"La Fàbrica Gran: un espai de transformació"

 

Foto superior: ©Jordi Montlló. Disseny inferior: ©Bernat Hernàndez - COMCA

Diumenge passat, en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, sota el lema de la sostenibilitat, l'arquitecte Bernat Hernàndez, presentà, a un públic nombrós, el projecte de final de Grau relacionat amb un dels edificis tèxtils icònics del nostre poble: la Fàbrica Gran. L'acte tingué lloc a la sala de la Concòrdia.

Bernat Hernàndez és Grau d'arquitectura obtingut a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona que forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya. Té un Master en Biologia de l'Hàbitat a l'Institut Espanyol de Baubiologia (IEB) amb especialització en disseny d'interiors i en tècniques de mesurar. També té un màster en Gestió de Projectes de Bioconstrucció al centre de formació Okambuva. Aquesta formació ha suposat una gran transformació en la seva manera d'entendre l'arquitectura ja que li li ha permès incorporar coneixements de salut, harmonia dels espais, eficiència energètica, sostenibilitat així com una visió holística que li permet encarar els nous projectes arquitectònics amb una mirada molt diferent de la que podríem anomenar "classicista".

El treball de camp i l'execució del projecte es va dur a terme en el decurs de l'any 2017-2018. Mercès al seu propietari, en Bernat va poder accedir per primera vegada a l'edifici fabril. En observar la bellesa de les columnes de ferro colat, les bigues, l'excepcional encavallada de fusta i el potencial que podia oferir l'edifici per ell mateix, va optar per un plantejament orientat al servei de la comunitat. 

En la proposta, es pot veure l'eliminació d'algun dels edificis construïts a posteriori, com els menjadors per als treballadors, que trenquen l'harmonia de la façana de migdia de l'edifici original. També s'elimina la caseta del transformador de corrent o part del mur perimetral del conjunt, per obrir un espai, no només físicament, sinó també simbòlicament a la comunitat, com espai de confluència per crear i fomentar unes identitats compartides. 

A més de la xerrada, també es es va poder veure una exposició amb la planimetria, alçats i nous volums; una exposició de fotografies antigues fins l'actualitat que han permès a l'autor del projecte documentar els diferents períodes constructius d'ampliació de volums i els nous materials emprats. I finalment una maqueta en 3D.

La documentació, tant la memòria com les làmines es consultable a la pestanya: ARTICLES I MONOGRAFIES del nostre Web-blog. Recordem que es tracta d’un projecte que té una autoria i per tant, si el feu servir per a consulta, citeu la font i l’autor. 

Reportatge fotogràfic: 

A la taula, Bernat Hernàndez i Laura Bosch. ©Foto: Jordi Montlló

©Foto: Jordi Montlló

©Foto: Jordi Montlló

                                                                        ©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Jordi Montlló

©Foto: Jordi Montlló

©Foto: Jordi Montlló

                                                                ©Foto: Jordi Montlló

©Foto: Jordi Montlló

©Foto: Jordi Montlló

                                                                  ©Foto: Gustau Nacarino

©Foto: Jordi Montlló

     ©Foto: Gustau Nacarino

                                                               ©Foto: Jordi Montlló

XV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme

 

Dissabte dia 15 d'octubre, Cabrera de Mar acull la XV edició de la Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. La jornada tindrà lloc a la Sala d'Actes municipal. L'edició d'enguany se centra en l'estudi de la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica del Maresme amb l'objectiu d'analitzar la producció científica dels recercadors i dels equips de recerca que ens han precedit en l'estudi del territori. El COMCA està actualment treballant en la recerca sobre els pioners de l'arqueologia a Cabrils.

Les diferents comunicacions ens permetran fer una compliació dels antecedents més o menys recents d'aquells que han abordat l'estudi dels humans que han poblat el Maresme en temps pretèrits, ja sigui des de les referències documentals, o bé des de l'estudi de les restes materials.

L'activitat és gratuïta i oberta a tothom. Les comunicacions presentades enguany es publicaran en les actes de la XV Trobada i es presentaran l'any següent, en la XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.

