diumenge, 16 de febrer del 2025

La identitat o no, maresmenca, a debat, en un article de Jordi Montlló, per la revista de música i cultura popular CARAMELLA.

 


Es pot parlar d’una identitat maresmenca o hem de parlar d’identitats? Quin és el rol que juga el patrimoni en aquest procés?

Amb aquestes dues premisses, Jordi Montlló, historiador i antropòleg va presentar aquest passat divendres, 14 de febrer, al Centre Cívic de Premià de Mar, un article que obre el número 51, de la revista música i cultura popular,  CARAMELLA. Enguany, dedicat al Maresme on a més, s’hi poden llegir, treballs molt interessants d’altres autors i autores i un dossier especial amb motiu dels 200 anys Josep Anselm Clavé. 

L'acte anava guiat de la mà del periodista Ferran Riera. A més de Jordi Montlló, destacaren les intervencions de Montserrat Solà, de la revista Caramella, i Marta Solà i David Céspedes per part de Pirates i Premianencs.

Sovint la conformació d’aquesta comarca ha estat discutida perquè històricament la seva uniformitat geogràfica no s’ha correspost mai amb cap unitat geopolítica, fins que la II República en definí els límits que, poc o molt, actualment té”. Podem estar d’acord, d’entrada, en que actualment es tracta d’una unitat administrativa i política, amb matisos; però no geogràfica.

Existeix una divergència geogràfica a partir de la Riera de Caldes. Entre el municipi més al sud (Montgat) i el de l’extrem nord (Tordera), hi ha molts pocs punts en comú. Estareu d’acord que oficiosament la comarca es divideix en baix i alt Maresme, amb una capital, Mataró, al centre que mai ha exercit de veritable capital. A més, administrativament, aquesta marca territorial també fa de partió administrativa entre el bisbat de Girona i el de Barcelona i marca els límits meridionals dels dominis de Montpaulau i per si no en tenim prou, també hi ha diferències notables entre els pobles de la costa o de “mar” i els pobles de “dalt”.  Les enquestes efectuades per Jordi Montlló mostren aquesta evidència.

El final l'acte, fou amenitzat pel duet, Solistes de la Costa, format per Toni Oró i Ferran Martínez, compositors entre d'altres de l'Himne premianenc (2005) que varen deleitar al públic assistent amb varies peces de música popular. 

 Podeu escoltar l'entrevista realitzada, divendres 14 de febrer, per Marc Rodríguez al programa Matinal Premià Mèdia 

I si voleu més informació sobre el contingut o adquirir l’exemplar, a banda d’encarregar-lo a la vostra llibreria de referència, també podeu entrar a www.revistacaramella.cat


D'esquerra a dreta, David Céspedes, Marta Solà, Montserrat Solà, Jordi Montlló i Ferrant Riera. ©Fotografia: Laura Bosch


©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

Toni Oró i Ferran Martínez ©Fotografia: Laura Bosch

Toni Oró i Ferran Martínez ©Fotografia: Laura Bosch



Sumari:

PARLEM DE... “CULTURA POPULAR AL MARESME”.

Reflexions a l’entorn d’una suposada identitat maresmenca i el valor del patrimoni cultural. Jordi Montlló.

Puntaires del Maresme. De l’ofici a l’associacionisme lúdic. Neus Ribas.

Geografia humana. Una ullada als instruments tradicionals al Maresme. Rafel Mitjans i Teresa Soler.

Entrevista a Joan Font: “Comediants ha posat la cultura popular al dia”. Ferran Riera.

Les Santes. La festa major de Mataró. Nicolau Guanyabens.

El revifament de la festa de Sant Roc d’Arenys de Mar. Bernat Salbanyà.

Dos terços. Un festival de les arts arrelat al territori. Ramon Radó.

El Maresme i la reinvenció de la platja. Eliseu Carbonell.

El Moll recupera el patrimoni marítim d’Arenys. Oriol Ferran.

El desembarcament pirata i la cursa a pèl de Premià de Mar. Mingo Llauradó.

Sara Llorens i el seu llegendari de Pineda. Josefina Roma.

Dossier especial: El llegat de Josep Anselm Clavé.

 

A més, també hi ha tot un seguit d’articles sobre música i danses vives; Una mirada de conjunt al patrimoni cultural del delta de l’Ebre i un article de Xavier Pallàs sobre l’escola de campaners de la Vall d’en Bas, Llorenç Llongarriu.

Destaquem un article, “Les veus de la utopia”, del nostre company assessor en museologia del COMCA, Josep Fornés i Garcia (pàgines 81-83). 

dissabte, 15 de febrer del 2025

El COMCA recomana: ONÍRIC. Exposició a la Fundació Iluro, de Mataró. Amb varies obres de l'artista i mèdium, Josefa Tolrà

 



Dijous, dia 13 de febrer, a la Fundació Iluro, a la Riera, de Mataró es va inaugurar l'exposició ONÍRIC, amb tres obres de  l'artista i mèdium cabrilenca, Josefa Tolrà i una de les seves llibretes, al costat de Cuixart, Dalí, Rovira Brull, Nefer Rovira o Eduard Alcoy, de la mà de la curadora del projecte, Linda Valdés. 

