museu de Granollers.

Un dels principals objectius del projecte és la de generar coneixement i que aquest repercuteixi en la societat per tal de sensibilitzar-la. Alhora que pretén conscienciar de la necessitat de restituir, protegir i salvaguardar un, tan important com desconegut, patrimoni arqueològic, històric i natural, per a les generacions presents i futures.

La investigació es du a terme dins del projecte Dinàmiques d’ocupació i vertebració del territori a la Laietània central i septentrional (s. VI-II aC), aprovat per la Direcció General de Patrimoni i subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Igualment, compta amb el suport de l’Ajuntament de Llinars del Vallès i de la Diputació de Barcelona.​​​​​​​

El lema que proposa l’ICOM és Museus per l'educació i la investigació, i subratlla el paper fonamental de les institucions culturals a l'hora de proporcionar una experiència educativa holística. Aquest dia aposta per un món més conscient, sostenible i integrador. El lema s’ajusta als objectius del COMCA i del projecte de recerca que es presenta al cent per cent i esperem oferir-vos una experiència viva i engrescadora. No coneixem a ningú que s’hagi avorrit a les nostres presentacions. No seràs tu el primer, oi? T’hi esperem.

 

Data:

Diumenge  19 de maig a les 11:00h

Lloc:

Hotel d’Entitats  (Carrer de Can Campins, 11 – Cabrils)



dilluns, 29 d’abril del 2024

19 de maig de 2024. 19è Aplec del Crist Mujal

 




Ja podeu llegir la ressenya de Salvador Palomar sobre el llibre "Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric", publicada a etnologia, Revista d'Etnologia de Catalunya.


La Revista d’etnologia de Catalunya (REC) és una publicació especialitzada en els àmbits de l’antropologia, l’etnologia i el patrimoni cultural a Catalunya i d’arreu. S’ha convertit en una plataforma de difusió de les iniciatives, les realitzacions, les teories i les experiències dels investigadors i investigadores, les entitats i els col·lectius que conformen aquest camp del coneixement dins de les ciències socials.

A l'apartat CRÒNICA, pàgina 232, Salvador Palomar, de Carrutxa - Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Històrica ha fet una ressenya de l'obra que vàrem presentar ara fa un any "Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric", que per aquells qui hi estiguin interessats poden llegir a continuació i també el trobareu en la pestanya ARTICLES I MONOGRAFIES del nostre Web:

diumenge, 21 d’abril del 2024

Les experiències més interessants d'un veritable detectiu de l'art, Albert Velasco, sota la lupa de la també historiadora de l'art, Lluïsa Amenós.

 

Aquest divendres 19 d’abril, a les set del vespre, es presentava el llibre A la recerca de l’obra perduda, obra del doctor en Història de l’art, Albert Velasco. L’acte va tenir lloc a la sala de La Concòrdia de Cabrils. La presentació s'emmarca dins del programa d'activitats de la Setmana Cultural, "C2" que la regidoria de Cultura, ha preparat per a totes les franges d'edat i per a tots els col·lectius de la població.

Jordi Montlló, president de l'entitat presentava els dos ponents, ambdós historiadors de l'art però amb una trajectòria en el camp de l'investigació ben diferent. Per una banda, l'autor del llibre, i per l'altra, la doctora Lluïsa Amenós, que a més, és membre del Museu Comunitari de Cabrils. 

Amb la seva llarga experiència i trajectòria, Lluïsa Amenós va anar desglossant alguns dels paràgrafs amb els moments més rellevants de diferents històries viscudes per l'Albert Velasco, com la troballa d'una lipsanoteca persa, l'arqueta amb la relíquia de la sandàlia de la Mare de Déu o l'enfrontament amb la policia al Museu de Lleida, durant l’espoli de les obres de Sixena, en una operació política sense precedents en el món occidental. Una magnífica presentació amb un tàndem excepcional. 

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia L. Bosch - COMCA

©Fotografia Jordi Vega - COMCA

dimarts, 2 d’abril del 2024

Diada de Sant Jordi 2024. Presentació del llibre "A la recerca de l'obra perduda", d'Albert Velasco. 19 d'abril a les 7 del vespre.


El proper divendres 19 d’abril, a les set del vespre, es presenta el llibre A la recerca de l’obra perduda, obra del doctor en Història de l’art, Albert Velasco. L’acte tindrà lloc a la sala de La Concòrdia de Cabrils. S'emmarca dins del complert programa d'activitats de la Setmana Cultural, que la regidoria de Cultura ha preparat per a totes les franges d'edat i per a tots els col·lectius de la població.

A partir de diferents històries viscudes en primera persona, l’autor ens presenta un apassionant món de descobertes en recòndites esglésies, cases de subhasta o, fins  i tot, a la xarxa d’Instagram, que van des de la troballa d’una ampolla de vidre persa o d’una arqueta per guardar una sandàlia de la Mare de Déu a l’enfrontament amb la policia al Museu de Lleida, durant l’espoli de les obres de Sixena, en una operació política sense precedents en el món occidental.

