Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patrimoni immaterial. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patrimoni immaterial. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de setembre del 2026

Topònims del Vilassar Històric: un projecte de recerca, memòria i patrimoni

El COMCA – Museu Comunitari de Cabrils presenta Topònims del Vilassar Històric, un projecte de recerca, documentació i divulgació dedicat a recuperar i donar a conèixer el patrimoni i la memòria d’un territori històricament articulat al voltant de l’antic terme de Vilassar i els seus entorns.

Parlem d’un territori que avui reconeixem a través de municipis com Cabrils, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar, però que al llarg del temps ha estat un espai estretament relacionat, compartint camins, masies, muntanyes, torrents, terres de conreu, formes de vida, tradicions i una memòria que sovint va més enllà dels límits administratius actuals. La recerca pot incorporar també, quan la documentació i les relacions històriques ho justifiquen, referències a municipis veïns.

🔗 Accediu a Topònims del Vilassar Històric
Podeu entrar directament al blog o accedir-hi des de la web del COMCA, clicant la icona corresponent situada al menú lateral esquerre.

Darrere de cada nom, una història

Un topònim és molt més que un nom escrit en un mapa. Pot conservar el record d’una masia desapareguda, d’un camí antic, d’una font, d’un torrent, d’una activitat agrícola, d’un accident geogràfic, d’una llegenda o d’una manera determinada d’entendre i anomenar el territori.

Per això, Topònims del Vilassar Històric no es limita a recopilar noms de lloc. El projecte vol documentar, estudiar i divulgar les històries, els paisatges i les formes de vida que aquests noms han conservat al llarg del temps.

El blog recull investigacions sobre toponímia i història local, però també fotografies, documents, textos, testimonis, gravacions, tradicions, llegendes i expressions de la cultura popular. Hi tenen cabuda les masies, els camins, les creus de terme, els torrents, les muntanyes i altres elements del paisatge, així com aquelles paraules i dites que formen part de la memòria oral del territori.

Una memòria que també és oral

Una part especialment valuosa del projecte és la recuperació de la memòria oral.

Hi ha coneixements que difícilment trobarem en un document escrit: el nom amb què una família coneixia un indret, una història transmesa de generació en generació, una expressió pròpia del poble, una llegenda, una explicació sobre un camí o el record d’un paisatge que ja ha desaparegut.

Recollir aquests testimonis significa preservar una part del patrimoni immaterial abans que es perdi.

Una obra en construcció

Topònims del Vilassar Històric és, per definició, una obra en construcció.

La recerca històrica no és mai definitiva. Un nou document pot aportar informació desconeguda; una fotografia pot permetre identificar un indret; un testimoni oral pot recuperar un nom que ja no apareix en la cartografia actual; una nova interpretació pot completar o revisar allò que fins ara coneixíem.

Per aquest motiu, el projecte és viu i està obert a noves aportacions.

Cada dimecres es publicarà una nova entrada, amb la voluntat d’anar descobrint progressivament aquest patrimoni i aquesta memòria.

Un projecte obert a la participació

El coneixement del territori també es troba en mans de les persones que l’han viscut i que encara en conserven records, fotografies, documents i històries.

Per això, des del COMCA convidem totes les persones que disposin de fotografies antigues, documents, informació, records, testimonis o coneixements sobre algun topònim, indret o història a compartir-los amb nosaltres.

Qualsevol aportació pot ajudar a completar una recerca, recuperar un nom oblidat o obrir una nova línia d’investigació.

Podeu contactar amb el COMCA – Museu Comunitari de Cabrils a través de comcamuseu@gmail.com, del WhatsApp 646 627 814 o de les nostres xarxes socials.

Preservar la memòria és preservar el territori

Recuperar els topònims i la memòria d’un territori és també una manera de comprendre'l i de valorar-lo.

Quan desapareix un nom de lloc, una història o una forma tradicional d’anomenar un espai, no desapareix només una paraula: desapareix una petita part de la relació que una comunitat ha mantingut amb el seu territori.

Topònims del Vilassar Històric neix amb la voluntat de contribuir a evitar aquesta pèrdua, posant la recerca i la documentació al servei de la divulgació i de la comunitat.

Perquè darrere de cada nom hi ha una història; darrere de cada història, una comunitat; i darrere de cada comunitat, generacions de persones que han deixat la seva petjada en el territori.

