Museu COMCA: de juny 2022

dimarts, 28 de juny del 2022

Festa del Corpus - 2022

Festa del Corpus. 19 de juny de 2022. ©Laura Bosch.

Diumenge dia 19 de juny, Cabrils celebrava el vint-i-setè aniversari d'engalanar, amb catifes florals, els espais per on circula la processó i el seu seguici amb motiu de la celebració del Corpus Christi (recordem que l'any 2020 no se'n varen fer de catifes per motiu de pandèmia).

L'any passat (2021), segon any de pandèmia, només un petit grup reduït de catifaires s'animà a fer-ne una al capdamunt de les escales de l'església de la Santa Creu http://www.comca.cat/2021/06/diada-de-corpus-christi-2021.html L'altar es col·locà en el cancell de l'església tot i que no es va fer la tradicional processó.

Enguany, tres grups han confeccionat catifes realitzades amb sorres, flors i altres elements vegetals. La Concòrdia, que normalment ocupa tot el carrer de Domènec Carles, n'ha fet una situada darrera mateix de l'església, entre els carrers de la Mestra Maria Rosell i el d'Emília Carles. El grup liderat per la Laura Casalprim, al davant de Can Costa, que ha ocupat tot el carrer del Mestre J. Jambert amb diferents missatges de pau. I finalment les catifes liderades per en Bernat Hernàndez i la Diana Moller, situades a la Plaça de l'Església i al capdamunt de les escales de l'església, en un espai sagrat, l'antic fossar o cementiri.

El dia abans, dissabte, de bon matí, ja teníem les matineres al casal parroquial preparant la flor:

Les matineres preparant la flor dissabte matí. ©Fotografia: Jordi Montlló.

Les matineres preparant la flor dissbte matí. ©Fotografia: Jordi Montlló.

La festivitat pròpiament dita s'inicià amb la Missa Major d'acció de gràcies pel Sagrament de l'Eucaristia, missa acompanyada per l'orgue a càrrec de l'organista Maria Dolors Casanovas. Després, mossèn Antoni Suriol i Santi Aragonès donaren pas a la processó del Santíssim. Aquest any s'ha limitat a baixar les escales i recòrrer la catifa que presideix la Plaça de l'Església. La gent seguia expectant al voltant i acompanyava amb càntics la processó. Al capdamunt de les escales hi havia l'altar des d'on mn. Antoni s'adreçà als fidels i venerà l'Eucaristia.

Esperem que l'any vinent, tot el poble ens poguem retrobar al voltant de les catifes, i celebrar, creients o no, l'esperada processó del Corpus Christi, amb el seu seguici de capgrossos, gegants i grallers que aquest any tampoc han estat presents.

Us deixem amb un ampli reportatge fotogràfic que esperem us agradi.

©Museu Comunitari de Cabrils

Festa del Corpus. 19 de juny de 2022. ©Fotografia: Bernat Hernàndez.

dimecres, 22 de juny del 2022

Un passeig per les hores lluminoses

Des del COMCA organitzem visites guiades per donar a conèixer el patrimoni del nostre municipi. Si tot just fa uns dies que ens desplaçàvem a Sant Just Desvern per donar a conèixer les singularitats del nostre patrimoni situat sota terra, ahir ho fèiem dels rellotges de sol, que presideixen les façanes de moltes de les cases del poble. Agraïm l'interès mostrat als nostres visitants procedents de les comarques del Maresme, l'Anoia, Osona i el Vallès Occidental.

Pot semblar paradoxal parlar de rellotges de sol quan comptem el temps, no per minuts sinó per mil·lisegons. Quan la majoria de nosaltres ens hem acostumat a una precisió gairebé impertinent amb els rellotges dels telèfons mòbils, amb els rellotges de quarts o els ordinadors. Però hi ha una cosa que no som capaços de fer i que el rellotge de sol sí. Ell, que segueix immutable, se n'en riu de nosaltres i dels nostres sistemes més perfeccionats de marcar l'hora perquè sap que quan sigui final d'any serà el nostre rellotge el que anirà malament i que, per posar-hi remei, cada quatre anys haurem d'afegir un dia al calendari. Per això, cadascun dels rellotges de sol és un estigma de servitud, un signe humil de gratitud i d'esperança i finalment, un símbol de capteniment davant l'Univers.

El solstici d'estiu d'enguany serà Dimarts 21 de Juny

Comença l'Estiu a les 11:14 AM (09:14 UTC)

Els raigs solars arriben a la seva màxima rectitud de manera que el flux de radiació que rebem també és màxima. A partir d'aquí el dia comença a minvar. Font: https://www.icalendar37.net/v/sol/?lang=ca&id=1rdsqg0

©Fotografia: Jordi Montlló

dilluns, 20 de juny del 2022

El COMCA recomana: In Marítima. Jornada sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. 2 de juliol de 2022

diumenge, 19 de juny del 2022

Presentació del complex de grutes subterrànies del veïnat del Sant Crist de Cabrils a la darrera sessió del XIIIè curs organitzat pel Centre d'Estudis Sanjustencs.

