Protegir el nostre patrimoni natural també és preservar la nostra història

 El COMCA recomana una xerrada imprescindible sobre la prevenció d'incendis forestals

Malgrat les fortes nevades i les pluges de primavera, aquest estiu estem vivint una situació d'elevat risc d'incendis forestals que afecta bona part de Catalunya i que ens obliga a mirar amb especial atenció el nostre entorn més proper. Cabrils, envoltat per la Serralada Litoral i en contacte directe amb el bosc mediterrani, coneix bé la fragilitat d'aquest paisatge que forma part de la nostra identitat. 

Davant d'aquesta realitat, el Museu Comunitari de Cabrils vol posar el coneixement al servei de la ciutadania i recomanar molt especialment la xerrada que, el proper 20 de juliol, oferirà una enginyera de monts, especialitzada en la prevenció d'incendis. Es tracta d'una oportunitat excel·lent per comprendre millor els riscos actuals, aprendre mesures d'autoprotecció i conèixer com podem contribuir, cadascú des del seu àmbit, a la protecció del nostre territori.

Al COMCA entenem el patrimoni des d'una mirada integral. La memòria de Cabrils no es conserva únicament en els documents històrics, els arxius o les fotografies antigues. També viu en els boscos que envolten el poble, en els camins històrics, en les rieres, en els marges de pedra seca, en els conreus tradicionals i en el paisatge que generacions de veïns i veïnes han modelat al llarg dels segles. Protegir aquest entorn és també preservar una part essencial de la nostra història col·lectiva.

Fa poques setmanes, arran de la visita que un grup de socies i sòcies del COMCA vàrem fer a l'exposició dedicada a Agustí Duran i Sanpere, recordàvem que la cultura només té sentit quan està connectada amb el territori i al servei de les persones. Fidels a aquest esperit, considerem que compartir iniciatives com aquesta també forma part del compromís que les entitats tenim amb la comunitat.

Mentre l'ADF Burriac, els bombers i la resta de serveis d'emergència treballen per protegir els nostres boscos, la ciutadania també hi podem contribuir. La prevenció, la informació i les bones pràctiques són eines imprescindibles per reduir riscos i actuar amb responsabilitat davant d'una situació que ens afecta a tots.

Per aquest motiu us animem a assistir a aquesta xerrada i a consultar tota la informació de data, hora i lloc al cartell adjunt.

Ple absolut a la conferència “El tren que mai va arribar”, la recerca que recupera un projecte oblidat de Cabrils

 

©Fotografia Jordi Montlló

Aquest matí, el Museu Comunitari de Cabrils ha viscut una jornada molt especial amb la presentació de la conferència “El tren que mai va arribar: un viatge al projecte ferroviari oblidat de Cabrils”, a càrrec de la historiadora Laura Bosch Martínez.

La sala, plena de gom a gom, ha acollit un públic atent i participatiu que ha seguit amb gran interès la descoberta d’un dels projectes més singulars i desconeguts de la història contemporània del nostre municipi: la proposta de construcció d’un tramvia elèctric que, a inicis del segle XX, havia de connectar Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt i Cabrils, i que finalment mai no va arribar a fer-se realitat.

Fruit d’un llarg procés de recerca i documentació, la conferència ha permès reconstruir amb detall el context històric, tècnic i econòmic d’aquesta iniciativa impulsada per Emili Carles-Tolrà i Amat, una figura clau per entendre la modernització i les aspiracions de progrés del Maresme interior d’aquell moment.

A través de plànols, documentació inèdita i una acurada contextualització històrica, s’ha pogut resseguir la dimensió i l’ambició d’un projecte plenament modern per al seu temps, pensat per vertebrar el territori i millorar la mobilitat entre els pobles de l’interior i la costa.

La qualitat de la recerca i el rigor de l’exposició han estat especialment valorats pels assistents, entre els quals hi havia persones vinculades al món de l’enginyeria i l’estudi del territori, que han destacat l’interès i la solidesa de la proposta presentada.

La conferència ha servit, sobretot, per retornar a la memòria col·lectiva de Cabrils un capítol gairebé oblidat del seu passat i per recordar-nos que, fa més de cent anys, ja hi havia qui imaginava un Maresme més connectat, cohesionat i modern.

Des del Museu Comunitari de Cabrils volem agrair l’assistència i l’interès de totes les persones que ens han acompanyat en aquesta descoberta. Jornades com aquesta ens animen a continuar investigant, compartint i preservant la nostra història.

