Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arqueologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arqueologia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 d’abril del 2024

Diumenge, 19 de maig - Ibers a Cabrils?

 El Museu Comunitari de Cabrils (COMCA )celebra el Dia Internacional dels Museus amb una xerrada sobre arqueologia del món ibèric, a la Laietània



El proper diumenge 19 de maig, a les 11:00 del matí, el Museu Comunitari de Cabrils (COMCA) us convida a la presentació de les darreres novetats, fruit de la recerca dels darrers anys d’un equip d’arqueòlegs encapçalats per Pau Menéndez i Eric Sobrevia. La xerrada titulada: Ibers a Cabrils? L’arqueologia a la Laietània ibèrica, ens vol mostrar l’estat de la qüestió d’aquest projecte amb imatges dels treballs realitzats i exemples del material descobert a les excavacions que ens portaran i en podrem gaudir en primícia.

El món ibèric de la Laietània és un tret identitari del territori de la costa de Barcelona, des del Maresme fins el Baix Llobregat. Però manté molts punts foscos en el coneixement del poblament i els homes i les dones que hi van viure abans de l’arribada dels romans.

Des de l’any 2019, el grup Laietània, Arqueologia i Patrimoni (LAiPat) ha iniciat un projecte de recerca en jaciments com el del Turó gros de Céllecs o el del Turó del Vent de Llinars del Vallès, amb l’aplicació de noves tecnologies.

Al turó del Vent s’ha trobat un conjunt d’elements que es vinculen a l’àmbit de la guerra, com és una espasa ibèrica, una galtera de casc utilitzat per les tropes romanes i un lot d'armes i eines de ferro. L’any 1984 es van trobar dos exemplars de punyals celtibers, únics a Catalunya i que actualment estan exposats al Museu de Granollers.

Un dels principals objectius del projecte és la de generar coneixement i que aquest repercuteixi en la societat per tal de sensibilitzar-la. Alhora que pretén conscienciar de la necessitat de restituir, protegir i salvaguardar un, tan important com desconegut, patrimoni arqueològic, històric i natural, per a les generacions presents i futures.

La investigació es du a terme dins del projecte Dinàmiques d’ocupació i vertebració del territori a la Laietània central i septentrional (s. VI-II aC), aprovat per la Direcció General de Patrimoni i subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Igualment, compta amb el suport de l’Ajuntament de Llinars del Vallès i de la Diputació de Barcelona.​​​​​​​

El lema que proposa l’ICOM és Museus per l'educació i la investigació, i subratlla el paper fonamental de les institucions culturals a l'hora de proporcionar una experiència educativa holística. Aquest dia aposta per un món més conscient, sostenible i integrador. El lema s’ajusta als objectius del COMCA i del projecte de recerca que es presenta al cent per cent i esperem oferir-vos una experiència viva i engrescadora. No coneixem a ningú que s’hagi avorrit a les nostres presentacions. No seràs tu el primer, oi? T’hi esperem.

 

Data:

Diumenge  19 de maig a les 11:00h

Lloc:

Hotel d’Entitats  (Carrer de Can Campins, 11 – Cabrils)



dissabte, 11 de novembre del 2023

Mossèn Lluís Comalrena de Sobregrau i Rubert, el pioner de la recerca arqueològica a Cabrils

Ja està disponible l'article inèdit, publicat a les actes de la XV Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme que documenta els inicis de la recerca arqueològica a Cabrils, d'ençà que, l'any 1902, mossèn Lluís Comalrena de Sobregrau i Rubert (Gallifa, 1870 - Cabrils, 1933) fou destinat com a ecònom a la parròquia de la Santa Creu de Cabrils.

Tres anys després de la seva mort, arriba la Guerra Civil espanyola. Tot i que l'església no pateix danys estructurals importants, l'arxiu parroquial, i amb ell totes les llibretes de notes de mossèn Lluís desapareixen per sempre més cremades al bell mig de la plaça de l'Església. 

La informació és minsa, però l'article recull les anotacions manuscrites de Marià Ribas i algunes de les publicacions més rellevants així com els darrers testimonis orals recopilats fa anys per l'autora.


Enllaç a l'article:

Mn. Lluís Comalrena de Sobregrau i Rubert, el pioner de la recerca arqueològica a Cabrils  

dimarts, 11 d’octubre del 2022

XV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme


 

Dissabte dia 15 d'octubre, Cabrera de Mar acull la XV edició de la Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. La jornada tindrà lloc a la Sala d'Actes municipal. L'edició d'enguany se centra en l'estudi de la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica del Maresme amb l'objectiu d'analitzar la producció científica dels recercadors i dels equips de recerca que ens han precedit en l'estudi del territori. El COMCA està actualment treballant en la recerca sobre els pioners de l'arqueologia a Cabrils.

Les diferents comunicacions ens permetran fer una compliació dels antecedents més o menys recents d'aquells que han abordat l'estudi dels humans que han poblat el Maresme en temps pretèrits, ja sigui des de les referències documentals, o bé des de l'estudi de les restes materials.