La memòria d’un territori com és el nostre, es construeix entre tots. I avui, aquest patrimoni es troba en una situació crítica.

diumenge, 3 de maig del 2026

La Santa Creu de Cabrils: memòria i devoció.


Cada 3 de maig, Cabrils celebra una de les seves advocacions més antigues i profundes: la Santa Creu. Aquesta diada ens connecta amb una tradició que travessa segles i territoris, des de la Jerusalem del segle IV fins a la nostra parròquia.

L’origen de la veneració de la Santa Creu, també anomenada Veracreu, es troba en la tradició cristiana que identifica la creu com l’instrument de la passió de Crist. Segons aquesta tradició, fou Santa Helena, mare de l’emperador Constantí, qui al voltant de l’any 326 va localitzar la veritable creu a Jerusalem durant una peregrinació. Aquest fet va marcar profundament la devoció cristiana, donant lloc a dues grans celebracions: la Invenció de la Santa Creu (3 de maig), que commemora la troballa, i l’Exaltació de la Santa Creu (14 de setembre), vinculada a la seva glorificació.

Aquesta doble celebració explica també la relació profunda entre la Santa Creu i Santa Helena, que a Cabrils es manté viva amb dues festivitats: el 3 de maig, dedicat a la Creu, i el 18 d’agost, dedicat a la seva descobridora i copatrona de la parròquia. No es tracta de dues devocions separades, sinó de dues cares d’una mateixa història: la Creu com a símbol de redempció i Helena com a testimoni i transmissora d’aquesta relíquia.

La devoció a la Santa Creu és molt antiga a Catalunya. Ja al segle VI, la catedral de Barcelona estava dedicada a la Santa Creu, molt abans que s’hi associés la figura de santa Eulàlia. Aquesta antiguitat ens indica fins a quin punt aquest símbol era central en la religiositat cristiana del territori.

A Cabrils, la vinculació amb la Santa Creu també té arrels profundes. Sabem que ja al voltant de l’any 1320 existia una petita ermita o esglesiola dedicada a aquesta advocació. Tot i que la història d’aquest primer temple es perd en el temps, la seva existència testimonia una devoció consolidada. Més endavant, després de diverses vicissituds, l’any 1704 s’inicia la construcció de l’actual església parroquial, també dedicada a la Santa Creu, amb Santa Helena com a copatrona. Les obres culminaren el 1779, donant lloc al temple que avui coneixem.

Els goigs de la Santa Creu de Cabrils, que encara avui es canten, són una expressió viva d’aquesta devoció. En ells, la Creu apareix com a escut protector i força espiritual davant les adversitats, especialment les tempestes i les pedregades que afectaven la vida agrícola. Aquest element no és anecdòtic, sinó profundament arrelat en la manera com les comunitats pageses entenien el territori i els seus perills.

En aquest sentit, aquesta funció protectora de la Creu es pot entendre encara millor a través de l’obra Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric, que estudia les creus escampades pel territori del Vilassar històric. El llibre mostra com aquestes creus no només tenien una funció religiosa, sinó també territorial i simbòlica: marcaven límits, protegien camins, definien espais de culte i eren escenari de processons rogatòries.

Algunes d’aquestes creus, com les que actuaven de comunidor, eren literalment conjurades per allunyar les tempestes, en una pràctica que connecta directament amb els versos dels goigs que demanen protecció “de pedregada, y de tot altre furor”. A Cabrils mateix, una creu associada a la benedicció del terme motivava la celebració de la festa de la Santa Creu, reforçant aquest vincle entre devoció, paisatge i comunitat.

A més, aquestes creus han alimentat un ric imaginari popular, amb llegendes, relats i memòries que van més enllà de la religió estricta i que formen part del patrimoni immaterial del territori. La recerca també ha permès documentar restes arqueològiques, revisar cronologies i recuperar testimonis orals, fent valdre un llegat sovint invisible però essencial per entendre la nostra història.

Curiosament, alguns estudiosos han relacionat la festa del 3 de maig amb antigues celebracions primaverals europees, com l’Arbre de Maig, símbol de fertilitat i renovació. Amb el temps, aquestes tradicions es van cristianitzar, integrant-se en la celebració de la Creu com a símbol de vida i renaixement.

