El LaM de Villeneuve-d’Ascq presenta, del 3 d’octubre de 2026 al 14 de febrer de 2027, una gran exposició dedicada a artistes dones autodidactes, visionàries i allunyades dels circuits artístics convencionals. Entre les 70 creadores seleccionades hi trobem Josefa Tolrà, nascuda a Cabrils el 1880.
Hi ha exposicions que mereixen ser explicades no només pel nombre d’obres que presenten, sinó per les històries que aconsegueixen fer visibles.
Aquest és el cas de «Singulières : artistes, autodidactes, affranchies», la nova exposició que el LaM – Lille Métropole Musée d’art moderne, d’art contemporain et d’art brut, a Villeneuve-d’Ascq, presentarà del 3 d’octubre de 2026 al 14 de febrer de 2027.
Més de 300 obres de 70 artistes dones internacionals ocuparan les sales del museu per proposar una mirada sobre unes creadores que, durant molt de temps, van quedar al marge dels grans relats de la història de l’art.
Algunes van ser artistes autodidactes. D’altres van crear de manera anònima o al marge dels circuits artístics establerts. N’hi ha que han estat vinculades a l’art brut, mentre que d’altres difícilment poden ser classificades dins d’una categoria concreta.
I entre aquestes trajectòries singulars hi trobem una dona nascuda a casa nostra: Josefa Tolrà i Abril (Cabrils, 1880-1959).
Una exposició internacional amb una connexió molt especial amb Cabrils
La presència de Josefa Tolrà en una exposició internacional d'aquestes característiques té una significació especial per a Cabrils.
La seva obra forma part de les col·leccions del LaM i el museu conserva dues obres de l'artista procedents de la donació de L'Aracine, incorporada a les col·leccions del museu l'any 1999.
Una d'elles és Fantasia taurina, datada l'abril de 1953, un dibuix sobre paper. El LaM conserva també una segona obra amb el mateix títol i datada el mateix mes i any, realitzada amb guaix, tinta i llapis de grafit sobre paper.
Així, quan el mes d'octubre el LaM obri les portes de Singulières, entre els noms de Baya, Aloïse Corbaz, Madge Gill, Séraphine Louis o Anna Zemánková hi trobarem també Josefa Tolrà, una artista nascuda a Cabrils que va desenvolupar una obra absolutament personal i difícil d'encabir en les categories artístiques convencionals.
Darrere d'una exposició, anys de recerca i recuperació
Però perquè avui puguem parlar de Josefa Tolrà en aquests termes cal tenir present una qüestió fonamental: les artistes no arriben soles als museus.
Darrere del reconeixement actual de Tolrà hi ha anys de treball de persones i institucions que han investigat la seva vida, han localitzat i estudiat la seva obra, n'han reconstruït la trajectòria i han contribuït a donar-la a conèixer.
En aquest procés té un paper especialment important la Fundació Josefa Tolrà, que ha desenvolupat una tasca continuada de recerca, documentació, conservació i divulgació de l'obra i del llegat de l'artista.
La feina de recuperació d'una creadora com Tolrà no consisteix únicament a reunir dibuixos. Implica reconstruir una biografia, identificar obres, estudiar-ne les tècniques i els temes, contextualitzar-les, conservar-les i posar-les a disposició dels investigadors, dels museus i de la societat.
I també implica una tasca menys visible però essencial: reivindicar el lloc que correspon a una dona que durant bona part de la seva vida va crear fora dels circuits artístics professionals.
En aquest sentit, cal reconèixer especialment la tasca de la Dra. Pilar Bonet, una de les principals investigadores de l'obra de Josefa Tolrà, i de la Fundació Josefa Tolrà, que han contribuït decisivament a aprofundir en el coneixement d'aquesta artista i a situar la seva producció en el context de l'art visionari i de les creadores que han desenvolupat formes d'expressió al marge dels circuits convencionals.
Aquest treball de recerca és el que permet anar més enllà de la imatge tòpica d'una «dona singular que dibuixava» i entendre la complexitat de la seva producció, del seu pensament i del seu univers creatiu.
Josefa Tolrà, una creadora fora de les categories
Josefa Tolrà va néixer a Cabrils l'any 1880. Va anar a escola fins als onze anys i, de jove, va treballar en una fàbrica. Més endavant es va casar amb Jaume Lladó i va formar una família.
La seva activitat artística es va desenvolupar sobretot durant la maduresa, en un moment vital en què va començar a expressar a través del dibuix un univers profundament personal.
La seva producció està estretament relacionada amb les seves experiències espirituals i amb una concepció de la creació com una forma d'expressió i comunicació.
