La Vall de Cabrera de Mar a l'època moderna. Les masies. Patrimoni en 3D

 

Ja ha sortit a la venda el tercer volum de la col·lecció sobre el patrimoni de la Vall de Cabrera de Mar, en 3D, aquesta vegada centrat en l'època moderna i les masies.

Coordinat per Josep Maria Rovira, el projecte ha comptat amb la participació dels següents autors:

Joan Carles Alay i Rodríguez, Ferran Bayés i Colomer, Laura Bosch i Martínez, Joan Francesc Clariana i Roig, David Farell i Garrigós, Rosa Isabel Garí i Lleixà, Jaume Lladó i Font, Antoni Llamas i Mantero, Jaume Molinas i Roca, Francesc Navarro Bonamusa, Feliu Novell i Andinyac, Benet Oliva i Ricós i Enric Subiñà i Coll.

La presentació tingué lloc divendres, 23 d'abril, als jardins de Can Dalmases, conegut també com a  Cal Conde que comptà a més de la presència dels autors, amb la Marta Lloret (Caçadora de masies) com a presentadora de l'acte.

Si esteu interessats en l'adquisició d'algun d'aquests volums, podeu contactar al següent correu electrònic: cabrera.patrimoni@gmail.com

Volum I: La vall de Cabrera de Mar a l'antiguitat, ibers i romans.

 

Volum II: La vall de Cabrera de mar a l'època medieval, el castell de Burriac.

Els pròleg és obra de la Dra. Francesca Español.

Textos:

• Cabrera, terra de masies (Enric Subiñà)
• Can Bartomeu, una masia exemplar (Josep Maria Rovira)
• Decoració de rajoles, alguns exemples (Joan Francesc Clariana, Rosa Isabel Garí i Francesc Navarro.
• Abandonament i enderroc: Can Fontanals i Can Pau Ferrer.
• L'agricultura a Cabrera de mar en l'Època Moderna a Cabrera de Mar (Feliu Novell).
• L'arquitectura Rural i l'exorcitzacio de sortilegis (Jaume Lladó).
• El retaule renaixentista i la reconstrucció de l'església parroquial després de la Guerra Civil (David Farell i Jaume Molinas).
• Déu ens guard. Una aproximació a les crisis a l'Època Moderna a Cabrera de Mar (Toni Llamas).
• Els vehicles de tracció animal (Laura Bosch i Josep Maria Rovira).
• Família i propietat pagesa en la Catalunya de l'Antic Règim (Rosa Isabel Garí i Francesc Clariana).
• La Casa de Cabrera: de domus jurisdiccional a Can Dalmases (Benet Oliva).

En el capítol de Laura Bosch i Josep Maria Rovira que tracta sobre els vehicles de tracció animal, destaca el disseny en 3D d'una tartana amb matrícula de Cabrils. El seu propietari, Ramon Boadella, apassionat de carruatges l'adquirí ja fa anys en una fira a Banyoles. Després d'una neteja acurada i tractament preventiu la tartana retrobà els colors originals. 

Totes les mides dels carruatges 3D són reals, preses in situ per l'autor de les imatges, Josep Maria Rovira.

Imatge 3D tartana amb matrícula de Cabrils ©Josep Maria Rovira

Si voleu veure i moure aquest i d'altres carros en 3D, podeu clicar a:

https://www.cabrerademarpatrimoni.cat/contemporanis/

Can Nadella recupera un forn de pa tradicional

 

Fa uns mesos, vàrem presentar la nostra entitat, el COMCA, com un museu de societat amb una forta vinculació comunitària. Com vàrem explicar, adopta els principis de patrimoni en lloc de col·lecció, de territori en lloc d’edifici i de comunitat en lloc de visitants.

En aquest sentit la nostra missió és molt clara:

Crear vincles entre la comunitat i la seva memòria col·lectiva, a través del patrimoni cultural i natural. Generar coneixement sobre aquest patrimoni per tal de preservar-ne els valors històrics, arqueològics, antropològics, artístics i/o naturals.

Promoure actuacions envers la protecció, conservació i salvaguarda d’aquest patrimoni i posar-lo en valor per a gaudi lúdic, estètic i intel·lectual de la societat.

Constituir un espai de trobada i esdevenir punt de recolzament per a altres entitats interessades en el coneixement, la conservació  i la gestió del patrimoni cultural. Vetllar perquè la col·lectivitat interactuï amb el patrimoni creant  dinàmiques culturals participatives.

