Diumenge dia 10 d'octubre, el Museu Comunitari de Cabrils, COMCA, va participar en la trentena edició de les Jornades Europees de Patrimoni, 2021. Enguany, amb la presentació oficial de la restauració del rellotge de sol de Can Serraclara, que Salvador Dalí dibuixà per a la família, en el transcurs del primer quart del segle XX.
Amb la publicació del llibre "Sols compto les hores lluminoses , els rellotges de sol de Cabrils"(2018), es presentà el resultat de la recerca realitzada per Laura Bosch i la Doctora Teresa Serraclara, relacionada amb aquest rellotge de sol i la seva atribució a Salvador Dalí, fins aleshores inèdita. Fruit d’aquest treball es determinà que el rellotge de sol necessitava una intervenció. Després de prop d'un centenar d'anys, els rajols ceràmics havien perdut consistència i el dibuix s'anava esvaint. Avui, el rellotge de sol, que presideix el capcer de la façana de la casa, ha retrobat novament tota la seva bellesa i esplendor.
La presentació tingué lloc en els jardins de la casa, actual restaurant de Can Rin, amb més d'una setantena de persones, entre els quals cal destacar la presència dels propietaris de la finca, la família Sellabona, promotors de la seva restauració.
En l'acte conduit pel dr. Jordi Montlló, hi participaren la historiadora Laura Bosch, que explicà breument la història de la família, la seva relació amb la família Dalí i la iconografia del rellotge de sol. Després, s'intercalaren les intervencions de Mireia Farrerons i Francesc Tornero, ambdós, restauradors d'art, de l'empresa VICUS, conservació i restauració de patrimoni artístic, que explicaren tot el procés de restauració. Després del torn de preguntes, CAN RIN, oferí a tots els assistents un petit refrigeri.
Podeu trobar més informació a:
BOSCH, Laura; MONTLLÓ, Jordi (2018). Sols compto les hores lluminoses. Els rellotges de sol de Cabrils. Museu Municipal - Ajuntament de Cabrils (en venda a l'Ajuntament de Cabrils).
Us deixem amb el reportatge fotogràfic de les JEP 2021, realitzades per Gustau Nacarino, amb aportacions de Marc Pons i Josep Maria Font. I recordeu, les fotografies tenen autoria. No oblideu d'esmentar-ho si les feu servir:
El rellotge de sol després de la restauració. Fotografia: Gustau Nacarino.
Jornades Europees de Patrimoni 2021. Fotografia: Gustau Nacarino.
Jornades Europees de Patrimoni 2021. Fotografia: Gustau Nacarino.
D'esquerra a dreta, Esther Lupresti, M. Àngels Aldrufeu, Laura Bosch, Jordi Montlló i Pep Masiques. Fotografia: Gustau Nacarino.
Els ponents. d'esquerra a dreta, FrancescTornero, Mireia Farrerons, Jordi Montlló i Laura Bosch. Fotografia: Gustau Nacarino.
Taula de benvinguda. Fotografia: Gustau Nacarino.
Francesc Tornero durant la seva intervenció. Fotografia: Gustau Nacarino.
Francesc Tornero durant la seva intervenció. Fotografia: Gustau Nacarino.
Jordi Montlló, presentador i conductor de les JEP 2021. Fotografia: Gustau Nacarino.
Laura Bosch durant la seva intervenció. Fotografia: Gustau Nacarino.
Francesc Tornero, durant la seva intervenció. Fotografia: Gustau Nacarino.
Mireia Farrerons durant la presentació. Fotografia: Gustau Nacarino.
Fotografia: Marc Pons.
Fotografia: Marc Pons.
Fotografia: Marc Pons.
Fotografia: Marc Pons.
Fotografia: Josep Maria Font.
Fotografia: Josep Maria Font.
Fotografia: Josep Maria Font.
Fotografia: Josep Maria Font.
Fotografia: Josep Maria Font.
Fotografia: Josep Maria Font.
Fotografia: Marc Pons.
