Hi ha històries que no es van arribar a fer realitat, però que expliquen
millor que cap altra com era un territori i com imaginava el seu futur. Aquesta
n’és una.
El proper diumenge 17 de maig, a les 11 del matí, el Centre Cívic La
Fàbrica de Cabrils acollirà una conferència dedicada a un dels projectes més
singulars de la història local: la construcció d’un ferrocarril elèctric que,
entre els anys 1917 i 1918, havia de connectar Premià de Mar amb Cabrils
passant per Premià de Dalt i Vilassar de Dalt.
L’activitat, organitzada per l’Associació Museu Comunitari de Cabrils
(COMCA), s’emmarca en la celebració del Dia Internacional dels Museus (DIM),
una iniciativa impulsada pel Consell Internacional dels Museus (ICOM) des de
1977 per reivindicar el paper dels museus com a espais de coneixement, memòria
i cohesió social.
La historiadora Laura Bosch presentarà una recerca que recupera aquest
projecte impulsat per l’empresari i humanista Emili Carles-Tolrà i Amat. En un
moment en què el tren ja havia revolucionat les comunicacions, la proposta
pretenia fer un pas més: unir els pobles de l’interior del Maresme amb la línia
de la costa mitjançant un sistema modern, eficient i elèctric.
El projecte era ambiciós i detallat. Preveia estacions, baixadors
estratègics, el pas per la Cisa i fins i tot la construcció d’un túnel sota el
turó de Sant Sebastià abans d’arribar a Cabrils. Tot plegat, pensat per
facilitar el transport de mercaderies, millorar la mobilitat dels treballadors
i donar resposta a l’augment d’estiuejants que arribaven a la zona.
Però aquest tren no va circular mai. El context econòmic de l’època, marcat
per les conseqüències de la Primera Guerra Mundial, la crisi financera i l’aparició
de nous mitjans de transport com l’autobús, van acabar fent inviable una
inversió tan elevada.
I, tanmateix, el projecte ens parla d’un moment d’optimisme, d’innovació i
de voluntat de progrés. Ens parla d’un territori en transformació i d’una manera
d’entendre el futur.
La conferència oferirà al públic l’oportunitat de descobrir documents
originals, plànols i correspondència que permeten reconstruir aquesta història
fascinant. Una ocasió per mirar el passat amb ulls de present i entendre com
les decisions —i també els projectes no realitzats— han modelat el paisatge i
la vida dels nostres pobles.
📍Diumenge 17 de maig 🕚11 h 📌Centre Cívic La Fàbrica (Cabrils)
Divendres 19 de desembre de 2025, a les set del vespre, s’inaugurava la XXVa Mostra de Diorames i Pessebres de Cabrils. Una edició especialment significativa, que pels pessebristes commemorava els 25 anys d’aquesta iniciativa nadalenca al municipi, consolidada al llarg del temps com una cita cultural i tradicional dins el calendari local.
Per segon any consecutiu, els pessebres es van distribuir en diversos espais públics amb la voluntat d’oferir als visitants una ruta pels diferents indrets del nucli urbà.
L’acte inaugural va incloure els parlaments institucionals, seguits de la interpretació de diverses peces nadalenques a càrrec de l’Agrupació Coral La Concòrdia & Santa Helena. La formació repetiria actuació al final del recorregut, a la Biblioteca Municipal acompanyada per la tradicional turronada, reforçant així el caràcter cultural i comunitari de la vetllada.
La ruta pessebrista
El recorregut s’iniciava a l’església parroquial, amb el pessebre realitzat per Diana Møller, Kirsten Møller, Vicky Piera i Amina Baar-Baarenfels, situat en una de les capelles laterals. Al Casal Parroquial es podien visitar també els diorames permanents de l’antiga Associació de Pessebristes de la Santa Creu, testimoni d’una trajectòria pessebrista arrelada al municipi.
La ruta continuava al pati del Casal dels Avis, amb el pessebre de Josep Manel Suari i Montserrat Pellicer, elaborat amb materials procedents de la planta de compostatge, una proposta que incorporava també una mirada sostenible dins la tradició.
El recorregut seguia fins a Can Ventura del Vi —antic museu municipal—, on Núria Llongueras i Montse Graupera presentaven enguany un pessebre tradicional de molsa i suro, d’una gran riquesa simbòlica. La composició integrava diversos elements identitaris del nostre poble, convertint l’escena en una autèntica síntesi del paisatge i la memòria col·lectiva de Cabrils.
