La presentació de la guia «Més enllà de la festa: cultura popular en construcció» va reunir veïns i veïnes, representants de diferents partits polítics i membres de les entitats locals en una matinal de reflexió i debat sobre el paper de les tradicions, la participació ciutadana i el futur de la cultura popular al municipi.
 |
| © Fotografia Lluïsa Amenós. |
La jornada va comptar amb la presència de representants de les entitats col·laboradores —Els Peluts de Foc, Els Relataires, els Geganters de Cabrils i la Tamborinada—, així com de veïns i veïnes interessats a reflexionar sobre les tradicions, la participació i el futur cultural del poble.
.jpeg) |
| © Fotografia Lluïsa Amenós. |
L’acte va començar amb una sorpresa molt especial. El grup de la Tamborinada va obsequiar els assistents amb la interpretació d’una de les seves peces. La seva actuació, espectacular, va donar a la trobada un inici festiu i emotiu i va posar de manifest, des del primer moment, la força expressiva de les entitats que mantenen viva la cultura popular.
A continuació, Laura Bosch, presidenta del COMCA, va donar la benvinguda als assistents i va introduir l’esperit de la jornada: la necessitat de pensar col·lectivament què entenem per cultura popular, quin paper té en la vida del municipi i com podem contribuir a mantenir-la viva.
Tot seguit, va presentar Sandra Anitua Jorge, una de les autores de la guia Més enllà de la festa: cultura popular en construcció, i Jordi Montlló, que va conduir la conversa i va guiar el desenvolupament de la sessió.
 |
| La Tamborinada © Fotografia Laura Bosch. |
.jpeg) |
| La Tamborinada © Fotografia Laura Bosch. |
.jpeg) |
| La Tamborinada © Fotografia Laura Bosch. |
La guia, impulsada per l’Escola de Formació Guillem Agulló i Òmnium Cultural, convida a repensar què entenem avui per cultura popular i quin paper pot tenir en una societat cada vegada més diversa.
La publicació aborda qüestions com la cultura popular com a generadora de comunitat, la seva evolució històrica, la participació, la diversitat, l’antiracisme, el dret a la ciutat i la mercantilització de les expressions culturals. També planteja preguntes sobre qui participa en la cultura popular, qui en pot quedar al marge i com es construeixen els imaginaris compartits.
La presentació va permetre posar sobre la taula una idea fonamental: la cultura popular no és una peça de museu ni una realitat immutable. És una cultura viva, que es transforma amb la societat, incorpora noves expressions i es transmet entre generacions. Però aquesta evolució també planteja interrogants sobre el sentit de les tradicions, la manera de gestionar-ne els canvis i el paper que hi han de tenir les persones que les practiquen i les fan possibles.
 |
| Sandra Anitua i Jordi Montlló © Fotografia Lluïsa Amenós. |
Un dels exemples concrets que es van posar sobre la taula va ser el Carnaval de Cabrils i la decisió de capgirar-ne la seqüència habitual d’actes, que comencen amb l'enterrament de la Sardina, és a dir, amb la mort del Rei Carnestoltes i és clar, per justificar la festa, el fan renéixer. Però, és realment així que evoluciona una tradició?
Aquesta manera d’organitzar la celebració planteja una qüestió que va més enllà del calendari: fins a quin punt es poden modificar les tradicions des de les institucions i qui hauria de tenir la veu decisiva en aquests canvis?
Tradicionalment, la mort del Rei Carnestoltes i l’enterrament de la sardina el Dimecres de Cendra simbolitzen el final del Carnaval i l’entrada a la Quaresma. En el cas de Cabrils, aquest ritual s'ha transformat en el punt de partida d’una nova seqüència festiva. El canvi obre un debat sobre la relació entre el sentit de les pràctiques tradicionals, la voluntat d’innovar i els objectius organitzatius, que en cap cas emanen del poble.
No es tracta de negar que les tradicions puguin evolucionar, ni d’afirmar que qualsevol canvi sigui necessàriament negatiu. Es tracta de preguntar-nos qui decideix com han de canviar, amb quins criteris i fins a quin punt la comunitat participa en aquestes decisions.
Si l’objectiu és aconseguir que més persones participin en les festes, també cal preguntar-se què podem fer perquè se les sentin més seves i tinguin oportunitats reals de contribuir a definir-les.
La cultura popular és, precisament, una construcció col·lectiva. Les institucions poden impulsar activitats i facilitar recursos, però les tradicions també pertanyen a les persones que les han mantingudes, les han transmès i les continuen fent possibles. Per això, els canvis que afecten una celebració compartida mereixen explicació, diàleg i participació ciutadana.
El paper de les institucions i l’autonomia de les entitats
Més enllà del debat sobre el Carnaval, la trobada va permetre plantejar altres qüestions relacionades amb el paper de les institucions, l’autonomia de les entitats i la participació ciutadana en la cultura popular.
Una de les preguntes va girar entorn dels límits entre el suport institucional i la capacitat de decisió de les administracions: com podem distingir entre una institució que dona suport a la cultura popular i una institució que, encara que sigui amb la voluntat de promoure-la, acaba concentrant massa capacitat de decisió?