L'estat de conservació de molts pobles, en particular del Maresme és avui millorable, per no dir que l'arquitectura tradicional de conjunt està desapareixent a marxes forçades. És difícil trobar bons exemples de nuclis urbans, carrers de cases de cós que hagin crescut de manera equilibrada, mantenint l'estructura original i fent compatible vell i nou. Els pobles del Maresme, tant de mar com de muntanya han sofert una transformació radical fins a fer irreconeixible el seu aspecte original. La majoria creixen desordenadament, sense manca de planficiació de cara al futur, d'una manera sostenible, i alteren de manera arbitrària la seva estructura original, lligada també a la degradació del paisatge més proper del qual durant segles n'han format part. 

Us presentem un exemple real d’una de les nostres actuacions duta a terme amb motiu de la troballa d’un forn de pa tapiat, a Can Nadella, una casa del carrer de Sant Jordi, número 8, al barri de la Sagrera. Els forns de pa, formen part de l'arquitectura tradicional, no només dels masos, cases de pagès, sinó també de les cases de cós.

La Contxita Baró i en Manel Merino, durant l’arranjament d’un pany de paret de la cuina, descobriren sorpresos l’antic forn de pa, conservat gairebé intacte. De fet, a principis dels anys setanta, aquesta casa de cós fou remodelada pels antics propietaris, en Jesús Coll Rosselló i la Montserrat Luna, de Can Coll.

Forn de pa tradicional. Can Nadella. Foto Contxita Baró.

L’antiga campana de la llar de foc que ocupava gairebé tot el pany de paret  (orientada al nord-oest) s’enderrocà, es tapià el forn de pa, el cendrer i la teiera. Es construí una llar de foc moderna al bell mig de la paret com les que avui en dia trobem a moltes cases.

Alertats pels propietaris, vàrem visitar la descoberta. El forn presentava un estat de conservació molt bo, tot i haver sofert un petit despreniment en un dels costats. La volta es conservava sencera però en canvi mancaven els rajols plans refractaris de la solera. La boca estava en un perfecte estat de conservació, realitzada amb quatre carreus de pedra granítica de Cabrils.

S'orientà als propietaris cap a una preservació del forn, com a element integrant de la casa de cós. La consolidació i restauració anà a càrrec de Jordi Domènech Brunet, mestre d’obra tradicional i professor sobre les tècniques constructives de la volta catalana dirigida tant a futurs arquitectes com a alumnes de l’Escola Taller de Bioconstrucció. Domènech i Brunet forma part de la “Red Nacional de Maestros de la Construcción Tradicional”.

Avui, la cuina ha retrobat aquell espai vital domèstic i per la qual va ser construïda, on es barrejaven les tasques de cuinar, de fer els àpats, de la relació familiar, de la transmissió oral i del treball domèstic en general. El resultat ha estat excepcional. De moment, la Contxita i en Manel ja el tenen restaurat i quan hagin practicat una mica, de ben segur que farem cua per tastar el pa. La seva cuina ha tornat a tenir vida.

Us deixem amb algunes fotografies de l'abans i el després.

DESCOBERTA:

Can Nadella. Descoberta del forn de pa. Foto Contxita Baró.

Repicat de parets i descoberta de la boca del forn. 

Foto: Contxita Baró

Visió general de l'interior del forn amb les parts ensorrades i la terra de suport

de la solera. Foto: Contxita Baró

Detall costat esquerra del forn. Foto: Laura Bosch

Detall escaire dret del forn. Foto: Laura Bosch

Detall de la volta de maó característica dels forns de pa tradicionals.

Foto: Laura Bosch

CONSOLIDACIÓ I RESTAURACIÓ:

Inici de le obres de consolidació i restauració. Foto: Jordi Domènech

Procés de restauració. Foto: Jordi Domènech Brunet

Procés de restauració. Foto: Jordi Domènech Brunet

RESULTAT FINAL:

 Resultat final, després de la restauració. Foto: Jordi Domènech Brunet

 Resultat final, després de la restauració. Foto: Jordi Domènech Brunet

 Resultat final, després de la restauració. Foto: Contxita Baró

 Resultat final, després de la restauració. Foto: Jordi Domènech Brunet

El COMCA convidat al VIII Seminario Internacional de Museologia Experimental organitzat per l'ICOM-ICOFOM al Brasil

Els dies 3 i 4 de desembre ha tingut lloc, al Brasil, el VIII Seminari Internacional de Museologia Experimental. El Simposi Internacional, sota el títol, "La Experiencia del Museo: Museo, Acción Comunitaria y Descolonización" està organitzat per ICOFOM, ICOM LAC, MINOM i ICOM Brasil.

El Dr. Jordi Montlló, convidat al Simposi internacional ha presentat, El Museo Comunitario de Cabrils (Barcelona): Un proyecto experimental nacido desde la comunidad.

