Trobada entre el Museu Comunitari de Cabrils i l'Associació d'Amics de la Vall de Caboet.

Ermita romànica de Sant Serni. Vall de Cabó. L'Alt Urgell. ©Fotografia: Jordi Montlló

Diumenge dia 31 d'octubre de 2021, varis membres del COMCA vàrem fer una sortida fins a Cabó (comarca de l'Alt Urgell) per retrobar-nos amb l'Associació d'Amics de la Vall de Caboet. Com nosaltres, són una entitat petita, però amb un vessant d'empoderament del patrimoni per iniciativa popular i comunitària. Ells però ja fa anys que es varen constituir, l'any 1987, amb l'objectiu de promoure la recuperació de l'església romànica de Sant Serni. A partir d'aquí, organitzen activitats on la comunitat hi és present, destacant l'escenificació històrica de "l'Arnaleta de Caboet, pubilla de les Valls d'Andorra en temps del catarisme", de l'autor no menys conegut, Esteve Albert (Dosrius, 1914-Andorra, 1995). 

Montse Riu i membres del COMCA. ©Fotografia: Laura Bosch

Visita exterior comentada. ©Fotografia: Laura Bosch

Un intercanvi d'idees, molt productiva que va acabar amb la visita a l'església romànica de Sant Serni, on la Montse Riu Piqué, ens féu una visita senzillament espectacular.

No només ens va donar a conèixer l'estructura arquitectònica i les fases constructives, fruit de la recerca arqueològica sinó que ens explicà de primera mà la troballa dels Greuges, un document excepcional per a la història de la llengua catalana.

L'apendicio de Sancti Saturnini de Cabó apareix documentat per primera vegada l'any 1017, però sembla que l'edifici actual estaria datat a finals del segle XI, coincidint amb el moment en que Arnau, habitant de Cabó, fa una donació per a la seva consagració l'any 1073.

L'ermita presenta varies fases constructives molt interessants: primer una església amb orientació oest-est, capçalera trevolada, nau única i coberta amb volta de canó. Es desconeix la causa que motivà la substitució del primer edifici per un segon, més petit, amb orientació nord-sud, que reutilitzà dos dels absis del primer temple (oest i nord) i amb una nova nau única cap al sud, cosa que comportà l'anul·lació del tercer absis. Les excavacions indiquen que la nau de la primera construcció, fou transformada en rectoria, actualment desapareguda. Conserva restes molt minses de policromia. Al segle XVIII es fa alguna modificació i s'hi afegeix el cor (actualment en molt mal estat de conservació) amb la següent inscripció: "ad choris(s) ascensum cor acsensum 1709". A l'entrada, a mà esquerra, es conserva una pica encastada en el mur realitzada en una sola peça, i a mà dreta una de més petita, sense decoració aparent.

Interior de l'ermita de Sant Serni. ©Fotografia: Jordi Montlló

Montse Riu i el col·lectiu durant la visita. ©Fotografia: Jordi Montlló

El setembre de 1905, Joaquim Miret i Sans, historiador, jurista i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans, descobrí a la rectoria d'Organyà una bona part de la documentació referent al llinatge dels Caboet. Entre aquests pergamins, s'hi trobaven els Greuges de Guitard Isarn i les conegudes Homilies d'Organyà.

Fins ara es pensava que el document més antic escrit en català eren les Homilies; i en certa manera ho són, però ja enteses com a text de caire literari. Però hi ha altres documents més antics, com els del Pallars, que ja contenen una part del text escrit en català; un català arcaic, però català. 

Montse Riu, explicant la història i el contingut dels Greuges. ©Fotografia: Laura Bosch

Els greuges són un document fonamental per a la història de la llengua, per la seva antiguitat, però també ho és per les seves característiques específiques: aquest text és una mostra extraordinària de la llengua catalana del període arcaic, com també ho és de la documentació i les característiques més significatives de la societat feudal, com poden ser les relacions de vassallatge o les situacions constants de violència (saquejos, agressions, etc.).

Aquest document és escric pràcticament tot en català, a excepció de la fòrmula introductòria, les conclusions i alguna frase de caràcter formulari, que es mantenen en llatí. Des d'aquest punt de vista, els Greuges presenten una evolució important respecte dels documents anteriors, en què la part en català era molt breu com els que hem esmentat més amunt, localitzats al Pallars.