Un agraïment sincer als bidells de la Fàbrica, sempre amatents i generosos en l’ajuda, per haver facilitat tota la preparació de la sala.

©Fotografia Jordi Montlló

©Fotografia Jordi Montlló

©Fotografia Jordi Montlló

©Fotografia Jordi Montlló

©Fotografia Jordi Montlló

16 de desembre. Occitània, una aproximació als lligams entre catalans i occitants. I acte seguit, presentació de l'Agenda singulara.

L'Agenda singulara és una agenda i dietari triennal (2026 / 2027 / 2028) en format setmanal que serveix per a anar-hi escrivint les petites i grans coses del dia a dia de manera ordenada i d'aquesta manera crear, al llarg de tres anys, el teu propi quadern de vida. Tres anys d'experiències diverses recollits en una sola agenda!

Amb il·lustracions originals i textos en els diversos parlars de la llengua occitana, en occità referencial, en català, en francès, en castellà i en italià.

Qui són els nostres convidats?

En FRANCESC SANGLAR, estudiós de l'occitanisme i president d'Amics de la Sapiéncia 0ccitana, ens oferirà una conferència molt necessària per a entendre millor les arrels profundes que comparteixen Catalunya i Occitània.

MARIA LACORTE BRUGUERA
Redactora de continguts i il·lustradora que des de fa quinze anys viu i treballa a Cabrils. És la coordinadora del projecte Agenda singulara, que ha desenvolupat Càpsula Comunicació, SL amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS 2025: Els museus locals com a relat de la comunitat

 

El nostre convidat d'enguany pel Dia Internacional dels Museus és ni més ni menys que Xavier Roigé, vicerector de Doctorat i Promoció de la Recerca de la Universitat de Barcelona

Ha estat professor a la Universitat de Lleida (1986-1992) i actualment és professor a la UB, on imparteix classes d’Antropologia Social i de Museologia. És coordinador del Grup d’Estudis sobre Antropologia del Patrimoni de la UB. En el camp de la museologia, ha dut a terme investigacions sobre museus etnològics, museus locals, patrimoni immaterial i museïtzació de la memòria històrica. En el camp de l’estudi de la família i el parentiu, ha realitzat investigacions sobre la història de la casa i la família i sobre les transformacions de la família. Ha dut a terme activitats diverses de divulgació científica, projectes de gestió del patrimoni i comissariat d’exposicions.

"Els museus són imprescindibles per a la construcció d'un país". Xavier Roigé, durant la seva intervenció, al Fórum dels Museus. 2021. ©Fotografia Claudia Rius i Llorens.

Si un museu serveix per estimular la passió pel coneixement, per pensar sobre els reptes de la societat, i també pel plaer estètic. I sobretot perquè el màxim nombre de gent pugui participar en la cultura i conèixer el nostre patrimoni, per què els museus, no s’han vist com a una estructura rellevant a nivell polític? Per què no volem creure en la utilitat social dels museus?

En la conjunctura política que vivim des de ja fa uns anys, no només a nivell municipal, sinó a nivell de territori català, tampoc acabem d’entendre que els museus són una eina imprescindible per a la construcció d’un país. I no es pot crear un projecte nacional si no apostem per potenciar una de les seves estructures bàsiques: els museus. Per aquest motiu cal reforçar els petits museus locals, aquells que apropen la cultura a tot el territori. Molts d’aquests petits museus són la veritable essència del què és un museu.

En moltes poblacions, sovint el museu és la institució cultural més important. Per tant, és un lloc que contribueix a la dinamització social. En aquests museus de territori, petits, potser sense massa recursos, però vius, el públic o l'usuari n'és el veritable protagonista i treballa perquè pugui arribar als col·lectius que habitualment no hi van, o que se senten a part, pensant sovint que és per una minoria elitista, ans al contrari.

"Cal més conscienciació social sobre la importància dels museus: cal fer entendre que invertir en museus és invertir en cohesió social. La majoria dels museus, batallen dia a dia per aconseguir que el que fan, estigui integrat amb la seva localitat".

El COMCA i Els Relataires, us esperem doncs el proper diumenge dia 18 de maig per passar una bona estona en companyia d'en Xavier Roigé, que d'una manera molt amena i a través de les imatges, ens oferirà un relat del qual ningú en sortirà indiferent.

La identitat o no, maresmenca, a debat, en un article de Jordi Montlló, per la revista de música i cultura popular CARAMELLA.

