diumenge, 17 de setembre del 2023

Jornades Europees de Patrimoni 2023. Els receptaris més antics de cuina catalana: del Restaurant 7 Portes de Barcelona al restaurant Can Rin de Cabrils.


Amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni, el Museu Comunitari de Cabrils us convida a la presentació de la Col·lecció 7 Portes de Receptaris Històrics de la Cuina Catalana.

El lema de l’edició d’enguany, proposat pel Consell d’Europa, és “Patrimoni viu”, fent referència a les pràctiques, els coneixements i les habilitats que es transmeten de generació en generació, i que actualment es continuen mantenint. Són diverses les habilitats, els oficis i les professions que ens permeten conservar i salvaguardar el nostre patrimoni de moltes maneres diferents. La temàtica d’enguany tracta d’examinar com el patrimoni d’ahir s’ha convertit en el patrimoni d’avui i com aquest patrimoni, gràcies a les persones que transmeten el seu coneixement, es pot salvaguardar per a les generacions futures. A Cabrils, com a vil·la gastronòmica, una d’aquestes habilitats és la gastronomia i és aquest el motiu de la proposta que us fem.

La col·lecció 7 Portes de receptaris històrics de la Cuina Catalana, ha estat ideada, liderada i patrocinada des del restaurant 7 Portes de Barcelona, a través d’una idea original de Francesc Solé Parellada. Aquest projecte, iniciat ara fa deu anys, compta amb el suport i cofinançament de la Fundació “La Caixa” i l’Editorial Barcino, segell editorial de la Fundació Carulla.

L’objectiu principal és esdevenir un referent sobre la història de la cuina catalana des de l’Edat Mitjana fins al segle XX. Una col·lecció única al món de receptaris històrics de cuina catalana, començant pel llibre de cuina més antic de la península ibèrica, el “Llibre del Sent Soví”, fins a arribar a començaments del segle XX.

Els llibres fins ara publicats estan adreçats tant al públic en general com a persones interessades en la història i els textos antics, la gastronomia i l’etnografia i als professionals del món de la cuina.

Cada volum inclou diversos estudis, a càrrec dels millors especialistes que situen les receptes en el seu entorn alimentari, econòmic i social. Analitzen el seu contingut gastronòmic i culinari, i recullen l’estat de l’evolució de la cuina catalana. Els receptaris originals s’han editat amb el rigor filològic propi de l’Editorial Barcino i els textos s’han transcrit al català modern, per tant totalment accessibles del públic en general.

Al darrera d’aquesta obra hi ha un comitè científic i un comitè assessor, de reconegut prestigi tant pel que fa al món de la gastronomia com de la llengua i literatura catalana.

La intervenció anirà a càrrec del propietari del restaurant barceloní 7 PORTES, el Dr. Francesc Solé Parellada, que també és catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya i del Dr. Antoni Riera i Melis, catedràtic emèrit d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona i membre de la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Presentarà l’acte el Dr. Pere Benito i Monclús, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Lleida i membre del COMCA.

L’acte tindrà lloc al restaurant de CAN RIN, diumenge 15 d’octubre a dos quarts de dotze del migdia. En acabar, s’oferirà als presents un petit refrigeri (begudes a càrrec dels assistents).

 

FITXA TÈCNICA:

Organitza:                  Museu Comunitari de Cabrils (COMCA)

Col·labora:                 Restaurant Can Rin

Lloc:                           Restaurant Can Rin   -  Torrent Roig, núm. 2 -  08348 – Cabrils (el Maresme).                                                    Pàrquing gratuït al costat mateix.

Data:                         15 d’octubre de 2023 (diumenge)

Hora:                         11:30 h

Més informació:         Laura Bosch Martínez

                                    646627814

                                   museucomca@gmail.com


Enllaç a l’agenda de la Generalitat on es pot consultar la fitxa de l’acte:


Més informació:


El Llibre de Sent Soví és el receptari més antic conservat en llengua catalana. Se situa just a l’inici de la tradició culinària del país, i ja hi apunten determinades constants que han arribat fins avui. La seva influència s’observa en la resta de llibres de cuina medievals i fins i tot posteriors. Aquesta condició de llibre inaugural, en part atzarosa, no es contradiu amb el fet que sigui, al mateix temps, una síntesi de la cuina de la seva època. Específicament de l’alta cuina, pròpia de la noblesa i les classes benestants. Per facilitar l’accés al text, se n’ofereix la versió medieval acarada a una adaptació al català modern. Amb aquest volum s’inicia la col•lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana, que proposarà un llarg recorregut des dels receptaris més antics fins als de la segona meitat del segle XX, amb la finalitat de posar de manifest l’evolució, les transformacions i les continuïtats de la cuina catalana.

Extracte.

Consulteu-ne un fragment



El Llibre d’aparellar de menjar és un extens llibre de cuina, escrit i compilat cap a mitjan segle xiv. Es tracta d’un receptari que, fins ara, havia restat inaccessible per al gran públic. Les seves receptes reflecteixen els gustos de les classes benestants de la baixa edat mitjana catalana, alhora que constitueix una síntesi de la literatura gastronòmica medieval i una peça bàsica de la tradició culinària catalana, que es projecta fins a l’actualitat.

Extracte.

