Museu COMCA

dijous, 12 de febrer del 2026

XXVa Mostra de Diorames i Pessebres de Cabrils.Vint-i-cinc anys de tradició pessebrista al municipi

Divendres 19 de desembre de 2025, a les set del vespre, s’inaugurava la XXVa Mostra de Diorames i Pessebres de Cabrils. Una edició especialment significativa, que pels pessebristes commemorava els 25 anys d’aquesta iniciativa nadalenca al municipi, consolidada al llarg del temps com una cita cultural i tradicional dins el calendari local.

Per segon any consecutiu, els pessebres es van distribuir en diversos espais públics amb la voluntat d’oferir als visitants una ruta pels diferents indrets del nucli urbà.

L’acte inaugural va incloure els parlaments institucionals, seguits de la interpretació de diverses peces nadalenques a càrrec de l’Agrupació Coral La Concòrdia & Santa Helena. La formació repetiria actuació al final del recorregut, a la Biblioteca Municipal acompanyada per la tradicional turronada, reforçant així el caràcter cultural i comunitari de la vetllada.

La ruta pessebrista

El recorregut s’iniciava a l’església parroquial, amb el pessebre realitzat per Diana Møller, Kirsten Møller, Vicky Piera i Amina Baar-Baarenfels, situat en una de les capelles laterals. Al Casal Parroquial es podien visitar també els diorames permanents de l’antiga Associació de Pessebristes de la Santa Creu, testimoni d’una trajectòria pessebrista arrelada al municipi.

La ruta continuava al pati del Casal dels Avis, amb el pessebre de Josep Manel Suari i Montserrat Pellicer, elaborat amb materials procedents de la planta de compostatge, una proposta que incorporava també una mirada sostenible dins la tradició.

El recorregut seguia fins a Can Ventura del Vi —antic museu municipal—, on Núria Llongueras i Montse Graupera presentaven enguany un pessebre tradicional de molsa i suro, d’una gran riquesa simbòlica. La composició integrava diversos elements identitaris del nostre poble, convertint l’escena en una autèntica síntesi del paisatge i la memòria col·lectiva de Cabrils.

En primer lloc, hi destacava l’església de la Santa Creu amb el nucli de la Sagrera als seus peus, evocant l’origen i el creixement històric del municipi sota la protecció de la primigènia ermita. A la dreta, s’hi reconeixien el castell roquer de Burriac i la Creu de l’Abella, referents patrimonials de gran pes històric, tots dos envoltats de relats i llegendes que formen part de l’imaginari local.

Enfront, amb la façana encarada al mar, s’alçava la muntanya de Montcabrer, coronada per la Creu i amb la cova de les Encantades —o de les Bruixes— al seu vessant. Observada frontalment, l’escena permetia endevinar també el perfil del turó de la Cirera i el majestuós turó d’en Torres, amb les vinyes estenent-se a la seva falda. Culminant el conjunt, el cel representava les constel·lacions de l’Ossa Major i l’Ossa Menor, aportant a l’escenografia una dimensió simbòlica i atemporal.

Montcabrer, considerat un antic santuari iber i indret carregat de simbolisme, forma part essencial de l’imaginari col·lectiu de Cabrils. És una muntanya plena d’història i de llegendes, protectora per a aquells qui s’hi encomanen i escenari de relats transmesos de generació en generació.

Per a qui vulgui aprofundir en aquest patrimoni natural i cultural, recomanem el llibre Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric, que es pot sol·licitar mitjançant un correu a museucomca@gmail.com.

A la Bodega s’hi podien contemplar dues propostes ben diferenciades: a l’exterior, un pessebre singular elaborat per l’ADF Burriac amb extintors; a l’interior, visible des del portal, el pessebre de suro i molsa amb joc de miralls realitzat per Vicenç Amat. A més, a les dues vitrines laterals que hi ha a l'interior del cancell de La Bodega es podia veure una petita, però magnífica exposició de Naixements de diferents països, aportada per la Mercè Riera.

La Societat Cultural La Concòrdia aportava una proposta de caràcter més conceptual, dedicada al canvi climàtic, amb una escenografia que evocava la fosa del gel a Groenlàndia i l’Antàrtida, territoris que concentren bona part del gel d’aigua dolça del planeta i que estan minvant a un ritme més que preocupant.

