Museu COMCA: El Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra a l'església de la Santa Creu de Cabrils

©Fotografia: Lluïsa Amenòs

Diumenge, dia 23 de desembre, l'església de la Santa Creu de Cabrils va ser l'escenari de la representació del Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra. Aquest esdeveniment està inscrit dins dels actes que Catalunya ofereix amb motiu de la celebració dels 800 anys de la representació del primer pessebre, que la tradició situa l'any 1223, quan Sant Francesc d'Assís va escollir una cova del poble de Greccio, a Itàlia per a representar-hi el Naixement de Jesús: un bou i una mula amb la mejadora, il pressepio.

Una celebració on hi va participar la parròquia de la Santa Creu; la Maria Dolors Casanovas, organista titular de l'església de la Santa Creu de Cabrils, l'Agrupació Coral La Concòrdia & Santa Helena i la seva presidenta, Nieves Gil; l'actriu i dramaturga Clara del Ruste, que ha estat qui ha portat la direcció artística, creant un programa amè, rigorós, literari i musical i d'una manera molt especial, en Jaume Llonch, de qui va nèixer aquesta proposta ara fa uns mesos. Ambdós han estat els rapsodes que han interpretat el Poema de Nadal.

Clara del Ruste obria l'acte des del cor de l'església, interpretant una cançó tradicional catalana de Nadal, que explica la joia de la natura del dia del naixement de l'Infant Jesús a l'estable de Betlem: el cant dels ocells, acompanyada per l'organista Maria Dolors Casanovas.

©Fotografia: Jordi Montlló

Quaranta minuts de pur plaer on no deixaren d'entrellaçar-se les veus dels rapsodes, amb la dels cantaires i la música d'orgue per acabar amb Joia en el món, de Georg Friedrich Händel, interpretat a l'orgue.

Un dels moments més àlgids fou quan els rapsodes convidaren al públic assitent a llegir conjuntament una part del poema, que tenien preparat en els seients:

Quan ve Nadal, la cançó del miracle,

amb el pessebre de molsa i arboç,

ens fa pensar en unes ganes molt vives,

ens fa pensar en un desig de debò

de donar coses al Noi de la Mare,

coses que vinguin de dintre del cor,

perquè si és llum i misteri que espanta,

perquè si aguanta la bola del món,

té la carn nua ajaguda a la palla

i té les galtes mullades de plor,

i vol sentir-nos molt més a la vora,

ben apretats al voltant dels pastors,

i vol sentir a la pell les nostres ànimes

com l'alè de la mula i el bou!

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

Un cop finalitzat, i després dels nombrosos aplaudiments adreçats a tots els participants, el Museu Comunitari de Cabrils convidà a tots els presents al casal de la Rectoria per compartir plegats un tall de coca, galetes i mistela.

Moltes gràcies a tothom per la vostra implicació. Us deixem amb un ampli reportatge fotogràfic com a regal de Reis.