Les entitats de cultura popular són essencials per mantenir les tradicions, transmetre coneixements i generar vincles comunitaris. Darrere de cada cercavila, cada colla, cada figura festiva i cada celebració hi ha hores de feina, preparatius, recursos i persones que dediquen voluntàriament el seu temps a fer poble.
Aquesta tasca requereix unes condicions que permetin a les entitats desenvolupar els seus projectes amb continuïtat: espais, materials, recursos econòmics, possibilitats d’organització i, sobretot, capacitat per prendre decisions i impulsar iniciatives pròpies.
Què passa quan les entitats depenen dels ajuntaments per disposar d’espais d’assaig, recursos econòmics i possibilitats d’organització, però senten que tenen poc marge d’autonomia? Com podem fomentar una cultura popular viva si les persones no disposen de prou espai per decidir, discrepar i impulsar projectes propis?
Quan les entitats senten que les seves propostes tenen poc recorregut o que l’accés als recursos és difícil, es poden generar desconfiança i desafecció. Per això, la relació entre les administracions i el teixit associatiu és una qüestió important a l’hora de pensar el futur de la cultura popular.
El repte és trobar fórmules de col·laboració que permetin a les institucions donar suport a les entitats sense substituir-ne la iniciativa i que afavoreixin una participació real en les decisions que afecten la vida cultural del municipi.
Participació, jovent i relleu generacional
Un altre dels temes plantejats va ser la dificultat d’incorporar persones noves a les entitats, especialment joves. Sovint ens preguntem per què en alguns pobles hi ha una gran implicació ciutadana i en d’altres costa més aconseguir-la. Però potser no n’hi ha prou de preguntar-nos per què la gent no participa. També cal examinar com es relacionen les institucions amb les entitats i quines condicions troba la ciutadania per implicar-se.
En aquest sentit, es va formular una pregunta que resumeix bona part del debat: volem una ciutadania que participi en les activitats que ja hem decidit o una ciutadania que pugui decidir quina cultura popular vol construir?
La reflexió va incloure també una qüestió pràctica: fins a quin punt la burocràcia administrativa pot esdevenir un obstacle per a la participació? En un municipi com Cabrils, es va plantejar si és necessari que les entitats hagin de recórrer contínuament a instàncies i tràmits per gestionar qüestions relacionades amb les seves activitats. Uns procediments que, si esdevenen excessivament feixucs, poden dificultar la feina associativa i desanimar les persones que voldrien implicar-s’hi, especialment les més joves.
La continuïtat de les entitats i de les tradicions depèn, en bona part, de la capacitat d’incorporar noves generacions. Però crear escola no significa únicament ensenyar a ballar, tocar un instrument, portar un gegant o aprendre una tradició. També implica transmetre la capacitat d’organitzar-se, prendre decisions, proposar iniciatives, discrepar i assumir responsabilitats.
Les persones joves necessiten oportunitats reals per experimentar, equivocar-se i participar en la construcció dels projectes col·lectius. Si el seu paper es limita a executar allò que altres han decidit, serà més difícil que desenvolupin un sentiment de pertinença i que assumeixin responsabilitats en el futur.
Per tant, la manca de participació no es pot explicar únicament per una suposada falta d’interès. També cal examinar les condicions que faciliten o dificulten la implicació, els espais disponibles per fer propostes i les formes de relació entre les entitats, les institucions i la ciutadania.
El relleu generacional no consisteix només a trobar persones que continuïn fent el que ja es fa, sinó també a permetre que les noves generacions contribueixin a construir i transformar els projectes col·lectius independentment de qui governi en un ajuntament.
Un debat obert sobre el futur de Cabrils.jpeg)
Portantveus del grup La Tamborinada © Fotografia Laura Bosch
Després de la presentació de la guia i de la conversa conduïda per Jordi Montlló, es va donar pas a les intervencions del públic. Les preguntes i aportacions van obrir un debat sobre la realitat de la cultura popular a Cabrils, el sentit de les tradicions, la participació ciutadana i la relació entre les entitats i les institucions.
La bona assistència i l’interès mostrat pels participants van evidenciar la importància de disposar d’espais de trobada on compartir experiències, expressar opinions i plantejar qüestions que afecten la vida col·lectiva del municipi.
La jornada va permetre anar més enllà de la presentació d’una publicació i posar de manifest que parlar de cultura popular també vol dir parlar de com volem conviure, de com construïm comunitat i de quina capacitat tenim, com a poble, per decidir el nostre futur cultural.
Des del COMCA volem agrair la participació de Sandra Anitua Jorge, Jordi Montlló, les entitats col·laboradores i totes les persones que van omplir la sala i van contribuir a fer possible aquesta trobada.
Perquè conservar la memòria és important. Però també ho és preguntar-nos què en fem, d’aquesta memòria, com la transmetem i com la convertim en cultura viva.
La cultura popular no és només allò que hem heretat: és també allò que construïm col·lectivament, avui, per a les generacions futures.
.jpeg)
© Fotografia Laura Bosch
.jpeg) |
| © Fotografia Laura Bosch. |
.jpeg) |
| © Fotografia Lluïsa Amenós. |
.jpeg) |
| © Fotografia Laura Bosch. |