El recorregut finalitzava a la Biblioteca Municipal, on s’exposava el pessebre elaborat pels infants de l’escola bressol Germana Rosa Aymarich i de les escoles L’Olivera i Mas Maria, una participació que posa en relleu la transmissió intergeneracional de la tradició. En aquest mateix espai es podien veure dues vitrines amb diversos caganers procedents del fons de l’antic Museu de Cabrils, col·lecció que es va ampliant des de fa dos anys mitjançant votació popular. El Nadal 2024 el personatge escollit va ser Felonius Gru, mentre que enguany el caganer seleccionat ha estat el voluntari de l’ADF, en reconeixement a la tasca d’aquest col·lectiu.

També per segon any consecutiu es va editar un díptic amb el recorregut i un qüestionari de set preguntes relacionades amb el pessebre, iniciativa que aporta un component participatiu a la visita.

Destacar, igualment, la iniciativa de diverses cases del carrer de la Santa Creu, que es van sumar a la Mostra, guarnint els portals i instal·lant pessebres visibles des de l’exterior per al gaudi dels veïns i visitants durant les festes de Nadal. Aquesta participació espontània i oberta reforça l’esperit comunitari de la celebració i demostra que el pessebrisme a Cabrils és viu més enllà dels espais institucionals.

Vint-i-cinc anys: una ocasió per reconèixer trajectòries

Arribar a la XXVa edició no és un fet menor. Són vint-i-cinc anys sostinguts gràcies a la implicació constant de moltes persones que, de manera desinteressada, han dedicat temps, esforç i creativitat a mantenir viva aquesta tradició al municipi.

En una efemèride tan significativa, hauria estat pertinent un reconeixement explícit i institucional a totes aquelles persones que, al llarg d’aquest quart de segle, han fet possible la continuïtat de la Mostra —tant les que avui encara hi participen com les que ja no hi són. Les celebracions rodones ofereixen una oportunitat immillorable per posar en valor la memòria col·lectiva i reforçar el relat compartit.

Així mateix, l’experiència d’aquesta edició evidencia alguns aspectes organitzatius susceptibles de revisió i millora, especialment quan es tracta d’una commemoració amb una trajectòria tan consolidada. La projecció futura de la Mostra passa també per cuidar aquests detalls i per dotar-la de mitjans i del reconeixement institucional que mereix.

Amb tot, la Mostra de Diorames i Pessebres de Cabrils continua essent una expressió cultural arrelada i estimada, que any rere any demostra la vitalitat del pessebrisme local i la seva capacitat de mobilitzar persones, entitats i sensibilitats diverses.

Com a reflexió final, volem fer entendre que, en una societat plural i diversa, és evident que les institucions públiques han de representar tothom, independentment de les creences personals. Precisament per això, la preservació de les tradicions populars no pot dependre de la convicció religiosa —o no religiosa— de les persones que ocupen càrrecs polítics.

El pessebre, més enllà del seu origen religiós, forma part del patrimoni cultural i identitari del nostre país. És una expressió artística, històrica i col·lectiva que ha travessat generacions i que ha esdevingut cultura popular compartida. Protegir-lo i reconèixer-lo no és una qüestió de fe, sinó de respecte per la memòria i les tradicions del poble.

La neutralitat institucional no implica absència de cultura, ni desconnexió de les arrels. Al contrari: significa garantir que totes les expressions culturals que formen part de la història col·lectiva puguin tenir el seu espai, amb normalitat i amb dignitat.

Des del COMCA, un agraïment sincer a totes les persones que al llarg d’aquest quart de segle han fet possible la Mostra amb el seu treball discret i constant. La cultura popular es construeix així: compartint, gaudint i fent gaudir.

Reportatge fotogràfic:

La Sagrada Família, a l'exterior de l'esglesia.
Autora: Amina Baar-Baarenfels. 2025. |Fotografia Diana Møller

Pessebre de la parròquia. Autores: Diana Møller Kirsten Møller, Vicky Piera,
Amina Baar-Baarenfels. 2025. ©Fotografia: Diana Møller

Pessebre de Can Ventura del Vi. Autores: Montserrat Graupera i Núria Llongueras.
2025. ©Fotografia: Elena Vega.

Pessebre de Can Ventura del Vi. Autores: Montserrat Graupera i Núria Llongueras. La Núria enfilada
preparant el castell roquer de Burriac, objecte d'una de les preguntes del concurs d'enguany.
2025. ©Fotografia: Laura Bosch.

Pessebre de Can Ventura del Vi. Autores: Montserrat Graupera i Núria Llongueras.
2025. ©Fotografia cedida per Núria Llongueras.

