El COMCA visita l'exposició «Gaudí, orígens. Forjant la tradició» al Museu Etnològic i de Cultures del Món

  Ahir a les sis de la tarda, una representació del Museu Comunitari de Cabrils - COMCA va tenir l'oportunitat d'assistir a una visita comentada de l'exposició temporal Gaudí, orígens. Forjant la tradició, inaugurada recentment al Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC), a la seva seu del Parc de Montjuïc.

La visita va tenir un interès especial per a la nostra entitat, ja que va ser conduïda per la Dra. Lluïsa Amenós, historiadora de l'art, especialista en patrimoni metal·lúrgic català, comissària de la mostra i membre activa del COMCA.

Un dels aspectes més reveladors de l'exposició és la importància que atorga a l'ofici de calderer, estretament vinculat als orígens familiars d'Antoni Gaudí. Tant el seu pare, Francesc Gaudí i Serra, com el seu avi eren calderers, un ofici artesanal dedicat principalment a treballar l'aram i altres metalls per fabricar recipients, calderes, alambins i tota mena d'estris domèstics i industrials.

Gaudí va créixer envoltat d'aquest univers artesanal. El taller familiar no era només un espai de producció, sinó també una autèntica escola d'observació. Hi va aprendre a entendre el comportament dels metalls, la manera com una planxa es podia doblegar, corbar o modelar sense perdre resistència, així com la importància del treball manual, la precisió i el domini dels materials.

©Fotografia: COMCA

Diversos estudiosos han assenyalat que aquesta experiència primerenca va influir decisivament en la seva manera de concebre l'arquitectura. Les formes corbes, tan característiques de la seva obra, no responen únicament a una voluntat estètica, sinó també a una comprensió profunda de les possibilitats estructurals dels materials. En aquest sentit, Gaudí va traslladar a l'arquitectura una manera de pensar pròpia dels artesans: abans de dibuixar, cal entendre la matèria.

L'exposició posa precisament l'accent en aquesta idea. Més enllà de la figura del geni individual, reivindica el paper dels oficis tradicionals i dels coneixements transmesos de generació en generació com un dels fonaments imprescindibles per comprendre l'obra de Gaudí.

Escales que menen des del hall d'entrada del museu cap a la sala d'exposicions
temporals. ©COMCA

L'exposició proposa una aproximació original a la figura d'Antoni Gaudí. Lluny de la imatge del geni solitari que sovint ha predominat en la divulgació de la seva obra, la mostra posa l'accent en els coneixements tècnics, els oficis artesans i la cultura popular que van contribuir a forjar el seu univers creatiu.

El recorregut permet comprendre com els antecedents familiars vinculats a la caldereria i al treball del metall van influir en la seva manera d'entendre les formes, especialment la corba, convertida posteriorment en un dels elements definitoris de la seva arquitectura.

Un dels aspectes més interessants de la mostra és la relació que estableix entre la tradició popular catalana i les creacions de Gaudí. Balcons, reixes, ferramentes, motius ornamentals i altres elements procedents de la cultura material tradicional apareixen com a fonts d'inspiració que l'arquitecte va reinterpretar amb una extraordinària llibertat creativa.

La mostra evidencia que l'originalitat de Gaudí no rau únicament en la invenció formal, sinó també en la seva capacitat per transformar i projectar cap al futur un patrimoni tècnic i cultural acumulat durant generacions.

Museu Etnològic de les Cultures del Món. ©Fotografia: COMCA.

Més enllà del contingut, cal destacar l'encert del disseny expositiu. Les vitrines i els plafons, concebuts amb una gran sensibilitat estètica, evoquen visualment els vitralls modernistes i contribueixen a reforçar el diàleg entre patrimoni, llum i matèria.

L'exposició s'integra de manera molt natural amb la col·lecció permanent del museu, especialment amb l'àmbit Sentir el Patrimoni, establint connexions constants entre els objectes etnogràfics, els oficis tradicionals i l'obra gaudiniana.

Des del COMCA volem expressar la nostra felicitació a la Dra. Lluïsa Amenós fruit d'anys d'investigació sobre el patrimoni metal·lúrgic català.

