Aquest diumenge 25 d’octubre, a les 12 del migdia, es presentarà el projecte de rehabilitació del Teatre La Concòrdia i la campanya de mecenatge per recuperar aquest espai emblemàtic de la vida cultural i social de Cabrils. El projecte té un pressupost estimat d’1,2 milions d’euros i vol retornar al poble un equipament històric després de 50 anys tancat al públic.
Aquest 2026 fa cinc dècades d’ençà que el Teatre La Concòrdia va tancar les portes al públic. Mig segle en què aquest equipament històric de Cabrils ha conservat els records de generacions de cabrilencs i cabrilenques, mentre el pas del temps ha anat deteriorant-ne les instal·lacions.
Ara, però, s’obre una nova etapa. El 19 de juny, l’Assemblea General de la Societat La Concòrdia va aprovar per unanimitat el projecte de rehabilitació del teatre, una actuació amb un pressupost estimat d’1.200.000 euros que vol recuperar aquest patrimoni col·lectiu i adaptar-lo a les necessitats actuals.
Per fer front a aquesta inversió, l’entitat compta, de moment, amb una subvenció de 160.000 euros de la Generalitat de Catalunya per a la rehabilitació de l’espai i una altra de 10.000 euros destinada a retirar la coberta de fibrociment. Per completar el finançament necessari, s’ha posat en marxa una campanya de mecenatge amb la col·laboració de la Federació d’Ateneus de Catalunya.
Una rehabilitació per recuperar l’essència del teatre
El projecte, elaborat per Comas Pont Arquitectes, parteix d’una idea clara: recuperar la imatge i el caràcter originals de La Concòrdia amb la mínima intervenció possible, preservant els elements històrics i adaptant l’edifici a les normatives i als usos actuals.
Les obres preveuen renovar la coberta, reforçar les estructures de fusta i de l’amfiteatre, millorar l’aïllament tèrmic i acústic i actualitzar les instal·lacions de climatització, ventilació, il·luminació i seguretat contra incendis. També s’ampliaran les sortides d’emergència i es repararan elements existents, com part del paviment hidràulic i les grades.
L’escenari es renovarà per adaptar-lo a les necessitats tècniques de les arts escèniques actuals. A més, el cos annex de l’edifici serà remodelat completament per incorporar-hi dos camerinos, un despatx, una sala de neteja, uns serveis renovats i un espai exterior cobert per a les instal·lacions tècniques.
L’objectiu és que La Concòrdia esdevingui un equipament cultural modern, segur, sostenible i accessible, sense perdre’n la personalitat ni el valor patrimonial.
Recuperar un espai que forma part de la història de Cabrils
Des de la seva fundació, La Concòrdia ha estat molt més que un teatre. Ha estat un punt de trobada, un espai de relació i un escenari on moltes generacions han compartit experiències i han descobert el valor de la cultura.
La rehabilitació vol retornar al poble aquest espai viu, obert a tota la ciutadania i a les entitats locals, perquè les arts escèniques, la creació i l’activitat cultural tornin a tenir-hi un lloc central.
El repte és important, però també representa una oportunitat històrica per recuperar un equipament estimat i projectar-lo cap al futur.
Una campanya de mecenatge oberta a tothom
La Societat La Concòrdia vol fer possible aquest projecte amb el suport de la ciutadania, les empreses i les entitats que vulguin contribuir a recuperar un espai que forma part de la memòria col·lectiva de Cabrils.
La campanya de mecenatge ofereix diferents modalitats de col·laboració, amb recompenses que varien segons l’aportació. Entre les opcions hi ha la invitació a la celebració de final d’obres, la menció al web de La Concòrdia, un certificat de col·laboració i la possibilitat de fer una visita guiada.
Les aportacions també poden donar accés a reconeixements especials, com ara aparèixer en un plafó instal·lat a l’entrada de l’edifici o apadrinar una butaca per 600 euros, amb una placa que pot portar el nom del mecenes o la inscripció que triï.