El seminari forma part del Projecte Especial Museus, Acció Comunitaria i Descolonització proposat per l'ICOFOM i altres comités i associaciacions per aquest trieni, amb el vist i plau de l'ICOM per a 2020 i 2021. L'objectiu del projecte és el de fomentar debats i desenvolupar les bases reflexives per a la pràctica museística relacionada amb les accions que emprenen les diferents comunitats.

Us podeu baixar la comunicació en format PDF clicant a la pestanya de PUBLICACIONS.

Presentació pública del Museu Comunitari de Cabrils (COMCA)

Dijous passat, dia 8 d'octubre, en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni 2020, es va presentar a la Biblioteca municipal de Cabrils, una nova entitat que vetllarà pel Patrimoni Cultural del poble. Una entitat que porta en el nom i a la voluntat la paraula "museu", un museu que no estarà fet de pedra ni d'objectes, sinó de persones i de memòria.

Presentació. Foto: Gustau Nacarino

L'assistència del públic va quedar supeditada a la normativa del moment, degut a les mesures COVID-19. Per aquest motiu, els amics de Ràdio Cabrera de Mar, van retransmetre en directe la presentació,  que es penjarà properament a la pàgina web. Els museòlegs Josep Fornés (antic director del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona) i Dani Solé (Museu d'Història de Catalunya) van apadrinar el projecte.

A primer terme, Dani Solé i Pep Fornés. Foto: Gustau Nacarino

La paraula més important del nom d'aquesta nova entitat és la de "comunitari", perquè parteix de la comunitat i és per a la comunitat, que n'és la principal protagonista de la seva història. Sobretot, en un moment en que l'administració local ha considerat que no era important que un poble tingui museu. Al perdre aquesta institució, la comunitat de Cabrils resta orfe, envers el seu patrimoni.

El COMCA s'ha creat també com a mesura urgent, per evitar la pèrdua continua i irremissible d'aquest patrimoni i sobretot de la memòria col·lectiva de Cabrils. Cal que la comunitat s'empoderi i prengui la iniciativa, com si es tractés d'una comunitat sense govern. Tots els membes que formen part del COMCA ja havien col·laborat amb la direcció de l'antic museu, actualment tancat.

Jordi Montlló durant la presentació. Foto: Gustau Nacarino

Josep Fornés, un dels padrins del COMCA. Foto: Gustau Nacarino

El Museu Comunitari de Cabrils vol crear vincles entre la comunitat i la seva memòria col·lectiva, a través del patrimoni cultural i natural. Vol generar coneixement sobre aquest patrimoni per tal de preservar-ne els valors històrics, arqueològics, antropològics, artístics i/o naturals.

Promourà actuacions envers la protecció, conservació i salvaguarda d'aquest patrimoni i la seva posada en valor per a gaudi lúdic, estètic i intel·lectual de la societat.

Dani Solé, i Josep Fornés, padrins del COMCA, rebent un obsequi de la mà de Laura Bosch. Foto: Gustau Nacarino

El COMCA ha de ser un espai de trobada i esdevenir punt de recolzament per a altres entitats de Cabrils o de fora, interessades en el coneixement, la conservació i la gestió del patrimoni. També es vetllarà perquè la col·lectivitat interactuï amb el patrimoni creant dinàmiques culturals participatives.

De dreta a esquerra, Dani Solé, Pep Fornés, Jordi Montlló, Laura Bosch, Salvador Bosch, Maria Martínez, Maria Àngels Aldrufeu i Gustau Nacarino. Foto: Esher Lupresti.

PRESENTACIÓ DEL COMCA. 8 d'octubre, a la Biblioteca Municipal de Cabrils

 

ACTE FUNDACIONAL DEL MUSEU COMUNITARI DE CABRILS

El passat 4 de juny de 2020 es va celebrar l'acte fundacional de la nova associació Museu Comunitari de Cabrils. Degut a les mesures de confinament, 
hem esperat a poder-nos retrobar, respectant en tot moment les mesures de seguretat dictades pel nostre Govern.

Foto: Gustau Nacarino

El grup es va reunir a la seva seu, can Cabrera, al carrer de Maria Teresa, 26.

Foto: Gustau Nacarino

Després de la constitució oficial de l'entitat, es van aprovar els Estatuts i es va escollir la Junta Directiva, formada per: Laura Bosch (presidenta); Maria Àngels Aldrufeu (secretària); Esther Lupresti (tresorera); Maria Martínez (vocal); Gustau Nacarino (vocal de comunicació) i Jordi Montlló (vocal assessor).

Foto: Gustau Nacarino

El 12 de juny de 2020 s'entrava la sol·licitud d'inscripció de l'associació a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Se suspèn el XVè Aplec del Crist Mujal