Des del punt de vista lingüístic els Greuges reflecteixen les principals característiques del català dels inicis, una llengua que representa una expressió propera a l'oralitat, amb nombroses repeticions i amb una sintaxi molt arcaica, el que s'ha denominat sintaxi paratàctica, és a dir, la construcció d'un discurs pràcticament sense conjuncions que connectin les diferents frases, la qual cosa fa que la llengua presenti una expressió força aspra.

La formació de la llengua catalana i les primeres mostres escrites:

El català es va formar, com la resta de llengües romàniques, entre el final del segle VII i el començament del segle VIII, en un moment en què ja havia esdevingut una realitat tan diferenciada del llatí que no podia rebre aquell mateix nom.

Tret de mots aïllats i topònims en documents del final del segle IX i del segle X, els textos més antics escrits en català estan relacionats amb la societat feudal, ja que l feudalisme va generar molta documentació de caràcter jurídic. És doncs a partir d'aquell moment històric que la llengua catalana va anar apareixen de manera gradual en l'escriptura.

Els primers textos són breus, sobretot en juraments feudals, on apareixen petits fragments en llengua catalana. I no és fins cap al final del segle XI que trobem els priemrs documents extensos escrtis ja gairebé del tot en català: els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1905) i també el Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell (probablement del 1098).

Els Greuges de Guitard Isarn són un memorial de les transgressions (els greuges o rancures, en català medieval) dels drets feudals.

En aquest document, el senyor de Caboet, Guitard Isarn (+1102/04), reclama la reparació de les ofenses i dels danys que li han inflingit els seus vassalls i que suposen el trencament dels pactes i acords establerts entre senyor i vassall.

La datació del manuscrit entre els anys 1080 i 1095, ha estat determinada a partir de les persones que hi apareixen esmentades i de la informació històrica de la documentació de final del segle XI de la col·legiata d'Organyà, ja que el document no està datat.

En Joan Anton Rabella Ribas, n'ha fet una edició crítica i versió adaptada en català actual, del qual us en deixem l'introducció i algun paràgraf:

Hec est memoria de ipsas rancuras que abet domnus Guitardus Isarnus senior Caputense, de rancuras de filio de Guillelm Arnall et que ag de suo pater, de Guilelm Arnall; et non voluit facere directum in sua vita de ipsa castro de Caputense che li comannà.

Aquesta és la memòria dels greuges que té el senyor Guitard Isarn, senyor de Caboet de les queixes del fill de Guillem Arnau i que tingué del seu pare, el de Guillem Aranu; i no va voler portar a terme la restitució, al llarg de la seva vida, del castell de Caboet, que va posar sota la seva tutela.

Et comannà·l·en Mir Arnal que, en las ostes et en las cavalgades a Guilelm Arnal és ab mi, che Mir arnall sí alberg ab Guilelm Arnal.

I va confiar-lo a Mir Arnau perquè, en les campanyes militars i en les incursions a cavall a si Guillem Arnau és amb mi, que Mir Arnau s'hi allotgi amb Guillem Arnau.

Et si Guilelm Arnal me facia tal cosa que dreçar no·m volgués ho no pagés, ha ssi·s partia de mi, che Mir Arnall me romasés aisí com lo·m avia al dia che ad él lo comanné.

I si Guillem Arnau em feia tal cosa que no em volgués o no pogués reparar el dany que m'havia causat, o si se separava de mi, que Mir Arnau continués amb mi així com el tenia el dia que li vaig confiar.

[...]

Et totas istas rancunas que avia de Guilelm Arnal et é de suo filio et de Mir Arnall sic relinquo ad mulier mea et ad Mir filio meo.

I totes aquestes queixes que tenia de Guillem Arnau i que tinc del seu fill i de Mir Aranu així les deixo a la meva dona i a Mir, fill meu.

Et preco totos meos omines per fiduciam quam ego abeo in illos, et illos bajulos quam ego abeo electos in meo testamento per Deum et per fiduciam quam ego abeo in illos, que vos adjuventis ad mulier mea et ad filio meo per pled et per gera tro lor dret los en sia exid.

