divendres, 22 de desembre del 2023
Celebrem el Nadal, amb Amadeu Carbó, folklorista i Jordi Montlló, antropòleg.
Nadal és un cicles
festius del calendari més ric amb manifestacions de cultura popular i
tradicions. Enguany, té una importància rellevant, ja que coincideix amb la
celebració dels 800 anys de la representació del primer pessebre.
Hem parlat de com s'interrelacionen les nostres manifestacions tradicionals i d'altres de diferents procedències i èpoques, algunes molt reculades, que hem mantingut vives alterant els seus significats originals per tal d'adaptar-les als nous temps i mantenir-les vigents.
Hem parlat de nadales, del Pare Noel o Pare Nadal, de Sant Nicolau, dels avets i dels pessebres a les cases, dels colors amb que ara guarnim les nostres cases per Nadal, del Tió...
Hem parlat del temps i els calendaris, de la importància dels solsticis - d'estiu i el d'hivern - perquè és al voltant d'aquests punts d'inflexió solar on s'apleguen festes i tradicions que venen de molt antic i que avui molts de nosaltres seguim celebran amb diversos noms. Som hereus d'aquesttes pràctiques que finalment han quedat fortament arrelades. Els rituals han anat evolucionant per adaptar-se als nous temps i adquirir vigència i sentit en cada moment segons les necessitats. I un dels exemples més significatius per la seva repercussió i durada al llarg dels segles és la cristianització de festes i celebracions. A mesura que el cristianisme s'anava implantant, es van genera una sèrie de processos, molt interessants, coneguts com a sincretisme, que a grans trets, consisteix en la fusió de les praxis culturals pròpies d'un determinat moment amb una nova religió.
D'aquí que celebrem el solstici d'estiu, sota l'advocació de sant Joan, amb fogueres i amb "faies" i coets de colors per a donar la benvinguda a l'estiu. De la mateixa manera, el Nadal ha assimilat les celebracions al voltant del solstici d'hivern que celebrem amb àpats familiars, fent cagar el tió, corrent amb les "faies" enceses, visitant pessebres vivents i anant a veure pessebres i diorames.
Actualment vivim un moment de canvi profund en les celebracions i formes festives que considerem tradicionals. No és un fenòmen aïllat. Respon a un canvi de societat motivat per factors com la progressiva laïcització, la globalització, la mercantilització de la festa o la conversió de l'oci en un producte de consum. El Nadal és un període sensible a aquests processos de canvi, visible pel caràcter popular i profund arrelament que té aquesta festa entre nosaltres.
Us recomanem una publicació molt interessant de l'Amadeu Carbó, [Celebrem el Nadal - Col·lecció l'Ermità] que ens ha servit als organitzadors d'inspiració d'aquest primer cicle; és un vademècum de butxaca per a tots els públics que inclou gran quanitat de manifestacions i celebracions del Nadal amb rigor en la documentació i plaent en la lectura. És una eina indispensable per no fer el ridícul i que molts periodistes, firaires i polítics entre d'altres, haurien de llegir.
 |
| Jordi Montlló i Amadeu Carbó a mà dreta. ©Laura Bosch |
 |
| ©Laura Bosch |
 |
| ©Laura Bosch |
 |
| ©Laura Bosch |
 |
| ©Laura Bosch |
 |
| ©Laura Bosch |
 |
| ©Laura Bosch |
 |
| ©Laura Bosch |
 |
| ©Laura Bosch |
 |
| ©Laura Bosch |
 |
| ©Laura Bosch |
 |
| ©Laura Bosch |
 |
| ©Laura Bosch |
dissabte, 16 de desembre del 2023
divendres, 1 de desembre del 2023
Nadal per a tothom: El Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra i Celebrem el Nadal.
Nadal
és una festa molt arrelada a la nostra societat, plena d’esdeveniments i de
significats, que amb els segles ha anat enriquint el nostre horitzó cultural. És
un dels cicles festius del calendari més ric amb manifestacions de cultura
popular i tradicions. I enguany té una importància rellevant ja que coincideix
amb la celebració del 800è aniversari del primer pessebre, que la tradició el
situa l’any 1223, quan Sant Francesc d’Assis va escollir una cova del poble de
Grecció a Itàlia per a representar-hi el naixement de Jesús.
Per
tal d’enriquir aquest esdeveniment mundial, el Comité Organitzador, la
Universalis Foederatio Praesepistica i la Federació Catalana de Pessebristes
entre d’altres, ha fet una crida als conjunt d’entitats, museus i institucions
catalanes perquè se sumin a la commemoració amb l’organització d’activitats
vinculades al món del pessebre i que contribueixin a enriquir la programació
general. Per això, el Museu Comunitari de Cabrils us convida a celebrar el
Nadal, oferint-vos una modesta programació que i compartir amb joia aquesta festa.
