diumenge, 17 de setembre de 2023

Jornades Europees de Patrimoni 2023. Els receptaris més antics de cuina catalana: del Restaurant 7 Portes de Barcelona al restaurant Can Rin de Cabrils.


Amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni, el Museu Comunitari de Cabrils us convida a la presentació de la Col·lecció 7 Portes de Receptaris Històrics de la Cuina Catalana.

El lema de l’edició d’enguany, proposat pel Consell d’Europa, és “Patrimoni viu”, fent referència a les pràctiques, els coneixements i les habilitats que es transmeten de generació en generació, i que actualment es continuen mantenint. Són diverses les habilitats, els oficis i les professions que ens permeten conservar i salvaguardar el nostre patrimoni de moltes maneres diferents. La temàtica d’enguany tracta d’examinar com el patrimoni d’ahir s’ha convertit en el patrimoni d’avui i com aquest patrimoni, gràcies a les persones que transmeten el seu coneixement, es pot salvaguardar per a les generacions futures. A Cabrils, com a vil·la gastronòmica, una d’aquestes habilitats és la gastronomia i és aquest el motiu de la proposta que us fem.

La col·lecció 7 Portes de receptaris històrics de la Cuina Catalana, ha estat ideada, liderada i patrocinada des del restaurant 7 Portes de Barcelona, a través d’una idea original de Francesc Solé Parellada. Aquest projecte, iniciat ara fa deu anys, compta amb el suport i cofinançament de la Fundació “La Caixa” i l’Editorial Barcino, segell editorial de la Fundació Carulla.

L’objectiu principal és esdevenir un referent sobre la història de la cuina catalana des de l’Edat Mitjana fins al segle XX. Una col·lecció única al món de receptaris històrics de cuina catalana, començant pel llibre de cuina més antic de la península ibèrica, el “Llibre del Sent Soví”, fins a arribar a començaments del segle XX.

Els llibres fins ara publicats estan adreçats tant al públic en general com a persones interessades en la història i els textos antics, la gastronomia i l’etnografia i als professionals del món de la cuina.

Cada volum inclou diversos estudis, a càrrec dels millors especialistes que situen les receptes en el seu entorn alimentari, econòmic i social. Analitzen el seu contingut gastronòmic i culinari, i recullen l’estat de l’evolució de la cuina catalana. Els receptaris originals s’han editat amb el rigor filològic propi de l’Editorial Barcino i els textos s’han transcrit al català modern, per tant totalment accessibles del públic en general.

Al darrera d’aquesta obra hi ha un comitè científic i un comitè assessor, de reconegut prestigi tant pel que fa al món de la gastronomia com de la llengua i literatura catalana.

La intervenció anirà a càrrec del propietari del restaurant barceloní 7 PORTES, el Dr. Francesc Solé Parellada, que també és catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya i del Dr. Antoni Riera i Melis, catedràtic emèrit d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona i membre de la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Presentarà l’acte el Dr. Pere Benito i Monclús, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Lleida i membre del COMCA.

L’acte tindrà lloc al restaurant de CAN RIN, diumenge 15 d’octubre a dos quarts de dotze del migdia. En acabar, s’oferirà als presents un petit refrigeri (begudes a càrrec dels assistents).

 

FITXA TÈCNICA:

Organitza:                  Museu Comunitari de Cabrils (COMCA)

Col·labora:                 Restaurant Can Rin

Lloc:                           Restaurant Can Rin   -  Torrent Roig, núm. 2 -  08348 – Cabrils (el Maresme).                                                    Pàrquing gratuït al costat mateix.