Les empreses i associacions també poden sumar-se a la iniciativa amb modalitats específiques de col·laboració. Per a les aportacions més elevades, l’entitat ofereix diferents fórmules de reconeixement i agraïment.
Totes aquestes contribucions volen ajudar a completar el finançament d’una rehabilitació que necessita la implicació col·lectiva per esdevenir realitat.
Una oportunitat per al futur cultural del poble
La Concòrdia vol tornar a obrir les portes i convertir-se de nou en el cor cultural de Cabrils. Un espai perquè les entitats locals puguin desenvolupar les seves activitats, perquè les arts en viu recuperin el seu escenari i perquè les futures generacions hi puguin crear nous records.
Des del COMCA, us animem a conèixer el projecte de rehabilitació i la campanya de mecenatge, i a donar suport a la recuperació d’aquest patrimoni cultural del nostre poble.
Presentació del projecte de rehabilitació i de la campanya de mecenatge
Divendres 19 de desembre de 2025, a les set del vespre, s’inaugurava la XXVa Mostra de Diorames i Pessebres de Cabrils. Una edició especialment significativa, que pels pessebristes commemorava els 25 anys d’aquesta iniciativa nadalenca al municipi, consolidada al llarg del temps com una cita cultural i tradicional dins el calendari local.
Per segon any consecutiu, els pessebres es van distribuir en diversos espais públics amb la voluntat d’oferir als visitants una ruta pels diferents indrets del nucli urbà.
L’acte inaugural va incloure els parlaments institucionals, seguits de la interpretació de diverses peces nadalenques a càrrec de l’Agrupació Coral La Concòrdia & Santa Helena. La formació repetiria actuació al final del recorregut, a la Biblioteca Municipal acompanyada per la tradicional turronada, reforçant així el caràcter cultural i comunitari de la vetllada.
La ruta pessebrista
El recorregut s’iniciava a l’església parroquial, amb el pessebre realitzat per Diana Møller, Kirsten Møller, Vicky Piera i Amina Baar-Baarenfels, situat en una de les capelles laterals. Al Casal Parroquial es podien visitar també els diorames permanents de l’antiga Associació de Pessebristes de la Santa Creu, testimoni d’una trajectòria pessebrista arrelada al municipi.
La ruta continuava al pati del Casal dels Avis, amb el pessebre de Josep Manel Suari i Montserrat Pellicer, elaborat amb materials procedents de la planta de compostatge, una proposta que incorporava també una mirada sostenible dins la tradició.
El recorregut seguia fins a Can Ventura del Vi —antic museu municipal—, on Núria Llongueras i Montse Graupera presentaven enguany un pessebre tradicional de molsa i suro, d’una gran riquesa simbòlica. La composició integrava diversos elements identitaris del nostre poble, convertint l’escena en una autèntica síntesi del paisatge i la memòria col·lectiva de Cabrils.
En primer lloc, hi destacava l’església de la Santa Creu amb el nucli de la Sagrera als seus peus, evocant l’origen i el creixement històric del municipi sota la protecció de la primigènia ermita. A la dreta, s’hi reconeixien el castell roquer de Burriac i la Creu de l’Abella, referents patrimonials de gran pes històric, tots dos envoltats de relats i llegendes que formen part de l’imaginari local.
Enfront, amb la façana encarada al mar, s’alçava la muntanya de Montcabrer, coronada per la Creu i amb la cova de les Encantades —o de les Bruixes— al seu vessant. Observada frontalment, l’escena permetia endevinar també el perfil del turó de la Cirera i el majestuós turó d’en Torres, amb les vinyes estenent-se a la seva falda. Culminant el conjunt, el cel representava les constel·lacions de l’Ossa Major i l’Ossa Menor, aportant a l’escenografia una dimensió simbòlica i atemporal.
Montcabrer, considerat un antic santuari iber i indret carregat de simbolisme, forma part essencial de l’imaginari col·lectiu de Cabrils. És una muntanya plena d’història i de llegendes, protectora per a aquells qui s’hi encomanen i escenari de relats transmesos de generació en generació.