Va realitzar centenars de dibuixos poblats de figures humanes, éssers espirituals, formes vegetals, arquitectures imaginàries i mons que semblen sorgir d'un univers interior extraordinàriament ric.
La seva obra ha estat estudiada des de diferents perspectives i relacionada amb l'art visionari, l'art brut i altres formes d'expressió espiritual.
Precisament aquesta impossibilitat de reduir-la a una única categoria és un dels elements que fa especialment significativa la seva inclusió en una exposició com Singulières.
Quan recuperar una artista també és recuperar una memòria
La història de Josefa Tolrà ens permet reflexionar sobre una qüestió que va molt més enllà de l'art.
Durant dècades, moltes dones que van crear fora de les institucions artístiques, sense formació acadèmica o sense una voluntat explícita de convertir-se en artistes professionals, van quedar fora de la història oficial de l'art.
En molts casos, les seves obres es van conservar dins de les famílies, en col·leccions particulars o en espais domèstics. Algunes van morir sense haver vist reconeguda la seva producció. D'altres van ser conegudes únicament en cercles molt reduïts.
Recuperar-les exigeix una feina pacient de recerca.
Cal buscar documents, testimonis, obres i fotografies; reconstruir trajectòries; estudiar els materials; identificar les influències; comparar les obres i, sobretot, donar context a allò que durant molt de temps havia estat considerat simplement excepcional, estrany o marginal.
Per això la tasca de la Fundació Josefa Tolrà i dels investigadors que han treballat sobre la seva obra té una importància que va més enllà de la divulgació d'una artista concreta.
És també una contribució a la recuperació de la memòria artística de les dones.
De Cabrils al món
Avui podem trobar obra de Josefa Tolrà en institucions de referència i en importants col·leccions d'art.
La seva presència al LaM és especialment significativa perquè la situa en diàleg amb altres dones artistes de trajectòries molt diferents però unides per una mateixa condició: haver creat fora, o als marges, de les estructures artístiques tradicionals.
També trobem obra de Tolrà en institucions com el MACBA i el Museo Nacional del Prado, entre altres col·leccions.
Aquest recorregut internacional és, en bona part, el resultat d'un llarg procés de recuperació i estudi.
I aquí és on el paper de les institucions culturals, els museus, els investigadors i les fundacions especialitzades esdevé fonamental.
Una artista no només es recupera quan una obra entra en un museu. Es recupera quan la seva vida, la seva obra i el seu pensament són estudiats, documentats, preservats i explicats.
«Singulières»: una exposició que també parla de nosaltres
L'exposició del LaM planteja, per tant, una qüestió que ens interpel·la: quantes altres artistes han quedat fora de la història perquè les categories que utilitzàvem no eren prou àmplies per acollir-les?
Singulières reuneix més de 300 obres de 70 artistes dones internacionals i proposa una mirada sobre unes creadores que van desenvolupar universos propis, sovint sense seguir els camins habituals de la formació i de la professionalització artística.
Entre elles, Josefa Tolrà.
Per a Cabrils, aquesta presència té un valor especial.
No només perquè Josefa Tolrà hi va néixer, sinó perquè la seva trajectòria ens recorda la importància de conèixer, conservar i donar a conèixer el patrimoni cultural que tenim més a prop.
El camí que porta una dona nascuda en un petit poble del Maresme fins a les sales d'un museu internacional com el LaM és llarg. I aquest camí no s'ha fet sol.
Hi ha hagut recerca, perseverança, persones que han conservat les obres, investigadores que les han estudiat, institucions que les han incorporat a les seves col·leccions i una tasca continuada de divulgació.
Entre aquestes persones i institucions, la Fundació Josefa Tolrà i la Dra. Pilar Bonet ocupen un lloc especialment destacat en la recuperació i el coneixement de la seva figura i la seva obra.
Una cita a Lille
Singulières : artistes, autodidactes, affranchies es podrà visitar al LaM – Lille Métropole Musée d’art moderne, d’art contemporain et d’art brut, a Villeneuve-d’Ascq, del 3 d’octubre de 2026 al 14 de febrer de 2027.
L'exposició està comissariada per Savine Faupin, conservadora en cap responsable de la col·lecció d'art brut, i Christophe Boulanger, responsable de conservació d'aquesta mateixa àrea.
Més de 300 obres i 70 trajectòries femenines ens conviden a descobrir artistes que van crear des de llocs personals, íntims i sovint allunyats de les institucions.
I entre totes elles, hi trobem també Josefa Tolrà, la dona de Cabrils que va convertir el dibuix en una porta cap al seu propi univers interior i que avui forma part del patrimoni artístic internacional.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
