Dissabte passat, amb l'església de la
Santa Creu de Cabrils plena de gom a gom, es presentà el llibre "Entre
camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric", un llibre
editat pel Museu Comunitari de Cabrils, amb el suport de l'Institut Ramon
Muntaner, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, l'Ajuntament de Cabrera de Mar, l'Ajuntament
de Vilassar de Mar i el Centre d'Estudis Vilassarencs.A partir d'ara, un llibre de referència
per al coneixement de la història de tres pobles que fins a la seva
independència tot just fa dos segles, formaven part de la parròquia de Sant
Genís de Vilassar, el que actualment coneixem com a Vilassar
històric.
Mossèn Antoni Suriol, rector de la
parròquia de Cabrils donà la benvinguda. La presentació marc anà a càrrec del
Doctor Pere Benito, catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida.
Un referent de la història medieval d'aquest territori.
A continuació, Jordi Montlló, agraí
l'assistència del públic i continuà els agraïments cap a totes les persones que
s'han abocat des del primer moment en aquest projecte, amb una especial menció
als co-autors, que van acceptar incondicionalment i desinteressadament la
proposta: Joan Bosch, Joaquim Graupera, Marc Pons, Josefina Roma, Josep Samon i
Alexis Serrano.
Continuaren els agraïments envers les
persones que han posat veu a les llegendes i a l'equip de ràdio Cabrera de Mar
per fer-ho possible (Clara del Ruste, Maria Martínez, Maria Àngels Aldrufeu,
Laura Bosch, Jordi Montlló, Jaume Llonch, Cèsar Escobedo, Montserrat Milà,
Albert Batllle i Artur Ferris). Al mestre violoncel·lista, senyor Miquel Pujol
i Grau que accedí a gravar com a document sonor la peça que ell mateix composà
ara fa trenta sis anys en honor a la restitució de la Creu de l'Abella. I a
l'Orfeó Badaloní, i al seu president, Ricard Abellan per cedir l’espai per a l’enregistrament;
a Isabel Rodríguez i Gustau Nacarino per l’edició.
Al dissenyador Xevi Buixeda, que va
saber copsar la idea dels editors i plasmar-ho en un obra acurada i agradable
de llegir.
Als tècnics de so, d'imatge, de
producció i realització de vídeo (Àxel Gòmez-Centurion, Manel Volart, Francesc
Xavier Almirall, Robert Rodergas, Christopher Langen). A Marc Samper pel
disseny i composició dels codis QR. I evidentment a totes les persones que
durant la presentació de l'acte col·laboraren en la seva organització i bon
desenvolupament: Diana Möller, Jenifer Menaje, Igor Pillault, Jaume Rexach, Jan
Rexach, M.Àngels Aldrufeu, Jordi Vega, Francesc Xavier Almirall, Marta Gòmez i tants d'altres.
I com no, al grup que sota el guió de Jordi Montlló tancà l’acte de presentació
amb la interpretació teatralitzada de la llegenda que dona origen a la Creu de
Montcabrer: Xavier Gascó, Laura Bosch i Jaume Llonch.
En acabar l’acte, els assistents s’aplegaren
al voltant d’un petit refrigeri al casal de la Rectoria, on pogueren degustar
una galeta en forma de creu.
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Lluïsa Amenós |
.jpeg) |
| ©Fotografia: Lluïsa Amenós |
.jpeg) |
| ©Fotografia: Lluïsa Amenós |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
.jpeg) |
| ©Fotografia: Lluïsa Amenós |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
.jpeg) |
| ©Fotografia: Lluïsa Amenós |
 |
| ©Fotografia: Lluïsa Amenós |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
.jpeg) |
| ©Fotografia: Lluïsa Amenós |
 |
| ©Fotografia: Lluïsa Amenós |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
.jpeg) |
| ©Fotografia: Lluïsa Amenós |
.jpeg) |
| ©Fotografia: Lluïsa Amenós |
.jpeg) |
| ©Fotografia: Lluïsa Amenós |
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Marius Lòpez |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Jordi Vega |
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Francesc Xavier Almirall |
 |
| ©Fotografia: Diana Möller |
"Entre camins, bruixes i
tempestes: les creus del Vilassar històric" s'ha fet, sobretot amb molta
passió, perquè és en sí mateix, un acte de transferència de coneixement. Tirar
endavant un projecte com aquest, costa moltíssim. Sobretot per una entitat com
la nostra, ambiciosa en continguts i en la forma, però amb recursos molt, molt
limitats i amb una administració local que durant quatre anys no ha sabut
entendre que generar coneixement és bo per al benestar de la societat, alhora
que l'enriqueix culturalment.
Les creus són un element patrimonial
més del nostre entorn amb les quals convivim generació rere generació des de fa
segles. Algunes han arribat fins els nostres dies. Molts de vosaltres les
coneixeu o les heu vist algun cop. D’altres sabem on eren però per alguna raó
no s’han preservat. Però tan nosaltres com les creus formem part d’un mateix
paisatge.
Com investigadors, volem re composar el
mosaic del nostre paisatge tessel·la a tessel·la a través d’un concepte
integral del patrimoni. El paisatge entès com el resultat de l’acció de factors
naturals i humans a través del temps. Així doncs, aquest paisatge
constitueix un element essencial per al benestar individual i social, i això és
un element importantíssim per a la qualitat de vida de les persones que en
formen part.
En aquest llibre aquestes petites
tessel·les, les creus, com peces d’un trencaclosques, no s’han tractat des
d’una sola direcció o una única disciplina, sinó, interdisciplinàriament,
amb una perspectiva històrica, artística, simbòlica, identitària, intangible i
paisatgística.