I prego a tots els meus homes per la fe que tinc en ells, i als batlles que jo he elegit en el meu testament per Déu i per la fe que jo tinc en ells, que ajudeu la meva dona i el meu fill per plet i per guerra fins que els seus drets els siguin restituits.

Fotografia de grup. ©Jordi Montlló

Fotografia de grup. ©Montse Riu

Us animem a visitar l'ermita i els magnífics paratges que l'envolten. Us podeu posar en contacte a través del correu electrònic: caboetassociacio@gmail.com

I evidentment la Nika no s'ha perdut cap explicació.
©Fotografia:Jordi Montlló

De tornada, una visita molt interessant a Sant Climent de Coll de Nargó. ©Fotografia: Jordi Montlló

El rellotge de sol de Salvador Dalí. JEP 2021

Diumenge dia 10 d'octubre, el Museu Comunitari de Cabrils, COMCA, va participar en la trentena edició de les Jornades Europees de Patrimoni, 2021. Enguany, amb la presentació oficial de la restauració del rellotge de sol de Can Serraclara, que Salvador Dalí dibuixà per a la família, en el transcurs del primer quart del segle XX.

Amb la publicació del llibre "Sols compto les hores lluminoses , els rellotges de sol de Cabrils" (2018), es presentà el resultat de la recerca realitzada per Laura Bosch i la Doctora Teresa Serraclara, relacionada amb aquest rellotge de sol i la seva atribució a Salvador Dalí, fins aleshores inèdita. Fruit d’aquest treball es determinà que el rellotge de sol necessitava una intervenció. Després de prop d'un centenar d'anys, els rajols ceràmics havien perdut consistència i el dibuix s'anava esvaint. Avui, el rellotge de sol, que presideix el capcer de la façana de la casa, ha retrobat novament tota la seva bellesa i esplendor. 

La presentació tingué lloc en els jardins de la casa, actual restaurant de Can Rin, amb més d'una setantena de persones, entre els quals cal destacar la presència dels propietaris de la finca, la família Sellabona, promotors de la seva restauració.

En l'acte conduit pel dr. Jordi Montlló, hi participaren la historiadora Laura Bosch, que explicà breument la història de la família, la seva relació amb la família Dalí i la iconografia del rellotge de sol. Després, s'intercalaren les intervencions de Mireia Farrerons i Francesc Tornero, ambdós, restauradors d'art, de l'empresa VICUS, conservació i restauració de patrimoni artístic, que explicaren tot el procés de restauració. Després del torn de preguntes, CAN RIN, oferí a tots els assistents un petit refrigeri.

Podeu trobar més informació a:

BOSCH, Laura; MONTLLÓ, Jordi (2018). Sols compto les hores lluminoses. Els rellotges de sol de Cabrils. Museu Municipal - Ajuntament de Cabrils (en venda a l'Ajuntament de Cabrils).

Us deixem amb el reportatge fotogràfic de les JEP 2021, realitzades per Gustau Nacarino, amb aportacions de Marc Pons i Josep Maria Font. I recordeu, les fotografies tenen autoria. No oblideu d'esmentar-ho si les feu servir: 

El rellotge de sol després de la restauració. Fotografia: Gustau Nacarino.

Jornades Europees de Patrimoni 2021. Fotografia: Gustau Nacarino.

Jornades Europees de Patrimoni 2021. Fotografia: Gustau Nacarino.

D'esquerra a dreta, Esther Lupresti, M. Àngels Aldrufeu, Laura Bosch, Jordi Montlló i Pep Masiques.
Fotografia: Gustau Nacarino.

Els ponents. d'esquerra a dreta, FrancescTornero, Mireia Farrerons, Jordi Montlló i Laura Bosch.
Fotografia: Gustau Nacarino.

Taula de benvinguda. Fotografia: Gustau Nacarino.

Francesc Tornero durant la seva intervenció. Fotografia: Gustau Nacarino.

Francesc Tornero durant la seva intervenció. Fotografia: Gustau Nacarino.

Jordi Montlló, presentador i conductor de les JEP 2021. Fotografia: Gustau Nacarino.