Per a qui vulgui aprofundir en aquest patrimoni natural i cultural, recomanem el llibre Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric, que es pot sol·licitar mitjançant un correu a museucomca@gmail.com.
Continuant amb la ruta, a la Bodega s’hi podien contemplar dues propostes ben diferenciades: a l’exterior, un pessebre singular elaborat per l’ADF Burriac amb extintors; a l’interior, visible des del portal, el pessebre de suro i molsa amb joc de miralls realitzat per Vicenç Amat. A més, a les dues vitrines laterals que hi ha a l'interior del cancell de La Bodega es podia veure una petita, però magnífica exposició de Naixements de diferents països, aportada per la Mercè Riera.
La Societat Cultural La Concòrdia aportava una proposta de caràcter més conceptual, dedicada al canvi climàtic, amb una escenografia que evocava la fosa del gel a Groenlàndia i l’Antàrtida, territoris que concentren bona part del gel d’aigua dolça del planeta i que estan minvant a un ritme més que preocupant.
El recorregut finalitzava a la Biblioteca Municipal, on s’exposava el pessebre elaborat pels infants de l’escola bressol Germana Rosa Aymarich i de les escoles L’Olivera i Mas Maria, una participació que posa en relleu la transmissió intergeneracional de la tradició. En aquest mateix espai es podien veure dues vitrines amb diversos caganers procedents del fons de l’antic Museu de Cabrils, col·lecció que es va ampliant des de fa dos anys mitjançant votació popular. El Nadal 2024 el personatge escollit va ser Felonius Gru, mentre que enguany el caganer seleccionat ha estat el voluntari de l’ADF, en reconeixement a la tasca d’aquest col·lectiu.
També per segon any consecutiu es va editar un díptic amb el recorregut i un qüestionari de set preguntes relacionades amb el pessebre, iniciativa que aporta un component participatiu a la visita.
Díptic editat per l'Ajuntament de Cabrils.
Volem destacar, igualment, la iniciativa de diverses cases del carrer de la Santa Creu, que es van sumar a la Mostra, guarnint els portals i instal·lant pessebres visibles des de l’exterior per al gaudi dels veïns i visitants durant les festes de Nadal. Aquesta participació espontània i oberta reforça l’esperit comunitari de la celebració i demostra que el pessebrisme a Cabrils és viu més enllà dels espais institucionals.
Vint-i-cinc anys: una ocasió per reconèixer trajectòries
Arribar a la XXVa edició no és un fet menor. Són vint-i-cinc anys sostinguts gràcies a la implicació constant de moltes persones que, de manera desinteressada, han dedicat temps, esforç i creativitat a mantenir viva aquesta tradició al municipi.
En una efemèride tan significativa, hauria estat pertinent un reconeixement explícit i institucional a totes aquelles persones que, al llarg d’aquest quart de segle, han fet possible la continuïtat de la Mostra —tant les que avui encara hi participen com les que ja no hi són. Les celebracions rodones ofereixen una oportunitat immillorable per posar en valor la memòria col·lectiva i reforçar el relat compartit.
Així mateix, l’experiència d’aquesta edició evidencia alguns aspectes organitzatius susceptibles de revisió i millora, especialment quan es tracta d’una commemoració amb una trajectòria tan consolidada. La projecció futura de la Mostra passa també per cuidar aquests detalls i per dotar-la de mitjans i del reconeixement institucional que mereix.
Amb tot, la Mostra de Diorames i Pessebres de Cabrils continua essent una expressió cultural arrelada i estimada, que any rere any demostra la vitalitat del pessebrisme local i la seva capacitat de mobilitzar persones, entitats i sensibilitats diverses.
Com a reflexió final, volem fer entendre que, en una societat plural i diversa, és evident que les institucions públiques han de representar tothom, independentment de les creences personals. Precisament per això, la preservació de les tradicions populars no pot dependre de la convicció religiosa —o no religiosa— de les persones que ocupen càrrecs polítics.