Data:                         15 d’octubre de 2023 (diumenge)

Hora:                         11:30 h

Més informació:         Laura Bosch Martínez

                                    646627814

                                   museucomca@gmail.com


Enllaç a l’agenda de la Generalitat on es pot consultar la fitxa de l’acte:


Més informació:


El Llibre de Sent Soví és el receptari més antic conservat en llengua catalana. Se situa just a l’inici de la tradició culinària del país, i ja hi apunten determinades constants que han arribat fins avui. La seva influència s’observa en la resta de llibres de cuina medievals i fins i tot posteriors. Aquesta condició de llibre inaugural, en part atzarosa, no es contradiu amb el fet que sigui, al mateix temps, una síntesi de la cuina de la seva època. Específicament de l’alta cuina, pròpia de la noblesa i les classes benestants. Per facilitar l’accés al text, se n’ofereix la versió medieval acarada a una adaptació al català modern. Amb aquest volum s’inicia la col•lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana, que proposarà un llarg recorregut des dels receptaris més antics fins als de la segona meitat del segle XX, amb la finalitat de posar de manifest l’evolució, les transformacions i les continuïtats de la cuina catalana.

Extracte.

Consulteu-ne un fragment



El Llibre d’aparellar de menjar és un extens llibre de cuina, escrit i compilat cap a mitjan segle xiv. Es tracta d’un receptari que, fins ara, havia restat inaccessible per al gran públic. Les seves receptes reflecteixen els gustos de les classes benestants de la baixa edat mitjana catalana, alhora que constitueix una síntesi de la literatura gastronòmica medieval i una peça bàsica de la tradició culinària catalana, que es projecta fins a l’actualitat.

Extracte.

Consulteu-ne un fragment






El Llibre de totes maneres de potatges s’ha conservat en un únic manuscrit i és anònim. L’obra consta de més de dos cents capítols sobre una gran diversitat de plats i consells per cuinar. Hi podem llegir com preparar tota mena de carns, caça i aviram, com s’havien de fer les salses que les acompanyaven o com s’elaboraven els plats que anomenem “de cullera”; al final del llibre hi ha una extensa secció dedicada a peixos i plats quaresmals. El nombre de llibres de cuina medievals conservats en català mostra la importància que va adquirir l’art de la cuina en els territoris de parla catalana. Aquest receptari del segle XIV fins ara ha romàs inèdit. La cuina forma part de la cultura d’un país. La gastronomia catalana, enfonsa les seves arrels en una tradició que parteix de l’edat mitjana. L’anàlisi d’aquests textos ens dóna una perspectiva de l’evolució de la societat i ens aclareix l’origen d’alguns dels nostres costums culinaris. Per facilitar l’accés al text, se n’ofereix la versió medieval acarada amb una adaptació al català modern. Els estudis sobre l’entorn econòmic, històric i culinari que l’acompanyen afavoreixen una millor comprensió de l’època i del mateix receptari.

Extracte.

Consulteu-ne un fragment


L’any 1520 va aparèixer, a la ciutat de Barcelona, el Llibre del coc, el primer llibre de cuina imprès a la península Ibèrica. Era escrit en català. Fins llavors els receptaris de cuina havien circulat únicament de forma manuscrita. L’obra s’atribueix a mestre Robert, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Tot sembla indicar que cal identificar aquest sobirà amb Ferran I, fill natural d’Alfons el Magnànim, que va regnar a Nàpols entre els anys 1458 i 1494. El llibre inclou més de dues-centes receptes, en bona part vinculables als costums i als gustos luxosos de la cort i la noblesa de l’època. Majoritàriament es tracta de plats que formen part d’una aleshores ja llarga tradició culinària medieval catalana, en aquell moment encara ben vigent, representada pel Sent Soví i altres títols, com el Llibre d’aparellar de menjar o el Llibre de totes maneres de potatges. El Llibre del coc dona compte de noves influències i gustos que, de mica en mica, es van imposant durant el segle xvi. En diversos aspectes, és una obra que actua com a frontissa entre l’edat mitjana i el Renaixement. No és sorprenent, doncs, que al llarg d’aquest segle l’obra fos repetidament impresa en llengua catalana. 
Extracte

