La veritat per davant de tot. Quan els interessos polítics passen per sobre de la protecció i salvaguarda del patrimoni.
Preneu nota: diumenge dia 19 d'octubre, a les 11 del matí, al Centre Cívic La Fàbrica (Cabrils - El Maresme).
De la mà de Carmen Berlabé, historiadora de l'art, doctora en ciències jurídiques i polítiques, que ha estat la responsable de les col·leccions del Museu de Lleida.
El patronat del MNAC està fent una defensa tècnica de la impossibilitat de traslladar les pintures murals perquè qualsevol moviment implica la seva destrucció. En el seu moment, el seu director, Pepe Serra va donar a conèixer a la premsa els resultats d’un recent estudi: van col·locar una mostra de les pintures de Sixena i una de les de Sant Joan de Taüll en un despatx del museu, i al cap d’uns dies les de Sixena s’havien desintegrat. Negar l’estat d’extrema fragilitat d’aquestes pintures i del perill de desintegració si es traslladen és entrar en un negacionisme similar al del canvi climàtic o al de la pandèmia.
Per als polítics aragonesos el negacionisme preval enfront de l’expertesa, el coneixement i el codi deontològic dels tècnics en restauració i conservació.
Perquè si el Departament de Cultura de la Generalitat, que és el Govern del país, no té clar que des de l’Aragó s’està impulsant un espoli en tota regla, qui ha de defensar el patrimoni de Catalunya? Perquè les pintures de Sixena ho són, de dret per formar part de la diòcesi catalana de Lleida, i perquè va ser des de Catalunya que es van anar a rescatar en plena guerra, es van traslladar, restaurar, instal·lar i fins al dia d’avui vetllar acuradament per la seva conservació. O no ho té clar encara, la consellera que volia “esporgar” els béns patrimonials del país tal com va declarar quan era directora general del Patrimoni? Qui ha de defensar el patrimoni de Catalunya, doncs?
La cirereta l’ha va posar l’actual cervell pensant de museologia del Departament de Cultura, Manuel Borja Villel, en recents declaracions acusant el MNAC de colonialista.