L'activitat és gratuïta i oberta a tothom. Les comunicacions presentades enguany es publicaran en les actes de la XV Trobada i es presentaran l'any següent, en la XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.

Programa:

 

8.45 Rebuda dels participants

9.00 Inauguració de la jornada

9.20 Ponència inaugural: "Historiografia de la recerca arqueològica al Maresme" a càrrec de Francesc Gràcia, catedràtic de Prehistòria (UB)

10.00 Lectura de les comunicacions

11.00 Pausa cafè

11.30 Lectura de les comunicacions

14.15 Cloenda

14.30 Dinar: Restaurant-Masia can Rodon. Carrer la Riera. Preu encara no concretat. En cas de voler quedar-se a dinar, cal que us poseu en contacte amb nosaltres per reservar.

16.00 Visita de la tarda: Termes romanes de ca l'Arnau. Carrer la Riera.


Comunicacions:


10.00 - 10.10 “Història de la recerca i les troballes arqueològiques a Arenys de Mar”. Ramon Bruguera Riera i David Castañeda Massaguer (Grup Búnquers Arenys).


10.10 - 10.20  “El Dr. Marià Serra i les seves facetes d’historiador i arqueòleg”. Francesc Rodríguez Santos (Centre d’Estudis Canetencs)

10.20 - 10.30  “Can Santromà de Tiana i el Baró d’Esponellà”. Josep Maria Toffoli Carbonell (Tiana, recuperant la història).


10.30 - 10.40  “Nota sobre algunes descobertes epigràfiques romanes del Maresme abans del 1900”. Joan Francesc Clariana Roig (Grup d’Història del Casal. Mataró – Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró).


10.40 - 10.50  “L’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa (1888): més enllà de l’arqueologia, la història i el patrimoni”. Jaume Vellvehí i Altimira (Grup d’Història del Casal. Mataró).


10.50 - 11.00  “El naixement de l’arqueologia a Premià de Mar: els primers salvaments (1967-1981)”. Ramon Coll Monteagudo (Museu de l’Estampació de Premià de Mar).


11.00 - 11.30   Pausa-Cafè.


11.30 - 11.40 “El descobriment de can Rodon de l’hort i els historiadors relacionats amb Cabrera de Mar a finals del segle xix”. David Farell i Garrigós (Fundació Burriac).


11.40 - 11.50  “L’obra historiogràfica de l’escolapi mataroní Josep Rius i Riba (1786-1857) i la seva aportació al coneixement del patrimoni medieval de Mataró”. Joaquim Graupera i Graupera (Maresme Medieval).


11.50 - 12.00  “Lluís Ferrer i Clariana, un home polifacètic (1909-1970)”. Héctor López Silva (Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró).


12.00 - 12.10  “Tres historiadors de Vilassar de Mar, tres contribucions a la historiografia del Maresme”. Alexis Serrano Méndez i Maria Teresa Sierra Fornells (Centre d’Estudis Vilassarencs).


12.10 - 12.20 “Josep Maria Pons i Guri i la Torre dels Encantats. De l’arqueologia a la història jurídica”. Francesc Forn i Salvà (Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt).


12.20 - 12.30  “La resistència cultural catalana a l’interior i a l’exili”. Robert Lleonart Casadevall (Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró).


12.30 - 12.40  “L’aportació dels Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme”. Imma Basols Fernández.


12.40 - 12.50 “De l’erudit local al professional de la història. Una aproximació a la producció historiogràfica del Maresme a l’època moderna”. Alexandra Capdevila Muntadas.


12.50 - 13.00  “Presentació dels llibres La vall de Cabrera de Mar, Patrimoni en 3D”. Josep Maria Rovira Juan.



13.00 - 13.10  “Els pioners de la recerca arqueològica a Cabrils”. Laura Bosch Martínez. (Museu Comunitari de Cabrils).


13.10 - 13.45  “Presentació del Pla Director del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar”. Joan Pluma i Vilanova.


Resums de les comunicacions en el següent enllaç:


Historiografia del Maresme: la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca

diumenge, 19 de juny del 2022

Presentació del complex de grutes subterrànies del veïnat del Sant Crist de Cabrils a la darrera sessió del XIIIè curs organitzat pel Centre d'Estudis Sanjustencs.

Divendres, 17 de juny, Pere Benito, Laura Bosch i Joaquim Graupera, impartien la darrera sessió del curs organitzat pel Centre d'Estudis Santjustencs de Sant Just Desvern (El Barcelonès). Les dues primeres sessions havien tractat sobre les mines d'aigua i les barraques de vinya. 

El doctor Pere Benito, coordinador de la sessió, "Arqueologia i història d'un enigma irressolt: les grutes subterrànies dels masos i cases de la regió de Barcelona" va convidar a l'arqueològa i historiadora Laura Bosch que ha descobert i estudiat en profunditat un total de 22 grutes subterrànies, totes elles localitzades al municipi de Cabrils, que ja ha donat a conèixer en diferents publicacions. 