Una fantàstica exposició que ens convida a parar atenció a l'univers dels somnis. A través d'obres del Fons d'Art de la Fundació Iluro, i altres col•leccions com la que ha cedit per l'ocasió, la Fundació Josefa Tolrà, podrem coneixer com l’art interpreta el misteriós món dels somnis, on la realitat es fon amb l’imaginari.

Per a moltes cultures antigues, les imatges oníriques no eren simples fantasies de la ment, sinó que es vinculaven amb la possibilitat d’accedir a altres mons: revelacions divines, prediccions del futur o portals cap a realitats ocultes. Els somnis també han deixat empremta en pràctiques simbòliques com el tarot o en els textos al·legòrics que han utilitzat la narrativa onírica com a forma de revelació.

A començament del segle XX, amb la divulgació del pensament psicoanalític i la idea de l’inconscient, es va obrir un nou capítol en la nostra relació amb els somnis. Aquest enfocament va ser un dels antecedents del surrealisme, un moviment que va sorgir en el període d’entreguerres i que fa just un segle, el 1924, es va consolidar amb la publicació del Manifest surrealista d’André Breton.

L’exposició Oníric recull aquest llegat i ens convida a creuar el llindar entre el conscient i l’inconscient. A través de la pintura, l’escultura i altres disciplines, aquestes obres ens aproximen a una dimensió on la realitat es dissol i dona pas a noves narratives que oscil·len entre la intimitat d’un món interior i la simbologia col·lectiva.

🗓️ Del 13 de febrer al 25 de maig
📍 Ateneu Centre Cultural de Mataró

©Fotografies: Laura Bosch


Josefa Tolrà


Dibujo con aerolitos. Josefa Tolrà

Josefa Tolrà

Josefa Tolrà

Néfer Rovira

Josep Maria Rovira Brull

Eduard Alcoy














diumenge, 12 de gener del 2025

El COMCA recomana: ART I MISTICISME CONTEMPORANI. Dibuixos i Brodats de Dones Visionàries.

Des del 13 de gener i fins el 17 de març, a la Facultat de Geografia i Història de Barcelona, gaudim d'aquest curs, a proposta de Visionary Women Art 2025. 





dimarts, 24 de desembre del 2024

Nadal 2024. XXIVa Exposició de diorames i pessebres. 7a part. El pessebre de la Societat Cultural La Concòrdia

Un dels pessebres que ha tingut una excel·lent acollida per la seva originalitat i trasfons, és el realitzat pels membres de la Societat Cultural La Concòrdia.

Amb motiu de la celebració de l'any Josefa Tolrà, mèdium i artista (Cabrils, 1880 - 1959), ens han fet una proposta agosarada que ha sorprès moltíssim. 

Han reproduït fragments de l'obra de l'artista, per convertir-los en figures de pessebre i ho han emmarcat dins d'un teatre com el de La Concòrdia. Amb tota certesa,  Josefa Tolrà i el seu espós, Jaume Lladó el van freqüentar més d'una vegada.

Aprofitem aquesta petita crònica per reivindicar la importància d'aquest edifici i en concret del teatre. Creiem fermament que la seva rehabilitació respectant l'estructura originària  és cabdal per al futur cultural i la vida social del nostre poble. 










dilluns, 23 de desembre del 2024

Nadal 2024. XXIVa Exposició de diorames i pessebres. 8a i darrera part. El pessebre dels nens i nenes de les escoles i l'exposició de caganers

 El darrer reportatge està dedicat als pessebres que han realitzat enguany els nens i nenes de l'escola bressol, Germana Rosa Aymerich i dels nens i nenes de les escoles, L'Olivera i Mas Maria. 

Un lloc molt encertat perquè normalment els més petitons fan els cels, que pinten amb les mans. I un cop posats a l'exterior, com s'ha estat fent fins l'any passat, en cas de vent i pluja tot quedava malmès. Pensem que aquest canvi és positiu. Per una banda, el moble on han treballat, està a l'abast dels nens, tant per l'alçada com per la fondària. També, perquè la majoria conèixen l'espai. És la seva biblioteca de referència, on escolten l'hora del conte, on fan deures, on fan tallers divertits. Si fa fred o plou, no tenen cap problema; estan a recer. I si surten a l'exterior, els poden veure a través del vidre.

Des del COMCA agraïm i animem a les mestres i als mestres, i als nens i nenes, veritables protagonistes, a continuar fent pessebres, creant figuretes de fang, amb pasta de modelar o amb cartró, i animalons de tota mena com els porquets, esquirols, el bou i la mula, conillets, xais i bens,  i tot allò que la seva imaginació pugui aportar. 

Fer pessebres permet també desenvolupar la sensibilitat i la creativitat, crea cohesió de grup i sobretot, sobretot, gràcies perquè en veure'ls, automàticament les nostres cares s'il·luminen i ens permet, per uns instants, retornar a l'infància.

Finalment, s'hi podia veure una exposició dedicada als caganers, que s'han relacionat amb l'espai on s'exposen, la Biblioteca i que trobareu al final d'aquest reportatge fotogràfic.

Si utilitzeu les fotografies, indiqueu-ne la procedència, si us plau.


©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA

©Fotografia COMCA