Hi ha visites que serveixen per conèixer un museu. I n’hi ha d’altres que serveixen per pensar com volem que siguin els nostres museus.
©Fotografia Museu de l'Empordà. Figueres. 18 de setembre de 2026.
Aquest divendres 18 de setembre, una comissió del Museu Comunitari de Cabrils (COMCA), formada per Dani Solé, Laura Bosch i Jordi Montlló, ens vam desplaçar a Figueres per fer una visita tècnica al Museu de l’Empordà i mantenir una llarga conversa amb el seu director, Eduard Bech-Vila, a qui volem agrair molt sincerament la seva disponibilitat, generositat i predisposició a compartir amb nosaltres l’experiència del museu.
No era una visita convencional. Feia mesos que havíem concertat aquesta trobada i el nostre principal interès era conèixer de primera mà el procés que ha conduït a la renovació de l’exposició permanent del Museu de l’Empordà, especialment pel que fa a la participació de la ciutadania en la construcció del nou relat museològic.
Eduard Bech-Vila ens va explicar amb detall un procés que ha implicat la participació de centenars de persones i que ha permès escoltar diferents mirades, inquietuds i formes d’entendre el territori. Per al COMCA, aquesta experiència té un interès especial.
Una de les primeres actuacions que vam impulsar després del tancament del Museu de Cabrils, el 2019 per l’actual govern d’ERC amb el suport del MUC i la regidora no adscrita Lina Morales va ser, precisament iniciar un procés participatiu amb la comunitat, destinat a conèixer les inquietuds, les necessitats i les expectatives de les cabrilenques i els cabrilencs en relació amb el patrimoni i la seva preservació.
Per això, poder parlar llargament amb el director d’un museu que ha desenvolupat un procés d’aquestes característiques ens permet contrastar experiències, plantejar preguntes i, sobretot, reflexionar sobre el futur.
Per aquest motiu creiem que l’experiència del Museu de l’Empordà en podria servir. Sobretot, perquè quan la raó torni a imperar a Cabrils i es restableixi un govern que s’interessi per la memòria, la cultura i el patrimoni de les cabrilenques i els cabrilencs, tenim intenció de promoure la restitució d’un nou museu amb un procés participatiu, inclusiu, viu i modern que vetlli pels interessos de la comunitat. Un museu que no sigui simplement un espai on es conserven objectes, sinó un lloc de trobada, de coneixement, de memòria i de construcció col·lectiva.
Un museu que parla de persones i de llocs
 |
| ©Fotografia Jordi Montlló. 18.09.2026. |
Després de la conversa amb el director, vam tenir l’oportunitat de visitar la renovada exposició permanent del Museu de l’Empordà.
Només us posem el text introductori que ho sintetitza la mar de bé:
“Un museu, una ciutat, un paisatge, una gent. Al Museu de l’Empordà tenim cura d’un fons d’art procedent de diferents moments del temps, des de peces produïdes avui fins a objectes utilitzats pels primers humans que van habitar aquesta geografia.
A la primera i segona planta, transitareu per la nostra col·lecció de la mà de tot allò que ens fa ser com som. Aquesta nova exposició és fruit d’un procés de consulta a la ciutadania, i no segueix una cronologia ni un fil temàtic tradicional. Es construeix a partir de verbs d’acció com Ser, Trobar-se, Persistir, Desitjar, Venerar, Celebrar, Caminar, Intercanviar, Cuidar… verbs que defineixen la identitat empordanesa i ens interpel·len com a éssers humans. Un museu viu on es parla de PERSONES i llocs, i de LLOCS i persones, perquè no hi ha una cosa sense l’altra.
Passeu, sentiu i gaudiu, això és casa vostra”.
No us en volem fer aquí una explicació detallada. Creiem que és molt millor que hi aneu.
La nova proposta parteix d’una idea especialment suggeridora: un museu, una ciutat, un paisatge i una gent formen part d’una mateixa història. La col·lecció es presenta a través de diferents verbs d’acció —Ser, Trobar-se, Persistir, Desitjar, Venerar, Celebrar, Caminar, Intercanviar, Cuidar...— que permeten acostar-se al patrimoni des d’una perspectiva que no és estrictament cronològica ni segueix el tradicional fil conductor de la història de l’art.
