Es pot parlar d’una identitat maresmenca o hem
de parlar d’identitats? Quin és el rol que juga el patrimoni en aquest procés?Amb aquestes dues premisses, Jordi Montlló,
historiador i antropòleg va presentar aquest passat divendres, 14 de febrer, al
Centre Cívic de Premià de Mar, un article que obre el número 51, de la revista
música i cultura popular, CARAMELLA.
Enguany, dedicat al Maresme on a més, s’hi poden llegir, treballs molt interessants d’altres autors i autores i un dossier especial amb motiu dels 200 anys Josep Anselm Clavé.
L'acte anava guiat de la mà del periodista Ferran Riera. A més de Jordi Montlló, destacaren les intervencions de Montserrat Solà, de la revista Caramella, i Marta Solà i David Céspedes per part de Pirates i Premianencs.
Sovint la conformació d’aquesta comarca ha
estat discutida perquè històricament la seva uniformitat geogràfica no s’ha
correspost mai amb cap unitat geopolítica, fins que la II República en definí
els límits que, poc o molt, actualment té”. Podem estar d’acord, d’entrada, en
que actualment es tracta d’una unitat administrativa i política, amb matisos;
però no geogràfica.
Existeix una divergència geogràfica a partir
de la Riera de Caldes. Entre el municipi més al sud (Montgat) i el de l’extrem
nord (Tordera), hi ha molts pocs punts en comú. Estareu d’acord que
oficiosament la comarca es divideix en baix i alt Maresme, amb una capital,
Mataró, al centre que mai ha exercit de veritable capital. A més,
administrativament, aquesta marca territorial també fa de partió administrativa
entre el bisbat de Girona i el de Barcelona i marca els límits meridionals dels
dominis de Montpaulau i per si no en tenim prou, també hi ha diferències notables
entre els pobles de la costa o de “mar” i els pobles de “dalt”. Les enquestes efectuades per Jordi Montlló
mostren aquesta evidència.
El final l'acte, fou amenitzat pel duet, Solistes de la Costa, format per Toni Oró i Ferran Martínez, compositors entre d'altres de l'Himne premianenc (2005) que varen deleitar al públic assistent amb varies peces de música popular.
Podeu escoltar l'entrevista realitzada, divendres 14 de febrer, per Marc Rodríguez al programa Matinal Premià Mèdia
I si voleu més informació sobre el contingut o adquirir l’exemplar, a banda d’encarregar-lo a la vostra llibreria de referència, també podeu entrar a www.revistacaramella.cat
 |
| D'esquerra a dreta, David Céspedes, Marta Solà, Montserrat Solà, Jordi Montlló i Ferrant Riera. ©Fotografia: Laura Bosch |
 |
| ©Fotografia: Laura Bosch |
 |
| ©Fotografia: Laura Bosch |
 |
| ©Fotografia: Laura Bosch |
 |
| Toni Oró i Ferran Martínez ©Fotografia: Laura Bosch |
 |
| Toni Oró i Ferran Martínez ©Fotografia: Laura Bosch |
Sumari:
PARLEM DE... “CULTURA POPULAR AL MARESME”.
Reflexions
a l’entorn d’una suposada identitat maresmenca i el valor del patrimoni
cultural. Jordi Montlló.
Puntaires
del Maresme. De l’ofici a l’associacionisme lúdic.
Neus Ribas.
Geografia
humana. Una ullada als instruments tradicionals al Maresme. Rafel Mitjans i Teresa Soler.
Entrevista
a Joan Font: “Comediants ha posat la cultura popular al dia”. Ferran Riera.
Les
Santes. La festa major de Mataró. Nicolau Guanyabens.
El
revifament de la festa de Sant Roc d’Arenys de Mar.
Bernat Salbanyà.
Dos terços.
Un festival de les arts arrelat al territori. Ramon Radó.
El
Maresme i la reinvenció de la platja. Eliseu
Carbonell.
El Moll recupera
el patrimoni marítim d’Arenys. Oriol Ferran.
El
desembarcament pirata i la cursa a pèl de Premià de Mar. Mingo Llauradó.
Sara
Llorens i el seu llegendari de Pineda. Josefina Roma.
Dossier especial: El llegat de Josep Anselm
Clavé.
A més, també hi ha tot un seguit d’articles
sobre música i danses vives; Una mirada de conjunt al patrimoni cultural del delta
de l’Ebre i un article de Xavier Pallàs sobre l’escola de campaners de la Vall
d’en Bas, Llorenç Llongarriu.
Destaquem un article, “Les veus de la utopia”,
del nostre company assessor en museologia del COMCA, Josep Fornés i Garcia
(pàgines 81-83).
.jpg)