En primer lloc,
dissabte 16 de desembre, Jaume Llonch i l’artista i dramaturga, Clara del Ruste
interpretaran El Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra, amb acompanyament
d’orgue a càrrec de l’organista Maria Dolors Casanovas i dels cantaires de
l’Agrupació Coral La Concòrdia – Santa Helena. L’acte tindrà lloc a les 8 del
vespre, després de la missa, a l’església de la Santa Creu de Cabrils. En
acabar, un tall de coca i beguda per a tothom.
El segon esdeveniment d’enguany és la creació del cicle Diàlegs de Nadal. Cada any, per aquesta època, convidarem a personatges coneguts amb qui parlar sobre un tema concret i on el públic assistent també serà convidat a participar. A més, els companys de Ràdio Cabrera, gravaran el programa que serà difós al Fes ta Festa, el programa de Cultura Popular i associacionisme que s’escolta per la ràdio i per Internet. Per aquesta primera edició, us presentem “Celebrem el Nadal”. Rebrem el folklorista i especialista en cultura popular, Amadeu Carbó, que a més és autor de nombroses publicacions com “CORPUS. La festa de les festes” o “Celebrem el Nadal”. El segon convidat és en Jordi Montlló, antropòleg i especialista en pessebrisme, autor entre d’altres de “Nadal a cel obert” publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Serà dijous 21 de desembre a les set del vespre a la Biblioteca municipal.
Bon
Nadal!
dissabte, 11 de novembre del 2023
Mossèn Lluís Comalrena de Sobregrau i Rubert, el pioner de la recerca arqueològica a Cabrils
Tres anys després de la seva mort, arriba la Guerra Civil espanyola. Tot i que l'església no pateix danys estructurals importants, l'arxiu parroquial, i amb ell totes les llibretes de notes de mossèn Lluís desapareixen per sempre més cremades al bell mig de la plaça de l'Església.
La informació és minsa, però l'article recull les anotacions manuscrites de Marià Ribas i algunes de les publicacions més rellevants així com els darrers testimonis orals recopilats fa anys per l'autora.
Enllaç a l'article:
Mn. Lluís Comalrena de Sobregrau i Rubert, el pioner de la recerca arqueològica a Cabrils
dimecres, 1 de novembre del 2023
84 dites i refranys sobre Tots Sants
 |
| La castanyera, segons una auca vuit-centista. Col·lecció Amades. |
Les castanyeres s'afanyaven a anunciar llur indústria tot cridant:
Calentes i grosses,
qui en vol ara què fumen?
Els marrecs, per fer-les enfadar, cridaven:
Petites i dolentes;
de les vuit,
set de pudentes!
Amb motiu d’una festa tradicional ben nostra, la castanyada i Tots Sants, us deixem amb un seguit de dites i refranys coneguts d’uns i potser no tant dels altres.
Els refranys, les dites i també els proverbis són reculls de saviesa popular, la intenció dels quals és la transmissió d’un coneixement basat en l’experiència en llarg de la nostra història. Molts d’ells són divertits i fàcils de memoritzar per la seva retòrica particular i el joc de paraules. Avui dia, amb la vida estressant, les noves tecnologies i costums foranes, moltes llars han deixat de transmetre a llurs infants aquest coneixement oral.
La informació que ens proporcionen pot ser diversa: històrica, zoològica, toponímica, lexicogràfica, religiosa, agronòmica, literària, meteorològica, gastronòmica, sociològica, cinegètica, religiosa i ben d’altres. Pot expressar creences i supersticions populars però també culte, com els derivats dels sermons que durant l’Edat Mitjana es pronunciaven en llengua vernacla.
Hi ha però una ciència, la paremiologia, que recull i estudia els refranys, els proverbis i altres frases dites. Aquesta paraula que pot semblar un tant estranya prové del grec: paroimía (instrucció) + logos (tractat).
 |
| Parada de rifaire de panellets, segons la capçalera d'un romanç vuit-centista. Col·lecció Amades |