A Cabrils, la Santa Creu no és només una festa del calendari: és un fil que uneix segles d’història, fe i identitat col·lectiva. Des de la petita ermita medieval fins a l’església actual, des de Jerusalem fins al Maresme, la Creu continua essent un símbol viu que ens parla del passat i ens acompanya en el present.

Per a qui vulgui aprofundir en aquest univers simbòlic i territorial de les creus, i entendre millor com aquestes han modelat la història, el paisatge i l’imaginari col·lectiu del nostre entorn, és especialment recomanable la lectura del llibre: Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric, una obra que permet redescobrir el llegat d’aquests elements sovint discrets però essencials del patrimoni del Vilassar històric. 

©Laura Bosch Martínez.      

diumenge, 22 de desembre del 2024

Inaugurada la XXIVa exposició de diorames i pessebres de Cabrils

 

Divendres, dia 20 de desembre de 2024, a les 7 del vespre, s'inaugurava la XXIVa Mostra de diorames i pessebres. Enguany però, amb un canvi important. Per primera vegada en gairebé un quart de segle, els pessebres realitzats pels pessebristes no s'han agrupat en el pati del Casal dels Avis, antigues Escoles Tolrà, sinó que s'han repartit en diferents espais públics per tal de poder oferir una ruta als visitants. Una prova pilot que té els seus "pros i els seus contres" però sempre, amb la il·lusió de compartir una tradició popular que no deixa de ser una manifestació religiosa, artística i cultural, per bé que alguns i algunes s'encaparrin en fer-los desaparèixer. Fet que queda palès perquè els Reis de l'Orient continuen arribant, any rere any, a Cabrils i no són rebuts com es mereixen, al balcó de l'Ajuntament en un acte solemne, on en aquest cas, l'alcaldessa, els hauria de lliurar les claus del poble davant de tota la mainada, perquè puguin entrar a totes les cases, mentre ells dormen. O més encara, uns Reis de l'Orient que incomprensiblement, com marca la tradició, tenen prohibit entrar a l'església per adorar l'infant Jesús. Quin sentit té, llavors? 

La inauguració va anar a càrrec de la regidora de cultura i patrimoni, senyora Laura Casalprim, al capdamunt de les escales de l'església. Acte seguit, l'Agrupació Coral La Concòrdia & Santa Helena interpretava varies peces del seu repertori nadalenc, que també repetiria després de finalitzar el recorregut dels pessebres, a la biblioteca municipal, on hi havia l'exposició del pessebre realitzat pels nens i nenes de l'escola bressol, Germana Rosa Aymarich i dels nens i nenes de les escoles L'Olivera i Mas Maria. I una segona exposició dedicada als caganers. 

La ruta s'inicia a la mateixa església, amb un pessebre realitzat en una de les capelles laterals i al Casal parroquial on s'hi exposen els diorames de la desapareguda recentment Associació de Pessebristes de la Santa Creu. Continua amb un pessebre visible al pati del Casal dels Avis, realitzat per en Josep Maria Suari i la Montserrat Pellicer. A continuació cal adreçar-se a Can Ventura del Vi, l'antic museu municipal, per l'androna de Can Costa, on s'exposa el pessebre d'en Vicenç Amat. Seguidament la ruta ens mena cap a la Bodega, amb dos pessebres ben diferents; el primer, a l'exterior, realitzat per l'ADF Burriac i el segon, un pessebre de suro i molsa, realitzat per la Núria Llongueras, la Montse Graupera i en Jaume Llonch, situat a l'interior de l'entrada de la Bodega, i visible des del portal. Continuem cap a La Concòrdia on la Societat Cultural La Concòrdia ha realitzat un pessebre molt interessant dedicat a Josefa Tolrà, mèdium i artista, nascuda a Cabrils el dia de l'Epifania de 1880 i morta l'any 1959. 

La ruta finalitza a la Biblioteca tal i com hem esmentat més amunt.

Una altra novetat ha estat l'edició d'un tríptic amb el recorregut i un quiz de set preguntes relacionades amb el pessebrisme en general i més específicament sobre els pessebres que s'exposen. Un cop marcades les caselles, s'havia de dipositar en una urna, a la Biblioteca per treure'n la persona guanyadora. I finalment, una segona urna, també a la Biblioteca perquè els usuaris que ho desitgin puguin escollir quin dels caganers proposats, hauria d'aquirir la regidoria de cultura i patrimoni per ampliar-ne la col·lecció.