És una manera diferent d’entendre una col·lecció i, sobretot, de plantejar la relació entre persones i llocs, i llocs i persones.
I aquesta és precisament una de les qüestions que més ens interessa com a Museu Comunitari: entendre que el patrimoni no és només allò que conservem, sinó també allò que una comunitat reconeix com a propi, interpreta, explica, qüestiona i transmet.
El Museu de l’Empordà és, per tant, una visita que recomanem especialment a totes les persones interessades en la cultura, la història, el patrimoni i, sobretot, en la manera com els museus poden relacionar-se amb les comunitats a les quals serveixen.
Val molt la pena fer el desplaçament fins a Figueres.
 |
| Sala de reserva visitable. Museu de l'Empordà. © Fotografia COMCA |
 |
| © Fotografia COMCA |
 |
| © Fotografia COMCA |
 |
| © Fotografia COMCA |
 |
| © Fotografia COMCA |
En acabar, en Dani va tenir la gran idea de visitar la casa natal de Salvador Dalí, a 150 metres del museu, i gràcies a la invitació de l’Eduard, després de dinar ens hi aproparem. L’experiència? sorprenentment magnífica.
© Fotografia COMCA
| © Fotografia COMCA |
 | |
|
Gràcies a la invitació d’Eduard Bech-Vila, després de dinar vam poder visitar-la.
I l’experiència ens va sorprendre molt.
No us espereu trobar una casa antiga simplement ambientada amb mobles i objectes del passat. La proposta és una altra cosa: un relat museogràfic construït a partir de la tecnologia, el so, la llum, les imatges i els espais de la pròpia casa.
La visita es fa amb audioguia i els diferents recursos visuals i sonors s’integren en el recorregut. L’objectiu no és només explicar la biografia de Dalí, sinó apropar-nos a l’artista des de diferents perspectives i permetre entendre millor la relació entre el nen, la persona i el personatge que acabaria esdevenint.
Des d’una mirada museològica, és especialment interessant comprovar com una mateixa tecnologia pot posar-se al servei de projectes molt diferents i com la qualitat d’una experiència immersiva depèn, en gran mesura, de la manera com aquesta tecnologia està integrada en un discurs museogràfic coherent.
La nostra valoració? Una experiència que també val molt la pena.
Si voleu apropar-vos a Salvador Dalí des de la seva infància i entendre millor el personatge abans d’entrar de ple en el seu univers artístic, la Casa Natal és una visita que recomanem.
I, naturalment, després podeu continuar el recorregut dalinià amb el Teatre-Museu Dalí, que conserva la col·lecció més extensa d’obres de l’artista i constitueix una peça central del seu univers museístic a Figueres.
La visita a Figueres ens ha permès conèixer dues maneres diferents d’apropar-se al patrimoni i, sobretot, ens ha ofert l’oportunitat de parlar, preguntar, contrastar i aprendre.
Aquest és també un dels sentits de les visites tècniques que impulsem des del COMCA: conèixer experiències d’altres museus i projectes patrimonials, parlar amb els seus professionals i recollir idees que ens ajudin a continuar pensant quin museu volem per a Cabrils.
Tornem de Figueres amb moltes notes, moltes preguntes i, sobretot, amb encara més ganes de continuar treballant.
I amb una recomanació molt clara:
Si teniu l’oportunitat, aneu al Museu de l’Empordà i a la Casa Natal Salvador Dalí. El desplaçament fins a Figueres val molt la pena.
Des del COMCA, volem agrair especialment a Eduard Bech-Vila el temps que ens va dedicar, la seva generositat i la seva manera d’entendre la feina dels museus. Perquè darrere de qualsevol projecte museístic hi ha col·leccions, objectes, documents i tecnologia, però també —i sobretot— persones que hi posen coneixement, compromís i passió.
 | |
|
 | |
|
 | |
|
 | |
|
 | |
|
 | |
|
 | |
|
