Trobada entre el Museu Comunitari de Cabrils i l'Associació d'Amics de la Vall de Caboet.

Ermita romànica de Sant Serni. Vall de Cabó. L'Alt Urgell. ©Fotografia: Jordi Montlló

Diumenge dia 31 d'octubre de 2021, varis membres del COMCA vàrem fer una sortida fins a Cabó (comarca de l'Alt Urgell) per retrobar-nos amb l'Associació d'Amics de la Vall de Caboet. Com nosaltres, són una entitat petita, però amb un vessant d'empoderament del patrimoni per iniciativa popular i comunitària. Ells però ja fa anys que es varen constituir, l'any 1987, amb l'objectiu de promoure la recuperació de l'església romànica de Sant Serni. A partir d'aquí, organitzen activitats on la comunitat hi és present, destacant l'escenificació històrica de "l'Arnaleta de Caboet, pubilla de les Valls d'Andorra en temps del catarisme", de l'autor no menys conegut, Esteve Albert (Dosrius, 1914-Andorra, 1995). 

Montse Riu i membres del COMCA. ©Fotografia: Laura Bosch

Visita exterior comentada. ©Fotografia: Laura Bosch

Un intercanvi d'idees, molt productiva que va acabar amb la visita a l'església romànica de Sant Serni, on la Montse Riu Piqué, ens féu una visita senzillament espectacular.

No només ens va donar a conèixer l'estructura arquitectònica i les fases constructives, fruit de la recerca arqueològica sinó que ens explicà de primera mà la troballa dels Greuges, un document excepcional per a la història de la llengua catalana.

L'apendicio de Sancti Saturnini de Cabó apareix documentat per primera vegada l'any 1017, però sembla que l'edifici actual estaria datat a finals del segle XI, coincidint amb el moment en que Arnau, habitant de Cabó, fa una donació per a la seva consagració l'any 1073.

L'ermita presenta varies fases constructives molt interessants: primer una església amb orientació oest-est, capçalera trevolada, nau única i coberta amb volta de canó. Es desconeix la causa que motivà la substitució del primer edifici per un segon, més petit, amb orientació nord-sud, que reutilitzà dos dels absis del primer temple (oest i nord) i amb una nova nau única cap al sud, cosa que comportà l'anul·lació del tercer absis. Les excavacions indiquen que la nau de la primera construcció, fou transformada en rectoria, actualment desapareguda. Conserva restes molt minses de policromia. Al segle XVIII es fa alguna modificació i s'hi afegeix el cor (actualment en molt mal estat de conservació) amb la següent inscripció: "ad choris(s) ascensum cor acsensum 1709". A l'entrada, a mà esquerra, es conserva una pica encastada en el mur realitzada en una sola peça, i a mà dreta una de més petita, sense decoració aparent.

Interior de l'ermita de Sant Serni. ©Fotografia: Jordi Montlló

Montse Riu i el col·lectiu durant la visita. ©Fotografia: Jordi Montlló

El setembre de 1905, Joaquim Miret i Sans, historiador, jurista i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans, descobrí a la rectoria d'Organyà una bona part de la documentació referent al llinatge dels Caboet. Entre aquests pergamins, s'hi trobaven els Greuges de Guitard Isarn i les conegudes Homilies d'Organyà.

Fins ara es pensava que el document més antic escrit en català eren les Homilies; i en certa manera ho són, però ja enteses com a text de caire literari. Però hi ha altres documents més antics, com els del Pallars, que ja contenen una part del text escrit en català; un català arcaic, però català. 

Montse Riu, explicant la història i el contingut dels Greuges. ©Fotografia: Laura Bosch

Els greuges són un document fonamental per a la història de la llengua, per la seva antiguitat, però també ho és per les seves característiques específiques: aquest text és una mostra extraordinària de la llengua catalana del període arcaic, com també ho és de la documentació i les característiques més significatives de la societat feudal, com poden ser les relacions de vassallatge o les situacions constants de violència (saquejos, agressions, etc.).

Aquest document és escric pràcticament tot en català, a excepció de la fòrmula introductòria, les conclusions i alguna frase de caràcter formulari, que es mantenen en llatí. Des d'aquest punt de vista, els Greuges presenten una evolució important respecte dels documents anteriors, en què la part en català era molt breu com els que hem esmentat més amunt, localitzats al Pallars.

Des del punt de vista lingüístic els Greuges reflecteixen les principals característiques del català dels inicis, una llengua que representa una expressió propera a l'oralitat, amb nombroses repeticions i amb una sintaxi molt arcaica, el que s'ha denominat sintaxi paratàctica, és a dir, la construcció d'un discurs pràcticament sense conjuncions que connectin les diferents frases, la qual cosa fa que la llengua presenti una expressió força aspra.

