Museu COMCA: de setembre 2022

dimarts, 20 de setembre del 2022

Jornades Europees de Patrimoni 2022. La Fàbrica Gran: un espai de transformació

A la segona meitat del segle XIX, la Fàbrica de can Coll, coneguda popularment com la Fàbrica Gran o de Can Jorba, pel darrer propietari, i la Fàbrica Petita o de Domènec Carles pel seu primer propietari, canviaran la fisonomia física i demogràfica de Cabrils. La creació de nous llocs de treball atraurà sobretot a una població malmesa pel daltabaix provocat per la fil·loxera. D’altres vindran de pobles veïns i s’hi establiran definitivament. Es crea una nova classe social fins aleshores inexistent al municipi que vivia exclusivament del camp i s'establiran noves relacions entre veïns de sempre i nouvinguts, entre amos i treballadors. Cabrils evoluciona al ritme de la fàbrica i aquesta es converteix en un fil conductor que explica la història xica o, com deia Pierre Vilar, la història local. Un espai icònic per a la comunitat que resta en silenci des del seu tancament, però que amaga la memòria oral de moltes generacions. Una història pendent de refer.

Amb motiu de les 31e Jornades Europees de Patrimoni, el Museu Comunitari de Cabrils (COMCA), us convida a assistir a la presentació del projecte de restitució de La Fàbrica Gran de Cabrils i una exposició que només es podrà veure aquell mateix dia.

La fàbrica de Domènec Carles és actualment el Centre Cívic i la Biblioteca municipal, però quin és el destí de la Fàbrica Gran? El debat de la transformació de l'arquitectura industrial a Catalunya es manté vigent per la necessitat d'implementar nous usos a uns espais massa sovint desitjats per la bombolla urbanística.

La transformació de la Fàbrica Gran de Cabrils és una gran oportunitat de transformació pel nucli urbà del poble. Es troba ubicada en un punt estratègic i cèntric. La seva transformació, segons el projecte de l’arquitecte Bernat Hernàndez, oxigenaria el centre del poble, obrint noves connexions i espais que reforçarien el teixit econòmic i social del municipi, afavorint el seu desenvolupament sostenible.

L’exposició del projecte final de Grau, fet per l’arquitecte Bernat Hernàndez, sobre aquest espai patrimonial i testimoni de l’arquitectura industrial del municipi, té com a objectiu obrir-nos la mirada per descobrir la immensa riquesa que amaga aquest espai pel futur dels cabrilencs i les cabrilenques. Planteja una proposta que obri un espai, no només físicament, sinó també simbòlicament a la comunitat, com espai de confluència per crear i comentar unes identitats compartides.

La presentació del projecte a càrrec del mateix arquitecte serà a les 11:30 h., però de les 10:00 a les 13:00 es podrà visitar l’exposició amb plànols, fotografies i representacions 3D del projecte; així com una maqueta.

Us hi esperem!!!!!!

diumenge, 18 de setembre del 2022

Sortida a Sant Quirze de Pedret i Sant Cugat del Racó

Abans de que el dia s’escurci i aprofitant que les temperatures s’han moderat, dissabte passat, dia 10 de setembre, els membres de la junta del COMCA fèiem una sortida per les comarques del Berguedà i del Bages. El programa era complert. Al matí caminaríem cap a l’ermita de Sant Quirze de Pedret tot travessant el riu Llobregat pel pont medieval. A la tarda, visitaríem l’església romànica de Sant Cugat del Racó. Abans però, dinar de carmanyola aprofitant l’ombra d’unes alzines i reunió de junta.

En arribar a l’ermita de Sant Quirze de Pedret, en Joan Casals ja ens esperava per fer-nos una visita guiada excepcional. Sant Quirze de Pedret, juntament amb el monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà, Sant Sadurní de Rotgers, Sant Vicenç d’Obiols i Sant Vicenç de Rus formen part de la Xarxa del Romànic del Berguedà. Una ruta molt recomanable. Si hi esteu interessats, podeu sol·licitar informació a info@civitascultura.org. També podeu visitar la pàgina web: www.civitascultura.org on trobareu informació suplementària.