En Vicenç Amat preparant l'estructura del pessebre de La Bodega.
2025. ©Fotografia: Laura Bosch

Pessebre de La Bodega. Autor: Vicenç Amat.
2025. ©Fotografia: Vicenç Amat.

Pessebre de La Concòrdia. ©Fotografia: Cristina Altafulla Llongueras

Pessebre realitzat pels nens i nenes de l'escola Bressol, i escoles L'Olivera i Mas Maria a la
Biblioteca municipal. 2025 ©Fotografia cedida per les mestres.

Pessebre realitzat per l'Enric Baylach al cancell del seu domicili.

Està fet aprofitant el cor buit d'una soca de roure. Està netejada

polida i envernissada. Els branquillons amb les fulles,

ara seques, són les de l'arbre. 2025 ©Fotografia: cedida per Emília Godàs.

dissabte, 20 de desembre del 2025

El Museu Comunitari de Cabrils us desitja un Bon Nadal 2025 i un bon any 2026

dimecres, 3 de desembre del 2025

16 de desembre. Occitània, una aproximació als lligams entre catalans i occitants. I acte seguit, presentació de l'Agenda singulara.

L'Agenda singulara és una agenda i dietari triennal (2026 / 2027 / 2028) en format setmanal que serveix per a anar-hi escrivint les petites i grans coses del dia a dia de manera ordenada i d'aquesta manera crear, al llarg de tres anys, el teu propi quadern de vida. Tres anys d'experiències diverses recollits en una sola agenda!

Amb il·lustracions originals i textos en els diversos parlars de la llengua occitana, en occità referencial, en català, en francès, en castellà i en italià.

Qui són els nostres convidats?

En FRANCESC SANGLAR, estudiós de l'occitanisme i president d'Amics de la Sapiéncia 0ccitana, ens oferirà una conferència molt necessària per a entendre millor les arrels profundes que comparteixen Catalunya i Occitània.

MARIA LACORTE BRUGUERA
Redactora de continguts i il·lustradora que des de fa quinze anys viu i treballa a Cabrils. És la coordinadora del projecte Agenda singulara, que ha desenvolupat Càpsula Comunicació, SL amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

dilluns, 9 de juny del 2025

Comunicat en relació a la pregunta formulada en el passat Ple municipal de Cabrils del dia 29 de maig de 2025

El passat 29 de maig de 2025 en el torn de preguntes del Ple municipal de l’Ajuntament de Cabrils, la cap de l’oposició Marta Gómez Pons (Junts per Catalunya - Cabrils) va fer la següent pregunta a l’equip de govern, que transcric literalment:

Ens agradaria parlar sobre el museu que des de fa sis anys no tenim a Cabrils (...). L’any 2019 els mateixos partits que hi ha aquí (ERC-AM, MUC i Lina) van tancar que estava a l’espai de can Ventura del vi i, a més, el novembre de 2019 és va aprovar desestimar una subvenció que hi havia comarcal amb un fons FEDER. Arrel d’aquell ple, nosaltres (JxCat Cabrils) els vam demanar fer un grup de treball sobre el projecte museístic de Cabrils. De fet els vam fer confiança en aquell ple (...) ens van dir tota una sèrie de raons del perquè es desestimava aquella subvenció (...). Els vam dir que, en tot cas, el que calia fer era repensar el projecte del museu, entre tots i ens van dir que es comprometien a fer un grup de treball. Es va fer una única sessió, el febrer de 2020, que no ha tingut més continuïtat. En aquesta única sessió que es va fer, ens van dir que l’edifici del museu tenia un problema d’humitats, que ja ho sabem, i que no es odia obrir. Des de Junts els vam demanar crear una comissió o algun tipus d’òrgan de participació que estigués obert a tothom i que entre tots decidíssim un projecte futur de museu. Han passat cinc anys i paciència i un museu que brilla per la seva absència. Com ha dit (es refereix a l’alcaldessa) un no-museu. Què pensen fer amb aquest tema?

El que ve després, és a dir la resposta, és surrealista. En primer lloc perquè respon l’actual regidora de cultura i patrimoni (Sra. Laura Casalprim Ayguasenosa - MUC) que l’any 2019 no formava part de l’equip de govern, ni tan sols era regidora. Tot i que el seu partit sí que formava part de l’equip de govern, amb Miguel Doñate Sastre, com a regidor. La pregunta, en tot cas, l’hauria d’haver respost l’alcaldessa, Sra. Maite Viñals Clemente (ERC-AM) que era la màxima responsable i promotora d’aquella decisió: el tancament del museu. O, si ella no volia donar la cara i preferia treure’s les puces de sobre, ho hauria d’haver delegat amb el que llavors era el regidor de cultura, el senyor Jordi Campos Guitart (ERC-AM), actual 1r tinent d’alcalde, regidor d’infància, adolescència i joventut i regidor d’esports.