El pessebre, més enllà del seu origen religiós, forma part del patrimoni cultural i identitari del nostre país. És una expressió artística, històrica i col·lectiva que ha travessat generacions i que ha esdevingut cultura popular compartida. Protegir-lo i reconèixer-lo no és una qüestió de fe, sinó de respecte per la memòria i les tradicions del poble.
La neutralitat institucional no implica absència de cultura, ni desconnexió de les arrels. Al contrari: significa garantir que totes les expressions culturals que formen part de la història col·lectiva puguin tenir el seu espai, amb normalitat i amb dignitat.
Des del COMCA, un agraïment sincer a totes les persones que al llarg d’aquest quart de segle han fet possible la Mostra amb el seu treball discret i constant. La cultura popular es construeix així: compartint, gaudint i fent gaudir.
Reportatge fotogràfic:
La Sagrada Família, a l'exterior de l'esglesia. Autora: Amina Baar-Baarenfels. 2025. |Fotografia Diana Møller
El nostre convidat d'enguany pel Dia Internacional dels Museus és ni més ni menys que Xavier Roigé, vicerector de Doctorat i Promoció de la Recerca de la Universitat de Barcelona
Ha estat professor a la Universitat de Lleida (1986-1992) i actualment és professor a la UB, on imparteix classes d’Antropologia Social i de Museologia. És coordinador del Grup d’Estudis sobre Antropologia del Patrimoni de la UB. En el camp de la museologia, ha dut a terme investigacions sobre museus etnològics, museus locals, patrimoni immaterial i museïtzació de la memòria històrica. En el camp de l’estudi de la família i el parentiu, ha realitzat investigacions sobre la història de la casa i la família i sobre les transformacions de la família. Ha dut a terme activitats diverses de divulgació científica, projectes de gestió del patrimoni i comissariat d’exposicions.
Si un museu serveix per estimular la passió pel coneixement, per pensar sobre els reptes de la societat, i també pel plaer estètic. I sobretot perquè el màxim nombre de gent pugui participar en la cultura i conèixer el nostre patrimoni, per què els museus, no s’han vist com a una estructura rellevant a nivell polític? Per què no volem creure en la utilitat social dels museus?
En la conjunctura política que vivim des de ja fa uns anys, no només a nivell municipal, sinó a nivell de territori català, tampoc acabem d’entendre que els museus són una eina imprescindible per a la construcció d’un país. I no es pot crear un projecte nacional si no apostem per potenciar una de les seves estructures bàsiques: els museus.Per aquest motiu cal reforçar els petits museus locals, aquells que apropen la cultura a tot el territori. Molts d’aquests petits museus són la veritable essència del què és un museu.
En moltes poblacions, sovint el museu és la institució cultural més important. Per tant, és un lloc que contribueix a la dinamització social. En aquests museus de territori, petits, potser sense massa recursos, però vius, el públic o l'usuari n'és el veritable protagonista i treballa perquè pugui arribar als col·lectius que habitualment no hi van, o que se senten a part, pensant sovint que és per una minoria elitista, ans al contrari.
"Cal més conscienciació social sobre la importància dels museus: cal fer entendre que invertir en museus és invertir en cohesió social. La majoria dels museus, batallen dia a dia per aconseguir que el que fan, estigui integrat amb la seva localitat".
El COMCA i Els Relataires, us esperem doncs el proper diumenge dia 18 de maig per passar una bona estona en companyia d'en Xavier Roigé, que d'una manera molt amena i a través de les imatges, ens oferirà un relat del qual ningú en sortirà indiferent.
Un dels pessebres que ha tingut una excel·lent acollida per la seva originalitat i trasfons, és el realitzat pels membres de la Societat Cultural La Concòrdia.
Amb motiu de la celebració de l'any Josefa Tolrà, mèdium i artista (Cabrils, 1880 - 1959), ens han fet una proposta agosarada que ha sorprès moltíssim.