Us deixem amb un petit reportatge fotogràfic.

Sant Quirze de Pedret està situat en el terme de Cercs. S’hi accedeix a través del pont romànic que travessa el Llobregat.

Pont de Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Jordi Montlló

Les parts més antigues del pont corresponen al segle XIII, amb reformes posteriors. Si us hi atanseu podreu veure una sèrie d’encaixos fets a la roca. Una primera sèrie de trenta forats perfectament alineats que podrien correspondre a un antic pont o passera de fusta. Una mica més lluny, hi ha una altra sèrie ben diferenciada de forats, que semblen correspondre als orificis que contenien els posts d’una antiga resclosa relacionada probablement amb un molí actualment desaparegut. Si ens hi fixem bé també podem observar les restes d’un antic rec.

Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Esther Lupresti

Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Maribel Bosch

Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Esther Lupresti

Interior de Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Jordi Montlló

Interior de Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Gustau Nacarino

L’ermita de Sant Quirze és una obra cabdal de l’arquitectura preromànica. Formava part del comtat de Berga i estava sota la jurisdicció del bisbat d’Urgell. La nau central correspon a l’església original preromànica (s. IX), mentre que les laterals són el resultat d’una ampliació durant el segle X. Més endavant s’hi incorporarien la portada i el campanar de torre que al segle XV sembla que s’enfonsaria parcialment l’any 1428 (terratrèmol de la Candelera). La restauració, dels anys 1960-62 anà a càrrec de Camil Pallàs, que introduí alguns elements de confusió en la lectura arquitectònica de l’edifici. Algunes de les pintures murals de l’interior, són originals i d’altres reproduccions, ja que en arribar la guerra, per por que malmetessin l’ermita, es van treure i per tant tot i que hi ha algunes restes originals, la resta són excel·lents reproduccions. El conjunt original està repartit entre el Museu de Solsona (absis central i fragments dels murs) i el MNAC (absidioles). El seu estil està relacionat estilísticament amb Itàlia, caracteritzat pels records d’època antiga amb trets iconogràfics clarament bizantins.

Destaca la figura de l’Orant, que resa amb els braços estesos situada a l’interior d’un cercle, al capdamunt del qual hi ha un paó, símbol de la immortalitat. La segona imatge iconogràfica té representat, també dins d’un cercle , un genet, acompanyat per diversos animals i un clergue. En tot cas, és sense dubte, el conjunt de temàtica apocalíptica de pintura mural més extens i complex de Catalunya. A l’absidiola de la dreta hi ha una reproducció fidel i alhora espectacular. Es tracta de l’escena de la “paràbola de les verges”, que escenifica un capítol alliçonador de les verges prudents i les verges folles.

Sant Andreu i Sant Pere. ©Foto: Jordi Montlló

Absidiola amb l'escena de la "Paràbola de les verges".©Foto: Jordi Montlló

Detall de l'absidiola. ©Foto: Jordi Montlló

L’església de Sant Cugat del Racó, està situada al municipi de Navàs (Bages). És un exemple únic del romànic català del segle XI dins la tradició llombarda, aixecada sobre un anterior temple preromànic de capçalera quadrada.

De l’edifici primitiu preromànic en resten els fonaments de la capçalera, el tenant de l’altar i dos capitells que es conserven al Museu Comarcal de Manresa.

La planta de l’edifici és de creu grega amb dues naus creuades, al centre de les quals s’alça una cúpula que a l’exterior fineix amb un cimbori cilíndric únic a Catalunya. Les naus són de volta de canó. La capçalera només conserva l’absis central i l’absidiola de tramuntana, ja que la de migdia fou suprimida per edificar la sagristia. Les obertures són de mig punt, dovellades i de doble esqueixada. A l’exterior s’hi pot veure una decoració d’estil llombard. La capçalera i els murs frontals de les naus són decorats amb arcuacions cegues i lesenes. La porta de migdia és del segle XVI, d’estil gòtic tardà, que substituí la portalada romànica.

Al davant s’hi pot veure el pedró i uns metres més endavant, el cementiri.