Laura Bosch durant la seva intervenció. Fotografia: Gustau Nacarino.

Francesc Tornero, durant la seva intervenció. Fotografia: Gustau Nacarino.

Mireia Farrerons durant la presentació. Fotografia: Gustau Nacarino.

Fotografia: Marc Pons.

Fotografia: Marc Pons.

Fotografia: Marc Pons.

Fotografia: Marc Pons.

Fotografia: Josep Maria Font.

Fotografia: Josep Maria Font.

Fotografia: Josep Maria Font.

Fotografia: Josep Maria Font.

Fotografia: Josep Maria Font.

Fotografia: Josep Maria Font.

Fotografia: Marc Pons.

30 Anys de Jornades Europees de Patrimoni. 6 d'octubre de 2021. Fotografia: Laura Bosch

El COMCA recomana: Seminari "Art de Dones Visionàries"

Els dies, 14 i 15 d'octubre de 2021, la Universitat de Barcelona acull l'INTERNATIONAL SEMINAR ART OF VISIONARY WOMEN, que tracta sobre la creativitat gràfica i simbòlica d'autores vinculades a noves espiritualitats de principis del segle XX a Europa.

El seminari està organitzat per [V¬W] Visionary Women Research Group - Fundació Josefa Tolrà, sota la direcció de la Dra. Pilar Bonet Julve, presidenta de la Fundació Josefa Tolrà, i la Dra. Maria José Gonzàlez Madrid, ambdues professores del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona.

Es tracta del primer Seminari Internacional dedicat a l'estudi de la creativitat gràfica -dibuix- de dones visionàries connectades a noves formes d'espiritualitat, laica i feminista, que es difon a Europa a finals del segle XIX i principis del segle XX. Les organitzadores pretenen recuperar l'esperit vindicatiu i emancipador d'aquestes filosofies utopistes, posant èmfasi en el context cultural i els seus processos creatius. Pràctiques espirituals i polítiques teixeixen relacions entre el cristianisme social i les tradicions orientals, de gran recepció entre les obreres i sufragistes: Modern Spiritualism, Spiritisme, Espiritismo, Teosofia o Antroposifia, entre altres formes de trascendència no reglada. El llegat d'artistes com Hilma af Klint, Emma Kunz, Magde Gill, Nina Karasek o Josefa Tolrà, impulsa a les noves generacions cap a relats artísitcs, científics i humanistes que agiten una nova onava feminista. El seminari pretén entendre l'origen místic de la seva creativitat, els processos de treball holístic i la "missió de vida" que aquestes dones varen assumir.

Compartiran les experiencies de creadores que foren "Visionaries en vida, i artistes després de la mort". Entre elles, destaca Josefa Tolrà (Cabrils 1880-1959), l'artista mèdium més important de la primera mitat del segle XX no només a Catalunya sinó més enllà de les nostres fronteres. La seva obra forma part del Museu Nacional del Prado, el MACBA, le Musée LaM de Villeneuve-d'Ascq i le Centre Pompidou de París. A més de les autores internacionals, durant el seminari també s'exposaran noves lectures sobre la vida i l'obra d'artistes clarividents com Fina Miralles (Barcelona, 1950) i Sílvia Gubern (Barcelona, 1941).

El Seminari Art de Dones Visionàries, és una iniciativa que es vincula al treball de recerca, difusió i conservació que porta a terme l'Associació Josefa Tolrà, sobre el llegat de l'artista i mèdium de Cabrils.

Us deixem amb l'enllaç d'inscripció per si esteu ¡nteressants en assistir-hi.

Dijous, 14, a la Sala d'actes de la Facultat de Belles Arts.

Divendres 15, a la Sala d'actes de la Facultat de Geografia i Història.

Inscripció prèvia a:

https://forms.gle/onGetFb3f62Lq53SA

Per més informació també podeu contactar amb el següent correu electrònic:

visionarywomen.art@gmail.com

Per saber-ne més:

https://josefatolra.org/

https://www.fundaciojoanbrossa.cat/una-conversa-astral-entre-josefa-tolra-i-joan-brossa/

https://museudecabrils.blogspot.com/search?q=tolr%C3%A0

Entrevista a Maria Tolrà, neboda de Josefa Tolrà (per delirisproductions).

