Cada 3 de maig, Cabrils celebra una de les seves advocacions més antigues i profundes: la Santa Creu. Aquesta diada ens connecta amb una tradició que travessa segles i territoris, des de la Jerusalem del segle IV fins a la nostra parròquia.
L’origen de la veneració de la Santa Creu, també anomenada Veracreu, es troba en la tradició cristiana que identifica la creu com l’instrument de la passió de Crist. Segons aquesta tradició, fou Santa Helena, mare de l’emperador Constantí, qui al voltant de l’any 326 va localitzar la veritable creu a Jerusalem durant una peregrinació. Aquest fet va marcar profundament la devoció cristiana, donant lloc a dues grans celebracions: la Invenció de la Santa Creu (3 de maig), que commemora la troballa, i l’Exaltació de la Santa Creu (14 de setembre), vinculada a la seva glorificació.
Aquesta doble celebració explica també la relació profunda entre la Santa Creu i Santa Helena, que a Cabrils es manté viva amb dues festivitats: el 3 de maig, dedicat a la Creu, i el 18 d’agost, dedicat a la seva descobridora i copatrona de la parròquia. No es tracta de dues devocions separades, sinó de dues cares d’una mateixa història: la Creu com a símbol de redempció i Helena com a testimoni i transmissora d’aquesta relíquia.
La devoció a la Santa Creu és molt antiga a Catalunya. Ja al segle VI, la catedral de Barcelona estava dedicada a la Santa Creu, molt abans que s’hi associés la figura de santa Eulàlia. Aquesta antiguitat ens indica fins a quin punt aquest símbol era central en la religiositat cristiana del territori.
A Cabrils, la vinculació amb la Santa Creu també té arrels profundes. Sabem que ja al voltant de l’any 1320 existia una petita ermita o esglesiola dedicada a aquesta advocació. Tot i que la història d’aquest primer temple es perd en el temps, la seva existència testimonia una devoció consolidada. Més endavant, després de diverses vicissituds, l’any 1704 s’inicia la construcció de l’actual església parroquial, també dedicada a la Santa Creu, amb Santa Helena com a copatrona. Les obres culminaren el 1779, donant lloc al temple que avui coneixem.
Els goigs de la Santa Creu de Cabrils, que encara avui es canten, són una expressió viva d’aquesta devoció. En ells, la Creu apareix com a escut protector i força espiritual davant les adversitats, especialment les tempestes i les pedregades que afectaven la vida agrícola. Aquest element no és anecdòtic, sinó profundament arrelat en la manera com les comunitats pageses entenien el territori i els seus perills.
En aquest sentit, aquesta funció protectora de la Creu es pot entendre encara millor a través de l’obra Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric, que estudia les creus escampades pel territori del Vilassar històric. El llibre mostra com aquestes creus no només tenien una funció religiosa, sinó també territorial i simbòlica: marcaven límits, protegien camins, definien espais de culte i eren escenari de processons rogatòries.
Algunes d’aquestes creus, com les que actuaven de comunidor, eren literalment conjurades per allunyar les tempestes, en una pràctica que connecta directament amb els versos dels goigs que demanen protecció “de pedregada, y de tot altre furor”. A Cabrils mateix, una creu associada a la benedicció del terme motivava la celebració de la festa de la Santa Creu, reforçant aquest vincle entre devoció, paisatge i comunitat.
A més, aquestes creus han alimentat un ric imaginari popular, amb llegendes, relats i memòries que van més enllà de la religió estricta i que formen part del patrimoni immaterial del territori. La recerca també ha permès documentar restes arqueològiques, revisar cronologies i recuperar testimonis orals, fent valdre un llegat sovint invisible però essencial per entendre la nostra història.
Curiosament, alguns estudiosos han relacionat la festa del 3 de maig amb antigues celebracions primaverals europees, com l’Arbre de Maig, símbol de fertilitat i renovació. Amb el temps, aquestes tradicions es van cristianitzar, integrant-se en la celebració de la Creu com a símbol de vida i renaixement.
A Cabrils, la Santa Creu no és només una festa del calendari: és un fil que uneix segles d’història, fe i identitat col·lectiva. Des de la petita ermita medieval fins a l’església actual, des de Jerusalem fins al Maresme, la Creu continua essent un símbol viu que ens parla del passat i ens acompanya en el present.
Per a qui vulgui aprofundir en aquest univers simbòlic i territorial de les creus, i entendre millor com aquestes han modelat la història, el paisatge i l’imaginari col·lectiu del nostre entorn, és especialment recomanable la lectura del llibre: Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric, una obra que permet redescobrir el llegat d’aquests elements sovint discrets però essencials del patrimoni del Vilassar històric. ©Laura Bosch Martínez.