Consulteu-ne un fragment

Conté els primers receptaris de l’època moderna, quan arriben per primer cop a Catalunya els aliments procedents d’Amèrica, com el tomàquet, la patata o el pebrot. A partir d’aquest moment la cuina catalana farà un tomb per sempre. El llibre presenta dos manuscrits diferents: el Llibre de cuina d’Escaladei, i el Llibre molt apte per al govern de la cartuxa de Montalegre. El primer, pel seu contingut culinari i per les seves característiques, l’hem de considerar representatiu de la cuina elaborada en el monestir durant la segona meitat del segle xvi, representativitat que romandrà fins els primers anys del següent. En canvi, el contingut del manuscrit de Montalegre reflecteix la pràctica culinària de les darreres dècades del segle xvIi i que encara es practicava en la segona dècada del segle xviii. Aquesta seqüència ens permet observar una lenta dinàmica de canvi dels sistemes alimentaris amb novetats significatives respecte dels productes i les elaboracions.

Extracte

Consulteu-ne un fragment

Als convents franciscans el càrrec de cuiner requeia en un dels seus membres, que se les havia d’enginyar per alimentar el conjunt de la comunitat. No és sorprenent, doncs, que haguem conservat fins a onze còpies manuscrites, algunes d’incompletes, dels Avisos i instruccions per lo principiant cuiner. Es tracta d’un receptari de cuina anònim, força extens, redactat a mitjan segle XVIII. Algunes de les còpies són de començament del XIX, cosa que posa de manifest la utilitat i la vigència del llibre. L’obra reprodueix una cuina senzilla, per bé que no pas rigorista, amb plats que provenen de la tradició gastronòmica popular catalana, adaptada als costums i necessitats de l’orde.

Extracte

Consulteu-ne un fragment


Els llibres de cuina que s’han conservat en català dels segles xvii a començament del xix són sobretot receptaris vinculats a ordes eclesiàstics. Vers els anys 1731-1734, fra Francesc Roger (1706-1764/7) va exercir el càrrec de cuiner al convent de Sant Francesc de Ciutadella. Fruit d’aquesta dedicació és l’Art de la cuina, conservat en un únic manuscrit, destinat a un ús pràctic davant dels fogons i per tant el primer llibre de cuina de les Illes de què es té notícia. Té un gran interès gastronòmic, ja que recull les arrels més antigues de la pràctica culinària de Menorca, sobretot la de les classes populars, adaptades a la senzillesa i als costums franciscans. L’Art de la cuina consta de 209 receptes, organitzades en tres grans apartats. El primer, dedicat a plats de carn o elaborats amb carn, recull una secció específica per a preparacions d’ou i es tanca amb una recepta de menjar blanc. Al segon hi ha els plats de peix, salses incloses, amb dues seccions, de les més originals del llibre, per a crustacis i marisc, en aquell moment ben poc valorats, però abundants a les costes menorquines. També hi trobem dues receptes de tortuga. El darrer apartat està compost per plats vegetals, destinats a àpats lleugers i, com els de peix, per a dies de dejuni.
Extracte


Una alimentació senzilla, sana i natural, basada en els productes i les tècniques de la cuina tradicional catalana, i amanida amb la saviesa antiga dels frares. Tot això es pot trobar en el receptari de Francesc del Santíssim Sagrament, carmelita descalç originari de la ciutat de Reus, i cuiner a final del segle XVIII i principi del XIX.
Extracte

dimecres, 2 d’agost de 2023

Josefa Tolrà (1880-1959) - Madge Gill (1882-1961). LA MÀ GUIADA, al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

 

No és una exposició que s’oblidi...

