Context
El 30 de novembre de 2022 en la17a reunió del Comitè Intergovernamental per la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial celebrat a Rabat (Marroc), els tocs manuals de campana han estat declarats patrimoni cultural immaterial. Abans però, l’any 2018 els tocs de campana van ser declarats Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional pel govern de la Generalitat de Catalunya i el 2019 el Ministerio de Cultura y Deporte va declarar-los Manifestación Representativa del Patrimonio Cultural.
La candidatura ha estat presentada pel Ministerio de Cultura y Deporte espanyol a sol·licitud de les associacions Hispania Nostra i Campaners d'Albaida que han treballat l'expedient conjuntament.
Les campanes i el seu toc han estat
presents d'ençà que l’ésser humà va aprendre a endurir l’argila amb foc. L’elaboració de les campanes així com els contexts i les
persones que les toquen van lligats a temps i espais concrets, constituint un
patrimoni immaterial propi.
La importància del toc manual de campanes
és clara per les seves funcions tant comunicatives com espirituals. Ha estat
vinculat als esdeveniments socials: informar de fets extraordinaris, marcar els
temps festius i de la vida quotidiana, desfer tempestes i espantar els mals.
Les campanes es feien sonar en batejos, defuncions, moments d’oració, esdeveniments
religiosos, civils i militars així com per advertir de focs, entre d’altres
esdeveniments.
A Catalunya ja es té constància d’aquesta
pràctica al segle XI, en uns testaments dels anys 1035-1060 on es determinen
“deixes a l’obra del cloquer” de les catedrals de Barcelona i Vic. És una
pràctica que es troba a tot Europa i a moltes altres parts del món. A
Catalunya, els tocs de campanes prenen una forma particular que els diferencien
de la resta de l’Estat: el moviment que es realitza per fer-les sonar és pendular
i no s’arriba mai a fer la volta de campana.
A principis del segle XX es va produir una
important pèrdua patrimonial del toc de campanes. Durant la Guerra Civil
(1936-39) moltes campanes van ser foses per a utilitzar-ne el metall com a
artilleria. Durant les dècades dels 1970 i 1980, la gran majoria de campanes de
Catalunya es van mecanitzar i electrificar. A Cabrils es desfenestrar la Maria Teresa que estava situada al cloquer orientat al sud.
Actualment hi ha nombroses agrupacions arreu del país dedicades a recuperar els tocs festius manuals. Des de 1987 es reuneixen una vegada a l’any a la trobada de campaners de Catalunya a Os de Balaguer per mantenir viva la memòria de la tradició. La Confraria de Campaners i Carillonistes, creada el 1993, agrupa els campaners de Catalunya i anualment edita la revista Batall, podeu consultar en aquest enllaç: Revista Batall
Els tocs de campana
La campana és un instrument musical de
percussió utilitzat per anunciar les celebracions i convocar als veïns, a més
d’altres usos civils i religiosos. Els tocs de campana van lligats a un espai,
a unes persones i a un coneixement molt antic. Fonedors que creen campanes,
sacerdots que les beneeixen, campaners que els donen veu i una comunitat que
les escolta i interpreta.
La campana és un nexe i un facilitador de la
vida comunitària, un mitjà de comunicació immediat i eficaç, que marca i
estructura el temps, el quotidià i l’extraordinari, subratllant els moments de
celebració i els fets extraordinaris o tràgics. Han existit una gran diversitat
de tocs locals, ordinaris i extraordinaris. Cada poble mantenia els seus tocs característics
que eren transmesos via oral o a través de les consuetes. Un particular
llenguatge, gestat al llarg del temps en el si de la pròpia comunitat.
Es fa difícil datar amb exactitud l’origen de
les campanes, n’existeixen d'ençà que l’home aprengué la tècnica d’endurir
l’argila amb l’ús del foc. La utilització de les campanes en civilitzacions
molt diferents i llunyanes en el temps confirma el seu ús generalitzat al llarg
de la història. Els monestirs, des del segle VI n’havien fet ús, però no serà fins
al segle XII que s’estableix el prototipus de campanes tal i com es coneixen
actualment.
En les darreres dècades, la tipologia de tocs
ha anat minvant. Amb la mecanització de les campanes i a banda de les hores i els quarts, els tocs s’han reduït
al toc de missa, el de festa i el de difunts. Els
monestirs encara conserven els tocs de les hores canòniques (hores majors i hores menors), i en moltes
poblacions els tocs d’ús ritual (ritus de pas: bateig, casament, difunts) són
vigents. En el cas del toc de difunts, hi havia tocs diferenciats pel sexe,
classe social i categoria. D’entre els tocs que s’han anant perdent, si bé
encara s’executen puntualment en algunes poblacions, trobem tocs d’ús social
(de foc, de consell, de sometent...), tocs d’oració (maitines, angelus, etc.),
tocs especials per motius extraordinaris (nomenament d’un nou Papa, Arquebisbe,
coronació d’un nou Rei, toc de final de segle, esdeveniments religiosos, civils
i militars singulars).
L’inici de les festes majors s’anuncia, en molts pobles com el nostre, amb repic de campanes, el tret d’inici més característic que subratlla el començament i la importància de la celebració. El toc de festa o repic és sempre un toc ràpid i enèrgic, fins a no poder més. Les campanes, també, anuncien altres moments de la festa amb el toc de vigília, el del pregó, el de vespres, el d’ofici i el de processó. D’entre les celebracions festives on el toc de les campanes té un paper central trobem la celebració de l’entrada a un nou any. Brandar, aixecar i posar a seure les campanes ha estat el toc festiu característic a Catalunya, fent que les campanes grans no voltegessin sinó que s’aconseguia sostenir-les a l’inrevés, amb la boca mirant enlaire, el que s’anomena “alabant a Déu” o “a seny del Senyor”. En els últims anys, diversos campaners i associacions, s’han sumat a recuperar els tocs festius manuals en diades senyalades.
Des de finals del segle XX, han anat creixent les accions i activitats de revalorització del món campaner. Així ho demostra la trobada de campaners de Catalunya a Os de Balaguer, instaurada l’any 1988 com un espai de trobada i reivindicació. A la jornada anual té lloc una mostra de tocs de diverses localitats catalanes, i altres activitats com fosa de campanes, xerrades divulgatives, presentacions, etc. Arran la trobada de campaners, el 1993 es va crear la Confraria de Campaners de Catalunya, i el 1998 veia la llum el primer número de la revista El Batall que edita la mateixa confraria.
A banda de la trobada anual d’Os de Balaguer, a d’altres municipis s’organitzen trobades, concerts, cursos i festivals, accions anuals o puntuals per posar en valor les campanes i l’activitat dels campaners, que podeu trobar https://campanes.cat/ on us podeu fer soci/a per rebre informació.
 |
| El campaner, Jaume Tolrà Ferrer, tocant a repic, la vetlla de la Festa Major de la Santa Creu. 30 d'abril de 2011. ©fotografia: Laura Bosch |
L'actual campaner de Cabrils, que fou deixeble d'en Quimet Godàs, Jaume Tolrà i Ferrer, preserva els següents tocs, tot i que alguns d'ells només es toquen en alguna demostració. És el cas dels tocs d'oració (MAITINES - ANGELUS I AVE MARIA o COMPLETES). El seu deixeble és en David Galceran que de ben segur un dia esdevindrà el campaner titular i un excel·lent transmissor del nostre patrimoni sonor, que en definitiva forma part de l'herència cultural d'un poble, el nostre.
QUADRE DELS TOCS RECOPILATS PEL MUSEU COMUNITARI DE CABRILS, que anirem modificant a mida que els anem documentant.