En segon lloc, perquè la resposta que va donar l’actual regidora de cultura i patrimoni no tenia res a veure amb la pregunta. Les tasques realitzades els darrers dos anys que ha entomat la nova regidora de cultura i patrimoni són fruit d’una sèrie d’accions històriques iniciades sense criteris tècnics ni científics que han provocat el col·lapse d’un conjunt de béns patrimonials. Si voleu una explicació més detallada d’aquest episodi, podeu consultar la següent bibliografia:

· Montlló Bolart, Jordi (2020). El Museo Comunitario de Cabrils. Un proyecto experimental nacido desde la comunidad. Decolonising Museology. Museums, Community Action and Decolonisation. Núm. 1, pp. 176-192. Bruno Brulon Soares- ICOFOM. Universidade Federal do Estado do Rio de Janeiro. UNIRIO.

· Montlló Bolart, Jordi (2021). Una experiencia en el ámbito museológico de Cataluña: el Museo Comunitario de Cabrils (Barcelona). Núm. 9, pp. 11-33. Cuadiernu. Revista Internacional de Patrimonio, Museología social y territorio. La Ponte-Ecomuséu. Villanueva de Santu Adrianu. Asturias (España). Cuadiernu núm.9, p.11-33

També va ser surrealista veure (mireu les imatges del Ple) com el regidor senyor Doñate li anava apuntant en un paper el que volia que digués la regidora de cultura i patrimoni i que, per cert, tampoc tenia res a veure amb la pregunta de la cap de l’oposició.

Conclusió:

Cinc anys i mig després del tancament del museu municipal de Cabrils, ni l’alcaldessa, ni l’equip de govern han donat cap mena explicació pública del perquè d’aquest tancament.

El 4 de juny de 2020 es crea l’entitat que presideixo, el Museu comunitari de Cabrils (COMCA) per mantenir la flama encesa, ni que sigui testimonial per la vetlla del patrimoni cultural local, esperant temps millors, però també amb l’objectiu de donar continguts i arguments als que han estat escollits per gestionar el municipi.

El desinterès sobre el tema d’ERC i MUC és majúscul, d’altra manera haurien participat de les activitats organitzades pel COMCA. Només ho ha fet l’actual regidora de cultura.

Precisament, el passat 18 de juliol, per la celebració del Dia Internacional dels Museus, el COMCA va convidar a Xavier Roigé i Ventura, expert de renom, doctor en antropologia i professor de la UB per explicar la força dels museus locals com a motor de la comunitat. Ni l’ombra de cap regidor a l’acte. Igual que ha passat quan han vingut persones de la categoria de Daniel Solé, del Museu d’Història de Catalunya, Josep Fornés, del Museu Etnològic de Barcelona, o Joaquina Bobes (ARTimetria).

El COMCA per la seva banda i sense cap mena d’ajut endegà un procés participatiu per saber les inquietuds dels cabrilencs i les cabrilenques en l’àmbit del patrimoni, la història i la museologia. Els resultats d’aquest procés es van presentar el 20 de novembre de 2022. De regidors ni l’ombra.

Si a partir d’ara algú encara es pensa que l’actual equip de govern tenen cap mena d’interès pel tema, ja no podrà dir, després de llegir això, que és per manca d’informació.

Podeu escoltar la intervenció al Ple, al següent enllaç, a partir de les 2:40:20 hores:

https://www.youtube.com/watch?v=ua6NY_so5KM

Jordi Montlló Bolart

President del Museu Comunitari de Cabrils

divendres, 25 d’abril del 2025

DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS 2025: Els museus locals com a relat de la comunitat

El nostre convidat d'enguany pel Dia Internacional dels Museus és ni més ni menys que Xavier Roigé, vicerector de Doctorat i Promoció de la Recerca de la Universitat de Barcelona

Ha estat professor a la Universitat de Lleida (1986-1992) i actualment és professor a la UB, on imparteix classes d’Antropologia Social i de Museologia. És coordinador del Grup d’Estudis sobre Antropologia del Patrimoni de la UB. En el camp de la museologia, ha dut a terme investigacions sobre museus etnològics, museus locals, patrimoni immaterial i museïtzació de la memòria històrica. En el camp de l’estudi de la família i el parentiu, ha realitzat investigacions sobre la història de la casa i la família i sobre les transformacions de la família. Ha dut a terme activitats diverses de divulgació científica, projectes de gestió del patrimoni i comissariat d’exposicions.

