dissabte, 20 de desembre del 2025
dimecres, 3 de desembre del 2025
16 de desembre. Occitània, una aproximació als lligams entre catalans i occitants. I acte seguit, presentació de l'Agenda singulara.
Amb il·lustracions originals i textos en els diversos parlars de la llengua occitana, en occità referencial, en català, en francès, en castellà i en italià.
Qui són els nostres convidats?
En FRANCESC SANGLAR, estudiós de l'occitanisme i president d'Amics de la Sapiéncia 0ccitana, ens oferirà una conferència molt necessària per a entendre millor les arrels profundes que comparteixen Catalunya i Occitània.
MARIA LACORTE BRUGUERA
Redactora de continguts i il·lustradora que des de fa quinze anys viu i treballa a Cabrils. És la coordinadora del projecte Agenda singulara, que ha desenvolupat Càpsula Comunicació, SL amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
dilluns, 9 de juny del 2025
Comunicat en relació a la pregunta formulada en el passat Ple municipal de Cabrils del dia 29 de maig de 2025
El passat 29 de maig de 2025 en el torn de preguntes del Ple municipal de l’Ajuntament de Cabrils, la cap de l’oposició Marta Gómez Pons (Junts per Catalunya - Cabrils) va fer la següent pregunta a l’equip de govern, que transcric literalment:
Ens
agradaria parlar sobre el museu que des de fa sis anys no tenim a Cabrils (...).
L’any 2019 els mateixos partits que hi ha aquí (ERC-AM, MUC i Lina) van tancar
que estava a l’espai de can Ventura del vi i, a més, el novembre de 2019 és va
aprovar desestimar una subvenció que hi havia comarcal amb un fons FEDER. Arrel
d’aquell ple, nosaltres (JxCat Cabrils) els vam demanar fer un grup de treball
sobre el projecte museístic de Cabrils. De fet els vam fer confiança en aquell
ple (...) ens van dir tota una sèrie de raons del perquè es desestimava aquella
subvenció (...). Els vam dir que, en tot cas, el que calia fer era repensar el
projecte del museu, entre tots i ens van dir que es comprometien a fer un grup
de treball. Es va fer una única sessió, el febrer de 2020, que no ha tingut més
continuïtat. En aquesta única sessió que es va fer, ens van dir que l’edifici
del museu tenia un problema d’humitats, que ja ho sabem, i que no es odia
obrir. Des de Junts els vam demanar crear una comissió o algun tipus d’òrgan de
participació que estigués obert a tothom i que entre tots decidíssim un
projecte futur de museu. Han passat cinc anys i paciència i un museu que brilla
per la seva absència. Com ha dit (es refereix a l’alcaldessa) un no-museu. Què
pensen fer amb aquest tema?
El que ve després, és a dir la resposta, és
surrealista. En primer lloc perquè respon l’actual regidora de cultura i
patrimoni (Sra. Laura Casalprim Ayguasenosa - MUC) que l’any 2019 no formava
part de l’equip de govern, ni tan sols era regidora. Tot i que el seu partit sí
que formava part de l’equip de govern, amb Miguel Doñate Sastre, com a regidor.
La pregunta, en tot cas, l’hauria d’haver respost l’alcaldessa, Sra. Maite Viñals
Clemente (ERC-AM) que era la màxima responsable i promotora d’aquella decisió:
el tancament del museu. O, si ella no volia donar la cara i preferia treure’s
les puces de sobre, ho hauria d’haver delegat amb el que llavors era el regidor
de cultura, el senyor Jordi Campos Guitart (ERC-AM), actual 1r tinent
d’alcalde, regidor d’infància, adolescència i joventut i regidor d’esports.
En segon lloc, perquè la resposta que va donar
l’actual regidora de cultura i patrimoni no tenia res a veure amb la pregunta.
Les tasques realitzades els darrers dos anys que ha entomat la nova regidora de
cultura i patrimoni són fruit d’una sèrie d’accions històriques iniciades sense
criteris tècnics ni científics que han provocat el col·lapse d’un conjunt de
béns patrimonials. Si voleu una explicació més detallada d’aquest episodi,
podeu consultar la següent bibliografia:
·
Montlló Bolart, Jordi (2020). El
Museo Comunitario de Cabrils. Un proyecto experimental nacido desde la
comunidad. Decolonising Museology. Museums, Community Action and Decolonisation.
Núm. 1, pp. 176-192. Bruno Brulon Soares- ICOFOM. Universidade Federal do
Estado do Rio de Janeiro. UNIRIO.