L'acte fou presentat per la Presidenta del Centre d'Estudis Santjustencs que donà la benvinguda a tots els assistents, reunits a l'Ateneu. Acte seguit passà la paraula al senyor Daniel Cardona moderador de la sessió. Un cop fetes les presentacions dels tres ponents, donà la paraula al dr. Joaquim Graupera que feu una exposició de les característiques generals de les grutes subterrànies a la regió de Barcelona. Després, Laura Bosch presentà exemples concrets de rutes complexes a partir del seu estudi del veïnat del Sant Crist, posant en relleu la seva fragilitat i la necessitat de preservar-les físicament, incloent-les en els catàlegs municipals. Finalment, el dr. Pere Benito, tractà sobre la geografia, la cronologia i les diferents hipòtesis explicatives de les grutes.

Un programa del cert molt interessant que acabà amb un torn obert de preguntes per part del públic, molt interessat en el tema, ja que actualment el CES ha començat a localitzar i inventariar les grutes del seu territori per posteriorment iniciar-ne el seu estudi.

@Fotografia: Jordi Montlló

@Fotografia: Jordi Montlló



@Fotografia: Jordi Montlló


@Fotografia: Jordi Montlló



@Fotografia: Jordi Montlló


@Fotografia: Jordi Montlló


@Fotografia: Jordi Montlló



@Fotografia: Jordi Montlló


@Fotografia: Jordi Montlló


@Fotografia: Jordi Montlló


@Fotografia: Jordi Montlló


@Fotografia: Jordi Montlló


@Fotografia: Jordi Montlló


dilluns, 6 de juny del 2022

Arqueologia i història d'un enigma irressolt: les grutes subterrànies dels masos i cases de la regió de Barcelona.

 



Divendres, 17 de juny, Pere Benito, Laura Bosch i Joaquim Graupera, impartiran la darrera sessió del curs dedicada a les grutes, jornada coordinada pel Dr. Pere Benito que porta per títol: Arqueologia i història d'un enigma irressolt: les grutes subterrànies dels masos i cases de la regió de Barcelona.

Anualment, el Centre d'Estudis Sanjustencs de Sant Just Desvern (El Barcelonès) realitza cursos per donar a conèixer el seu patrimoni i la interacció de l'home en el paisatge. Per aquesta edició 2022 sota el lema, "Picant pedra. Mines d'aigua, barraques de vinya i grutes sota terra", es vol donar a conèixer un patrimoni no sempre accessible, que requereix una tècnica constructiva basada en la destresa i un perfecte coneixement del territori, tant a la superfície com sota terra.
Ens referim a les barraques de vinya, les mines d'aigua i les grutes, temàtica ben estudiada en el cas de Cabrils per la historiadora i arqueòloga Laura Bosch. Les aportacions fetes en aquest camp tan a nivell històric com arqueològic pel medievalista Pere Benito són imprescindibles per abordar-ne el seu estudi en l'actualitat.

Si algú està interessat en assistir-hi, en el cartell teniu el correu electrònic per a fer la inscripció ja que les places són limitades.

Bibliografia i enllaços relacionats:

 ACA, Reial Patrimoni, Batllia General de Catalunya, vol. 889, fol. 3v-4r, 

 BENITO I MONCLÚS, Pere (2014). 'Grutes' dans un pays sans grottes. Les aménagements souterrains dans la région de Barcelone,du Moyen Âge à nos jours. Vivre sous terre. Sites rupestres et habitats troglodytiques dans l'Europe du Sud', p. 189-210. Rennes. Presses Universitaires de Rennes. https://www.academia.edu/14003259/_Grutes_dans_un_pays_sans_grottes_Les_am%C3%A9nagements_souterrains_dans_la_r%C3%A9gion_de_Barcelone_du_Moyen_%C3%82ge_%C3%A0_nos_jours

 BOSCH MARTÍNEZ, Laura. «Les grutes de Cabrils. Una nova aportació a l’arqueologia subterrània». Sessió d’Estudis Mataronins, [en línia], 2018, Núm. 34, p. 109-32, 

 BOSCH MARTÍNEZ, Laura. «Grutes de Cabrils. Una nova aportació a l’arqueologia subterrània (II Part)». Sessió d’Estudis Mataronins, [en línia], 2019, Núm. 35, p. 149-64, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/365217

 SUBIÑÀ I COLL, Enric. «Els hipogeus al Maresme. El cas d’Argentona.». Sessió d’Estudis Mataronins, [en línia], 2010, Núm. 26, p. 71-91, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223870/349331

 SUBIÑÀ I COLL, Enric. «Els hipogeus a Mataró. Estat de la qüestió i darreres descobertes». Sessió d’Estudis Mataronins, [en línia], 2011, Núm. 27, p. 57-58, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250225/358677

 VV.AA. (1963). Signification première et finalités diverses de L’”Opus Fossum”. Dins Revista Chthonia núm. 2. Publication semestrielle du Centre International de Recherches Anhistoriques. Ed. Herder. Barcelone. P. 1-15.