30 Anys de Jornades Europees de Patrimoni. 6 d'octubre de 2021. Fotografia: Laura Bosch
Els dies, 14 i 15 d'octubre de 2021, la Universitat de Barcelona acull l'INTERNATIONAL SEMINAR ART OF VISIONARY WOMEN, que tracta sobre la creativitat gràfica i simbòlica d'autores vinculades a noves espiritualitats de principis del segle XX a Europa.
El seminari està organitzat per [V¬W] Visionary Women Research Group - Fundació Josefa Tolrà, sota la direcció de la Dra. Pilar Bonet Julve, presidenta de la Fundació Josefa Tolrà, i la Dra. Maria José Gonzàlez Madrid, ambdues professores del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona.
Es tracta del primer Seminari Internacional dedicat a l'estudi de la creativitat gràfica -dibuix- de dones visionàries connectades a noves formes d'espiritualitat, laica i feminista, que es difon a Europa a finals del segle XIX i principis del segle XX. Les organitzadores pretenen recuperar l'esperit vindicatiu i emancipador d'aquestes filosofies utopistes, posant èmfasi en el context cultural i els seus processos creatius. Pràctiques espirituals i polítiques teixeixen relacions entre el cristianisme social i les tradicions orientals, de gran recepció entre les obreres i sufragistes: Modern Spiritualism, Spiritisme, Espiritismo, Teosofia o Antroposifia, entre altres formes de trascendència no reglada. El llegat d'artistes com Hilma af Klint, Emma Kunz, Magde Gill, Nina Karasek o Josefa Tolrà, impulsa a les noves generacions cap a relats artísitcs, científics i humanistes que agiten una nova onava feminista. El seminari pretén entendre l'origen místic de la seva creativitat, els processos de treball holístic i la "missió de vida" que aquestes dones varen assumir.
Compartiran les experiencies de creadores que foren "Visionaries en vida, i artistes després de la mort". Entre elles, destaca Josefa Tolrà (Cabrils 1880-1959), l'artista mèdium més important de la primera mitat del segle XX no només a Catalunya sinó més enllà de les nostres fronteres. La seva obra forma part del Museu Nacional del Prado, el MACBA, le Musée LaM de Villeneuve-d'Ascq i le Centre Pompidou de París. A més de les autores internacionals, durant el seminari també s'exposaran noves lectures sobre la vida i l'obra d'artistes clarividents com Fina Miralles (Barcelona, 1950) i Sílvia Gubern (Barcelona, 1941).
El Seminari Art de Dones Visionàries, és una iniciativa que es vincula al treball de recerca, difusió i conservació que porta a terme l'Associació Josefa Tolrà, sobre el llegat de l'artista i mèdium de Cabrils.
Us deixem amb l'enllaç d'inscripció per si esteu ¡nteressants en assistir-hi.
Dijous, 14, a la Sala d'actes de la Facultat de Belles Arts.
Divendres 15, a la Sala d'actes de la Facultat de Geografia i Història.
Les
30s Jornades Europees del Patrimoni, a Cabrils (el Maresme)
Amb motiu dels 30 anys d'organització de les Jornades Europees
de Patrimoni, el Museu Comunitari de Cabrils (COMCA), a dos quarts de dotze del migdia, al restaurant de Can Rin, us convida a assistir a
la presentació oficial de la restauració del rellotge de sol que Salvador Dalí
va dissenyar per la família Serraclara, durant el primer quart del segle XX.
Durant la seva infantesa i
adolescència, Salvador Dalí passà llargues temporades a Cabrils, a la casa de
la família Serraclara. Els descendents confirmen que fou dissenyat per a l'avi
Gonzalo amb qui sempre mantingué una relació molt estreta.
Amb la publicació del llibre Sols compto les hores lluminoses , els
rellotges de sol de Cabrils (2018), es presentà el resultat de la
recerca realitzada per Laura Bosch i la Doctora Teresa Serraclara, relacionada
amb aquest rellotge de sol i la seva atribució a Salvador Dalí, fins aleshores
inèdita.
