dilluns, 28 de novembre del 2022

Com ha de ser el Museu de Cabrils. Resultats del procés participatiu.

 

Dijous, 24 de novembre, a les 7 del vespre, la Biblioteca de Cabrils acollia el COMCA que exposava el resultat del procés participatiu realitzat en llarg de l'any 2021 amb l'objectiu de copsar la percepció que la població té del concepte museu local i el paper d'aquest com a factor cohesionador.

Dos ponents de prestigi, Joaquina Bobes (ARTimetria) i Jordi Montlló, ambdós investigadors de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni cultural.

Obria l'acte Joaquina Bobes, amb "Els museus participatius, els museus de visitants", una visió de la museologia del segle XXI que res té a veure amb la idea que, encara molta gent i sobretot moltes institucions es fan dels museus i altres equipaments patrimonials. Una visió que es fonamenta en el coneixement dels públics com a font imprescindible per assolir aquesta visió que evidencia cada vegada més el paper social dels museus. 

Durant la seva intervenció mostrà varis exemples de bones pràctiques (Museu Rotterdam, Museu de l'Empordà, London museum) i explicà alguns dels detonants que provocaren un canvi total en la manera de fer, com si es tractés d'una radiografia que finalment demostra, després de la implantació de mesures correctives, la contribució social dels museus en àmbits com la creació de capital social, la participació i el canvi social.

La investigació dels públics és una tasca imprescindible perquè els museus i els equipaments patrimonials puguin oferir un servei de qualitat, puguin generar experiències valuoses que contribueixin a l'aprenentatge a partir del patrimoni i participar així en el desenvolupament social, cultural i econòmic. I cada vegada són més els museus que utilitzen la metodologia de l'estudi dels públics per introduir canvis en la planificació i gestió de la seva institució. Identificar problemes per proposar solucions.

Després, Jordi Montlló continuà amb la presentació del resultat del procés participatiu a partir de l'enquesta realitzada a la comunitat de Cabrils en llarg de l'any 2021. Un cop surti publicada, s'hi podrà accedir a través de la pestanya "ARTICLES I MONOGRAFIES".

Els ponents, Joaquina Bobes i Jordi Montlló. ©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

Torn de preguntes. ©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Gustau Nacarino

Torn de preguntes ©Foto: Gustau Nacarino


divendres, 25 de novembre del 2022

El COMCA recomana: Concert d'orgue i tenora. 4 de desembre a la parròquia de la Santa Creu de Cabrils.

Diumenge, 4 de desembre de 2022, a l'església de la Santa Creu de Cabrils, vàrem gaudir d'un excel·lent concert d'orgue i tenora a càrrec de Pau Riuró Bofill i Alex Vila Pérez . L'esdeveniment fou presentat per l'organista titular de la Santa Creu, Maria Dolors Casanovas.

Un concert d'orgue i tenora que oferí en el seu repertori, el Ball de l'àliga de Mataró (tenora), Cavalleresca, Elevació (orgue) la sardana "Girona m'enamora", dues peces extraordinàries de Claude-Henri Joubert i Magí Pontí, i per acabar un fantàstic preludi de Nadales tradicionals catalanes.
Els aplaudiments del públic, dempeus, animaren als concertistes a tocar una part de la sarsuela "Cançó d'Amor i de Guerra" que inclou una sardana, estrenada l'any 1926 del mestre Rafael Martínez Valls, que a més, coneixia molt bé el nostre orgue.
Finalitzà la festa amb un petit refrigeri a la rectoria.




Maria Dolors Casanovas, organista titular de 
la Santa Creu de Cabrils presentant l'acte. ©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch
©Fotografia: Laura Bosch
©Fotografia: Laura Bosch
©Fotografia: Laura Bosch
©Fotografia: Laura Bosch


dilluns, 14 de novembre del 2022

Com ha de ser el Museu de Cabrils. Resultats del procés participatiu.



Dijous, 24 de novembre, a les 7 del vespre, a la Biblioteca de Cabrils (El Maresme) us presentem els resultats del procés participatiu, en el qual els cabrilencs i cabrilenques varen participar de manera anònima.

