Abans de que el dia s’escurci i aprofitant que les temperatures s’han moderat, dissabte passat, dia 10 de setembre, els membres de la junta del COMCA fèiem una sortida per les comarques del Berguedà i del Bages. El programa era complert. Al matí caminaríem cap a l’ermita de Sant Quirze de Pedret tot travessant el riu Llobregat pel pont medieval. A la tarda, visitaríem l’església romànica de Sant Cugat del Racó. Abans però, dinar de carmanyola aprofitant l’ombra d’unes alzines i reunió de junta.
En arribar a l’ermita de Sant Quirze de Pedret, en Joan Casals ja ens esperava per fer-nos una visita guiada excepcional. Sant Quirze de Pedret, juntament amb el monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà, Sant Sadurní de Rotgers, Sant Vicenç d’Obiols i Sant Vicenç de Rus formen part de la Xarxa del Romànic del Berguedà. Una ruta molt recomanable. Si hi esteu interessats, podeu sol·licitar informació a info@civitascultura.org. També podeu visitar la pàgina web: www.civitascultura.org on trobareu informació suplementària.
Us deixem amb un petit reportatge fotogràfic.
Sant Quirze de Pedret està situat en el terme
de Cercs. S’hi accedeix a través del pont romànic que travessa el Llobregat.
Pont de Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Jordi Montlló |
Pont de Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Jordi Montlló |
L’ermita de Sant Quirze és una obra cabdal de l’arquitectura preromànica. Formava part del comtat de Berga i estava sota la jurisdicció del bisbat d’Urgell. La nau central correspon a l’església original preromànica (s. IX), mentre que les laterals són el resultat d’una ampliació durant el segle X. Més endavant s’hi incorporarien la portada i el campanar de torre que al segle XV sembla que s’enfonsaria parcialment l’any 1428 (terratrèmol de la Candelera). La restauració, dels anys 1960-62 anà a càrrec de Camil Pallàs, que introduí alguns elements de confusió en la lectura arquitectònica de l’edifici. Algunes de les pintures murals de l’interior, són originals i d’altres reproduccions, ja que en arribar la guerra, per por que malmetessin l’ermita, es van treure i per tant tot i que hi ha algunes restes originals, la resta són excel·lents reproduccions. El conjunt original està repartit entre el Museu de Solsona (absis central i fragments dels murs) i el MNAC (absidioles). El seu estil està relacionat estilísticament amb Itàlia, caracteritzat pels records d’època antiga amb trets iconogràfics clarament bizantins.
Destaca la figura de l’Orant, que resa amb els
braços estesos situada a l’interior d’un
cercle, al capdamunt del qual hi ha un paó, símbol de la immortalitat. La
segona imatge iconogràfica té representat, també dins d’un cercle , un genet, acompanyat
per diversos animals i un clergue. En tot cas, és sense dubte, el conjunt de
temàtica apocalíptica de pintura mural més extens i complex de Catalunya. A l’absidiola
de la dreta hi ha una reproducció fidel i alhora espectacular. Es tracta de l’escena
de la “paràbola de les verges”, que escenifica un capítol alliçonador de les
verges prudents i les verges folles.
L’església de Sant Cugat del Racó, està
situada al municipi de Navàs (Bages). És un exemple únic del romànic català del
segle XI dins la tradició llombarda, aixecada sobre un anterior temple preromànic
de capçalera quadrada.
De l’edifici primitiu preromànic en resten els
fonaments de la capçalera, el tenant de l’altar i dos capitells que es
conserven al Museu Comarcal de Manresa. La planta de l’edifici és de creu grega amb dues
naus creuades, al centre de les quals s’alça una cúpula que a l’exterior fineix
amb un cimbori cilíndric únic a Catalunya. Les naus són de volta de canó. La
capçalera només conserva l’absis central i l’absidiola de tramuntana, ja que la
de migdia fou suprimida per edificar la sagristia. Les obertures són de mig
punt, dovellades i de doble esqueixada. A
l’exterior s’hi pot veure una decoració d’estil llombard. La capçalera i els
murs frontals de les naus són decorats amb arcuacions cegues i lesenes. La
porta de migdia és del segle XVI, d’estil gòtic tardà, que substituí la
portalada romànica. Al davant s’hi pot veure el pedró i uns metres
més endavant, el cementiri. Sant Cugat del Racó. ©Foto: Jordi Montlló Portadala de l'església de Sant Cugat del Racó. ©Foto: Laura Bosch Decoracions dels peus de l'altar. ©Foto: Laura Bosch Sagristia, afegida el 1660. ©Foto: Laura Bosch Pedró de Sant Cugat del Racó. ©Foto: Laura Bosch |