Divendres, 17 de juny, Pere Benito, Laura Bosch i Joaquim Graupera, impartien la darrera sessió del curs organitzat pel Centre d'Estudis Santjustencs de Sant Just Desvern (El Barcelonès). Les dues primeres sessions havien tractat sobre les mines d'aigua i les barraques de vinya.

El doctor Pere Benito, coordinador de la sessió, "Arqueologia i història d'un enigma irressolt: les grutes subterrànies dels masos i cases de la regió de Barcelona" va convidar a l'arqueològa i historiadora Laura Bosch que ha descobert i estudiat en profunditat un total de 22 grutes subterrànies, totes elles localitzades al municipi de Cabrils, que ja ha donat a conèixer en diferents publicacions.

L'acte fou presentat per la Presidenta del Centre d'Estudis Santjustencs que donà la benvinguda a tots els assistents, reunits a l'Ateneu. Acte seguit passà la paraula al senyor Daniel Cardona moderador de la sessió. Un cop fetes les presentacions dels tres ponents, donà la paraula al dr. Joaquim Graupera que feu una exposició de les característiques generals de les grutes subterrànies a la regió de Barcelona. Després, Laura Bosch presentà exemples concrets de rutes complexes a partir del seu estudi del veïnat del Sant Crist, posant en relleu la seva fragilitat i la necessitat de preservar-les físicament, incloent-les en els catàlegs municipals. Finalment, el dr. Pere Benito, tractà sobre la geografia, la cronologia i les diferents hipòtesis explicatives de les grutes.

Un programa del cert molt interessant que acabà amb un torn obert de preguntes per part del públic, molt interessat en el tema, ja que actualment el CES ha començat a localitzar i inventariar les grutes del seu territori per posteriorment iniciar-ne el seu estudi.

@Fotografia: Jordi Montlló

dimarts, 7 de juny del 2022

Memòria històrica i patrimoni immaterial: Festivitat de la Santa Creu. Benedicció del terme de Cabrils. 3 de maig de 2022

Antigament, Cabrils formava part del territori que coneixem com a Vilassar històric. La benedicció del llavors veïnat de Cabrils es feia pujant en processó des de l'església de Sant Genís fins a la carena de Sant Sebastià. Amb la segregació de la vall de Cabrils, l'any 1821 de la seva matriu, Vilassar de Dalt, la benedicció es continuà fent durant una bona colla d'anys des del mateix indret. Malauradament amb la Guerra Civil espanyola, l'arxiu parroquial de l'església de la Santa Creu de Cabrils fou cremat a la plaça de l'església i això ens impedeix conèixer una part important de la nostra història. La creu col·locada damunt del pedró amb la data de 1895 fa suposar que, en tot cas, a partir d'aquest moment, la benedicció del terme de Cabrils, passà a fer-se des d'aquest indret elevat conegut amb el nom de "la Creueta". Enguany, per la festivitat de la Santa Creu, 3 de maig, la pluja, tan necessària per a la vida, no ens ha permès celebrar la processó i la benedicció s'ha dut a terme des del cancell de la mateixa església.

Fotografia i edició del vídeo: Isabel Rodríguez i Laura Bosch

dilluns, 6 de juny del 2022

Arqueologia i història d'un enigma irressolt: les grutes subterrànies dels masos i cases de la regió de Barcelona.

Divendres, 17 de juny, Pere Benito, Laura Bosch i Joaquim Graupera, impartiran la darrera sessió del curs dedicada a les grutes, jornada coordinada pel Dr. Pere Benito que porta per títol: Arqueologia i història d'un enigma irressolt: les grutes subterrànies dels masos i cases de la regió de Barcelona.

Anualment, el Centre d'Estudis Sanjustencs de Sant Just Desvern (El Barcelonès) realitza cursos per donar a conèixer el seu patrimoni i la interacció de l'home en el paisatge. Per aquesta edició 2022 sota el lema, "Picant pedra. Mines d'aigua, barraques de vinya i grutes sota terra", es vol donar a conèixer un patrimoni no sempre accessible, que requereix una tècnica constructiva basada en la destresa i un perfecte coneixement del territori, tant a la superfície com sota terra.

Ens referim a les barraques de vinya, les mines d'aigua i les grutes, temàtica ben estudiada en el cas de Cabrils per la historiadora i arqueòloga Laura Bosch. Les aportacions fetes en aquest camp tan a nivell històric com arqueològic pel medievalista Pere Benito són imprescindibles per abordar-ne el seu estudi en l'actualitat.