En primer lloc, hi destacava l’església de la Santa Creu amb el nucli de la Sagrera als seus peus, evocant l’origen i el creixement històric del municipi sota la protecció de la primigènia ermita. A la dreta, s’hi reconeixien el castell roquer de Burriac i la Creu de l’Abella, referents patrimonials de gran pes històric, tots dos envoltats de relats i llegendes que formen part de l’imaginari local.
Enfront, amb la façana encarada al mar, s’alçava la muntanya de Montcabrer, coronada per la Creu i amb la cova de les Encantades —o de les Bruixes— al seu vessant. Observada frontalment, l’escena permetia endevinar també el perfil del turó de la Cirera i el majestuós turó d’en Torres, amb les vinyes estenent-se a la seva falda. Culminant el conjunt, el cel representava les constel·lacions de l’Ossa Major i l’Ossa Menor, aportant a l’escenografia una dimensió simbòlica i atemporal.
Montcabrer, considerat un antic santuari iber i indret carregat de simbolisme, forma part essencial de l’imaginari col·lectiu de Cabrils. És una muntanya plena d’història i de llegendes, protectora per a aquells qui s’hi encomanen i escenari de relats transmesos de generació en generació.
Per a qui vulgui aprofundir en aquest patrimoni natural i cultural, recomanem el llibre Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric, que es pot sol·licitar mitjançant un correu a museucomca@gmail.com.
Continuant amb la ruta, a la Bodega s’hi podien contemplar dues propostes ben diferenciades: a l’exterior, un pessebre singular elaborat per l’ADF Burriac amb extintors; a l’interior, visible des del portal, el pessebre de suro i molsa amb joc de miralls realitzat per Vicenç Amat. A més, a les dues vitrines laterals que hi ha a l'interior del cancell de La Bodega es podia veure una petita, però magnífica exposició de Naixements de diferents països, aportada per la Mercè Riera.
La Societat Cultural La Concòrdia aportava una proposta de caràcter més conceptual, dedicada al canvi climàtic, amb una escenografia que evocava la fosa del gel a Groenlàndia i l’Antàrtida, territoris que concentren bona part del gel d’aigua dolça del planeta i que estan minvant a un ritme més que preocupant.
El recorregut finalitzava a la Biblioteca Municipal, on s’exposava el pessebre elaborat pels infants de l’escola bressol Germana Rosa Aymarich i de les escoles L’Olivera i Mas Maria, una participació que posa en relleu la transmissió intergeneracional de la tradició. En aquest mateix espai es podien veure dues vitrines amb diversos caganers procedents del fons de l’antic Museu de Cabrils, col·lecció que es va ampliant des de fa dos anys mitjançant votació popular. El Nadal 2024 el personatge escollit va ser Felonius Gru, mentre que enguany el caganer seleccionat ha estat el voluntari de l’ADF, en reconeixement a la tasca d’aquest col·lectiu.
També per segon any consecutiu es va editar un díptic amb el recorregut i un qüestionari de set preguntes relacionades amb el pessebre, iniciativa que aporta un component participatiu a la visita.
Díptic editat per l'Ajuntament de Cabrils.
Volem destacar, igualment, la iniciativa de diverses cases del carrer de la Santa Creu, que es van sumar a la Mostra, guarnint els portals i instal·lant pessebres visibles des de l’exterior per al gaudi dels veïns i visitants durant les festes de Nadal. Aquesta participació espontània i oberta reforça l’esperit comunitari de la celebració i demostra que el pessebrisme a Cabrils és viu més enllà dels espais institucionals.
Vint-i-cinc anys: una ocasió per reconèixer trajectòries
Arribar a la XXVa edició no és un fet menor. Són vint-i-cinc anys sostinguts gràcies a la implicació constant de moltes persones que, de manera desinteressada, han dedicat temps, esforç i creativitat a mantenir viva aquesta tradició al municipi.
En una efemèride tan significativa, hauria estat pertinent un reconeixement explícit i institucional a totes aquelles persones que, al llarg d’aquest quart de segle, han fet possible la continuïtat de la Mostra —tant les que avui encara hi participen com les que ja no hi són. Les celebracions rodones ofereixen una oportunitat immillorable per posar en valor la memòria col·lectiva i reforçar el relat compartit.
Així mateix, l’experiència d’aquesta edició evidencia alguns aspectes organitzatius susceptibles de revisió i millora, especialment quan es tracta d’una commemoració amb una trajectòria tan consolidada. La projecció futura de la Mostra passa també per cuidar aquests detalls i per dotar-la de mitjans i del reconeixement institucional que mereix.
Amb tot, la Mostra de Diorames i Pessebres de Cabrils continua essent una expressió cultural arrelada i estimada, que any rere any demostra la vitalitat del pessebrisme local i la seva capacitat de mobilitzar persones, entitats i sensibilitats diverses.