L'any 2021 vam creure adient preparar una enquesta per copsar la percepció que té la població del concepte de museu local i el paper d'aquest com a factor cohesionador. És a dir, si la nostra comunitat creu que un museu local pot ser una bona eina de sostenibilitat cultural.


Els nostres ponents: 

Joaquina Bobes 

Llicenciada en Història, especialitat Prehistòria i Arqueologia, per la Universitat d’Oviedo.
Màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona.
Executive MBA, Eada Business School.

Va realitzar estudis de Postgrau al Departament d’Arqueologia de la Universitat de Newcastle upon Tyne (Regne Unit) el curs 1988-89 i al Departament de Gestió i Política Cultural de la City University, Londres, el curs 1995-96. Durant aquest últim any va realitzar una estada de col·laboració amb English Heritage, agència responsable del patrimoni cultural dependent del Ministeri de Cultura britànic, a Londres.

Entre 1983 i 1995 va participar en els següents projectes de recerca arqueològica: Projecte de Recerca Integrada Nalón Mitjà a Astúries (Universitat d’Oviedo); Arbeia Roman Fort a South Shields (Universitat de Newcastle upon Tyne); Projecte de Recerca i Prospecció Arqueològiques de la Conca Mitjana del riu Tisza, Hongria (Universitat de Newcastle upon Tyne i Universitat de Budapest); Projecte de Recerca a la Serralada del Montsec, Els Muricecs, Lleida (Universitat de Barcelona); Projecte d’Investigació Arqueològica de la Vall del Montsant, Tarragona, (Universitat de Barcelona).

Sòcia fundadora de la consultora ARTImetria, empresa especialitzada en la planificació estratègica i el màrqueting de la cultura. Des de 1998, és gerent i consultora sènior de l’empresa. Com a consultora, ha coordinat i realitzat múltiples projectes al voltant dels museus i el patrimoni.

Des de 2009, és professora associada del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Internacional de Catalunya. Des de 2011, és professora associada del Departament de Màrqueting, Operacions i Supply a Eada Business School.

Jordi Montlló

Doctor en Antropologia social per la Universitat de Barcelona (2017) amb la Tesi “La Fira de Santa Llúcia de Barcelona: la primera fira de pessebres documentada (1786-2012)”. Màster en "Museologia i Gestió del Patrimoni Etnològic i Cultural" per la Universitat de Barcelona.

 

Treballa des de l’any 2002 en la realització de Mapes de Patrimoni Cultural i Natural per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

 

Ha col·laborat amb diferents museus com a consultor, participant en la realització d’inventaris, exposicions, continguts i realització de projectes. És membre del consell de redacció de la revista de museologia Mnemosine. Ha comissariat diverses exposicions. En el 58è Salon International de santonniers d’Arles (La Provence) li fou concedida la Medalla d’honor de la ciutat per l’exposició “Provence et Catalogne”.

 

Autor de diverses monografies, articles i comunicacions en el camp del patrimoni cultural, l’arqueologia, l’antropologia i la museologia. Destaquem Les nostres figures de pessebre. Una mirada al pessebrisme de Catalunya (2010);  Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014 (2014); Bartomeu Marcé i Reixach, el darrer escultor romàntic del pessebrisme a Catalunya (2015) o Nadal a cel obert. Les fires de pessebres a Barcelona (2016). 

 

Responsable de l’edició de: La Guerra de Successió i les seves conseqüències: el segle XVIII al Maresme. VII Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme (2013); El patrimoni arquitectònic i arqueològic, 2s. Jornades de Patrimoni Cultural i Societat (1999); i  Sols compto les hores lluminoses. Els rellotges de sol de Cabrils (2018).

 

Membre fundador i president del col·lectiu de recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula. Col·labora amb l’Institut d’Estudis Penedesencs en la realització de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de la vegueria del Penedès. Ha obtingut diverses beques de recerca de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme i de l’Institut Ramon Muntaner.