La seva trajectòria com a investigadora, divulgadora i especialista en la història de la forja i de les estructures metàl·liques és àmpliament reconeguda. Entre les seves publicacions més recents destaca L'enginy d'Eiffel a Catalunya: Projecció, fabricació i muntatge de ponts de ferro (1876-1888) (Editorial Rafael Dalmau, 2023), una obra de referència per a l'estudi de la industrialització i de l'enginyeria metàl·lica al nostre país que va presentar ja fa uns mesos, a la Biblioteca Municipal de Cabrils.

Recomanem vivament aquesta exposició a totes les persones interessades en la història, la cultura popular, els oficis tradicionals, el patrimoni industrial, la forja artística i l'arquitectura.

Gaudí, orígens. Forjant la tradició ens recorda que darrere de les grans obres hi ha sempre una xarxa de coneixements, mestres artesans i tradicions compartides que formen part de la nostra memòria col·lectiva.

L'exposició es pot visitar al Museu Etnològic i de Cultures del Món (seu Parc Montjuïc) fins al 25 de maig de 2027.

Museografia de l'exposició. ©COMCA

Èxit de participació en la jornades europees de patrimoni 2025 sobre la conservació i el futur de les pintures murals de Sixena

 

Aquest passat diumenge, el Centre Cívic La Fàbrica de Cabrils es va omplir amb motiu de la conferència dedicada al cas de les pintures murals de Sixena, una activitat emmarcada en les Jornades Europees de Patrimoni 2025. La trobada va esdevenir tot un èxit de participació i interès ciutadà, amb una assistència de més de cinquanta persones i un debat viu, intens i profundament compromès amb la defensa del patrimoni.

L’acte va comptar amb la presència de la Dra. Carmen Berlabé, historiadora de l’art, doctora en ciències jurídiques i polítiques i antiga responsable de les col·leccions del Museu de Lleida. La ponent va oferir una exposició rigorosa i documentada sobre els antecedents històrics, jurídics i patrimonials del litigi entorn de les obres de Sixena, així com sobre la seva situació actual.

Durant la seva intervenció es va posar de manifest l’extrema fragilitat de les pintures murals i el risc irreparable que comportaria qualsevol trasllat. Tal com han defensat reiteradament els equips tècnics i conservadors especialitzats del MNAC i internacionals, moure aquestes obres podria comportar-ne la destrucció material. En aquest sentit, es va recordar també la posició sostinguda pel MNAC, basada en criteris estrictament tècnics i científics.

La sessió va ser conduïda per la Dra. Lluïsa Amenós, que va moderar un torn obert de paraules especialment ric i participatiu. El públic assistent va intervenir de manera nombrosa, demostrant fins a quin punt la qüestió de Sixena continua despertant sensibilitat, preocupació i interès entre la ciutadania.

Més enllà del cas concret, la jornada va servir per reflexionar sobre una qüestió de fons: la necessitat que la protecció, la conservació i la salvaguarda del patrimoni prevalguin sempre per damunt de qualsevol interès polític conjuntural. Quan això no passa, el risc no és només institucional o simbòlic, sinó una pèrdua irreversible per al conjunt de la humanitat.

Des de l’organització volem agrair sincerament la presència de la Dra. Carmen Berlabé, la tasca de la Dra. Lluïsa Amenós i l’assistència de totes les persones que van omplir la sala i van contribuir a fer d’aquesta jornada un espai de coneixement, reflexió i compromís col·lectiu amb el nostre patrimoni.

Reportatge fotogràfic. Recordeu, si utilitzeu alguna imatge, no oblideu citar-ne la font. 

JEP 2025. L'espoli del patrimoni a Catalunya: el cas de les pintures de Sixena.

 

La veritat per davant de tot. Quan els interessos polítics passen per sobre de la protecció i salvaguarda del patrimoni.

Preneu nota: diumenge dia 19 d'octubre, a les 11 del matí, al Centre Cívic La Fàbrica (Cabrils - El Maresme).

De la mà de Carmen Berlabé, historiadora de l'art, doctora en ciències jurídiques i polítiques, que ha estat la responsable de les col·leccions del Museu de Lleida.