Com a reflexió final, volem fer entendre que, en una societat plural i diversa, és evident que les institucions públiques han de representar tothom, independentment de les creences personals. Precisament per això, la preservació de les tradicions populars no pot dependre de la convicció religiosa —o no religiosa— de les persones que ocupen càrrecs polítics.
El pessebre, més enllà del seu origen religiós, forma part del patrimoni cultural i identitari del nostre país. És una expressió artística, històrica i col·lectiva que ha travessat generacions i que ha esdevingut cultura popular compartida. Protegir-lo i reconèixer-lo no és una qüestió de fe, sinó de respecte per la memòria i les tradicions del poble.
La neutralitat institucional no implica absència de cultura, ni desconnexió de les arrels. Al contrari: significa garantir que totes les expressions culturals que formen part de la història col·lectiva puguin tenir el seu espai, amb normalitat i amb dignitat.
Des del COMCA, un agraïment sincer a totes les persones que al llarg d’aquest quart de segle han fet possible la Mostra amb el seu treball discret i constant. La cultura popular es construeix així: compartint, gaudint i fent gaudir.
Reportatge fotogràfic:
La Sagrada Família, a l'exterior de l'esglesia. Autora: Amina Baar-Baarenfels. 2025. |Fotografia Diana Møller
L'Agenda singulara és una agenda i dietari triennal (2026 / 2027 / 2028) en format setmanal que serveix per a anar-hi escrivint les petites i grans coses del dia a dia de manera ordenada i d'aquesta manera crear, al llarg de tres anys, el teu propi quadern de vida. Tres anys d'experiències diverses recollits en una sola agenda!
Amb il·lustracions originals i textos en els diversos parlars de la llengua occitana, en occità referencial, en català, en francès, en castellà i en italià.
Qui són els nostres convidats?
En FRANCESC SANGLAR, estudiós de l'occitanisme i president d'Amics de la Sapiéncia 0ccitana, ens oferirà una conferència molt necessària per a entendre millor les arrels profundes que comparteixen Catalunya i Occitània.
MARIA LACORTE BRUGUERA Redactora de continguts i il·lustradora que des de fa quinze anys viu i treballa a Cabrils. És la coordinadora del projecte Agenda singulara, que ha desenvolupat Càpsula Comunicació, SL amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Aquest passat diumenge, el Centre Cívic La Fàbrica de Cabrils es va omplir amb motiu de la conferència dedicada al cas de les pintures murals de Sixena, una activitat emmarcada en les Jornades Europees de Patrimoni 2025. La trobada va esdevenir tot un èxit de participació i interès ciutadà, amb una assistència de més de cinquanta persones i un debat viu, intens i profundament compromès amb la defensa del patrimoni.
L’acte va comptar amb la presència de la Dra. Carmen Berlabé, historiadora de l’art, doctora en ciències jurídiques i polítiques i antiga responsable de les col·leccions del Museu de Lleida. La ponent va oferir una exposició rigorosa i documentada sobre els antecedents històrics, jurídics i patrimonials del litigi entorn de les obres de Sixena, així com sobre la seva situació actual.
Durant la seva intervenció es va posar de manifest l’extrema fragilitat de les pintures murals i el risc irreparable que comportaria qualsevol trasllat. Tal com han defensat reiteradament els equips tècnics i conservadors especialitzats del MNAC i internacionals, moure aquestes obres podria comportar-ne la destrucció material. En aquest sentit, es va recordar també la posició sostinguda pel MNAC, basada en criteris estrictament tècnics i científics.
La sessió va ser conduïda per la Dra. Lluïsa Amenós, que va moderar un torn obert de paraules especialment ric i participatiu. El públic assistent va intervenir de manera nombrosa, demostrant fins a quin punt la qüestió de Sixena continua despertant sensibilitat, preocupació i interès entre la ciutadania.
Més enllà del cas concret, la jornada va servir per reflexionar sobre una qüestió de fons: la necessitat que la protecció, la conservació i la salvaguarda del patrimoni prevalguin sempre per damunt de qualsevol interès polític conjuntural. Quan això no passa, el risc no és només institucional o simbòlic, sinó una pèrdua irreversible per al conjunt de la humanitat.
Des de l’organització volem agrair sincerament la presència de la Dra. Carmen Berlabé, la tasca de la Dra. Lluïsa Amenós i l’assistència de totes les persones que van omplir la sala i van contribuir a fer d’aquesta jornada un espai de coneixement, reflexió i compromís col·lectiu amb el nostre patrimoni.
Reportatge fotogràfic. Recordeu, si utilitzeu alguna imatge, no oblideu citar-ne la font.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