Llibres: 

Bonet Julve, Pilar (2014). Josefa Tolrà. Mèdium i artista. ACM Associació per a la Cultura i l’Art Contemporani i Ajuntament de Mataró.

Pilar Bonet durant la seva ponència. Fotografia: Laura Bosch

Presentació de la restauració del rellotge de sol de Salvador Dalí.

Les 30s Jornades Europees del Patrimoni, a Cabrils (el Maresme)

 

Amb motiu dels 30 anys d'organització de les Jornades Europees de Patrimoni, el Museu Comunitari de Cabrils (COMCA), a dos quarts de dotze del migdia, al restaurant de Can Rin, us convida a assistir a la presentació oficial de la restauració del rellotge de sol que Salvador Dalí va dissenyar per la família Serraclara, durant el primer quart del segle XX.

Durant la seva infantesa i adolescència, Salvador Dalí passà llargues temporades a Cabrils, a la casa de la família Serraclara. Els descendents confirmen que fou dissenyat per a l'avi Gonzalo amb qui sempre mantingué una relació molt estreta. 

Amb la publicació del llibre Sols compto les hores lluminoses , els rellotges de sol de Cabrils (2018), es presentà el resultat de la recerca realitzada per Laura Bosch i la Doctora Teresa Serraclara, relacionada amb aquest rellotge de sol i la seva atribució a Salvador Dalí, fins aleshores inèdita.

El llibre inventaria una seixantena de rellotges de sol públics i privats del municipi de Cabrils. Acompanya l’inventari un seguit de treballs que van des de la reflexió antropològica del pas del temps fins a l’origen, evolució i funcionament dels rellotges de sol i uns itineraris per fer autònomament. Fruit d’aquest treball es va veure que el rellotge de sol de Salvador Dalí necessitava una intervenció. Després d’un centenar d’anys, els rajols ceràmics havien perdut consistència i el dibuix s’anava esvaint.

Gràcies a la bona predisposició i sensibilitat del seu propietari, Joan Sellabona, el rellotge ha estat objecte d’un acurat treball de restauració per part de Mireia Farrerons, restauradora d’art de l’empresa VICUS, conservació i restauració de patrimoni artístic. Serà ella la que ens explicarà tot el procés, en directe el diumenge 10 d’octubre.

Un cop finalitzat l’acte, CAN RIN oferirà als presents un petit refrigeri (begudes a càrrec dels assistents).

Les Jornades Europees de Patrimoni són un esdeveniment obert a tothom i una oportunitat per descobrir i conèixer la riquesa i l’atractiu del nostre patrimoni cultural amb l’objectiu principal d’estrènyer els vincles entre aquest i la societat.

“Un patrimoni per a tothom”, és el lema que enguany des del Consell d’Europa i la Comissió Europea, se’ns proposa per a celebrar les Jornades Europees de Patrimoni 2021, coincidint amb el trentè aniversari de la seva creació. L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural és la institució que, a Catalunya, impulsa les JEP, iniciativa que compta amb el suport de l'Associació Catalana de Municipis, l'Institut Ramon Muntaner i l'Associació Capital de la Cultura Catalana. 

Per qualsevol informació, ens podeu contactar:

museucomca@gmail.com

Telèfon mòbil: 646627814

El COMCA recomana: Concert d'orgue i trompeta. 5 de setembre a la parròquia de la Santa Creu de Cabrils

 

L'orgue de l'església de la Santa Creu de Cabrils serà un dels protagonistes del concert programat per diumenge, dia 5 de setembre a les vuit del vespre, que ens oferiran l'organista, Lorién Santana i el trompetista, Carles Raya. 

Un concert d'orgue i trompeta que oferirà en el seu repertori, música de Festa Major i grans èxits del cinema. Un concert que forma part de la programació dels Amics de l'Orgue de Cabrils, en honor a Santa Elena i que s'emmarca dins dels actes d'inauguració programats per aquest 2021. Presenta l'acte, l'organista titular de la parròquia de la Santa Creu, Maria Dolors Casanovas. 

