Èxit de participació en la jornades europees de patrimoni 2025 sobre la conservació i el futur de les pintures murals de Sixena

 

Aquest passat diumenge, el Centre Cívic La Fàbrica de Cabrils es va omplir amb motiu de la conferència dedicada al cas de les pintures murals de Sixena, una activitat emmarcada en les Jornades Europees de Patrimoni 2025. La trobada va esdevenir tot un èxit de participació i interès ciutadà, amb una assistència de més de cinquanta persones i un debat viu, intens i profundament compromès amb la defensa del patrimoni.

L’acte va comptar amb la presència de la Dra. Carmen Berlabé, historiadora de l’art, doctora en ciències jurídiques i polítiques i antiga responsable de les col·leccions del Museu de Lleida. La ponent va oferir una exposició rigorosa i documentada sobre els antecedents històrics, jurídics i patrimonials del litigi entorn de les obres de Sixena, així com sobre la seva situació actual.

Durant la seva intervenció es va posar de manifest l’extrema fragilitat de les pintures murals i el risc irreparable que comportaria qualsevol trasllat. Tal com han defensat reiteradament els equips tècnics i conservadors especialitzats del MNAC i internacionals, moure aquestes obres podria comportar-ne la destrucció material. En aquest sentit, es va recordar també la posició sostinguda pel MNAC, basada en criteris estrictament tècnics i científics.

La sessió va ser conduïda per la Dra. Lluïsa Amenós, que va moderar un torn obert de paraules especialment ric i participatiu. El públic assistent va intervenir de manera nombrosa, demostrant fins a quin punt la qüestió de Sixena continua despertant sensibilitat, preocupació i interès entre la ciutadania.

Més enllà del cas concret, la jornada va servir per reflexionar sobre una qüestió de fons: la necessitat que la protecció, la conservació i la salvaguarda del patrimoni prevalguin sempre per damunt de qualsevol interès polític conjuntural. Quan això no passa, el risc no és només institucional o simbòlic, sinó una pèrdua irreversible per al conjunt de la humanitat.

Des de l’organització volem agrair sincerament la presència de la Dra. Carmen Berlabé, la tasca de la Dra. Lluïsa Amenós i l’assistència de totes les persones que van omplir la sala i van contribuir a fer d’aquesta jornada un espai de coneixement, reflexió i compromís col·lectiu amb el nostre patrimoni.

Reportatge fotogràfic. Recordeu, si utilitzeu alguna imatge, no oblideu citar-ne la font. 

JEP 2025. L'espoli del patrimoni a Catalunya: el cas de les pintures de Sixena.

 

La veritat per davant de tot. Quan els interessos polítics passen per sobre de la protecció i salvaguarda del patrimoni.

Preneu nota: diumenge dia 19 d'octubre, a les 11 del matí, al Centre Cívic La Fàbrica (Cabrils - El Maresme).

De la mà de Carmen Berlabé, historiadora de l'art, doctora en ciències jurídiques i polítiques, que ha estat la responsable de les col·leccions del Museu de Lleida.

El patronat del MNAC està fent una defensa tècnica de la impossibilitat de traslladar les pintures murals perquè qualsevol moviment implica la seva destrucció. En el seu moment, el seu director, Pepe Serra va donar a conèixer a la premsa els resultats d’un recent estudi: van col·locar una mostra de les pintures de Sixena i una de les de Sant Joan de Taüll en un despatx del museu, i al cap d’uns dies les de Sixena s’havien desintegrat. Negar l’estat d’extrema fragilitat d’aquestes pintures i del perill de desintegració si es traslladen és entrar en un negacionisme similar al del canvi climàtic o al de la pandèmia.

Per als polítics aragonesos el negacionisme preval enfront de l’expertesa, el coneixement i el codi deontològic dels tècnics en restauració i conservació.

Perquè si el Departament de Cultura de la Generalitat, que és el Govern del país, no té clar que des de l’Aragó s’està impulsant un espoli en tota regla, qui ha de defensar el patrimoni de Catalunya? Perquè les pintures de Sixena ho són, de dret per formar part de la diòcesi catalana de Lleida, i perquè va ser des de Catalunya que es van anar a rescatar en plena guerra, es van traslladar, restaurar, instal·lar i fins al dia d’avui vetllar acuradament per la seva conservació. O no ho té clar encara, la consellera que volia “esporgar” els béns patrimonials del país tal com va declarar quan era directora general del Patrimoni? Qui ha de defensar el patrimoni de Catalunya, doncs?

La cirereta l’ha va posar l’actual cervell pensant de museologia del Departament de Cultura, Manuel Borja Villel, en recents declaracions acusant el MNAC de colonialista.