Han reproduït fragments de l'obra de l'artista, per convertir-los en figures de pessebre i ho han emmarcat dins d'un teatre com el de La Concòrdia. Amb tota certesa, Josefa Tolrà i el seu espós, Jaume Lladó el van freqüentar més d'una vegada.
Aprofitem aquesta petita crònica per reivindicar la importància d'aquest edifici i en concret del teatre. Creiem fermament que la seva rehabilitació respectant l'estructura originària és cabdal per al futur cultural i la vida social del nostre poble.
Divendres, dia 20 de desembre de 2024, a les 7 del vespre, s'inaugurava la XXIVa Mostra de diorames i pessebres. Enguany però, amb un canvi important. Per primera vegada en gairebé un quart de segle, els pessebres realitzats pels pessebristes no s'han agrupat en el pati del Casal dels Avis, antigues Escoles Tolrà, sinó que s'han repartit en diferents espais públics per tal de poder oferir una ruta als visitants. Una prova pilot que té els seus "pros i els seus contres" però sempre, amb la il·lusió de compartir una tradició popular que no deixa de ser una manifestació religiosa, artística i cultural, per bé que alguns i algunes s'encaparrin en fer-los desaparèixer. Fet que queda palès perquè els Reis de l'Orient continuen arribant, any rere any, a Cabrils i no són rebuts com es mereixen, al balcó de l'Ajuntament en un acte solemne, on en aquest cas, l'alcaldessa, els hauria de lliurar les claus del poble davant de tota la mainada, perquè puguin entrar a totes les cases, mentre ells dormen. O més encara, uns Reis de l'Orient que incomprensiblement, com marca la tradició, tenen prohibit entrar a l'església per adorar l'infant Jesús. Quin sentit té, llavors?
La inauguració va anar a càrrec de la regidora de cultura i patrimoni, senyora Laura Casalprim, al capdamunt de les escales de l'església. Acte seguit, l'Agrupació Coral La Concòrdia & Santa Helena interpretava varies peces del seu repertori nadalenc, que també repetiria després de finalitzar el recorregut dels pessebres, a la biblioteca municipal, on hi havia l'exposició del pessebre realitzat pels nens i nenes de l'escola bressol, Germana Rosa Aymarich i dels nens i nenes de les escoles L'Olivera i Mas Maria. I una segona exposició dedicada als caganers.
La ruta s'inicia a la mateixa església, amb un pessebre realitzat en una de les capelles laterals i al Casal parroquial on s'hi exposen els diorames de la desapareguda recentment Associació de Pessebristes de la Santa Creu. Continua amb un pessebre visible al pati del Casal dels Avis, realitzat per en Josep Maria Suari i la Montserrat Pellicer. A continuació cal adreçar-se a Can Ventura del Vi, l'antic museu municipal, per l'androna de Can Costa, on s'exposa el pessebre d'en Vicenç Amat. Seguidament la ruta ens mena cap a la Bodega, amb dos pessebres ben diferents; el primer, a l'exterior, realitzat per l'ADF Burriac i el segon, un pessebre de suro i molsa, realitzat per la Núria Llongueras, la Montse Graupera i en Jaume Llonch, situat a l'interior de l'entrada de la Bodega, i visible des del portal. Continuem cap a La Concòrdia on la Societat Cultural La Concòrdia ha realitzat un pessebre molt interessant dedicat a Josefa Tolrà, mèdium i artista, nascuda a Cabrils el dia de l'Epifania de 1880 i morta l'any 1959.
La ruta finalitza a la Biblioteca tal i com hem esmentat més amunt.
Una altra novetat ha estat l'edició d'un tríptic amb el recorregut i un quiz de set preguntes relacionades amb el pessebrisme en general i més específicament sobre els pessebres que s'exposen. Un cop marcades les caselles, s'havia de dipositar en una urna, a la Biblioteca per treure'n la persona guanyadora. I finalment, una segona urna, també a la Biblioteca perquè els usuaris que ho desitgin puguin escollir quin dels caganers proposats, hauria d'aquirir la regidoria de cultura i patrimoni per ampliar-ne la col·lecció.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpg)