Presentació del COMCA Museu en el marc del Programa Cultura Viva de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

 

Pep Fornés. Foto: Laura Bosch

Divendres, 11 de juny, tingué lloc la I Jornada dedicada als "Forns d'oli de ginebre de Riba-Roja d'Ebre, una indústria de 500 anys, amb perspectiva de futur". Malauradament, després de la intervenció de l'antropòleg i ex-director del Museu Etnològic i de Cultures del Món (2008-2020), Pep Fornés, les sessions quedaren aturades degut a la vaga del sindicat de treballadors dels museus de Barcelona.

La Jornada s'emmarcà en el Programa Cultura Viva, de l'Observatori Etnològic i Immaterial (OPEI), organitzat per l'Institut Català d'Antropologia, l'Associació Amics de Riba-Roja i el Museu Etnològic i de Cultures del Món, amb la col·laboració de l'Associació Livemedia, Matrix CULTURA 2050. 

Durant la intervenció, Pep Fornés, donà a conèixer tres exemples pràctics d'aplicabilitat del tractament del patrimoni. Els municipis escollits foren, Lliçà de Vall, Riba-Roja d'Ebre i Cabrils, amb el Museu Comunitari - COMCA Museu. Presentació que tingué una gran rebuda, sobretot per la capacitat d'autoorganització de la comunitat a partir del moment en que l'Administració local decidia tancar el Museu.

Us deixem amb dos extractes de la seva intervenció i un vídeo:

       

       "El Museu Comunitari de Cabrils. 

L'Ajuntament va decidir tancar-lo. Els museus no són només quatre parets. Hi ha una comunitat viva al darrera. No estic parlant de la gent que hi treballa, sinó que parlo de tota la gent del poble que utilitzava aquell museu de Cabrils. Es va quedar orfe d'un espai, d'un centre cultural. 

Avui en dia està de moda fer sales polivalents, que com veieu serveixen per tot, fins i tot com a "cuarto dels mals endreços". De vegades parlem de la polivalència com una cosa positiva. Podríem veure-ho des d'una perspectiva precària. Anem a menys. Abans teníem museus, ara tenim centres polivalents. 

A Cabrils van decidir tancar el museu . Tota aquella gent gran que utilitzava aquell museu per fer reunions, i com a centre cultural, a més a més, a partir del patrimoni, van decidir que ja que els hi tancaven el museu, ells continuarien essent el museu. El museu també el fan les persones. 

A Cabrils van decidir apoderar-se (allò que en diuen de l'empoderament), van decidir apoderar-se del patrimoni del poble. I còm ho van fer? basant-se en el patrimoni cultural immaterial. Amb tota la part d'intangibles: una pagesa explicava com es plantaven els pèsols; un altre pagès explicava com es feien els marges; un altre recordava que hi havia una antiga capella en un mas que estava mig aterrat... Fan visites guiades, itineraris guiats. (...) però són voluntariat social i cultural que en aquest país fan molta, molta feina, i pel que es veu també fan molta, molta falta".

 

 Fons: COMCA Museu.

       

"Museu Comca de Cabrils. Ho tenen molt ben treballat. (...)  Una extraordinària i  molt valuosa experiència que del no res, arribes al tot. La construcció de les utopies les fem tots plegats. Sense la fantasia, sense la il·lusió, sense la imaginació no hi hauria el coneixement científic, la formulació d'hipòtesi. Per tant, és importantíssim poder somniar. El museu, el COMCA, vegeu per exemple, la salvaguarda del patrimoni local. Si algú està atent al que està passant, pot denunciar situacions de deteriorament. Les presentacions que es fan a l'International Concil Museum, a l'ICOM, el Museu Comunitari de Cabrils ha fet presentacions a nivell internacional importants. Per tant estan molt ben posicionats. Amb un discurs teòric molt ben fonementat, molt ben construït i bé, avui en dia, les dimensions de les Xarxes i la difusió d'un concepte i d'una idea, no cal ser ni un govern, ni... de fet, el Comité de Nacions Unides per la salvaguarda del patrimoni cultural i immaterial, dictaminen que siguin ONG's les que facin de consell assessor. Aquí en tenim un. Jo estic assessorant l'ens de l'associacionisme cultural català, per exemple. El COMCA treballa en diversos àmbits i en diverses activitats".