· Montlló Bolart, Jordi (2021). Una experiencia en el ámbito museológico de Cataluña: el Museo Comunitario de Cabrils (Barcelona). Núm. 9, pp. 11-33. Cuadiernu. Revista Internacional de Patrimonio, Museología social y territorio. La Ponte-Ecomuséu. Villanueva de Santu Adrianu. Asturias (España). Cuadiernu núm.9, p.11-33
També va ser surrealista veure (mireu les imatges del Ple) com el regidor senyor Doñate li anava apuntant en un paper el que volia que digués la regidora de cultura i patrimoni i que, per cert, tampoc tenia res a veure amb la pregunta de la cap de l’oposició.
Conclusió:
Cinc anys i mig després del tancament del
museu municipal de Cabrils, ni l’alcaldessa, ni l’equip de govern han donat cap
mena explicació pública del perquè d’aquest tancament.
El 4 de juny de 2020 es crea l’entitat que
presideixo, el Museu comunitari de Cabrils (COMCA) per mantenir la flama
encesa, ni que sigui testimonial per la vetlla del patrimoni cultural local,
esperant temps millors, però també amb l’objectiu de donar continguts i
arguments als que han estat escollits per gestionar el municipi.
El desinterès sobre el tema d’ERC i MUC és majúscul, d’altra manera
haurien participat de les activitats organitzades pel COMCA. Només ho ha fet
l’actual regidora de cultura.
Precisament, el passat 18 de juliol, per la
celebració del Dia Internacional dels Museus, el COMCA va convidar a Xavier
Roigé i Ventura, expert de renom, doctor en antropologia i professor de la UB
per explicar la força dels museus locals com a motor de la comunitat. Ni
l’ombra de cap regidor a l’acte. Igual que ha passat quan han vingut persones
de la categoria de Daniel Solé, del Museu d’Història de Catalunya, Josep
Fornés, del Museu Etnològic de Barcelona, o Joaquina Bobes (ARTimetria).
El COMCA per la seva banda i sense cap mena
d’ajut endegà un procés participatiu per saber les inquietuds dels cabrilencs i
les cabrilenques en l’àmbit del patrimoni, la història i la museologia. Els
resultats d’aquest procés es van presentar el 20 de novembre de 2022. De
regidors ni l’ombra.
Si a partir d’ara algú encara es pensa que
l’actual equip de govern tenen cap mena d’interès pel
tema, ja no podrà dir, després de llegir això, que és per manca d’informació.
Podeu escoltar la intervenció al Ple, al següent enllaç, a partir de les 2:40:20 hores:
https://www.youtube.com/watch?v=ua6NY_so5KM
Jordi Montlló Bolart
President del Museu Comunitari
de Cabrils
divendres, 25 d’abril del 2025
DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS 2025: Els museus locals com a relat de la comunitat
.jpg)
El nostre convidat d'enguany pel Dia Internacional dels Museus és ni més ni menys que Xavier Roigé, vicerector de Doctorat i Promoció de la Recerca de la Universitat de Barcelona
 |
| "Els museus són imprescindibles per a la construcció d'un país". Xavier Roigé, durant la seva intervenció, al Fórum dels Museus. 2021. ©Fotografia Claudia Rius i Llorens. Si un museu serveix per estimular la passió pel coneixement, per pensar sobre els reptes de la societat, i també pel plaer estètic. I sobretot perquè el màxim nombre de gent pugui participar en la cultura i conèixer el nostre patrimoni, per què els museus, no s’han vist com a una estructura rellevant a nivell polític? Per què no volem creure en la utilitat social dels museus? En la conjunctura política que vivim des de ja fa uns anys, no només a nivell municipal, sinó a nivell de territori català, tampoc acabem d’entendre que els museus són una eina imprescindible per a la construcció d’un país. I no es pot crear un projecte nacional si no apostem per potenciar una de les seves estructures bàsiques: els museus. Per aquest motiu cal reforçar els petits museus locals, aquells que apropen la cultura a tot el territori. Molts d’aquests petits museus són la veritable essència del què és un museu. |
"Cal més conscienciació social sobre la importància dels museus: cal fer entendre que invertir en museus és invertir en cohesió social. La majoria dels museus, batallen dia a dia per aconseguir que el que fan, estigui integrat amb la seva localitat".