La formació de la llengua catalana i les primeres mostres escrites:

El català es va formar, com la resta de llengües romàniques, entre el final del segle VII i el començament del segle VIII, en un moment en què ja havia esdevingut una realitat tan diferenciada del llatí que no podia rebre aquell mateix nom.

Tret de mots aïllats i topònims en documents del final del segle IX i del segle X, els textos més antics escrits en català estan relacionats amb la societat feudal, ja que l feudalisme va generar molta documentació de caràcter jurídic. És doncs a partir d'aquell moment històric que la llengua catalana va anar apareixen de manera gradual en l'escriptura.

Els primers textos són breus, sobretot en juraments feudals, on apareixen petits fragments en llengua catalana. I no és fins cap al final del segle XI que trobem els priemrs documents extensos escrtis ja gairebé del tot en català: els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1905) i també el Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell (probablement del 1098).

Els Greuges de Guitard Isarn són un memorial de les transgressions (els greuges o rancures, en català medieval) dels drets feudals.

En aquest document, el senyor de Caboet, Guitard Isarn (+1102/04), reclama la reparació de les ofenses i dels danys que li han inflingit els seus vassalls i que suposen el trencament dels pactes i acords establerts entre senyor i vassall.

La datació del manuscrit entre els anys 1080 i 1095, ha estat determinada a partir de les persones que hi apareixen esmentades i de la informació històrica de la documentació de final del segle XI de la col·legiata d'Organyà, ja que el document no està datat.

En Joan Anton Rabella Ribas, n'ha fet una edició crítica i versió adaptada en català actual, del qual us en deixem l'introducció i algun paràgraf:

Hec est memoria de ipsas rancuras que abet domnus Guitardus Isarnus senior Caputense, de rancuras de filio de Guillelm Arnall et que ag de suo pater, de Guilelm Arnall; et non voluit facere directum in sua vita de ipsa castro de Caputense che li comannà.

Aquesta és la memòria dels greuges que té el senyor Guitard Isarn, senyor de Caboet de les queixes del fill de Guillem Arnau i que tingué del seu pare, el de Guillem Aranu; i no va voler portar a terme la restitució, al llarg de la seva vida, del castell de Caboet, que va posar sota la seva tutela.

Et comannà·l·en Mir Arnal que, en las ostes et en las cavalgades a Guilelm Arnal és ab mi, che Mir arnall sí alberg ab Guilelm Arnal.

I va confiar-lo a Mir Arnau perquè, en les campanyes militars i en les incursions a cavall a si Guillem Arnau és amb mi, que Mir Arnau s'hi allotgi amb Guillem Arnau.

Et si Guilelm Arnal me facia tal cosa que dreçar no·m volgués ho no pagés, ha ssi·s partia de mi, che Mir Arnall me romasés aisí com lo·m avia al dia che ad él lo comanné.

I si Guillem Arnau em feia tal cosa que no em volgués o no pogués reparar el dany que m'havia causat, o si se separava de mi, que Mir Arnau continués amb mi així com el tenia el dia que li vaig confiar.

[...]

Et totas istas rancunas que avia de Guilelm Arnal et é de suo filio et de Mir Arnall sic relinquo ad mulier mea et ad Mir filio meo.

I totes aquestes queixes que tenia de Guillem Arnau i que tinc del seu fill i de Mir Aranu així les deixo a la meva dona i a Mir, fill meu.

Et preco totos meos omines per fiduciam quam ego abeo in illos, et illos bajulos quam ego abeo electos in meo testamento per Deum et per fiduciam quam ego abeo in illos, que vos adjuventis ad mulier mea et ad filio meo per pled et per gera tro lor dret los en sia exid.

I prego a tots els meus homes per la fe que tinc en ells, i als batlles que jo he elegit en el meu testament per Déu i per la fe que jo tinc en ells, que ajudeu la meva dona i el meu fill per plet i per guerra fins que els seus drets els siguin restituits.

Fotografia de grup. ©Jordi Montlló

Fotografia de grup. ©Montse Riu

Us animem a visitar l'ermita i els magnífics paratges que l'envolten. Us podeu posar en contacte a través del correu electrònic: caboetassociacio@gmail.com

I evidentment la Nika no s'ha perdut cap explicació.
©Fotografia:Jordi Montlló

De tornada, una visita molt interessant a Sant Climent de Coll de Nargó. ©Fotografia: Jordi Montlló