Programa:

 

8.45 Rebuda dels participants

9.00 Inauguració de la jornada

9.20 Ponència inaugural: "Historiografia de la recerca arqueològica al Maresme" a càrrec de Francesc Gràcia, catedràtic de Prehistòria (UB)

10.00 Lectura de les comunicacions

11.00 Pausa cafè

11.30 Lectura de les comunicacions

14.15 Cloenda

14.30 Dinar: Restaurant-Masia can Rodon. Carrer la Riera. Preu encara no concretat. En cas de voler quedar-se a dinar, cal que us poseu en contacte amb nosaltres per reservar.

16.00 Visita de la tarda: Termes romanes de ca l'Arnau. Carrer la Riera.

Comunicacions:

10.00 - 10.10 “Història de la recerca i les troballes arqueològiques a Arenys de Mar”. Ramon Bruguera Riera i David Castañeda Massaguer (Grup Búnquers Arenys).

10.10 - 10.20  “El Dr. Marià Serra i les seves facetes d’historiador i arqueòleg”. Francesc Rodríguez Santos (Centre d’Estudis Canetencs)

10.20 - 10.30  “Can Santromà de Tiana i el Baró d’Esponellà”. Josep Maria Toffoli Carbonell (Tiana, recuperant la història).

10.30 - 10.40  “Nota sobre algunes descobertes epigràfiques romanes del Maresme abans del 1900”. Joan Francesc Clariana Roig (Grup d’Història del Casal. Mataró – Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró).

10.40 - 10.50  “L’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa (1888): més enllà de l’arqueologia, la història i el patrimoni”. Jaume Vellvehí i Altimira (Grup d’Història del Casal. Mataró).

10.50 - 11.00  “El naixement de l’arqueologia a Premià de Mar: els primers salvaments (1967-1981)”. Ramon Coll Monteagudo (Museu de l’Estampació de Premià de Mar).

11.00 - 11.30   Pausa-Cafè.

11.30 - 11.40 “El descobriment de can Rodon de l’hort i els historiadors relacionats amb Cabrera de Mar a finals del segle xix”. David Farell i Garrigós (Fundació Burriac).

11.40 - 11.50  “L’obra historiogràfica de l’escolapi mataroní Josep Rius i Riba (1786-1857) i la seva aportació al coneixement del patrimoni medieval de Mataró”. Joaquim Graupera i Graupera (Maresme Medieval).

11.50 - 12.00  “Lluís Ferrer i Clariana, un home polifacètic (1909-1970)”. Héctor López Silva (Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró).

12.00 - 12.10  “Tres historiadors de Vilassar de Mar, tres contribucions a la historiografia del Maresme”. Alexis Serrano Méndez i Maria Teresa Sierra Fornells (Centre d’Estudis Vilassarencs).

12.10 - 12.20 “Josep Maria Pons i Guri i la Torre dels Encantats. De l’arqueologia a la història jurídica”. Francesc Forn i Salvà (Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt).

12.20 - 12.30  “La resistència cultural catalana a l’interior i a l’exili”. Robert Lleonart Casadevall (Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró).

12.30 - 12.40  “L’aportació dels Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme”. Imma Basols Fernández.

12.40 - 12.50 “De l’erudit local al professional de la història. Una aproximació a la producció historiogràfica del Maresme a l’època moderna”. Alexandra Capdevila Muntadas.

12.50 - 13.00  “Presentació dels llibres La vall de Cabrera de Mar, Patrimoni en 3D”. Josep Maria Rovira Juan.

13.00 - 13.10  “Els pioners de la recerca arqueològica a Cabrils”. Laura Bosch Martínez. (Museu Comunitari de Cabrils).

13.10 - 13.45  “Presentació del Pla Director del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar”. Joan Pluma i Vilanova.

Resums de les comunicacions en el següent enllaç:

Historiografia del Maresme: la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca

Jornades Europees de Patrimoni 2022. La Fàbrica Gran: un espai de transformació

 

A la segona meitat del segle XIX, la Fàbrica de can Coll, coneguda popularment com la Fàbrica Gran o de Can Jorba, pel darrer propietari, i la Fàbrica Petita o de Domènec Carles pel seu primer propietari, canviaran la fisonomia física i demogràfica de Cabrils. La creació de nous llocs de treball atraurà sobretot a una població malmesa pel daltabaix provocat per la fil·loxera. D’altres vindran de pobles veïns i s’hi establiran definitivament. Es crea una nova classe social fins aleshores inexistent al municipi que vivia exclusivament del camp i s'establiran noves relacions entre veïns de sempre i nouvinguts, entre amos i treballadors. Cabrils evoluciona al ritme de la fàbrica i aquesta es converteix en un fil conductor que explica la història xica o, com deia Pierre Vilar, la història local. Un espai icònic per a la comunitat que resta en silenci des del seu tancament, però que amaga la memòria oral de moltes generacions. Una història pendent de refer.

Amb motiu de les 31e Jornades Europees de Patrimoni, el Museu Comunitari de Cabrils (COMCA), us convida a assistir a la presentació del projecte de restitució de La Fàbrica Gran de Cabrils i una exposició que només es podrà veure aquell mateix dia.

La fàbrica de Domènec Carles és actualment el Centre Cívic i la Biblioteca municipal, però quin és el destí de la Fàbrica Gran? El debat de la transformació de l'arquitectura industrial a Catalunya es manté vigent per la necessitat d'implementar nous usos a uns espais massa sovint desitjats per la bombolla urbanística. 

La transformació de la Fàbrica Gran de Cabrils és una gran oportunitat de transformació pel nucli urbà del poble. Es troba ubicada en un punt estratègic i cèntric. La seva transformació, segons el projecte de l’arquitecte Bernat Hernàndez, oxigenaria el centre del poble, obrint noves connexions i espais que reforçarien el teixit econòmic i social del municipi, afavorint el seu desenvolupament sostenible. 

L’exposició del projecte final de Grau, fet per l’arquitecte Bernat Hernàndez, sobre aquest espai patrimonial i testimoni de l’arquitectura industrial del municipi, té com a objectiu obrir-nos la mirada per descobrir la immensa riquesa que amaga aquest espai pel futur dels cabrilencs i les cabrilenques. Planteja una proposta que obri un espai, no només físicament, sinó també simbòlicament a la comunitat, com espai de confluència per crear i comentar unes identitats compartides.

La presentació del projecte a càrrec del mateix arquitecte serà a les 11:30 h., però de les 10:00 a les 13:00 es podrà visitar l’exposició amb plànols, fotografies i representacions 3D del projecte; així com una maqueta.

Us hi esperem!!!!!!

Sortida a Sant Quirze de Pedret i Sant Cugat del Racó

Abans de que el dia s’escurci i aprofitant que les temperatures s’han moderat, dissabte passat, dia 10 de setembre, els membres de la junta del COMCA fèiem una sortida per les comarques del Berguedà i del Bages. El programa era complert. Al matí caminaríem cap a l’ermita de Sant Quirze de Pedret tot travessant el riu Llobregat pel pont medieval. A la tarda, visitaríem l’església romànica de Sant Cugat del Racó. Abans però, dinar de carmanyola aprofitant l’ombra d’unes alzines i reunió de junta.

En arribar a l’ermita de Sant Quirze de Pedret, en Joan Casals ja ens esperava per fer-nos una visita guiada excepcional. Sant Quirze de Pedret, juntament amb el monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà, Sant Sadurní de Rotgers, Sant Vicenç d’Obiols i Sant Vicenç de Rus formen part de la Xarxa del Romànic del Berguedà. Una ruta molt recomanable. Si hi esteu interessats, podeu sol·licitar informació a info@civitascultura.org. També podeu visitar la pàgina web: www.civitascultura.org  on trobareu informació suplementària.

Us deixem amb un petit reportatge fotogràfic.

Sant Quirze de Pedret està situat en el terme de Cercs. S’hi accedeix a través del pont romànic que travessa el Llobregat.

Pont de Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Jordi Montlló

Pont de Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Jordi Montlló

Les parts més antigues del pont corresponen al segle XIII, amb reformes posteriors. Si us hi atanseu podreu veure una sèrie d’encaixos fets a la roca. Una primera sèrie de trenta forats perfectament alineats que podrien correspondre a un antic pont o passera de fusta. Una mica més lluny, hi ha una altra sèrie ben diferenciada de forats, que semblen correspondre als orificis que contenien els posts d’una antiga resclosa relacionada probablement amb un molí actualment desaparegut. Si ens hi fixem bé també podem observar les restes d’un antic rec.

Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Esther Lupresti

Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Maribel Bosch

Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Esther Lupresti

Interior de Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Jordi Montlló

Interior de Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Jordi Montlló

Interior de Sant Quirze de Pedret. ©Foto: Gustau Nacarino

L’ermita de Sant Quirze és una obra cabdal de l’arquitectura preromànica. Formava part del comtat de Berga i estava sota la jurisdicció del bisbat d’Urgell. La nau central correspon a l’església original preromànica (s. IX), mentre que les laterals són el resultat d’una ampliació durant el segle X. Més endavant s’hi incorporarien la portada i el campanar de torre que al segle XV sembla que s’enfonsaria parcialment l’any 1428 (terratrèmol de la Candelera). La restauració, dels anys 1960-62 anà a càrrec de Camil Pallàs, que  introduí alguns elements de confusió en la lectura arquitectònica de l’edifici. Algunes de les pintures murals de l’interior, són originals i d’altres reproduccions, ja que en arribar la guerra, per por que malmetessin l’ermita, es van treure i per tant tot i que hi ha algunes restes originals, la resta són excel·lents reproduccions. El conjunt original està repartit entre el Museu de Solsona (absis central i fragments dels murs) i el MNAC (absidioles). El seu estil està relacionat estilísticament amb Itàlia, caracteritzat pels records d’època antiga amb trets iconogràfics clarament bizantins.

Destaca la figura de l’Orant, que resa amb els braços estesos  situada a l’interior d’un cercle, al capdamunt del qual hi ha un paó, símbol de la immortalitat. La segona imatge iconogràfica té representat, també dins d’un cercle , un genet, acompanyat per diversos animals i un clergue. En tot cas, és sense dubte, el conjunt de temàtica apocalíptica de pintura mural més extens i complex de Catalunya. A l’absidiola de la dreta hi ha una reproducció fidel i alhora espectacular. Es tracta de l’escena de la “paràbola de les verges”, que escenifica un capítol alliçonador de les verges prudents i les verges folles.

Sant Andreu i Sant Pere. ©Foto: Jordi Montlló

Absidiola amb l'escena de la "Paràbola de les verges".©Foto: Jordi Montlló

Detall de l'absidiola. ©Foto: Jordi Montlló

Fotografia de grup amb Joan Casals al centre. ©Foto: COMCA

Fotografia de grup amb les figures del genet  i l'Orant al fons. ©Foto: Jordi Montlló

Després de la reunió de junta, un bon àpat. Sant Cugat del Racó. ©Foto: Laura Bosch

L’església de Sant Cugat del Racó, està situada al municipi de Navàs (Bages). És un exemple únic del romànic català del segle XI dins la tradició llombarda, aixecada sobre un anterior temple preromànic de capçalera quadrada.

De l’edifici primitiu preromànic en resten els fonaments de la capçalera, el tenant de l’altar i dos capitells que es conserven al Museu Comarcal de Manresa.

La planta de l’edifici és de creu grega amb dues naus creuades, al centre de les quals s’alça una cúpula que a l’exterior fineix amb un cimbori cilíndric únic a Catalunya. Les naus són de volta de canó. La capçalera només conserva l’absis central i l’absidiola de tramuntana, ja que la de migdia fou suprimida per edificar la sagristia. Les obertures són de mig punt, dovellades i de doble esqueixada.  A l’exterior s’hi pot veure una decoració d’estil llombard. La capçalera i els murs frontals de les naus són decorats amb arcuacions cegues i lesenes. La porta de migdia és del segle XVI, d’estil gòtic tardà, que substituí la portalada romànica.

Al davant s’hi pot veure el pedró i uns metres més endavant, el cementiri.

Clau per entrar a l'església de Sant Cugat del Racó. ©Foto: Jordi Montlló

Sant Cugat del Racó. ©Foto: Jordi Montlló

Portadala de l'església de Sant Cugat del Racó. ©Foto: Laura Bosch

Decoracions dels peus de l'altar. ©Foto: Laura Bosch

Sagristia, afegida el 1660. ©Foto: Laura Bosch

Pedró de Sant Cugat del Racó. ©Foto: Laura Bosch

Wikipedra guanya l’European Heritage Award / Europa Nostra Award 2022

 

El web Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ permet als usuaris inventariar i consultar el patrimoni de pedra seca de Catalunya. Va ser desenvolupat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya en col·laboració amb l’Associació Drac Verd de Sitges. El projecte es va iniciar l’any 2011 com a resposta a la pèrdua d’aquest patrimoni, principalment per l’abandonament progressiu de l’activitat agrícola i ramadera. Gràcies a la implicació d’ADRINOC (Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Est de Catalunya), a través del projecte de cooperació Col·labora x Paisatge, l’any 2017 es va posar en marxa una aplicació mòbil anomenada “Pedra Seca” que facilita la introducció i consulta de dades.

La Wikipedra és un exemple de bones pràctiques per al compromís dels ciutadans en la conservació del patrimoni material, juntament amb el patrimoni immaterial al qual està connectat. És una base de dades col·laborativa que es construeix únicament a partir de les contribucions dels ciutadans. El patrimoni de la pedra seca, com barraques o cabanes, forns de calç i rajoles, construccions per a l’emmagatzematge d’aigua, murs i altres estructures, són  inventariats mitjançant mapes, fotografies i fitxes que conformen una base de dades col·laborativa. A més de referenciar la ubicació de les construccions, la base de dades descriu el seu estat de conservació, tipologia i característiques arquitectòniques.

La Wikipedra és un èxit de participació i un èxit dels socis del projecte en l’explotació de la ciència ciutadana per desenvolupar una base de dades de coneixement que podria salvar el patrimoni de la pedra seca de l’oblit”.

Actualment ja hi han participat més de 514 col·laboradors i s’han inventariat 30.928 construccions de pedra seca, entre elles la barraca de pedra seca de Cal Gras, a Cabrils, en el veïnat de la Llobatera. 

El Maresme és terra de sauló i granit. Aquest darrer, és un roc molt més difícil de treballar i això fa que no es trobin construccions realitzades en pedra seca del tipus calcàri o volcànica com passa en la resta del territori. Als boscos del Maresme identifiquem fàcilment les coves de sauló i les barraques de vinya de coberta de tartana o també plana que el COMCA ja té inventariades i geolocalitzades juntament amb altres elements relacionats amb el cultiu de la vinya.

La construcció que podeu veure a la imatge, és una excepció. Fou construïda pels picapedrers que extreien la pedra del darrera mateix de la barraca margera per a construïr el mas Abril de Bonanat, actual Cal Gras, en el transcurs del segle XVIII. El seu estat actual no és gaire esperançador, perquè pel seu sostre hi passen motocicletes i bicicletes tot terreny i això afegit a la deixadesa fa perillar la seva estructura. Des del COMCA pensem que caldria una restauració i protecció de l'entorn, tant pel que fa a la pedrera com de la barraca.

Barraca de pedra seca de Cal Gras. Efectes devastadors provocats per les bicicletes
tot terreny i les motocicletes. @Fotografia: Laura Bosch 2005.

Interior de la barraca de pedra seca de Cal Gras.
©Fotografia: Laura Bosch 2005

Pedrera de Cal Gras. ©Fotografia: Laura Bosch 13.11.2021

Fa uns anys en fer una torre es va destruïr una segona estructura de pedra seca també margera que servia d'aixopluc per les eines.

Barraca margera de pedra seca del carrer dels Pins. Destruïda.
©Fotografia Fons Laura Bosch 2005

L’Observatori del Paisatge considera que el Premi Europa Nostra reconeix i prestigia la tasca ingent d’entitats i voluntaris d’arreu tel territori i als experts en pedra seca que fan possible la Wikipedra. Un model de bones pràctiques a seguir. 

Els guanyadors seran guardonats el 26 de setembre a Praga en la Cerimònia dels Premis Europeus de Patrimoni, que se celebrarà a l’Òpera Estatal recentment restaurada. 

Podeu trobar més informació:

https://www.europeanheritageawards.eu/winners/wikipedra/

https://xarxanet.org/ambiental/noticies/jordi-grau-la-pedra-seca-ens-dona-una-llico-doptimitzacio-del-territori-i-de

https://www.irmu.org/news/3990

https://www.infolibre.es/cultura/wikipedra-rehabilitaciones-illa-rei-patios-axerquia-premios-patrimonio-europeo_1_1271487.html

https://etnologia.blog.gencat.cat/2022/07/07/wikipedra-guanya-leuropean-heritage-award-europa-nostra-award-2022/

https://pedrasecaarquitecturatradicional.cat/136-wikipedra-guanya-leuropean-heritage-award-europa-nostra-award-2022/

https://www.hispanianostra.org/espana-obtiene-cinco-premios-en-la-convocatoria-de-los-premios-europeos-de-patrimonio-premios-europa-nostra-2022/

https://www.youtube.com/watch?v=yK1VWXio0HQ

Els Bargalló i els Carcolé, dues nissagues entre Arbúcies i Cabrils.

Dissabte, 18 de juny, Gerard Delgado Bargalló, descendent d'una de les nissagues del nostre poble, la família BARGALLÓ / CARCOLÉ, presentava al Casal parroquial de la Santa Creu de Cabrils el resultat de tres anys de recerca sobre aquestes dues nisagues, que en un moment de la història abandonen la seva terra natal per assentar-se, per una banda a Arbúcies (comarca de la Selva) i per l'altra a Cabrils (Comarca del Maresme).

Dissabte dia 2 de juliol, l'autor presentava el llibre a Arbúcies, concretament al Museu Etnològic del Montseny - la Gabella, on l'activitat va ser rebuda des del primer moment com un gran esdeveniment no només per part dels ascendents i descendents, sinó també pel públic en general. L'autor va rebre des d'un primer moment tot el suport institucional de l'Ajuntament d'Arbúcies per poder dur a terme la seva recerca, posant a disposició l'Arxiu Històric d'Arbúcies i posteriorment el Museu Etnològic del Montseny - La Gabella per a la presentació.

Els lligams afectius d'ambdues famílies formaran un nou llinatge. El llibre, tracta de tot aquest procés, il·lustrat amb un gran nombre d'imatges i documents  inèdits. Si el fullegeu podreu resseguir els casaments i bateigs d'aquests famílies, l'arribada de la Guerra Civil i les conseqüències nefastes que varen tenir per alguns dels seus membres, les festes i les tristeses. En definitiva, un document de gran valor patrimonial i genealògic que ha permès a l'autor remuntar la genealogia dels dos llinatges a inicis del segle XVIII.

Des del COMCA continuem treballant a partir dels nostres principis fundacionals i donem suport a les iniciatives que enriqueixen culturalment el nostre poble.

Si esteu interessats en adquirir el llibre, podeu contactar directament amb l'autor per correu electrònic a la següent adreça: gerard979@hotmail.com

Gerard Delgado Bargalló al costat de la seva mare. ©Fotografia:Jordi Montlló

 Josep Carcolé rebent de la mà de l'autor el llibre familiar. Fotografia: ©Jordi Montlló

Una altra veterana de la família. ©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

18 de juny de 2022. Familiars reunits a les escales de l'església de la Santa Creu de Cabrils
©Fotografia: Jordi Montlló

2 de juliol de 2022. Familiars reunits a les escales del Museu Etnològic del Montseny
 - La Gabella. Arbúcies. ©Fotografia: Museu Etnològic del Montseny cedida per Gerard Delgado

Vídeo de presentació de llibre : La història d'una família: Bargalló / Carcolé.

Muntatge i edició del vídeo: Gerard Delgado Bargalló.