El llibre inventaria una seixantena de
rellotges de sol públics i privats del municipi de Cabrils. Acompanya
l’inventari un seguit de treballs que van des de la reflexió antropològica del
pas del temps fins a l’origen, evolució i funcionament dels rellotges de sol i
uns itineraris per fer autònomament. Fruit d’aquest treball es va veure que el
rellotge de sol de Salvador Dalí necessitava una intervenció. Després d’un
centenar d’anys, els rajols ceràmics havien perdut consistència i el dibuix
s’anava esvaint.
Gràcies a la bona predisposició i
sensibilitat del seu propietari, Joan Sellabona, el rellotge ha estat objecte d’un
acurat treball de restauració per part de Mireia Farrerons, restauradora d’art de
l’empresa VICUS, conservació i restauració de patrimoni artístic. Serà ella la que ens explicarà tot el procés, en directe el
diumenge 10 d’octubre.
Un cop finalitzat l’acte, CAN RIN oferirà als
presents un petit refrigeri (begudes a càrrec dels assistents).
Les
Jornades Europees de Patrimoni
són un esdeveniment obert a tothom i una oportunitat per descobrir i conèixer
la riquesa i l’atractiu del nostre patrimoni cultural amb l’objectiu principal
d’estrènyer els vincles entre aquest i la societat.
“Un patrimoni per a tothom”, és el lema
que enguany des del Consell d’Europa i la Comissió Europea, se’ns proposa per a
celebrar les Jornades Europees de Patrimoni 2021, coincidint amb el trentè
aniversari de la seva creació. L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural és la
institució que, a Catalunya, impulsa les JEP, iniciativa que compta amb el
suport de l'Associació Catalana de Municipis, l'Institut Ramon Muntaner i
l'Associació Capital de la Cultura Catalana.
L'orgue de l'església de la Santa Creu de Cabrils serà un dels protagonistes del concert programat per diumenge, dia 5 de setembre a les vuit del vespre, que ens oferiran l'organista, Lorién Santana i el trompetista, Carles Raya.
Un concert d'orgue i trompeta que oferirà en el seu repertori, música de Festa Major i grans èxits del cinema. Un concert que forma part de la programació dels Amics de l'Orgue de Cabrils, en honor a Santa Elena i que s'emmarca dins dels actes d'inauguració programats per aquest 2021. Presenta l'acte, l'organista titular de la parròquia de la Santa Creu, Maria Dolors Casanovas.
Divendres, 11 de juny, tingué lloc la I Jornada dedicada als "Forns d'oli de ginebre de Riba-Roja d'Ebre, una indústria de 500 anys, amb perspectiva de futur". Malauradament, després de la intervenció de l'antropòleg i ex-director del Museu Etnològic i de Cultures del Món (2008-2020), Pep Fornés, les sessions quedaren aturades degut a la vaga del sindicat de treballadors dels museus de Barcelona.
La Jornada s'emmarcà en el Programa Cultura Viva, de l'Observatori Etnològic i Immaterial (OPEI), organitzat per l'Institut Català d'Antropologia, l'Associació Amics de Riba-Roja i el Museu Etnològic i de Cultures del Món, amb la col·laboració de l'Associació Livemedia, Matrix CULTURA 2050.
Durant la intervenció, Pep Fornés, donà a conèixer tres exemples pràctics d'aplicabilitat del tractament del patrimoni. Els municipis escollits foren, Lliçà de Vall, Riba-Roja d'Ebre i Cabrils, amb el Museu Comunitari - COMCA Museu. Presentació que tingué una gran rebuda, sobretot per la capacitat d'autoorganització de la comunitat a partir del moment en que l'Administració local decidia tancar el Museu.
Us deixem amb dos extractes de la seva intervenció i un vídeo:
"El Museu Comunitari de Cabrils.
L'Ajuntament va decidir tancar-lo. Els museus no són només quatre parets. Hi ha una comunitat viva al darrera. No estic parlant de la gent que hi treballa, sinó que parlo de tota la gent del poble que utilitzava aquell museu de Cabrils. Es va quedar orfe d'un espai, d'un centre cultural.