El patronat del MNAC està fent una defensa tècnica de la impossibilitat de traslladar les pintures murals perquè qualsevol moviment implica la seva destrucció. En el seu moment, el seu director, Pepe Serra va donar a conèixer a la premsa els resultats d’un recent estudi: van col·locar una mostra de les pintures de Sixena i una de les de Sant Joan de Taüll en un despatx del museu, i al cap d’uns dies les de Sixena s’havien desintegrat. Negar l’estat d’extrema fragilitat d’aquestes pintures i del perill de desintegració si es traslladen és entrar en un negacionisme similar al del canvi climàtic o al de la pandèmia.

Per als polítics aragonesos el negacionisme preval enfront de l’expertesa, el coneixement i el codi deontològic dels tècnics en restauració i conservació.

Perquè si el Departament de Cultura de la Generalitat, que és el Govern del país, no té clar que des de l’Aragó s’està impulsant un espoli en tota regla, qui ha de defensar el patrimoni de Catalunya? Perquè les pintures de Sixena ho són, de dret per formar part de la diòcesi catalana de Lleida, i perquè va ser des de Catalunya que es van anar a rescatar en plena guerra, es van traslladar, restaurar, instal·lar i fins al dia d’avui vetllar acuradament per la seva conservació. O no ho té clar encara, la consellera que volia “esporgar” els béns patrimonials del país tal com va declarar quan era directora general del Patrimoni? Qui ha de defensar el patrimoni de Catalunya, doncs?

La cirereta l’ha va posar l’actual cervell pensant de museologia del Departament de Cultura, Manuel Borja Villel, en recents declaracions acusant el MNAC de colonialista.

2 d'abril. Presentació del llibre: Ferrers, armers, calderers, courers. Obradors i pràctiques d'ofici a la Barcelona dels segles XV i XVI

 

El proper dimecres, dia 2 d'abril, la nostra sòcia i dra. en Història i Història de l'Art, Lluïsa Amenós, presenta el llibre Ferrers, armers, calderers, courers. Obradors i pràctiques d'ofici a la Barcelona dels segles XV i XVI, editat per Xavier Cazeneuve i Publicacions Revenedors.

Una presentació que no us podeu deixar perdre. El llibre, amb un gran èxit d'assistència, s'ha presentat al Museu Frederic Marès (Barcelona, el 13 de març); a la Llotja del Tint de Banyoles, amb una visita a la farga d'aram del segle XVII (15 de març);el 19 de març ho farà a la Sala d'actes El Sarcòfag, al Pretori romà de Tarragona. La quarta presentació està prevista que es faci a Cabrils, a la Biblioteca Municipal.

La Lluïsa Amenós, és probablement la més gran especialista en ferro que hi ha actualment al nostre país. I com a tal, està consagrada a impulsar acadèmicament i patrimonialment, un dels patrimonis més identificatius de Catalunya: el ferro, entès en la triple dimensió industrial, històrica i artística, i sota una concepció metodològica pluridisciplinar. És coordinadora del Pla de patrimonialització dels ponts de ferro, per MNATEC del qual ben aviat us en podrem donar notícies. 

En aquest sentit, des de fa anys, col·labora estretament amb el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, on gestiona el blog Ferro, impulsant diversos projectes sorgits del pla estratègic del patrimoni de ferro a Catalunya, que es va presentar a la Universitat de Girona amb el títol: "El ferro, un patrimoni emergent". 

A Cabrils, malauradament no tenim cap farga per poder visitar. Per aquest motiu, durant la presentació, podreu veure i tocar diferents objectes. La Lluïsa ens ensenyarà a reconèixer la matèria primera amb què estan fets, i com i qui els fabricava, ja que en envellir, el color original, sovint queda ennegrit i no sempre és el que ens pensem. I per acabar de passar-ho bé, els assistents, hauran de respondre a una pregunta i d'entre els qui l'encertin, el guanyador/a tindrà premi!

Porta dels apòstols. Catedral de Girona. ©UdG Campus de Patrimoni Cultural i Natural.

Podeu trobar més informació sobre la seva trajectòria : Lluïsa Amenós Martínez. Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear.