dissabte, 13 de juny del 2026

Agustí Duran i Sanpere: la cultura com a servei públic. Visita del COMCA a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

 

©Jordi Montlló - Museu Comunitari de Cabrils

Aquest dissabte, 13 de juny, membres del COMCA – Museu Comunitari de Cabrils, acompanyats per amigues i companyes vinculades al Museu d'Història de Catalunya, hem participat en una enriquidora sortida cultural a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ubicat a la emblemàtica Casa de l'Ardiaca.

L'objectiu de la visita era conèixer l'exposició Agustí Duran i Sanpere. La cultura com a servei públic, una mostra produïda pel Museu de Cervera i presentada amb motiu del cinquantenari de la mort d'aquest historiador, arxiver i gestor cultural imprescindible per entendre la preservació del patrimoni documental català durant el segle XX.

©Jordi Montlló - Museu Comunitari de Cabrils

La visita ha comptat amb un privilegi afegit: ser guiada pel mateix comissari de l'exposició, Lluís Bellas, que ens ha ofert una explicació rigorosa, amena i plena de matisos sobre la trajectòria humana i professional de Duran i Sanpere. La seva mirada ens ha permès anar més enllà dels fets biogràfics per comprendre la dimensió d'una figura que va entendre la cultura com un servei públic al conjunt de la ciutadania.

L'exposició mostra un personatge molt allunyat de la imatge tòpica de l'erudit reclòs en un despatx. Tal com recordava la seva filla, la historiadora Eulàlia Duran, Agustí Duran i Sanpere era una persona inquieta, activa i profundament curiosa, sempre en moviment, tant pels carrers de Barcelona com pels camins de la Segarra. Aquesta energia vital va ser el motor d'una obra extraordinària.

La seva aportació ha deixat empremta en múltiples àmbits. A Cervera va impulsar institucions culturals de referència com l'Arxiu Històric Comarcal, la Biblioteca o el Museu del Blat i la Pagesia. A Barcelona esdevingué el primer director de l'Arxiu Històric de la Ciutat i fundador de l'Institut Municipal d'Història, promovent iniciatives innovadores per acostar el patrimoni a la ciutadania. I a escala nacional, com a responsable dels serveis d'arxius de la Generalitat republicana, va tenir un paper determinant en la salvaguarda de milers de documents i obres patrimonials durant la Guerra Civil.

Un dels aspectes que més ens ha impressionat ha estat precisament la seva visió integral de la cultura. Duran i Sanpere entenia que arxius, museus, biblioteques i centres d'estudi havien de treballar de manera coordinada, connectats amb el territori i al servei de les persones. Una concepció que avui continua plenament vigent i que interpel·la totes aquelles entitats que, com el COMCA, treballem per preservar, estudiar i divulgar el patrimoni local.

La visita també ens ha permès descobrir documents originals conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat que testimonien la seva tasca com a director i impulsor de nombroses iniciatives culturals. El recorregut esdevé, així, una oportunitat excel·lent per redescobrir una figura cabdal de la cultura catalana contemporània.

©Jordi Montlló - Museu Comunitari de Cabrils
Una figura que mereix ser redescoberta

©Jordi Montlló - Museu Comunitari de Cabrils
En acabar la visita, tots els assitents hem compartit una mateixa impressió: Agustí Duran i Sanpere continua essent una figura sorprenentment poc coneguda fora dels àmbits especialitzats, malgrat la transcendència de la seva obra.

Costa entendre la història del patrimoni català contemporani sense la seva aportació. La seva tasca va ser decisiva en la creació i consolidació d'arxius, biblioteques i museus; en la protecció del patrimoni documental durant la Guerra Civil; i en la construcció d'un model de gestió cultural que encara avui inspira institucions d'arreu del país. En bona mesura, la xarxa patrimonial i documental de què gaudim actualment és hereva directa de la seva visió i del seu compromís.

Per aquest motiu, des del COMCA ens sumem a la necessitat de donar a conèixer la seva figura a la societat. La seva trajectòria humana i professional conté tots els ingredients d'una gran història: rigor intel·lectual, vocació de servei públic, defensa del patrimoni en temps convulsos i una confiança inqüestionable en el poder transformador de la cultura.

Creiem sincerament que la televisió pública catalana té encara un deute pendent amb Agustí Duran i Sanpere. Un documental o un programa de referència, com podria ser un "30 minuts", contribuiria a situar-lo en el lloc que li correspon dins la memòria col·lectiva del país. No només com a historiador o arxiver, sinó com una de les persones que més va contribuir a preservar i estructurar el patrimoni cultural de Catalunya per a les generacions futures.

Des del COMCA volem agrair especialment l'acollida de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i la generositat de Lluís Bellas per compartir els seus coneixements amb nosaltres. Sortides com aquesta reforcen els vincles entre entitats compromeses amb la memòria i el patrimoni, alhora que ens recorden la importància de continuar treballant perquè la cultura sigui, tal com defensava Agustí Duran i Sanpere, un autèntic servei públic.


©COMCA – Museu Comunitari de Cabrils


©Jordi Montlló - Museu Comunitari de Cabrils
©Jordi Montlló - Museu Comunitari de Cabrils

divendres, 5 de juny del 2026

El projecte del tren elèctric Premià de Mar - Cabrils, al Tribuna Maresme


El diari comarcal de referència Tribuna Maresme ha publicat, tant en la seva edició digital Tribuna Maresme. 426 Juny 2026. com en paper, un article històric basat en la recerca realitzada per Laura Bosch Martínez des del Museu Comunitari de Cabrils (COMCA).
Aquest treball es va presentar inicialment en format de conferència al Centre Cívic La Fàbrica el passat 17 de maig, amb motiu dels actes del Dia Internacional dels Museus. La investigació recupera la memòria del projecte de tramvia elèctric que l'any 1917 pretenia connectar Premià de Mar, Premià de Dalt-la Cisa, Vilassar de Dalt i Cabrils, una infraestructura que hauria transformat la comunicació de les nostres poblacions interiors.
Agraïm profundament a l'equip de Tribuna Maresme la seva constant implicació i la difusió que sempre ofereixen al patrimoni local i a la cultura popular del nostre territori. Us convidem a consultar el document escanejat directament en aquest espai.

 





dijous, 4 de juny del 2026

Diada de Corpus 2026: una tradició construïda entre generacions

 


El proper diumenge 7 de juny, Cabrils celebrarà una nova edició de la Diada de Corpus, una de les manifestacions de cultura popular més arrelades i estimades del municipi.

Cada any, els carrers s'omplen de color gràcies a les tradicionals catifes de flors, una expressió col·lectiva que és possible gràcies a la participació desinteressada de desenes de veïns i veïnes.

Darrere de cada catifa hi ha moltes hores de preparació. Hi ha qui confecciona els dibuixos, qui recull materials, qui organitza els equips i qui, des de primera hora del matí, treballa als carrers perquè el poble llueixi en una jornada tan especial. També hi ha una feina menys visible però imprescindible: la preparació de la flor. Tallar-la, classificar-la i deixar-la a punt és una tasca fonamental que moltes persones continuen fent amb la mateixa il·lusió de sempre.

Aquest any, la imatge de la diada vol retre homenatge a totes aquestes persones que han mantingut viva la tradició al llarg dels anys. Especialment a aquelles que ja no són entre nosaltres o que, per motius d'edat o salut, no poden participar-hi com abans. La seva dedicació forma part de la història del Corpus de Cabrils i continua present en la memòria col·lectiva del poble.

El Corpus és una celebració oberta, participativa i intergeneracional. Un patrimoni compartit que pertany a totes les persones que, amb el seu esforç i estima, l'han fet possible generació rere generació.

diumenge, 17 de maig del 2026

El 21è Aplec del Crist Mujal reuneix els tres pobles en una jornada de tradició i germanor

©Fotografia Laura Bosch

 Aquest diumenge s’ha celebrat el 21è Aplec del Crist Mujal, una trobada ja plenament consolidada que, any rere any, reuneix veïns i veïnes de Cabrils, Cabrera de Mar i Vilassar de Mar al voltant d’un dels elements patrimonials més singulars i estimats del nostre territori.

L’acte ha comptat amb l’assistència d’amics i amigues del Crist Mujal procedents dels tres municipis que històricament l’han venerat, reafirmant així el caràcter compartit d’aquesta tradició que transcendeix fronteres administratives i manté viu un fort sentiment de comunitat.

La jornada s’ha iniciat amb la benvinguda als assistents, seguida d’una emotiva cerimònia presidida per mossèn Toni Vidal, rector dels tres pobles, que ha recordat el valor espiritual, històric i simbòlic d’aquest indret.

Tot seguit, el públic ha pogut gaudir d’un delicat recital de violoncel. La interpretació ha estat molt celebrada pels assistents, que han seguit les peces amb emoció i silenci respectuós.

Com és tradicional, l’acte ha culminat amb la fotografia de grup sota el lema del Crist Mujal, testimoni anual d’una trobada que reforça vincles i preserva una memòria compartida.

La celebració ha continuat amb un moment de convivència i retrobament al voltant d’una xocolatada amb melindros, un gest senzill però carregat de significat que simbolitza l’esperit d’acollida i germanor que defineix aquest aplec.

Cal agrair, un any més, la col·laboració de les policies locals dels tres municipis, que han fet possible el tall temporal de l’antic Camí del Mig per garantir el bon desenvolupament de la celebració.

El Crist Mujal, situat a la cruïlla històrica dels tres termes, és molt més que una capella de camí: és un símbol viu de memòria, identitat i continuïtat patrimonial.

Amb la mirada posada en el futur i el desig de preservar aquesta tradició per a les generacions que vindran, l’acte s’ha clos amb el compromís col·lectiu de retrobar-nos novament l’any vinent.

©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch


©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch


©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch

©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch

©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch


©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch

©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch

©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch

©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch

©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch

©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch


©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch

©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch


©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch

©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch


©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch


©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch


©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch


©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch

©Museu Comunitari de Cabrils. Laura Bosch


Ple absolut a la conferència “El tren que mai va arribar”, la recerca que recupera un projecte oblidat de Cabrils

 

©Fotografia Jordi Montlló

Aquest matí, el Museu Comunitari de Cabrils ha viscut una jornada molt especial amb la presentació de la conferència “El tren que mai va arribar: un viatge al projecte ferroviari oblidat de Cabrils”, a càrrec de la historiadora Laura Bosch Martínez.

La sala, plena de gom a gom, ha acollit un públic atent i participatiu que ha seguit amb gran interès la descoberta d’un dels projectes més singulars i desconeguts de la història contemporània del nostre municipi: la proposta de construcció d’un tramvia elèctric que, a inicis del segle XX, havia de connectar Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt i Cabrils, i que finalment mai no va arribar a fer-se realitat.

Fruit d’un llarg procés de recerca i documentació, la conferència ha permès reconstruir amb detall el context històric, tècnic i econòmic d’aquesta iniciativa impulsada per Emili Carles-Tolrà i Amat, una figura clau per entendre la modernització i les aspiracions de progrés del Maresme interior d’aquell moment.

A través de plànols, documentació inèdita i una acurada contextualització històrica, s’ha pogut resseguir la dimensió i l’ambició d’un projecte plenament modern per al seu temps, pensat per vertebrar el territori i millorar la mobilitat entre els pobles de l’interior i la costa.

La qualitat de la recerca i el rigor de l’exposició han estat especialment valorats pels assistents, entre els quals hi havia persones vinculades al món de l’enginyeria i l’estudi del territori, que han destacat l’interès i la solidesa de la proposta presentada.

La conferència ha servit, sobretot, per retornar a la memòria col·lectiva de Cabrils un capítol gairebé oblidat del seu passat i per recordar-nos que, fa més de cent anys, ja hi havia qui imaginava un Maresme més connectat, cohesionat i modern.

Des del Museu Comunitari de Cabrils volem agrair l’assistència i l’interès de totes les persones que ens han acompanyat en aquesta descoberta. Jornades com aquesta ens animen a continuar investigant, compartint i preservant la nostra història.

Un agraïment sincer als bidells de la Fàbrica, sempre amatents i generosos en l’ajuda, per haver facilitat tota la preparació de la sala.

©Fotografia Jordi Montlló


©Fotografia Jordi Montlló

©Fotografia Jordi Montlló

©Fotografia Jordi Montlló

©Fotografia Jordi Montlló

dimarts, 12 de maig del 2026

El Museu Comunitari de Cabrils presenta al Recercat 2026 la recerca sobre l’escultor i figuraire Salvador Masdéu

 

Recercat 2026. Fotografia de grup. Dissabte, 9 de maig. ©IRMU

Lona expositiva del projecte. ©Creació i composició: IRMU




Aquest dissabte passat, el Museu Comunitari de Cabrils (COMCA) va participar en la 22a edició del Recercat, la trobada de centres d’estudis i recerca local dels territoris de parla catalana, celebrada enguany a El Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, la Federació d’Ateneus de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, amb el Centre d’Estudis Ribagorçans com a entitat amfitriona, el Recercat s’ha consolidat com un espai de referència per compartir investigacions, projectes i reflexions entorn del patrimoni, la cultura i la llengua catalana.

En aquesta edició, des del Museu Comunitari de Cabrils hem estat presents a l’estand amb la publicació Entre camins, bruixes i tempestes. Les creus del Vilassar històric i hem presentat el projecte de recerca “Documentació de la col·lecció de motlles de Salvador Masdéu (1859-1924), escultor i pessebrista”.

Aquest treball, desenvolupat gràcies al suport de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), ha permès iniciar una primera fase de documentació i estudi orientada a recuperar la trajectòria d’un dels grans figuraires del pessebrisme català i aprofundir en el coneixement del seu procés creatiu i de la seva aportació artística.

Actualment, la recerca es troba en la fase final d’investigació prèvia a la redacció definitiva. El projecte és dut a terme pels investigadors Jordi Montlló i Laura Bosch, amb la col·laboració de Toni Pruna, figuraire i deixeble de Lluís Carratalà.

La jornada va reunir alguns dels centres d’estudi més destacats dels territoris de parla catalana i va posar de manifest, una vegada més, la vitalitat de la recerca local i el paper fonamental dels centres d’estudi en la preservació i difusió del patrimoni cultural. Durant l’acte inaugural, les institucions participants van remarcar la importància de la llengua catalana com a patrimoni compartit i la necessitat de continuar impulsant la investigació com a eina de transmissió per a les generacions futures.

La participació del COMCA al Recercat referma el nostre compromís amb la investigació, la preservació i la difusió del patrimoni cultural, així com amb la recuperació de figures cabdals del nostre llegat artístic i pessebrista.

Des del Museu Comunitari de Cabrils volem expressar el nostre agraïment a l’Institut Ramon Muntaner pel seu suport a aquesta recerca, així com a l’organització del Recercat 2026 i al Centre d’Estudis Ribagorçans per l’acollida i per fer possible, un any més, aquest espai imprescindible de trobada, reflexió i intercanvi entre els centres d’estudi dels territoris de parla catalana.


©Fotografia Jordi Montlló

©Fotografia Lluïsa Amenós


©Fotografia Lluïsa Amenós

XXIè Aplec del Crist Mujal 2026