Avui en dia està de moda fer sales polivalents, que com veieu serveixen per tot, fins i tot com a "cuarto dels mals endreços". De vegades parlem de la polivalència com una cosa positiva. Podríem veure-ho des d'una perspectiva precària. Anem a menys. Abans teníem museus, ara tenim centres polivalents.
A Cabrils van decidir tancar el museu . Tota aquella gent gran que utilitzava aquell museu per fer reunions, i com a centre cultural, a més a més, a partir del patrimoni, van decidir que ja que els hi tancaven el museu, ells continuarien essent el museu. El museu també el fan les persones.
A Cabrils van decidir apoderar-se (allò que en diuen de l'empoderament), van decidir apoderar-se del patrimoni del poble. I còm ho van fer? basant-se en el patrimoni cultural immaterial. Amb tota la part d'intangibles: una pagesa explicava com es plantaven els pèsols; un altre pagès explicava com es feien els marges; un altre recordava que hi havia una antiga capella en un mas que estava mig aterrat... Fan visites guiades, itineraris guiats. (...) però són voluntariat social i cultural que en aquest país fan molta, molta feina, i pel que es veu també fan molta, molta falta".
Fons: COMCA Museu.
"Museu Comca de Cabrils. Ho tenen molt ben treballat. (...) Una extraordinària i molt valuosa experiència que del no res, arribes al tot. La construcció de les utopies les fem tots plegats. Sense la fantasia, sense la il·lusió, sense la imaginació no hi hauria el coneixement científic, la formulació d'hipòtesi. Per tant, és importantíssim poder somniar. El museu, el COMCA, vegeu per exemple, la salvaguarda del patrimoni local. Si algú està atent al que està passant, pot denunciar situacions de deteriorament. Les presentacions que es fan a l'International Concil Museum, a l'ICOM, el Museu Comunitari de Cabrils ha fet presentacions a nivell internacional importants. Per tant estan molt ben posicionats. Amb un discurs teòric molt ben fonementat, molt ben construït i bé, avui en dia, les dimensions de les Xarxes i la difusió d'un concepte i d'una idea, no cal ser ni un govern, ni... de fet, el Comité de Nacions Unides per la salvaguarda del patrimoni cultural i immaterial, dictaminen que siguin ONG's les que facin de consell assessor. Aquí en tenim un. Jo estic assessorant l'ens de l'associacionisme cultural català, per exemple. El COMCA treballa en diversos àmbits i en diverses activitats".
"(...) Hi ha llocs al món que això s'ho prenen molt seriosament. Per tant estem parlant de temes que afecten al desenvolupament local d'una forma immediata, i sobretot en pobles on hi ha una regressió, on hi ha una desindustrialització, on hi ha una deslocalització. Fer una aposta per l'autoestima i el trobar totes les arrels importants, per poder activar el territori, que s'en diu. Totes aquestes paraules tenen molt de fonament quan arriben a l'aplicació.
Per què és important, conservar, preservar i entendre quina casuística va portar a fabricar, per exemple, els forns d'oli de ginebre. Cada forn d'oli de ginebre que cau, que es destrueix, que s'oblida, el món perd la cultura humana. Si desaprenem de valorar, entendre els vestigis, els rastres que han deixat els nostres immediats ancestres; aquells que constitueixen en nosaltres d'avui en dia, que va canviant, que no és immutable. La única cosa que és immutable és el canvi. si no som capaços d'aprendre a entendre i valorar la nostra pròpia cultura, no serem propu humans, com pertoca.
La cultura humana es basa justament en això, en poder entendre i identificar i poder transmetre a les generacions futures aquest coneixement. "La dimensió petita de la cultura no és menor. Només és petita. Junts, tots i totes, amb el nostre coneixement acostumem a fer una gran persona. Només d'aquesta manera podem realment arribar a considerar-nos humans cultes".