1. De sant Miquel a Tots Sants, nuvolades de mal pas.
2. De Tots Sants a Nadal, l’hivern formal.
3. De Tots Sants a Nadal hi ha dos mesos per igual.
4. De Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixis anar.
5. De Tots Sants a sant Martí, sembra si vols collir.
6. De Sant Joan a Tots Sants, passa el pastor sos afanys.
7. De Tots Sants a Advent, molta pluja i poc vent.
8. De Tots Sants a l’Advent, ni massa pluja ni massa vent.
9. De Tots Sants a Nadal justa una passa de gall.
10. De Tots Sants a Nadal, gel i pluja i vendaval.
11. De Tots Sants a Nadal, pluja, gel o vent cabal.
12. De Tots Sants a Nadal, l’hivern formal.
13. De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar, tant s’hi val.
14. De Tots Sants a sant Andreu, vent o pluja o fred o neu.
15. De Tots Sants a sant Andreu, aigua ens doni Déu.
16. De Tots Sants a sant Andreu, un mes breu, i de sant Andreu a Nadal, no hi ha pas tant.
17. De Tots Sants a sant Martí, onze dies hi comptí, i de sant Martí a Nadal, un mes i mig cabal.
18. De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir.
19. De Tots Sants fins a Nadal, el flequer perd son cabal.
20. Des de sant Pere a sant Miquel tots els culs caguen bé, i de Sant Miquel a Tots Sants caguen, però no tant.
21. Ditxós mes de Déu, que comença amb Tots Sants i acaba amb Sant Andreu.
22. El bon any ha de ploure per tres sants: per Setmana Santa, per les Lledànies i per Tots Sants.
23. El bon favar per Tots Sants s’ha de sembrar, i pel gener s’ha de cavar.
24. El raïm penjat fins a Tots Sants s’ha de menjar de dos en dos grans; de Tots Sants enllà, de gra en gra.
25. Els mossos es lloguen per sant Joan i es lloguen per Tots Sants.
26. Els pecats de Carnaval surten per Tots Sants.
27. Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l’hivern de veritat
28. Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral.
29. Entre Tots Sants i Nadal, ni pluja ni vent no hi val.
30. Entre Tots Sants i Nadal, ni vent ni temporal.
31. La bona filanera per Tots Sants comença la vetlla, i la més bona, per Santa Magdalena.
32. La dona que de Tots Sants a Nadal no emprèn la fila, tot l’any sospira.
33. Les ballades de Carnaval, surten per Tots Sants
34. Les mosques, per Tots Sants, mortes o menjades, són acabades.
35. Llaurada per Tots Sants mata la mala herba dels camps.
36. Maridatge del Candeler, per Tots Sants bolquer.
37. Per Sant Simó, sembra Ramon, i per Tots Sants, amb dues mans.
38. Per Tots Sants, abrics i guants.
39. Per Tots Sants, amaga el ventall i treu els guants.
40. Per tots Sants, castanyes i mocadors grans.
41. Per Tots Sants, capes i mocadors grans.
42. Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l’any bombons.
43. Per Tots Sants el fred és al camp, per sant Martí és al camí, per santa Caterina és dintre la cuina.
44. Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots.
45. Per Tots Sants l’arada a casa.
46. Per Tots Sants la neu pels alts, i per sant Andreu la neu al peu.
47. Per Tots Sants les llebres corren pels camps.
48. Per Tots Sants, agafa els pantalons de vellut.
49. Per Tots Sants, agafa tords amb quatre mans.
50. Per Tots Sants, la clau és pels camps.
51. Per Tots Sants, les olives a les mans.
52. Per Tots Sants, les olives fan mig oli.
53. Per Tots Sants pluges i vents.
54. Per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs, mels i mantega pels estudiants.
55. Per Tots Sants, arts a la mar.
56. Per Tots Sants, caçador, plega els rams.
57. Per Tots Sants, castanyes i panellets.
58. Per Tots Sants, panellets, que a les dones fan fer pets.
59. Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats.
60. Per Tots Sants, els camps blancs.
61. Per Tots Sants, els camps verds i els cims blancs.
62. Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar.
63. Per Tots Sants, quinze ençà, quinze enllà, la flor sembrar, i si pot ser els d’aquí no esperis els d’allà.
64. Per Tots Sants, sense trigar, treu l’arada a llaurar.
65. Per Tots Sants, murtons i glans, cama-seques i esclata-sangs
66. Per Tots Sants, castanyes i caragols amb banyes.
67. Per Tots Sants, tots els vins són sans.
68. Per Tots Sants, arts a la mar.
69. Per Tots Sants, caçador, plega els rams.
70. Per Tots Sants, penja les gàbies i caça amb reclams.
71. Passats Tots Sants, els dies són germans.
72. Per Tot Sants, amaga el ventall i treu els guants.
73. Pluges perdudes, per tots Sants trobades
74. Quan l’octubre és a la fi, Tots –els-Sants ja són ací.
75. Quan l’octubre és a la fi, de Tots-Sants és el matí
76. Qui de Tots Sants a Nadal no fila tot l’any sospira
77. Qui per Tots Sants no té sembrats, perilla quedar enganyat.
78. Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats.
79. Quinze dies abans de Tots Sants, salut per tot l’any.
80. Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants.
81. Sagnies per Tots Sants, salut per tot l’any.
82. Tots Sants el primer, sant Andreu el darrer.
83. Tots Sants l’entra, sant Andreu el treu.
84. Tots Sants porten les vetlles i sant Josep se les emporta.
 |
| La visita al cementiri, segons una auca de les Funcions de Barcelona de la primeria del segle XIX. Col·lecció Amades |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)