Amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni, el Museu Comunitari de Cabrils us convida a la presentació de la Col·lecció 7 Portes de Receptaris Històrics de la Cuina Catalana.
El
lema de l’edició d’enguany, proposat pel Consell d’Europa, és “Patrimoni viu”,
fent referència a les pràctiques, els coneixements i les habilitats que es
transmeten de generació en generació, i que actualment es continuen mantenint. Són
diverses les habilitats, els oficis i les professions que ens permeten
conservar i salvaguardar el nostre patrimoni de moltes maneres diferents. La
temàtica d’enguany tracta d’examinar com el patrimoni d’ahir s’ha convertit en
el patrimoni d’avui i com aquest patrimoni, gràcies a les persones que
transmeten el seu coneixement, es pot salvaguardar per a les generacions
futures. A Cabrils, com a vil·la gastronòmica, una d’aquestes habilitats és la
gastronomia i és aquest el motiu de la proposta que us fem.
La
col·lecció 7 Portes de receptaris històrics de la Cuina Catalana, ha estat
ideada, liderada i patrocinada des del restaurant 7 Portes de Barcelona, a
través d’una idea original de Francesc Solé Parellada. Aquest projecte, iniciat
ara fa deu anys, compta amb el suport i cofinançament de la Fundació “La Caixa”
i l’Editorial Barcino, segell editorial de la Fundació Carulla.
L’objectiu
principal és esdevenir un referent sobre la història de la cuina catalana des
de l’Edat Mitjana fins al segle XX. Una col·lecció única al món de receptaris
històrics de cuina catalana, començant pel llibre de cuina més antic de la
península ibèrica, el “Llibre del Sent
Soví”, fins a arribar a començaments del segle XX.
Els
llibres fins ara publicats estan adreçats tant al públic en general com a
persones interessades en la història i els textos antics, la gastronomia i
l’etnografia i als professionals del món de la cuina.
Cada
volum inclou diversos estudis, a càrrec dels millors especialistes que situen
les receptes en el seu entorn alimentari, econòmic i social. Analitzen el seu
contingut gastronòmic i culinari, i recullen l’estat de l’evolució de la cuina
catalana. Els receptaris originals s’han editat amb el rigor filològic propi de
l’Editorial Barcino i els textos s’han transcrit al català modern, per tant
totalment accessibles del públic en general.
Al
darrera d’aquesta obra hi ha un comitè científic i un comitè assessor, de
reconegut prestigi tant pel que fa al món de la gastronomia com de la llengua i
literatura catalana.
La
intervenció anirà a càrrec del propietari del restaurant barceloní 7 PORTES, el
Dr. Francesc Solé Parellada, que també és catedràtic emèrit de la Universitat
Politècnica de Catalunya i del Dr. Antoni Riera i Melis, catedràtic emèrit d'Història Medieval de la Universitat
de Barcelona i membre de la secció històrico-arqueològica de l’Institut
d’Estudis Catalans. Presentarà l’acte el Dr. Pere Benito i Monclús, catedràtic
d’Història Medieval de la Universitat de Lleida i membre del COMCA.
L’acte
tindrà lloc al restaurant de CAN RIN, diumenge 15 d’octubre a dos quarts de
dotze del migdia. En acabar, s’oferirà als presents un petit refrigeri (begudes
a càrrec dels assistents).
FITXA TÈCNICA:
Organitza: Museu Comunitari de Cabrils
(COMCA)
Col·labora: Restaurant
Can Rin
Lloc: Restaurant Can Rin - Torrent Roig, núm. 2 - 08348 – Cabrils (el Maresme). Pàrquing gratuït al costat mateix.
Data: 15 d’octubre de 2023 (diumenge)
Hora: 11:30 h
Més informació: Laura Bosch Martínez
646627814
Enllaç a l’agenda de la Generalitat on es pot consultar la fitxa de l’acte:
Més informació:
Extracte.
Extracte.
Extracte.
L’any 1520 va aparèixer, a la ciutat de Barcelona, el Llibre del coc, el primer llibre de cuina imprès a la península Ibèrica. Era escrit en català. Fins llavors els receptaris de cuina havien circulat únicament de forma manuscrita. L’obra s’atribueix a mestre Robert, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Tot sembla indicar que cal identificar aquest sobirà amb Ferran I, fill natural d’Alfons el Magnànim, que va regnar a Nàpols entre els anys 1458 i 1494. El llibre inclou més de dues-centes receptes, en bona part vinculables als costums i als gustos luxosos de la cort i la noblesa de l’època. Majoritàriament es tracta de plats que formen part d’una aleshores ja llarga tradició culinària medieval catalana, en aquell moment encara ben vigent, representada pel Sent Soví i altres títols, com el Llibre d’aparellar de menjar o el Llibre de totes maneres de potatges. El Llibre del coc dona compte de noves influències i gustos que, de mica en mica, es van imposant durant el segle xvi. En diversos aspectes, és una obra que actua com a frontissa entre l’edat mitjana i el Renaixement. No és sorprenent, doncs, que al llarg d’aquest segle l’obra fos repetidament impresa en llengua catalana.
Conté els primers receptaris de l’època moderna, quan arriben per primer cop a Catalunya els aliments procedents d’Amèrica, com el tomàquet, la patata o el pebrot. A partir d’aquest moment la cuina catalana farà un tomb per sempre. El llibre presenta dos manuscrits diferents: el Llibre de cuina d’Escaladei, i el Llibre molt apte per al govern de la cartuxa de Montalegre. El primer, pel seu contingut culinari i per les seves característiques, l’hem de considerar representatiu de la cuina elaborada en el monestir durant la segona meitat del segle xvi, representativitat que romandrà fins els primers anys del següent. En canvi, el contingut del manuscrit de Montalegre reflecteix la pràctica culinària de les darreres dècades del segle xvIi i que encara es practicava en la segona dècada del segle xviii. Aquesta seqüència ens permet observar una lenta dinàmica de canvi dels sistemes alimentaris amb novetats significatives respecte dels productes i les elaboracions.
Extracte
Als convents franciscans el càrrec de cuiner requeia en un dels seus membres, que se les havia d’enginyar per alimentar el conjunt de la comunitat. No és sorprenent, doncs, que haguem conservat fins a onze còpies manuscrites, algunes d’incompletes, dels Avisos i instruccions per lo principiant cuiner. Es tracta d’un receptari de cuina anònim, força extens, redactat a mitjan segle XVIII. Algunes de les còpies són de començament del XIX, cosa que posa de manifest la utilitat i la vigència del llibre. L’obra reprodueix una cuina senzilla, per bé que no pas rigorista, amb plats que provenen de la tradició gastronòmica popular catalana, adaptada als costums i necessitats de l’orde.
Extracte