©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA


©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

Pessebre de l'església de la Santa Creu. ©Fotografia COMCA

Exposició de Diorames. Casal Parroquial ©Fotografia COMCA

Exposició de Diorames. Casal Parroquial ©Fotografia COMCA


Exposició de Diorames. Casal Parroquial ©Fotografia COMCA

Pessebre realitzat per en Josep Manel Suari i Montserrat Pellicer. Pati del Casal dels Avis - antigues Escoles Tolrà. ©Fotografia COMCA



Pessebre realitzat per en Josep Manel Suari i Montserrat Pellicer. Pati del Casal dels Avis - antigues Escoles Tolrà. ©Fotografia COMCA

Pessebre realitzat per Vicenç Amat. Can Ventura del Vi, antic museu municipal
©Fotografia COMCA

Pessebre realitzat per Vicenç Amat. Can Ventura del Vi, antic museu municipal
©Fotografia Montse Amat

Pessebre realitzat per l'ADF Burriac a l'era de La Bodega. ©Fotografia COMCA

Pessebre realitzat per La Núria Llongueras i la Montserrat Graupera. ©Fotografia COMCA


Pessebre realitzat per La Núria Llongueras i la Montserrat Graupera. 
©Fotografia COMCA

Pessebre realitzat per La Societat Cultural La Concòrdia. ©Fotografia COMCA

Pessebre realitzat per La Societat Cultural La Concòrdia. ©Fotografia COMCA

Pessebre realitzat pels nens i nenes de l'escola Bressol, Germana Rosa Aymerich,
i els nens i nenes de les escoles L'Olivera i el Mas Maria. ©Fotografia COMCA
Pessebre realitzat pels nens i nenes de l'escola Bressol, Germana Rosa Aymerich,
i els nens i nenes de les escoles L'Olivera i el Mas Maria. ©Fotografia COMCA

Pessebre realitzat pels nens i nenes de l'escola Bressol, Germana Rosa Aymerich,
i els nens i nenes de les escoles L'Olivera i el Mas Maria. ©Fotografia COMCA

Exposició de caganers a la Biblioteca Pública. ©Fotografia COMCA

Exposició de caganers a la Biblioteca Pública. ©Fotografia COMCA

divendres, 1 de desembre del 2023

Nadal per a tothom: El Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra i Celebrem el Nadal.


Nadal és una festa molt arrelada a la nostra societat, plena d’esdeveniments i de significats, que amb els segles ha anat enriquint el nostre horitzó cultural. És un dels cicles festius del calendari més ric amb manifestacions de cultura popular i tradicions. I enguany té una importància rellevant ja que coincideix amb la celebració del 800è aniversari del primer pessebre, que la tradició el situa l’any 1223, quan Sant Francesc d’Assis va escollir una cova del poble de Grecció a Itàlia per a representar-hi el naixement de Jesús.

Per tal d’enriquir aquest esdeveniment mundial, el Comité Organitzador, la Universalis Foederatio Praesepistica i la Federació Catalana de Pessebristes entre d’altres, ha fet una crida als conjunt d’entitats, museus i institucions catalanes perquè se sumin a la commemoració amb l’organització d’activitats vinculades al món del pessebre i que contribueixin a enriquir la programació general. Per això, el Museu Comunitari de Cabrils us convida a celebrar el Nadal, oferint-vos una modesta programació que  i compartir amb joia aquesta festa.

En primer lloc, dissabte 16 de desembre, Jaume Llonch i l’artista i dramaturga, Clara del Ruste interpretaran El Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra, amb acompanyament d’orgue a càrrec de l’organista Maria Dolors Casanovas i dels cantaires de l’Agrupació Coral La Concòrdia – Santa Helena. L’acte tindrà lloc a les 8 del vespre, després de la missa, a l’església de la Santa Creu de Cabrils. En acabar, un tall de coca i beguda per a tothom.