L'any 2020, Cabrils hauria celebrat el vint-i-cinquè aniversari de la represa de la tradició d'engalanar, amb catifes florals, els espais per on ha de circular la processó i el seu seguici amb motiu de la celebració del Corpus Christi. La pandèmia per a la COVID-19 no ho volgué així.
Tanmateix, enguany, un grup reduït de catifaires s'ha animat a fer-ne una en l'espai més sagrat del municipi: la sagrera.
El disseny, ha anat a càrrec d'en Bernat Hernàndez. La idea es basa en el Vesica Piscis, o màndorla, un marc o aureola en forma de dos cercles, que a més d'evocar l'esfera celeste, quan intersequen, la circumferència d'un passa pel centre de l'altra, semblant a una ametlla. En aquests espais és on la tradició cristiana insereix els personatges sagrats.
Les fotografies del reportatge fotogràfic que us oferim des del COMCA són de la Diana Möller.
Esperem que l'any vinent, tot el poble ens poguem retrobar al voltant de les catifes, i celebrar, creients o no, l'esperada processó del Corpus Christi, amb el seu seguici seguit del Geganters i la colla de grallers.
Catifa per a la Diada de Corpus 2021. Disseny: Bernat Hernàndez. Fotografia: Diana Möller
Catifa per a la Diada de Corpus 2021. Disseny: Bernat Hernàndez. Fotografia: Diana Möller
Catifa per a la Diada de Corpus 2021. Disseny: Bernat Hernàndez. Fotografia: Diana Möller
Catifa per a la Diada de Corpus 2021. Disseny: Bernat Hernàndez. Fotografia: Diana Möller
Catifa per a la Diada de Corpus 2021. Disseny: Bernat Hernàndez. Fotografia: Diana Möller
Catifa per a la Diada de Corpus 2021. Disseny: Bernat Hernàndez. Fotografia: Diana Möller
Catifa per a la Diada de Corpus 2021. Disseny: Bernat Hernàndez. Fotografia: Diana Möller
Catifa per a la Diada de Corpus 2021. Disseny: Bernat Hernàndez. Fotografia: Diana Möller
Catifa per a la Diada de Corpus 2021. Disseny: Bernat Hernàndez. Fotografia: Diana Möller
Catifa per a la Diada de Corpus 2021. Disseny: Bernat Hernàndez. Fotografia: Diana Möller.
Catifa per a la Diada de Corpus 2021. Després de la pluja. Disseny: Bernat Hernàndez. Fotografia: Diana Möller.
Diumenge, dia 16 de maig, a les sis de la tarda, els veïns i veïnes dels municipis de Cabrera, Cabrils i Vilassar de Mar ens aplegàvem un any més al voltant de la capelleta per celebrar la festa del Crist.
A la celebració, organitzada pels Amics del Crist Mujal amb la col·laboració dels tres consistoris, hi assistiren una bona cinquantena de persones.
Mossèn Manuel Miras assistí a l'acte, però la missa de campanya fou oficiada pel diaca en pràctiques.
Abans de començar, Cesc Boix tingué unes paraules pels Amics del Crist Mujal que ens han deixat durant la pandèmia: els seus pares, Montserrat Fargas Malloll i Rafel Boix Cullell i en Dalmacio Ramon Famadas.
Tot i que la tradicional xocolatada i coca quedà anul·lada per motius de pandèmia, en acabar la missa, es donà pas una excel·lent actuació musical.
Celebració de la Festa del Crist Mujal. Foto: Laura Bosch
Cesc Boix dedicant unes paraules als Amics del Crist Mujal que ens han deixat durant la pandèmia. Foto: Laura Bosch
Foto: Laura Bosch
Foto: Laura Bosch
Foto: Laura Bosch
Foto: Laura Bosch
Foto: Laura Bosch
El diaca Santi durant la celebració de la missa de campanya. Foto: Laura Bosch
Actuació musical. Foto: Laura Bosch
Tradicional fotografia de grup. Celebració 2021. Foto: Laura Bosch