"Els museus són imprescindibles per a la construcció d'un país". Xavier Roigé, durant la seva intervenció, al Fórum dels Museus. 2021. ©Fotografia Claudia Rius i Llorens.

Si un museu serveix per estimular la passió pel coneixement, per pensar sobre els reptes de la societat, i també pel plaer estètic. I sobretot perquè el màxim nombre de gent pugui participar en la cultura i conèixer el nostre patrimoni, per què els museus, no s’han vist com a una estructura rellevant a nivell polític? Per què no volem creure en la utilitat social dels museus?

En la conjunctura política que vivim des de ja fa uns anys, no només a nivell municipal, sinó a nivell de territori català, tampoc acabem d’entendre que els museus són una eina imprescindible per a la construcció d’un país. I no es pot crear un projecte nacional si no apostem per potenciar una de les seves estructures bàsiques: els museus. Per aquest motiu cal reforçar els petits museus locals, aquells que apropen la cultura a tot el territori. Molts d’aquests petits museus són la veritable essència del què és un museu.

En moltes poblacions, sovint el museu és la institució cultural més important. Per tant, és un lloc que contribueix a la dinamització social. En aquests museus de territori, petits, potser sense massa recursos, però vius, el públic o l'usuari n'és el veritable protagonista i treballa perquè pugui arribar als col·lectius que habitualment no hi van, o que se senten a part, pensant sovint que és per una minoria elitista, ans al contrari.

"Cal més conscienciació social sobre la importància dels museus: cal fer entendre que invertir en museus és invertir en cohesió social. La majoria dels museus, batallen dia a dia per aconseguir que el que fan, estigui integrat amb la seva localitat".

El COMCA i Els Relataires, us esperem doncs el proper diumenge dia 18 de maig per passar una bona estona en companyia d'en Xavier Roigé, que d'una manera molt amena i a través de les imatges, ens oferirà un relat del qual ningú en sortirà indiferent.

dimecres, 19 de març del 2025

2 d'abril. Presentació del llibre: Ferrers, armers, calderers, courers. Obradors i pràctiques d'ofici a la Barcelona dels segles XV i XVI

El proper dimecres, dia 2 d'abril, la nostra sòcia i dra. en Història i Història de l'Art, Lluïsa Amenós, presenta el llibre Ferrers, armers, calderers, courers. Obradors i pràctiques d'ofici a la Barcelona dels segles XV i XVI, editat per Xavier Cazeneuve i Publicacions Revenedors.

Una presentació que no us podeu deixar perdre. El llibre, amb un gran èxit d'assistència, s'ha presentat al Museu Frederic Marès (Barcelona, el 13 de març); a la Llotja del Tint de Banyoles, amb una visita a la farga d'aram del segle XVII (15 de març);el 19 de març ho farà a la Sala d'actes El Sarcòfag, al Pretori romà de Tarragona. La quarta presentació està prevista que es faci a Cabrils, a la Biblioteca Municipal.

La Lluïsa Amenós, és probablement la més gran especialista en ferro que hi ha actualment al nostre país. I com a tal, està consagrada a impulsar acadèmicament i patrimonialment, un dels patrimonis més identificatius de Catalunya: el ferro, entès en la triple dimensió industrial, històrica i artística, i sota una concepció metodològica pluridisciplinar. És coordinadora del Pla de patrimonialització dels ponts de ferro, per MNATEC del qual ben aviat us en podrem donar notícies.

En aquest sentit, des de fa anys, col·labora estretament amb el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, on gestiona el blog Ferro, impulsant diversos projectes sorgits del pla estratègic del patrimoni de ferro a Catalunya, que es va presentar a la Universitat de Girona amb el títol: "El ferro, un patrimoni emergent".

A Cabrils, malauradament no tenim cap farga per poder visitar. Per aquest motiu, durant la presentació, podreu veure i tocar diferents objectes. La Lluïsa ens ensenyarà a reconèixer la matèria primera amb què estan fets, i com i qui els fabricava, ja que en envellir, el color original, sovint queda ennegrit i no sempre és el que ens pensem. I per acabar de passar-ho bé, els assistents, hauran de respondre a una pregunta i d'entre els qui l'encertin, el guanyador/a tindrà premi!

Podeu trobar més informació sobre la seva trajectòria : Lluïsa Amenós Martínez. Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear.

Páginas