El llibre es compon de 12 capítols,
inclosa la presentació. S’han encarregat a diferents especialistes. Així per
exemple el pròleg, va a càrrec de Joan
Bosch, doctor d’història de l’art de la Universitat de Girona. Ens parla
d’una manera molt subtil de l’estètica i del poder de les imatges en
l’ecosistema del catolicisme, com ho fa el fet que moltes parròquies confiessin
en aquestes figures com a propiciadores de la pluja en temps de sequera, de
camps assedegats i, en conseqüència, de perill per a les collites. També ens
dona una altra dimensió referida a la tipologia de les creus de terme o de
camí, un altre exemple formidable del poder i les múltiples funcions i
significats del gran emblema cristià, vinculat a les creus a la intempèrie o
aixoplugades dins un templet o capelleta.
El segueix, l’article de la Dra. Josefina Roma, que ens
contextualitza d’una manera extraordinària les creus dins la seva funcionalitat
històrica, els rituals configurats al seu entorn i a la seva vigència.
Parlem del Vilassar històric com una
unitat històrica i geogràfica formada pels nuclis de Vilassar de Dalt, Cabrils
i Vilassar de Mar, incloent el Sant Crist dins el terme municipal de Cabrils.
De fet, el punt de partida és el mapa dipositat a l’Arxiu Diocesà de Barcelona
dibuixat l’any 1777, tal i com s’explica en l’article de Josep Samon. Les creus objecte d’estudi s’hi dibuixen amb una
precisió extraordinària. Afegim Cabrera de Mar, ja que limita en la seva part
occidental amb Cabrils i algunes de les creus treballades actuen com a partió
dels dos termes.
El Dr.
Joaquim Graupera ha realitzat un excel·lent estudi analític sobre la Creu
gòtica de Can Passalaigua.
El Cristo d’en Prats i el Crist Mujal
són dues capelletes que podríem dir-ne bessones. Les dues situades al Camí del
Mig. Comparteixen molts trets, però han tingut una trajectòria divergent. Hi ha
treballat l’Alexis Serrano, en Jordi
Montlló i Laura Bosch. S'han localitzat noves dades, entre elles, un document
datat del 1639 que fa referència al manteniment d’un Sant Crist i la
col·locació d’una peanya.
Marc Pons tracta la Creu de Can Boquet i
recupera la memòria històrica més moderna, gràcies a testimonis vius. Aquí
també hi ha novetats ja que la informació que fins ara disposàvem era del 1777.
Però s'ha rebaixat de més d’un segle i mig la seva existència. De vegades
només són dues línies que en parlen, com per exemple, un tal Joan Remera, que
l’any 1651 fou enterrat prop de la creu de Sant Salvador sense haver rebut cap
sagrament ni cap missa. Probablement degut a un brot de pesta.
El capítol de la Creu de
l’Abella, ens prepara sorpreses. No només hi ha una llegenda relacionada amb
l’existència d’aquesta creu, sinó que durant la recerca, Laura Bosch ha localitzat una nova dada que ens remet l'existència
d'aquesta creu a les primeries de l'any 1575.
La Creueta, no és una creu de terme o
de camí, sinó un pedró. Però reuneix una sèrie d’elements que fan pensar que la
societat del present no és una invenció del no res, sinó que és fruit d’una
evolució. A través d’ella veiem com alguns significats van canviant,
d’altres es perden i sobretot si no es dona a conèixer, l’evolució, el context
històric, urbanístic i polític pot provocar una desorientació i una
banalització d’algunes manifestacions festives actuals.
Si diguéssim que la Creu de Montcabrer
és la més coneguda i emblemàtica de totes les que es tracten en el llibre,
probablement no anirem errats. És sens cap mena de dubte la més icònica de
totes. Se n’ha escrit molt, així com de les llegendes que hi estan
relacionades. Però veureu que hi ha una gran quantitat d’informació inèdita
fruit de la recerca, i sobre tot que els autors li donen una nova perspectiva,
centrada en la creu i no tant amb la cova de les Bona Dona o de les Encantades,
de la que ja se n’ha fet una àmplia difusió.
El capítol final, escrit per Jordi Montlló, és el que dona una
mirada als usos i valors patrimonials d’aquestes creus.
Obriu el llibre per on us agradi més.
No us perdreu. Veureu que hi ha nombroses fotografies, en blanc i negre
però també en color. N’hi ha d’inèdites. Una d’ella forma part de la composició
de la portada. Una altra, realitzada l’any 1907, d’una qualitat excepcional ha
permès confirmar que les restes exposades durant la presentació del llibre,
formen part del braç dret de la Creu de Montcabrer sostreta el dia 29 de juny
de 1914 per uns desconeguts. Més d’un segle desapareguda. En el llibre podreu
llegir fil per randa des del moment de la seva troballa fins els nostres dies i
també la col·locació de la primera creu de ferro el 23 d’agost de 1914.
Els camins, les bruixes i les tempestes
us les anireu trobant a mesura que avanceu amb la lectura. Veureu que no només és un llibre per llegir, sinó que és un llibre per
escoltar. A partir dels codis QR, es pot gaudir de les llegendes associades a
les creus de l’Abella i de Montcabrer. També es pot escoltar la peça musicada que el mestre
violoncel·lista Miquel Pujol i Grau, va compondre l’any 1987 en honor a la
restitució de la Creu de l’Abella i que va tenir a bé tornar-la a
reproduir per a ser preservada en la memòria.
Els camins, les bruixes i les tempestes
us les anireu trobant a mesura que avanceu amb la lectura. Esperem que el
llibre us captivi i us agradi, tant com tots nosaltres, autors, hem gaudit escrivint-lo. Esperem
també haver aportat una nova pinzellada a la història dels nostres pobles i al
coneixement de la comunitat.
.jpg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