D'esquerra a dreta, Sandra Martínez, Pilar Bonet i Aitor Rey. ©Fotografia: Laura Bosch

Amb aquestes paraules, Pilar Bonet Julve, comissària (Visionari Women Art-Research Group) de l’exposició “La mà guiada” -que organitza i produeix el Museu Nacional d’Art de Catalunya – MNAC a la Sala 64 col·lecció Art Modern-, s’adreçava dijous dia 7 de juliol a més de dues-centes persones en la conferència inaugural “Gràcies Hilma af Kint  benvingudes Josefa Tolrà i Magde Gill”. L’acompanyaven Aitor Rey, suport curatorial per Madge Gill i Sandra Martínez, suport curatorial per Josefa Tolrà.

En pararules de Pilar Bonet, aquesta exposició ofereix un diàleg inèdit entre les obres sorprenents de Josefa Tolrà i Madge Gill, dones vinculades als sabers esotèrics i a la metodologia de l’acte creador guiat per l’automatisme del tràngol psíquic: La mà guiada.

Magde Gill a mà esquerra. Josefa Tolrà a mà dreta. ©Fotografia: Laura Bosch
La seva experiència visionària s’inicia en la comunicació amb “éssers de llum”, les ànimes, i reverteixen en una missió de vida que els permet ajudar els qui ho necessiten a través de dibuixos i prediccions, una activitat que els aporta l’assossec interior i l’emancipació en la seva edat més madura. Mai comercialitzen les seves obres.

No tenen cap mena de formació artística ni literària, les seves creacions ocupen un més enllà de la història de l’art. Elles recuperen els sabers i la creativitat de les dones a partir de dibuixos, idetaris, brodats), connecten amb la funció ancestral i guaridora de l’art (producció no comercial), renuncien a la noció d’autoria (només són mèdiums), apliquen coneixements esotèrics i ofereixen a les generacions del segle XXI inspiració per transformar el món des d’una nova onada de feminisme.

Totes dues coincideixen en dols i processos creatius, dibuixen i broden en les hores nocturnes sense model ni pauses. Fan servir alfabets encriptats i els seus missatges són pacifistes, místics, feministes i científics.

A l’exposició es poden veure en primer lloc les obres més ínfimes i corporals, postals i llibretes; a continuació, les grans figures dels “éssers de llum” ens acompanyen en un recorregut entre mirades profundes, arquitectures fractals, cal·ligrames poètics, espirals còsmiques, temps quàntics, brodats d’energia etèria i alè místic.

El seu llegat es va presentar a la Biennal de Venècia el 2022 i actualment es troba en col·leccions i museus internacionals: Museo Nacional del Prado, MACBA, LaM-Lille Métropole Musée d’art moderne, d’art contemporain et d’art brut i Centre Georges Pompidou.

Des del COMCA us animem perquè visiteu l'exposició (del 7 de juliol al 5 de novembre) i us deixem amb els enllaços corresponents als recursos disponibles i al vídeo inaugural.

MNAC - Recursos La mà guiada


Vídeo: La mà guiada (Josefa Tolrà 1880-1959)- Magde Gill (1882-1961). Dones visionàries. Ed. Museu Nacional d'Art de Catalunya. 



Reportatge fotogràfic 7 de juliol de 2023. 

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch
©Fotografia: Laura Bosch


©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Museu Comunitari de Cabrils


divendres, 30 de juny de 2023

"Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric" arriba al Fes Ta Festa.

     

Benvinguts al Fes ta Festa, el programa de Cultura Popular i associacionisme que podeu escoltar a la ràdio i a Internet.

Aquest Fes ta Festa és el 695 amb presència a Internet i el 2484 de tota la seva historia que va començar el mes de setembre de 1989.

Presenta el programa, l'Amadeu Carbó, membre del Consell de Cultura de Barcelona i del seu Comitè executiu, codirector del programa Fes Ta Festa, membre de l’Associació Cultural Joan Amades, del consell de redacció del Calendari de l'Ermità dels Pirineus i coordinador de l'inventari del patrimoni immaterial de la Catedral de Barcelona.