Si algú està interessat en assistir-hi, en el cartell teniu el correu electrònic per a fer la inscripció ja que les places són limitades.

Bibliografia i enllaços relacionats:

ACA, Reial Patrimoni, Batllia General de Catalunya, vol. 889, fol. 3v-4r,

BENITO I MONCLÚS, Pere (2014). 'Grutes' dans un pays sans grottes. Les aménagements souterrains dans la région de Barcelone,du Moyen Âge à nos jours. Vivre sous terre. Sites rupestres et habitats troglodytiques dans l'Europe du Sud', p. 189-210. Rennes. Presses Universitaires de Rennes. https://www.academia.edu/14003259/_Grutes_dans_un_pays_sans_grottes_Les_am%C3%A9nagements_souterrains_dans_la_r%C3%A9gion_de_Barcelone_du_Moyen_%C3%82ge_%C3%A0_nos_jours

BOSCH MARTÍNEZ, Laura. «Les grutes de Cabrils. Una nova aportació a l’arqueologia subterrània». Sessió d’Estudis Mataronins, [en línia], 2018, Núm. 34, p. 109-32,

https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/347431/441890

BOSCH MARTÍNEZ, Laura. «Grutes de Cabrils. Una nova aportació a l’arqueologia subterrània (II Part)». Sessió d’Estudis Mataronins, [en línia], 2019, Núm. 35, p. 149-64, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/365217

SUBIÑÀ I COLL, Enric. «Els hipogeus al Maresme. El cas d’Argentona.». Sessió d’Estudis Mataronins, [en línia], 2010, Núm. 26, p. 71-91, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223870/349331

SUBIÑÀ I COLL, Enric. «Els hipogeus a Mataró. Estat de la qüestió i darreres descobertes». Sessió d’Estudis Mataronins, [en línia], 2011, Núm. 27, p. 57-58, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250225/358677

VV.AA. (1963). Signification première et finalités diverses de L’”Opus Fossum”. Dins Revista Chthonia núm. 2. Publication semestrielle du Centre International de Recherches Anhistoriques. Ed. Herder. Barcelone. P. 1-15.

Centre d'Estudis Santjustencs

Institut Ramon Muntaner

diumenge, 5 de juny del 2022

El COMCA recomana: "Història d'una família: BARGALLÓ / CARCOLÉ". Presentació de llibre de Gerard Delgado Bargalló.

Gerard Delgado Bargalló, autor del llibre, ens relata la història i les vivències de dues famílies procedents d'Arbúcies i Cabrils, que en un moment donat s'entrecreuen per formar una llarga dinastia.

A través dels relats i la memòria oral dels familiars d'ambdós brancals, l'autor explica les vicissituds que han viscut durant el segle XX, tan amb la situació política de la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República com durant la Guerra Civil espanyola.

Com ens diu en Gerard: "Temps convulsos per aquells que esdevingueren herois d'una generació i exemple de superació".

dimecres, 1 de juny del 2022

Crònica del XVIIè Aplec del Crist Mujal - 2022

Diumenge dia 15 de maig de 2022, a les sis de la tarda tenia lloc el tradiciónal aplec del Crist Mujal, al Camí del Mig, on conflueixen els tres pobles: Cabrera de Mar, Cabrils i Vilassar de Mar.

Després del tall de carrer, l'acte començà amb la benvinguda a tots els veïns i veïnes que any rera any s'apleguen al voltant de la capelleta. També es tingueren unes paraules d'agraïment adreçades a les autoritats de Cabrera i Mar i Vilassar de Mar per donar el suport que una festa com aquesta es mereix, sense que aquest sigui el cas per les autoritats cabrilenques, que malgrat col·laborar aportant el duet musical, no s'han dignat (com cada any) ni a fer-ne publicitat a les Xarxes Socials o penjar un cartell en algunes de les vitrines municipals per informar-ne al poble.

Després d'una breu cerimònia per part del nou rector de Vilassar de Mar que substitueix a mn. Toni Roman, Estela Benita i Irena Labrador, ambdues, professores de l'Aula de música de Cabrils interpretaren varies peces de música clàssica que feu el delit de tots els presents. Després es procedí a la tradicional fotografia de grup que podreu trobar en el següent reportatge fotogràfic i Cabrera Solidària oferí l'esperada i també tradicional xocolatada amb coca o melindros.

Aquest aplec és una manifestació més del patrimoni etnològic i immaterial català que s'insereix en les relacions socials de les persones i llurs àmbits d'interacció: la vida familiar, associativa, festiva, religiosa i musical, que es manté viva perquè ha esdevingut un agent clau en la cohesió i la participació social, i perquè forma part de les tradicions i costums d'una comunitat.

Us deixem amb un ampli reportatge fotogràfic i un petit vídeo. Si utilitzeu les fotografies, esmenteu-ne si us plau el seu origen i autoria.