 |
| Pep Fornés. Foto: Laura Bosch |
La Jornada s'emmarcà en el Programa Cultura Viva, de l'Observatori Etnològic i Immaterial (OPEI), organitzat per l'Institut Català d'Antropologia, l'Associació Amics de Riba-Roja i el Museu Etnològic i de Cultures del Món, amb la col·laboració de l'Associació Livemedia, Matrix CULTURA 2050.
Durant la intervenció, Pep Fornés, donà a conèixer tres exemples pràctics d'aplicabilitat del tractament del patrimoni. Els municipis escollits foren, Lliçà de Vall, Riba-Roja d'Ebre i Cabrils, amb el Museu Comunitari - COMCA Museu. Presentació que tingué una gran rebuda, sobretot per la capacitat d'autoorganització de la comunitat a partir del moment en que l'Administració local decidia tancar el Museu.
Us deixem amb dos extractes de la seva intervenció i un vídeo:
"El Museu Comunitari de Cabrils.
L'Ajuntament va decidir tancar-lo. Els museus no són només quatre parets. Hi ha una comunitat viva al darrera. No estic parlant de la gent que hi treballa, sinó que parlo de tota la gent del poble que utilitzava aquell museu de Cabrils. Es va quedar orfe d'un espai, d'un centre cultural.
Avui en dia està de moda fer sales polivalents, que com veieu serveixen per tot, fins i tot com a "cuarto dels mals endreços". De vegades parlem de la polivalència com una cosa positiva. Podríem veure-ho des d'una perspectiva precària. Anem a menys. Abans teníem museus, ara tenim centres polivalents.
A Cabrils van decidir tancar el museu . Tota aquella gent gran que utilitzava aquell museu per fer reunions, i com a centre cultural, a més a més, a partir del patrimoni, van decidir que ja que els hi tancaven el museu, ells continuarien essent el museu. El museu també el fan les persones.
A Cabrils van decidir apoderar-se (allò que en diuen de l'empoderament), van decidir apoderar-se del patrimoni del poble. I còm ho van fer? basant-se en el patrimoni cultural immaterial. Amb tota la part d'intangibles: una pagesa explicava com es plantaven els pèsols; un altre pagès explicava com es feien els marges; un altre recordava que hi havia una antiga capella en un mas que estava mig aterrat... Fan visites guiades, itineraris guiats. (...) però són voluntariat social i cultural que en aquest país fan molta, molta feina, i pel que es veu també fan molta, molta falta".
"Museu Comca de Cabrils. Ho tenen molt ben treballat. (...) Una extraordinària i molt valuosa experiència que del no res, arribes al tot. La construcció de les utopies les fem tots plegats. Sense la fantasia, sense la il·lusió, sense la imaginació no hi hauria el coneixement científic, la formulació d'hipòtesi. Per tant, és importantíssim poder somniar. El museu, el COMCA, vegeu per exemple, la salvaguarda del patrimoni local. Si algú està atent al que està passant, pot denunciar situacions de deteriorament. Les presentacions que es fan a l'International Concil Museum, a l'ICOM, el Museu Comunitari de Cabrils ha fet presentacions a nivell internacional importants. Per tant estan molt ben posicionats. Amb un discurs teòric molt ben fonementat, molt ben construït i bé, avui en dia, les dimensions de les Xarxes i la difusió d'un concepte i d'una idea, no cal ser ni un govern, ni... de fet, el Comité de Nacions Unides per la salvaguarda del patrimoni cultural i immaterial, dictaminen que siguin ONG's les que facin de consell assessor. Aquí en tenim un. Jo estic assessorant l'ens de l'associacionisme cultural català, per exemple. El COMCA treballa en diversos àmbits i en diverses activitats".
"(...) Hi ha llocs al món que això s'ho prenen molt seriosament. Per tant estem parlant de temes que afecten al desenvolupament local d'una forma immediata, i sobretot en pobles on hi ha una regressió, on hi ha una desindustrialització, on hi ha una deslocalització. Fer una aposta per l'autoestima i el trobar totes les arrels importants, per poder activar el territori, que s'en diu. Totes aquestes paraules tenen molt de fonament quan arriben a l'aplicació.
Per què és important, conservar, preservar i entendre quina casuística va portar a fabricar, per exemple, els forns d'oli de ginebre. Cada forn d'oli de ginebre que cau, que es destrueix, que s'oblida, el món perd la cultura humana. Si desaprenem de valorar, entendre els vestigis, els rastres que han deixat els nostres immediats ancestres; aquells que constitueixen en nosaltres d'avui en dia, que va canviant, que no és immutable. La única cosa que és immutable és el canvi. si no som capaços d'aprendre a entendre i valorar la nostra pròpia cultura, no serem propu humans, com pertoca.
La cultura humana es basa justament en això, en poder entendre i identificar i poder transmetre a les generacions futures aquest coneixement. "La dimensió petita de la cultura no és menor. Només és petita. Junts, tots i totes, amb el nostre coneixement acostumem a fer una gran persona. Només d'aquesta manera podem realment arribar a considerar-nos humans cultes".