El COMCA i Els Relataires, us esperem doncs el proper diumenge dia 18 de maig per passar una bona estona en companyia d'en Xavier Roigé, que d'una manera molt amena i a través de les imatges, ens oferirà un relat del qual ningú en sortirà indiferent.
dimecres, 19 de març del 2025
2 d'abril. Presentació del llibre: Ferrers, armers, calderers, courers. Obradors i pràctiques d'ofici a la Barcelona dels segles XV i XVI
El proper dimecres, dia 2 d'abril, la nostra sòcia i dra. en Història i Història de l'Art, Lluïsa Amenós, presenta el llibre Ferrers, armers, calderers, courers. Obradors i pràctiques d'ofici a la Barcelona dels segles XV i XVI, editat per Xavier Cazeneuve i Publicacions Revenedors.
La Lluïsa Amenós, és probablement la més gran especialista en ferro que hi ha actualment al nostre país. I com a tal, està consagrada a impulsar acadèmicament i patrimonialment, un dels patrimonis més identificatius de Catalunya: el ferro, entès en la triple dimensió industrial, històrica i artística, i sota una concepció metodològica pluridisciplinar. És coordinadora del Pla de patrimonialització dels ponts de ferro, per MNATEC del qual ben aviat us en podrem donar notícies.
En aquest sentit, des de fa anys, col·labora estretament amb el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, on gestiona el blog Ferro, impulsant diversos projectes sorgits del pla estratègic del patrimoni de ferro a Catalunya, que es va presentar a la Universitat de Girona amb el títol: "El ferro, un patrimoni emergent".
A Cabrils, malauradament no tenim cap farga per poder visitar. Per aquest motiu, durant la presentació, podreu veure i tocar diferents objectes. La Lluïsa ens ensenyarà a reconèixer la matèria primera amb què estan fets, i com i qui els fabricava, ja que en envellir, el color original, sovint queda ennegrit i no sempre és el que ens pensem. I per acabar de passar-ho bé, els assistents, hauran de respondre a una pregunta i d'entre els qui l'encertin, el guanyador/a tindrà premi!
 |
| Porta dels apòstols. Catedral de Girona. ©UdG Campus de Patrimoni Cultural i Natural. |
Podeu trobar més informació sobre la seva trajectòria : Lluïsa Amenós Martínez. Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear.
diumenge, 16 de febrer del 2025
La identitat o no, maresmenca, a debat, en un article de Jordi Montlló, per la revista de música i cultura popular CARAMELLA.
Amb aquestes dues premisses, Jordi Montlló, historiador i antropòleg va presentar aquest passat divendres, 14 de febrer, al Centre Cívic de Premià de Mar, un article que obre el número 51, de la revista música i cultura popular, CARAMELLA. Enguany, dedicat al Maresme on a més, s’hi poden llegir, treballs molt interessants d’altres autors i autores i un dossier especial amb motiu dels 200 anys Josep Anselm Clavé.
L'acte anava guiat de la mà del periodista Ferran Riera. A més de Jordi Montlló, destacaren les intervencions de Montserrat Solà, de la revista Caramella, i Marta Solà i David Céspedes per part de Pirates i Premianencs.
Sovint la conformació d’aquesta comarca ha
estat discutida perquè històricament la seva uniformitat geogràfica no s’ha
correspost mai amb cap unitat geopolítica, fins que la II República en definí
els límits que, poc o molt, actualment té”. Podem estar d’acord, d’entrada, en
que actualment es tracta d’una unitat administrativa i política, amb matisos;
però no geogràfica.
Existeix una divergència geogràfica a partir
de la Riera de Caldes. Entre el municipi més al sud (Montgat) i el de l’extrem
nord (Tordera), hi ha molts pocs punts en comú. Estareu d’acord que
oficiosament la comarca es divideix en baix i alt Maresme, amb una capital,
Mataró, al centre que mai ha exercit de veritable capital. A més,
administrativament, aquesta marca territorial també fa de partió administrativa
entre el bisbat de Girona i el de Barcelona i marca els límits meridionals dels
dominis de Montpaulau i per si no en tenim prou, també hi ha diferències notables
entre els pobles de la costa o de “mar” i els pobles de “dalt”. Les enquestes efectuades per Jordi Montlló
mostren aquesta evidència.
El final l'acte, fou amenitzat pel duet, Solistes de la Costa, format per Toni Oró i Ferran Martínez, compositors entre d'altres de l'Himne premianenc (2005) que varen deleitar al públic assistent amb varies peces de música popular.