            

"(...) Hi ha llocs al món que això s'ho prenen molt seriosament. Per tant estem parlant de temes que afecten al desenvolupament local d'una forma immediata, i sobretot en pobles on hi ha una regressió, on hi ha una desindustrialització, on hi ha una deslocalització. Fer una aposta per l'autoestima i el trobar totes les arrels importants, per poder activar el territori, que s'en diu. Totes aquestes paraules tenen molt de fonament quan arriben a l'aplicació. 

Per què és important, conservar, preservar i entendre quina casuística va portar a fabricar, per exemple,  els forns d'oli de ginebre. Cada forn d'oli de ginebre que cau, que es destrueix, que s'oblida, el món perd la cultura humana. Si desaprenem de valorar, entendre els vestigis, els rastres que han deixat els nostres immediats ancestres; aquells que constitueixen en nosaltres d'avui en dia, que va canviant, que no és immutable. La única cosa que és immutable és el canvi. si no som capaços d'aprendre a entendre i valorar la nostra pròpia cultura, no serem propu humans, com pertoca. 

La cultura humana es basa justament en això, en poder entendre i identificar i poder transmetre a les generacions futures aquest coneixement. "La dimensió petita de la cultura no és menor. Només és petita. Junts, tots i totes, amb el nostre coneixement acostumem a fer una gran persona. Només d'aquesta manera podem realment arribar a considerar-nos humans cultes".

Diada de Corpus Christi 2021

 

L'any 2020, Cabrils hauria celebrat el vint-i-cinquè aniversari de la represa de la tradició d'engalanar, amb catifes florals, els espais per on ha de circular la processó i el seu seguici amb motiu de la celebració del Corpus Christi. La pandèmia per a la COVID-19 no ho volgué així.

Tanmateix, enguany, un grup reduït de catifaires s'ha animat a fer-ne una en l'espai més sagrat del municipi: la sagrera.

El disseny, ha anat a càrrec d'en Bernat Hernàndez. La idea es basa en el Vesica Piscis, o màndorla, un marc o aureola en forma de dos cercles, que a més d'evocar l'esfera celeste, quan intersequen, la circumferència d'un passa pel centre de l'altra, semblant a una ametlla. En aquests espais és on la tradició cristiana insereix els personatges sagrats. 

Les fotografies del reportatge fotogràfic que us oferim des del COMCA són de la Diana Möller.

Esperem que l'any vinent, tot el poble ens poguem retrobar al voltant de les catifes, i celebrar, creients o no, l'esperada processó del Corpus Christi, amb el seu seguici seguit del Geganters i la colla de grallers.

Catifa per a la Diada de Corpus 2021.
Disseny: Bernat Hernàndez.
Fotografia: Diana Möller

                                        

                            

Catifa per a la Diada de Corpus 2021.
Disseny: Bernat Hernàndez.
Fotografia: Diana Möller

                               

Catifa per a la Diada de Corpus 2021.
Disseny: Bernat Hernàndez.
Fotografia: Diana Möller

                               

Catifa per a la Diada de Corpus 2021.
Disseny: Bernat Hernàndez.
Fotografia: Diana Möller

Catifa per a la Diada de Corpus 2021.
Disseny: Bernat Hernàndez.
Fotografia: Diana Möller

  

Catifa per a la Diada de Corpus 2021.
Disseny: Bernat Hernàndez.
Fotografia: Diana Möller

Catifa per a la Diada de Corpus 2021.
Disseny: Bernat Hernàndez.
Fotografia: Diana Möller

Catifa per a la Diada de Corpus 2021.
Disseny: Bernat Hernàndez.
Fotografia: Diana Möller

Catifa per a la Diada de Corpus 2021.
Disseny: Bernat Hernàndez.
Fotografia: Diana Möller

Catifa per a la Diada de Corpus 2021.
Disseny: Bernat Hernàndez.
Fotografia: Diana Möller.

Catifa per a la Diada de Corpus 2021. Després de la pluja.
Disseny: Bernat Hernàndez.
Fotografia: Diana Möller.

Fotografia: Núria Llongueras Calvet