Les habilitats de l’autor i el seu coneixement especialitzat en art medieval queden ben paleses en una lectura amena i apassionant, on també es posa de manifest un estil àgil i punyent que atrapa al lector des del primer moment.

Velasco demostra en aquesta obra que la feina de conservador d’un museu i d’investigador és més emocionant del que a priori pot semblar, i que no sempre passa entre mig de muntanyes de papers polsegosos.

Si voleu descobrir de veu del propi autor no us perdeu la presentació que anirà condimentada amb les aportacions de Lluïsa Amenós, doctora en història de l’art i membre del Museu Comunitari de Cabrils (COMCA).



 

dissabte, 16 de març del 2024

El rol de les comunitats en la salvaguarda del patrimoni cultural: una jornada de reflexió

La jornada, organitzada pel COMCA Museu i Amics de Riba-roja, obre un espai de reflexió sobre el nou paradigma que situa les entitats i associacions com a actors destacats en gestió del patrimoni



Dissabte dia 9 de març, Cabrils (Maresme) va acollir la “Jornada de Patrimoni: El paper de les comunitats en la preservació cultural”, organitzada conjuntament pel Museu Comunitari de Cabrils (COMCA) i Amics de Riba-roja. L’esdeveniment va posar de manifest, a través de l’exposició de casos concrets, com les comunitats i entitats locals cada cop tenen un paper més rellevant en la preservació i gestió del patrimoni cultural, o bé com a reforç a les institucions i en molts casos independentment d’elles.

La jornada es va estructurar en dues parts, una primera amb l’exposició de casos concrets presentats per les entitats convidades i una segona part dedicada a l’anàlisi i la reflexió a partir d’una taula rodona on tant les entitats convidades com el públic assistent van obrir un debat sobre el paper de la participació ciutadà en la gestió del patrimoni.


Va obrir les intervencions Montse Riu dels 
Amics de la Vall de Caboet, associació que centra la seva activitat en la salvaguarda del patrimoni de la vall amb projectes com la recuperació de l’església de Sant Serni o la valorització del Manuscrit dels greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, com un dels primers documents en català coneguts.


Josep Alió, d’Amics de Riba-roja, va compartir les diverses actuacions dutes a terme per l’entitat en la recuperació, catalogació, conservació i difusió dels forns d’oli de ginebre de la Ribera d’Ebre, posant èmfasi en la importància del patrimoni com a element cohesionador del territori i forjador d’identitat.


Montse Piñeiro, gestora del Centre de visitants de La Garriga, va abordar la interpretació del patrimoni a La Garriga, subratllant la importància de comprendre i comunicar el patrimoni arqueològic, modernista i industrial del territori a través del projecte La Garriga Invisible.



Jordi Montlló i Laura Bosch, del Museu Comunitari de Cabrils (COMCA), van compartir la seva experiència en l’articulació de la consciència comunitària entorn del patrimoni erigit en el seu entorn a través de la recerca i el treball en xarxa.



La jornada va culminar amb l’exposició de Jesús Fernández sobre l’experiència de La Ponte-ecomuséu a Astúries. El projecte parteix de la recuperació del patrimoni per aconseguir el desenvolupament  de la zona amb accions col·lectives que busquen la implicació de la comunitat, les administracions, l’església o els mateixos veïns, a través de la recuperació de la memòria oral o l’organització de visites guiades a la zona.



Durant la taula rodona, moderada per Jordi Abella Pons, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu es van posar de manifest alguns dels reptes i problemes als quals han de fer front  les comunitats en la seva tasca a motor fonamental en la gestió del patrimoni. Entre les més citades, com incrementar la participació i implicació social en els projectes,  les dificultats derivades de l’heterogeneïtat de les comunitats i el repte del relleu generacional. Tot i això, s’ha identificat l’administració com a principal obstacle, amb freqüents barreres burocràtiques i manca de suport.

Malgrat els obstacles, les entitats locals han reafirmat el seu compromís en la lluita per estudiar, preservar, comunicar i divulgar el patrimoni. Els organitzadors, el COMCA i Amics de Riba-roja, han rebut felicitacions per l’èxit de l’esdeveniment i la seva contribució a la posada en comú dels reptes i èxits de les iniciatives locals en la gestió del patrimoni.




Abans de concloure les jornades, va tenir lloc el conveni d'agermanament entre el Museu Comunitari de Cabrils i La Ponte-ecomuséu de Villanueva de Santo Adriano-Asturias amb l'objectiu d'aprofundir i consolidar la col·laboració entre ambdues entitats.





Les jornades han comptat amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner, l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu, l’Associació de Professionals de la Museoecologia de Catalunya, La Ponte-Écomuseu, l'Associació d’Amics de la Vall de Caboet, La Garriga i l’Ajuntament de Cabrils.





©Fotografies: Enric Almar, Lluïsa Amenós, Marta Peinador, Amics de Riba-roja d'Ebre.