 El segon esdeveniment d’enguany és la creació del cicle Diàlegs de Nadal. Cada any, per aquesta època, convidarem a personatges coneguts amb qui parlar sobre un tema concret i on el públic assistent també serà convidat a participar. A més, els companys de Ràdio Cabrera, gravaran el programa que serà difós al Fes ta Festa, el programa de Cultura Popular i associacionisme que s’escolta per la ràdio i per Internet. Per aquesta primera edició, us presentem “Celebrem el Nadal”.  Rebrem el folklorista i especialista en cultura popular, Amadeu Carbó, que a més és autor de nombroses publicacions com “CORPUS. La festa de les festes” o “Celebrem el Nadal”. El segon convidat és en Jordi Montlló, antropòleg i especialista en pessebrisme, autor entre d’altres de “Nadal a cel obert” publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Serà dijous 21 de desembre a les set del vespre a la Biblioteca municipal.


 
També us convidem a visitar els pessebres de les antigues escoles Tolrà en la seva 23a edició i la mostra de diorames de l’Associació de Pessebristes de la Santa Creu a partir del dia 15 de desembre. Es tracta d’un espai on coincideixen diverses entitats del poble amb una mateixa finalitat i que es converteix en un espai de socialització per a la comunitat.

Bon Nadal!

 

dimecres, 1 de novembre del 2023

84 dites i refranys sobre Tots Sants

 

La castanyera, segons una auca vuit-centista. Col·lecció Amades.


Les castanyeres s'afanyaven a anunciar llur indústria tot cridant:

Calentes i grosses,
qui en vol ara què fumen?

Els marrecs, per fer-les enfadar, cridaven:

Petites i dolentes;
de les vuit, 
set de pudentes!


Amb motiu d’una festa tradicional ben nostra, la castanyada i Tots Sants, us deixem amb un seguit de dites i refranys coneguts d’uns i potser no tant dels altres.

Els refranys, les dites i també els proverbis són reculls de saviesa popular, la intenció dels quals és la transmissió d’un coneixement basat en l’experiència en llarg de la nostra història. Molts d’ells són divertits i fàcils de memoritzar per la seva retòrica particular i el joc de paraules. Avui dia, amb la vida estressant, les noves tecnologies i costums foranes, moltes llars han deixat de transmetre a llurs infants aquest coneixement oral.

La informació que ens proporcionen pot ser diversa: històrica, zoològica, toponímica, lexicogràfica, religiosa, agronòmica, literària, meteorològica, gastronòmica, sociològica, cinegètica, religiosa i ben d’altres. Pot expressar creences i supersticions populars però també culte, com els derivats dels sermons que durant l’Edat Mitjana es pronunciaven en llengua vernacla.

Hi ha però una ciència, la paremiologia, que recull i estudia els refranys, els proverbis i altres frases dites. Aquesta paraula que pot semblar un tant estranya prové del grec: paroimía (instrucció) + logos (tractat).

Parada de rifaire de panellets, segons la capçalera d'un romanç vuit-centista. Col·lecció Amades



1.              De sant Miquel a Tots Sants, nuvolades de mal pas.
2.              De Tots Sants a Nadal, l’hivern formal.
3.              De Tots Sants a Nadal hi ha dos mesos per igual.
4.              De Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixis anar.
5.              De Tots Sants a sant Martí, sembra si vols collir.
6.              De Sant Joan a Tots Sants, passa el pastor sos afanys.
7.              De Tots Sants a Advent, molta pluja i poc vent.
8.              De Tots Sants a l’Advent, ni massa pluja ni massa vent.
9.              De Tots Sants a Nadal justa una passa de gall.
10.           De Tots Sants a Nadal, gel i pluja i vendaval.
11.           De Tots Sants a Nadal, pluja, gel o vent cabal.
12.           De Tots Sants a Nadal, l’hivern formal.
13.           De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar, tant s’hi val.
14.           De Tots Sants a sant Andreu, vent o pluja o fred o neu.
15.           De Tots Sants a sant Andreu, aigua ens doni Déu.
16.           De Tots Sants a sant Andreu, un mes breu, i de sant Andreu a Nadal, no hi ha pas tant.
17.           De Tots Sants a sant Martí, onze dies hi comptí, i de sant Martí a Nadal, un mes i mig cabal.
18.           De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir.
19.           De Tots Sants fins a Nadal, el flequer perd son cabal.
20.       Des de sant Pere a sant Miquel tots els culs caguen bé, i de Sant Miquel a Tots Sants caguen, però no tant.
21.           Ditxós mes de Déu, que comença amb Tots Sants i acaba amb Sant Andreu.