Podeu escoltar l'entrevista realitzada, divendres 14 de febrer, per Marc Rodríguez al programa Matinal Premià Mèdia
I si voleu més informació sobre el contingut o adquirir l’exemplar, a banda d’encarregar-lo a la vostra llibreria de referència, també podeu entrar a www.revistacaramella.cat
 |
| D'esquerra a dreta, David Céspedes, Marta Solà, Montserrat Solà, Jordi Montlló i Ferrant Riera. ©Fotografia: Laura Bosch |
 |
| ©Fotografia: Laura Bosch |
 |
| ©Fotografia: Laura Bosch |
 |
| ©Fotografia: Laura Bosch |
 |
| Toni Oró i Ferran Martínez ©Fotografia: Laura Bosch |
 |
| Toni Oró i Ferran Martínez ©Fotografia: Laura Bosch |
Sumari:
PARLEM DE... “CULTURA POPULAR AL MARESME”.
Reflexions
a l’entorn d’una suposada identitat maresmenca i el valor del patrimoni
cultural. Jordi Montlló.
Puntaires
del Maresme. De l’ofici a l’associacionisme lúdic.
Neus Ribas.
Geografia
humana. Una ullada als instruments tradicionals al Maresme. Rafel Mitjans i Teresa Soler.
Entrevista
a Joan Font: “Comediants ha posat la cultura popular al dia”. Ferran Riera.
Les
Santes. La festa major de Mataró. Nicolau Guanyabens.
El
revifament de la festa de Sant Roc d’Arenys de Mar.
Bernat Salbanyà.
Dos terços.
Un festival de les arts arrelat al territori. Ramon Radó.
El
Maresme i la reinvenció de la platja. Eliseu
Carbonell.
El Moll recupera
el patrimoni marítim d’Arenys. Oriol Ferran.
El
desembarcament pirata i la cursa a pèl de Premià de Mar. Mingo Llauradó.
Sara
Llorens i el seu llegendari de Pineda. Josefina Roma.
Dossier especial: El llegat de Josep Anselm
Clavé.
A més, també hi ha tot un seguit d’articles
sobre música i danses vives; Una mirada de conjunt al patrimoni cultural del delta
de l’Ebre i un article de Xavier Pallàs sobre l’escola de campaners de la Vall
d’en Bas, Llorenç Llongarriu.
Destaquem un article, “Les veus de la utopia”, del nostre company assessor en museologia del COMCA, Josep Fornés i Garcia (pàgines 81-83).
dissabte, 15 de febrer del 2025
El COMCA recomana: ONÍRIC. Exposició a la Fundació Iluro, de Mataró. Amb varies obres de l'artista i mèdium, Josefa Tolrà
Una fantàstica exposició que ens convida a parar atenció a l'univers dels somnis. A través d'obres del Fons d'Art de la Fundació Iluro, i altres col•leccions com la que ha cedit per l'ocasió, la Fundació Josefa Tolrà, podrem coneixer com l’art interpreta el misteriós món dels somnis, on la realitat es fon amb l’imaginari.
Per a moltes cultures antigues, les imatges oníriques no eren simples fantasies de la ment, sinó que es vinculaven amb la possibilitat d’accedir a altres mons: revelacions divines, prediccions del futur o portals cap a realitats ocultes. Els somnis també han deixat empremta en pràctiques simbòliques com el tarot o en els textos al·legòrics que han utilitzat la narrativa onírica com a forma de revelació.
A començament del segle XX, amb la divulgació del pensament psicoanalític i la idea de l’inconscient, es va obrir un nou capítol en la nostra relació amb els somnis. Aquest enfocament va ser un dels antecedents del surrealisme, un moviment que va sorgir en el període d’entreguerres i que fa just un segle, el 1924, es va consolidar amb la publicació del Manifest surrealista d’André Breton.
L’exposició Oníric recull aquest llegat i ens convida a creuar el llindar entre el conscient i l’inconscient. A través de la pintura, l’escultura i altres disciplines, aquestes obres ens aproximen a una dimensió on la realitat es dissol i dona pas a noves narratives que oscil·len entre la intimitat d’un món interior i la simbologia col·lectiva.
🗓️ Del 13 de febrer al 25 de maig
📍 Ateneu Centre Cultural de Mataró
©Fotografies: Laura Bosch
 |
| Josefa Tolrà |
 |
| Dibujo con aerolitos. Josefa Tolrà |
 |
| Josefa Tolrà |
 |
| Josefa Tolrà |
 |
| Néfer Rovira |
 |
| Josep Maria Rovira Brull |
 |
| Eduard Alcoy |
 |
diumenge, 12 de gener del 2025
El COMCA recomana: ART I MISTICISME CONTEMPORANI. Dibuixos i Brodats de Dones Visionàries.
Des del 13 de gener i fins el 17 de març, a la Facultat de Geografia i Història de Barcelona, gaudim d'aquest curs, a proposta de Visionary Women Art 2025.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)