Consulteu-ne un fragment






El Llibre de totes maneres de potatges s’ha conservat en un únic manuscrit i és anònim. L’obra consta de més de dos cents capítols sobre una gran diversitat de plats i consells per cuinar. Hi podem llegir com preparar tota mena de carns, caça i aviram, com s’havien de fer les salses que les acompanyaven o com s’elaboraven els plats que anomenem “de cullera”; al final del llibre hi ha una extensa secció dedicada a peixos i plats quaresmals. El nombre de llibres de cuina medievals conservats en català mostra la importància que va adquirir l’art de la cuina en els territoris de parla catalana. Aquest receptari del segle XIV fins ara ha romàs inèdit. La cuina forma part de la cultura d’un país. La gastronomia catalana, enfonsa les seves arrels en una tradició que parteix de l’edat mitjana. L’anàlisi d’aquests textos ens dóna una perspectiva de l’evolució de la societat i ens aclareix l’origen d’alguns dels nostres costums culinaris. Per facilitar l’accés al text, se n’ofereix la versió medieval acarada amb una adaptació al català modern. Els estudis sobre l’entorn econòmic, històric i culinari que l’acompanyen afavoreixen una millor comprensió de l’època i del mateix receptari.

Extracte.

Consulteu-ne un fragment


L’any 1520 va aparèixer, a la ciutat de Barcelona, el Llibre del coc, el primer llibre de cuina imprès a la península Ibèrica. Era escrit en català. Fins llavors els receptaris de cuina havien circulat únicament de forma manuscrita. L’obra s’atribueix a mestre Robert, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Tot sembla indicar que cal identificar aquest sobirà amb Ferran I, fill natural d’Alfons el Magnànim, que va regnar a Nàpols entre els anys 1458 i 1494. El llibre inclou més de dues-centes receptes, en bona part vinculables als costums i als gustos luxosos de la cort i la noblesa de l’època. Majoritàriament es tracta de plats que formen part d’una aleshores ja llarga tradició culinària medieval catalana, en aquell moment encara ben vigent, representada pel Sent Soví i altres títols, com el Llibre d’aparellar de menjar o el Llibre de totes maneres de potatges. El Llibre del coc dona compte de noves influències i gustos que, de mica en mica, es van imposant durant el segle xvi. En diversos aspectes, és una obra que actua com a frontissa entre l’edat mitjana i el Renaixement. No és sorprenent, doncs, que al llarg d’aquest segle l’obra fos repetidament impresa en llengua catalana. 
Extracte

Consulteu-ne un fragment

Conté els primers receptaris de l’època moderna, quan arriben per primer cop a Catalunya els aliments procedents d’Amèrica, com el tomàquet, la patata o el pebrot. A partir d’aquest moment la cuina catalana farà un tomb per sempre. El llibre presenta dos manuscrits diferents: el Llibre de cuina d’Escaladei, i el Llibre molt apte per al govern de la cartuxa de Montalegre. El primer, pel seu contingut culinari i per les seves característiques, l’hem de considerar representatiu de la cuina elaborada en el monestir durant la segona meitat del segle xvi, representativitat que romandrà fins els primers anys del següent. En canvi, el contingut del manuscrit de Montalegre reflecteix la pràctica culinària de les darreres dècades del segle xvIi i que encara es practicava en la segona dècada del segle xviii. Aquesta seqüència ens permet observar una lenta dinàmica de canvi dels sistemes alimentaris amb novetats significatives respecte dels productes i les elaboracions.

Extracte

Consulteu-ne un fragment

Als convents franciscans el càrrec de cuiner requeia en un dels seus membres, que se les havia d’enginyar per alimentar el conjunt de la comunitat. No és sorprenent, doncs, que haguem conservat fins a onze còpies manuscrites, algunes d’incompletes, dels Avisos i instruccions per lo principiant cuiner. Es tracta d’un receptari de cuina anònim, força extens, redactat a mitjan segle XVIII. Algunes de les còpies són de començament del XIX, cosa que posa de manifest la utilitat i la vigència del llibre. L’obra reprodueix una cuina senzilla, per bé que no pas rigorista, amb plats que provenen de la tradició gastronòmica popular catalana, adaptada als costums i necessitats de l’orde.

Extracte

Consulteu-ne un fragment


Els llibres de cuina que s’han conservat en català dels segles xvii a començament del xix són sobretot receptaris vinculats a ordes eclesiàstics. Vers els anys 1731-1734, fra Francesc Roger (1706-1764/7) va exercir el càrrec de cuiner al convent de Sant Francesc de Ciutadella. Fruit d’aquesta dedicació és l’Art de la cuina, conservat en un únic manuscrit, destinat a un ús pràctic davant dels fogons i per tant el primer llibre de cuina de les Illes de què es té notícia. Té un gran interès gastronòmic, ja que recull les arrels més antigues de la pràctica culinària de Menorca, sobretot la de les classes populars, adaptades a la senzillesa i als costums franciscans. L’Art de la cuina consta de 209 receptes, organitzades en tres grans apartats. El primer, dedicat a plats de carn o elaborats amb carn, recull una secció específica per a preparacions d’ou i es tanca amb una recepta de menjar blanc. Al segon hi ha els plats de peix, salses incloses, amb dues seccions, de les més originals del llibre, per a crustacis i marisc, en aquell moment ben poc valorats, però abundants a les costes menorquines. També hi trobem dues receptes de tortuga. El darrer apartat està compost per plats vegetals, destinats a àpats lleugers i, com els de peix, per a dies de dejuni.
Extracte


Una alimentació senzilla, sana i natural, basada en els productes i les tècniques de la cuina tradicional catalana, i amanida amb la saviesa antiga dels frares. Tot això es pot trobar en el receptari de Francesc del Santíssim Sagrament, carmelita descalç originari de la ciutat de Reus, i cuiner a final del segle XVIII i principi del XIX.
Extracte