22.           El bon any ha de ploure per tres sants: per Setmana Santa, per les Lledànies i per Tots Sants.
23.           El bon favar per Tots Sants s’ha de sembrar, i pel gener s’ha de cavar.
24.           El raïm penjat fins a Tots Sants s’ha de menjar de dos en dos grans; de Tots Sants enllà, de gra en gra.
25.           Els mossos es lloguen per sant Joan i es lloguen per Tots Sants.
26.           Els pecats de Carnaval surten per Tots Sants.
27.           Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l’hivern de veritat
28.           Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral.
29.           Entre Tots Sants i Nadal, ni pluja ni vent no hi val.
30.           Entre Tots Sants i Nadal, ni vent ni temporal.

31.           La bona filanera per Tots Sants comença la vetlla, i la més bona, per Santa Magdalena.
32.           La dona que de Tots Sants a Nadal no emprèn la fila, tot l’any sospira.
33.           Les ballades de Carnaval, surten per Tots Sants
34.           Les mosques, per Tots Sants, mortes o menjades, són acabades.
35.           Llaurada per Tots Sants mata la mala herba dels camps.

36.           Maridatge del Candeler, per Tots Sants bolquer.

37.           Per Sant Simó, sembra Ramon, i per Tots Sants, amb dues mans.
38.           Per Tots Sants, abrics i guants.
39.           Per Tots Sants, amaga el ventall i treu els guants.
40.           Per tots Sants, castanyes i mocadors grans.
41.           Per Tots Sants, capes i mocadors grans.
42.           Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l’any bombons.
43.           Per Tots Sants el fred és al camp, per sant Martí és al camí, per santa Caterina és dintre la cuina.
44.           Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots.
45.           Per Tots Sants l’arada a casa.
46.           Per Tots Sants la neu pels alts, i per sant Andreu la neu al peu.
47.           Per Tots Sants les llebres corren pels camps.
48.           Per Tots Sants, agafa els pantalons de vellut.
49.           Per Tots Sants, agafa tords amb quatre mans.
50.           Per Tots Sants, la clau és pels camps.
51.           Per Tots Sants, les olives a les mans.
52.           Per Tots Sants, les olives fan mig oli.
53.           Per Tots Sants pluges i vents.
54.           Per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca  madura i esclata-sangs, mels i mantega pels estudiants.
55.           Per Tots Sants, arts a la mar.
56.           Per Tots Sants, caçador, plega els rams.
57.           Per Tots Sants, castanyes i panellets.
58.           Per Tots Sants, panellets, que a les dones fan fer pets.
59.           Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats.
60.           Per Tots Sants, els camps blancs.
61.           Per Tots Sants, els camps verds i els cims blancs.
62.           Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar.
63.           Per Tots Sants, quinze ençà, quinze enllà, la flor sembrar, i si pot ser els d’aquí no esperis els d’allà.
64.           Per Tots Sants, sense trigar, treu l’arada a llaurar.
65.           Per Tots Sants, murtons i glans, cama-seques i esclata-sangs
66.           Per Tots Sants, castanyes i caragols amb banyes.
67.           Per Tots Sants, tots els vins són sans.
68.           Per Tots Sants, arts a la mar.
69.           Per Tots Sants, caçador, plega els rams.
70.           Per Tots Sants, penja les gàbies i caça amb reclams.
71.           Passats Tots Sants, els dies són germans.
72.           Per Tot Sants, amaga el ventall i treu els guants.
73.           Pluges perdudes, per tots Sants trobades
74.           Quan l’octubre és a la fi, Tots –els-Sants ja són ací.
75.           Quan l’octubre és a la fi, de Tots-Sants és el matí
76.           Qui de Tots Sants a Nadal no fila tot l’any sospira
77.           Qui per Tots Sants no té sembrats, perilla quedar enganyat.
78.           Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats.
79.           Quinze dies abans de Tots Sants, salut per tot l’any.

80.           Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants.

81.           Sagnies per Tots Sants, salut per tot l’any.

82.           Tots Sants el primer, sant Andreu el darrer.
83.           Tots Sants l’entra, sant Andreu el treu.
84.           Tots Sants porten les vetlles i sant Josep se les emporta.

La visita al cementiri, segons una auca de les Funcions de Barcelona de la primeria
del segle XIX. Col·lecció Amades