El tema central del programa núero 395 s'ha dedicat a la presentació del llibre   “Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric” un treball col·lectiu  editat el Museu Comunitari de Cabrils. L'Amadeu en parla amb en Jordi Montlló que juntament amb la Laura Bosch han tingut cura de l’edició. 

El podeu escoltar en aquest enllaç: “ENTRE CAMINS, BRUIXES I TEMPESTES: LES CREUS DEL VILASSAR HISTÒRIC” ARRIBA AL FES TA FESTA.


 

                                                                                                

 

dimarts, 27 de juny de 2023

Darrera presentació de la temporada en el marc de la Festa Major de Sant Joan a Vilassar de Mar.

 
Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

El passat diumenge, dia 25 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, en el marc de la Festa Major de Sant Joan, i davant d'un públic nombrós i entusiasta, es va presentar el llibre "Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric". El llibre està  editat  pel Museu Comunitari de Cabrils -COMCA- amb el suport del Centre d'Estudis Vilassarencs, l'Ajuntament de Vilassar de Mar, l'Institut Ramon Muntaner, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i l'Ajuntament de Cabrera de Mar.

La presentació anà a càrrec del president del Centre d'Estudis Vilassarencs, Alexis Serrano, que també és autor, juntament amb Laura Bosch d'un dels capítols del llibre, dedicat a la capelleta del Crist d'en Prats o del Molí. Els altres dos ponents eren els també autors Jordi Montlló i Laura Bosch. 

Pels qui no el coneguin encara, el punt de partida d'aquest llibre és l'estudi d'un mapa dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona que fou dibuixat l'any 1777 en relació amb el procés de segregació del poble de Cabrils, de la parròquia de Vilassar de Dalt. Es tracta del mapa que els historiadors anomenem, del Vilassar històric, que tractem com una unitat històrica i geogràfica formada pels nuclis de Vilassar de Dalt, antiga matriu, Cabrils amb el veïnat del Sant Crist i Vilassar de Mar.

Fa referència a l'apeo - operació cadastral de mesura de les propietats - de l'any 1770.

En els límits perifèrics s'hi observen unes fites, que l'autor del mapa anomena "mojón" dibuixades en forma de capelleta de color vermell. I també s'hi observen unes creus, objecte del nostre estudi, que hi estan dibuixades amb una precisió extraordinària.

El llibre, és un exemple de com entenem que s'ha de tractar el patrimoni, des d'un concepte integral o hol·lístic i no pas des d'una única disciplina. I sobretot, amb l'objectiu de recomposar una part del mosaic del nostre paisatge, el del Vilassar històric; el paisatge entès com el resultat de l'acció de factors naturals i humans a través del temps.

Gràcies als autors que hi han intervingut interdisciplinàriament: Dr. Joan Bosch, Laura Bosch, Dr. Joaquim Graupera, Dr. Jordi Montlló, Marc Pons, Dra. Josefina Roma, Josep Samon i Alexis Serrano. I gràcies a cadascuna de les persones que han col·laborat d'una manera o altra i  han fet possible la seva edició. 

Tanquem així les presentacions fins el mes de setembre. Resten pocs exemplars. Si hi esteu interessats podeu sol·licitar-lo a través de:

1- Correu electrònic: museucomca@gmailcom
2- Telèfon - WhastApp: 646 62 78 14 (de 18 a 20h, de dilluns a divendres)
3- Enviament a través de l'oficina de Correus:

Correu ordinari: 4'46 € (despeses de Correus + sobre de bombolles) + 15€ (llibre). total = 19'46€
Correu certificat: 8'36€  (despeses de Correus + sobre de bombolles) + 15€ (llibre).  total = 23'36€


Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez


Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Isabel Rodríguez

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA.
©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA. ©Fotografia: Lluïsa Amenós

Jardins de can Bisa. Vilassar de Mar. CEV-COMCA.
©Fotografia: Isabel Rodríguez