Fa uns mesos, vàrem presentar la nostra
entitat, el COMCA, com un museu de societat amb una forta vinculació comunitària.
Com vàrem explicar, adopta els principis de patrimoni en lloc de col·lecció, de
territori en lloc d’edifici i de comunitat en lloc de visitants.
En aquest sentit la nostra missió és molt
clara:
Crear vincles entre la comunitat i la seva memòria col·lectiva,
a través del patrimoni cultural i natural. Generar coneixement sobre aquest
patrimoni per tal de preservar-ne els valors històrics, arqueològics,
antropològics, artístics i/o naturals.
Promoure actuacions envers la protecció, conservació i
salvaguarda d’aquest patrimoni i posar-lo en valor per a gaudi lúdic, estètic i
intel·lectual de la societat.
Constituir un espai de trobada i esdevenir punt de recolzament
per a altres entitats interessades en el coneixement, la
conservació i la gestió del patrimoni cultural. Vetllar perquè la
col·lectivitat interactuï amb el patrimoni creant dinàmiques
culturals participatives.
L'estat de conservació de molts pobles, en particular del Maresme és avui millorable, per no dir que l'arquitectura tradicional de conjunt està desapareixent a marxes forçades. És difícil trobar bons exemples de nuclis urbans, carrers de cases de cós que hagin crescut de manera equilibrada, mantenint l'estructura original i fent compatible vell i nou. Els pobles del Maresme, tant de mar com de muntanya han sofert una transformació radical fins a fer irreconeixible el seu aspecte original. La majoria creixen desordenadament, sense manca de planficiació de cara al futur, d'una manera sostenible, i alteren de manera arbitrària la seva estructura original, lligada també a la degradació del paisatge més proper del qual durant segles n'han format part.
Us presentem un exemple real d’una de les nostres actuacions duta a terme amb motiu de la troballa d’un forn de pa tapiat, a Can Nadella, una casa del carrer de Sant Jordi, número 8, al barri de la Sagrera. Els forns de pa, formen part de l'arquitectura tradicional, no només dels masos, cases de pagès, sinó també de les cases de cós.
La Contxita Baró i en Manel Merino, durant l’arranjament
d’un pany de paret de la cuina, descobriren sorpresos l’antic forn de pa,
conservat gairebé intacte. De fet, a principis dels anys setanta, aquesta casa
de cós fou remodelada pels antics propietaris, en Jesús Coll Rosselló i la Montserrat
Luna, de Can Coll.
Forn de pa tradicional. Can Nadella. Foto Contxita Baró.
L’antiga campana de la llar de foc que
ocupava gairebé tot el pany de paret (orientada
al nord-oest) s’enderrocà, es tapià el forn de pa, el cendrer i la teiera. Es
construí una llar de foc moderna al bell mig de la paret com les que avui en
dia trobem a moltes cases.
Alertats pels propietaris, vàrem visitar la
descoberta. El forn presentava un estat de conservació molt bo, tot i haver
sofert un petit despreniment en un dels costats. La volta es conservava sencera
però en canvi mancaven els rajols plans refractaris de la solera. La boca
estava en un perfecte estat de conservació, realitzada amb quatre carreus de
pedra granítica de Cabrils.
S'orientà als propietaris cap a una preservació del forn, com a element integrant de la casa de cós. La consolidació i restauració anà a càrrec de Jordi Domènech Brunet, mestre d’obra tradicional
i professor sobre les tècniques constructives de la volta catalana dirigida
tant a futurs arquitectes com a alumnes de l’Escola Taller de Bioconstrucció.
Domènech i Brunet forma part de la “Red
Nacional de Maestros de la Construcción Tradicional”.
Avui, la cuina ha retrobat aquell espai vital domèstic i per la qual va ser construïda, on es barrejaven les tasques de cuinar, de fer els àpats, de la relació familiar, de la transmissió oral i del treball domèstic en general. El resultat ha estat excepcional. De moment, la Contxita i en Manel ja el tenen restaurat i quan hagin practicat una mica, de ben segur que farem cua per tastar el pa. La seva cuina ha tornat a tenir vida.
Us deixem amb algunes fotografies de l'abans i el després.
DESCOBERTA:
Resultat final, després de la restauració. Foto: Jordi Domènech Brunet