 

Es pot parlar d’una identitat maresmenca o hem de parlar d’identitats? Quin és el rol que juga el patrimoni en aquest procés?

Amb aquestes dues premisses, Jordi Montlló, historiador i antropòleg va presentar aquest passat divendres, 14 de febrer, al Centre Cívic de Premià de Mar, un article que obre el número 51, de la revista música i cultura popular,  CARAMELLA. Enguany, dedicat al Maresme on a més, s’hi poden llegir, treballs molt interessants d’altres autors i autores i un dossier especial amb motiu dels 200 anys Josep Anselm Clavé. 

L'acte anava guiat de la mà del periodista Ferran Riera. A més de Jordi Montlló, destacaren les intervencions de Montserrat Solà, de la revista Caramella, i Marta Solà i David Céspedes per part de Pirates i Premianencs.

Sovint la conformació d’aquesta comarca ha estat discutida perquè històricament la seva uniformitat geogràfica no s’ha correspost mai amb cap unitat geopolítica, fins que la II República en definí els límits que, poc o molt, actualment té”. Podem estar d’acord, d’entrada, en que actualment es tracta d’una unitat administrativa i política, amb matisos; però no geogràfica.

Existeix una divergència geogràfica a partir de la Riera de Caldes. Entre el municipi més al sud (Montgat) i el de l’extrem nord (Tordera), hi ha molts pocs punts en comú. Estareu d’acord que oficiosament la comarca es divideix en baix i alt Maresme, amb una capital, Mataró, al centre que mai ha exercit de veritable capital. A més, administrativament, aquesta marca territorial també fa de partió administrativa entre el bisbat de Girona i el de Barcelona i marca els límits meridionals dels dominis de Montpaulau i per si no en tenim prou, també hi ha diferències notables entre els pobles de la costa o de “mar” i els pobles de “dalt”.  Les enquestes efectuades per Jordi Montlló mostren aquesta evidència.

El final l'acte, fou amenitzat pel duet, Solistes de la Costa, format per Toni Oró i Ferran Martínez, compositors entre d'altres de l'Himne premianenc (2005) que varen deleitar al públic assistent amb varies peces de música popular. 

 Podeu escoltar l'entrevista realitzada, divendres 14 de febrer, per Marc Rodríguez al programa Matinal Premià Mèdia 

I si voleu més informació sobre el contingut o adquirir l’exemplar, a banda d’encarregar-lo a la vostra llibreria de referència, també podeu entrar a www.revistacaramella.cat

D'esquerra a dreta, David Céspedes, Marta Solà, Montserrat Solà, Jordi Montlló i Ferrant Riera. ©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

Toni Oró i Ferran Martínez ©Fotografia: Laura Bosch

Toni Oró i Ferran Martínez ©Fotografia: Laura Bosch

Sumari:

PARLEM DE... “CULTURA POPULAR AL MARESME”.

Reflexions a l’entorn d’una suposada identitat maresmenca i el valor del patrimoni cultural. Jordi Montlló.

Puntaires del Maresme. De l’ofici a l’associacionisme lúdic. Neus Ribas.

Geografia humana. Una ullada als instruments tradicionals al Maresme. Rafel Mitjans i Teresa Soler.

Entrevista a Joan Font: “Comediants ha posat la cultura popular al dia”. Ferran Riera.

Les Santes. La festa major de Mataró. Nicolau Guanyabens.

El revifament de la festa de Sant Roc d’Arenys de Mar. Bernat Salbanyà.

Dos terços. Un festival de les arts arrelat al territori. Ramon Radó.

El Maresme i la reinvenció de la platja. Eliseu Carbonell.

El Moll recupera el patrimoni marítim d’Arenys. Oriol Ferran.

El desembarcament pirata i la cursa a pèl de Premià de Mar. Mingo Llauradó.

Sara Llorens i el seu llegendari de Pineda. Josefina Roma.

Dossier especial: El llegat de Josep Anselm Clavé.

 

A més, també hi ha tot un seguit d’articles sobre música i danses vives; Una mirada de conjunt al patrimoni cultural del delta de l’Ebre i un article de Xavier Pallàs sobre l’escola de campaners de la Vall d’en Bas, Llorenç Llongarriu.

Destaquem un article, “Les veus de la utopia”, del nostre company assessor en museologia del COMCA, Josep Fornés i Garcia (pàgines 81-83).